Maria Assumpta (10) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

Maria Assumpta (10) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

Referència 489

  • Archivo sonoro de la campana


  • Localización sala de campanas

    Diámetro 140

    Altura 120

    Borde 15

    Peso aproximado1589

    Año fundición 1314

    Descripción En el hombro hay diversos escudos alternados: las armas de la Catedral (la Tau) y las del arzobispo Rocabertí, que mandó hacer la campana. Tiene os inscripciones en la parte superior de la campana, extendidas en dos líneas y cada una inicada por una pequeña imagen del Agnus Dei. En la primera línea dice " + AÑO Mº CCºC XIIIIº IN MENSE MADII DÑS G ARCHIEPS TERRACOÑ ME FECIT FIERI " que debería escribirse en latín " + ANNO MILLESSIMO TRICENTESIMO DECIMOQUARTO IN MENSE MAII DOMINUS GVILLEM ARCHIEPISCOPUS TARRACONENSIS ME FECIT FIERI", lo que significa en español que EL AÑO 1314 EN EL MES DE AYO EL SEÑOR GUILLEM, ARZOBISPO DE TARRAGONA ME HIZO HACER". Guillem de Rocabertí fue arobispo de Tarragona de1309 a 1315, como indica la página web del Arquebisbat de Tarragona. En la línea siguiente figura "VICIT LEO DE TRIBV IVDA RADIX DAVID ALLELVIA XPS VINCIT XPS REGNAT" que está escrito en latín y griego, poniendo XPS por XRISTOS. En español significa VENCE EL LEÓN DE LA TRIBU DE JUDÁ, DE LA RAÍZ DE DAVID ALELUYA. CRISTO VENCE, CRISTO REINA.

    Las dos inscripciones están hechas en bellas letras mayúsculas gòtiqes, bastante decoradas, y de pequeñas dimensiones, sin niguna otra decoración. La separación entre palabras es de dos puntos " : " y las abreviaturas que figuran sobre algunas lletras son una especie de Omega con las patas alargadas.

    Asas Las asas son lisas, pero de factura esbelta.

    Hombro (H) (alternados) (escudo con la Tau - signo de la Catedral de Tarragona) (escudo heráldico del arzobispo que mandó hacer la campana)

    Tercio (T) 2 cordones / " (Agnus Dei) : + : AÑO : Mº CCºC : XIIIIº : IN : MENSE : MADII : DÑS : G : ARCHIEPS : TERRACOÑ : ME : FECIT FIERI " / 2 cordones / " (Agnus Dei) : VICIT : LEO : DE : TRIBV : IVDA : RADIX : DAVID : ALLELVIA : XPS : VINCIT : XPS : REGNAT : " / 2 cordones

    Prima Mi 4 +20

    Hum Re 3 +42

    Tercera Sol 4 -11

    Quinta Sib 4 -45

    Octava Mi 5 -01

    Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, es decir haciéndola oscilar hasta detenerla hacia arriba, lo que llaman "a seure" (asentarla), aunque no parece que hubiesen topes de hierro en el muro para detener la campana, apoyando allí las palancas de madera, como en otros campanarios importantes de Catalunya. También la hacían repicar, mediante una cuerda conectada al badajo por medio de un gancho.

    La mecanización de los años sesenta permitió automatizar los toques sin necesidad de un campanero para las señales diarias. El grupo de campaneros actuaba sólo para las fiestas mayores.

    Toques actuales de campanas La campana continua oscilando para toques manuales extraordinarios, aunque su nueva ubicación hace que los campaneros puedan pararla con las cuerdas pasadas por el yugo, en una posición excesivamente próxima y peligrosa.

    Los toques automáticos se realizan exclusivamente mediante un electromazo de nueva generación, dirigido por el ordenador que coordina todos los mecanismos e instalaciones de la Catedral.

    Yugo Madera con un cabezal de piedra

    Estado anterior En 1989 la campana se encontraba ubicada en una de las ventanas externas del campanario. Contaba con dos brazos con sus correspondientes cuerdas, para el toque manual, con una cuerda unida al badajo mediante gancho. Igualmente contaba en (09) con un electromazo trifásico, para los repiques automáticos. Lo que más caracterizaba una campana tan antigua como ésta era la inmensa capa de estiércol que la cubría, que superaba los 40 cm de palomina en la parte superior del yugo, aunque la campana se tocaba manualmente para ciertas festividades.

    Estado actual Después del doble proceso de restauración (limpieza de la campana y del yugo) y reubicación en la parte inferior central del campanario, la campana se encuentra en condiciones óptimas, tanto de conservación como de toque, así como de contemplación de sus inscripciones. No obstante se encuentra excesivamente baja para un toque manual seguro y los campaneros deben adaptarse a las nuevas condiciones de toque, mucho más peligrosas que antes.

    La campana presenta un agujero en el labio, justamente en el punto de percusión, hecho con el propósito de extraer metal para analizar su composición. Probablemente no se trataba del lugar más adecuado para agujerear la campana (estas muestras suelen extraerse de las asas).

    Mecanismos de toque Dos palancas con sendas cuerdas para el toque manual - Electromazo para el toque automático

    Intervenciones Las actuaciones de los últimos tiempos consistieron en:

    • mecanización, mediante un electromazo externo, sin cambiar la instalación de la campana. Trabajos realizados por Salvador MANCLÚS de València.
    • restauración de la campana y del yugo, en una primera actuación, y reubicación en la ventana externa en la que estuvo ubicada en los últimos siglos. La campana fue bajada del campanario para su restauración, y expuesta durante varios meses en la Catedral. Trabajos realizados por RIFER de Girona, con la colaboración de CARVAJAR y CORREDERA de Alcoletge.
    • reubicación en la parte interior central de la sala, después de la restauración del campanario y construcción de una estructura nterna de madera.

    Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado. No obstante sería conveniente una declaración específica como Bien Mueble de Interés Cultural del conjunto formado por la campana de bronce y su yugo de madera, hierro y piedra.

    Valoración Debe incoarse expediente para declararla Bien de Interés Cultural. En caso de rotura solamente puede ser soldada. Puede ser remplazada por una réplica.

    Instalación La instalación es original y es preciso conservarla para proteger la sonoridad y otros valores culturales. Cualquier mecanización deberá conservar estas cualidades, reproducir los toques tradicionales y permitir los toques manuales.

    Notas Primera documentación de la campana:

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)

    En el badajo pone, en letras marcadas en frío, " FERNANDO ARDANUY 30 MAYO 1994 CARRODILLA "

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 17-12-2016


    51 Fotos

    Referència 489

  • Archivo sonoro de la campana


    Localización sala de campanes

    Diámetro 140

    Altura 120

    Borde 15

    Peso aproximado1589

    Año fundición 1314

    Descripción En l'espatlla hi ha diversos escuts alternats: les armes de la Catedral (la Tau) i les de l'arquebisbe Rocabertí, que manà fer la campana. Té dues inscripcions en la part superior de la campana, esteses en dues línies, i cadascuna iniciada amb una petita imatge de l'Agnus Dei. En la primera línia diu " + AÑO Mº CCºC XIIIIº IN MENSE MADII DÑS G ARCHIEPS TERRACOÑ ME FECIT FIERI " que caldria escriure en llatí " + ANNO MILLESSIMO TRICENTESIMO DECIMOQUARTO IN MENSE MAII DOMINUS GVILLEM ARCHIEPISCOPUS TARRACONENSIS ME FECIT FIERI", la qual cosa vol dir, en català, que L'ANY 1314 EN EL MES DE MAIG EL SENYOR GUILLEM, ARQUEBISBE DE TARRAGONA EM VA FER FER". Guillem de Rocabertí fou arquebisbe de Tarragona de1309 a 1315, segons indica la pàgina web de l'Arquebisbat de Tarragona. En la línia següent hi figura "VICIT LEO DE TRIBV IVDA RADIX DAVID ALLELVIA XPS VINCIT XPS REGNAT" La qual cosa està escrita en llatí i grec, posant XPS per XRISTOS. En català significa VENÇ EL LLEO DE LA TRIBU DE JUDA, DE LES ARRELS DE DAVID ALELUIA. CRIST VENÇ, CRIST REGNA.

    Les dues inscripcions estan fetes en belles lletres majúscules gòtiqes, bastant decorades, i de petites dimensions, sense cap altra decoració. La separació entre paraules és de dos punts " : " i les abreviatures que figuren sobre algunes lletres són una mena d'Omega amb les pates allargades.

    Asas Les anses son llises, però de factura esbelta.

    Hombro (H) (alternats) (escut amb la Tau - signe de la Catedral de Tarragona) (escut heràldic de l'arquebisbe que manà fer la campana)

    Tercio (T) 2 cordons / " (Agnus Dei) : + : AÑO : Mº CCºC : XIIIIº : IN : MENSE : MADII : DÑS : G : ARCHIEPS : TERRACOÑ : ME : FECIT FIERI " / 2 cordons / " (Agnus Dei) : VICIT : LEO : DE : TRIBV : IVDA : RADIX : DAVID : ALLELVIA : XPS : VINCIT : XPS : REGNAT : " / 2 cordons

    Prima Mi 4 +20

    Hum Re 3 +42

    Tercera Sol 4 -11

    Quinta Sib 4 -45

    Octava Mi 5 -01

    Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi els braços de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Toques actuales de campanas La campana continua sent brandada per a tocs manuals extraordinaris, tot i que la nova ubicació fa que els campaners puguin aturar-la amb les cordes passades pel jou, en una postura excessivament pròxima i perillosa.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Yugo Fusta amb un capçal de pedra

    Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una de les finestres externes del campanar. Comptava amb dos braços amb les corresponents cordes, per al toc manual, amb una corda lligada al batall amb gantxo. Aixímateix comptava a (09) amb un electromall trifàsic, per als repics automàtics. Allò que més caracteritzava una campana tan antiga com aquesta era la immensa capa de brutícia que la cobria, que superava els 40 cm de fem de coloms en la part superior del jou, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estado actual Després del doble procés de restauració (neteja de la campana i del jou) i reubicació en la part inferior central del campanar, la campana es troba en condicions òptimes, tant de conservació, com de toc i de contemplació de les seves inscripcions. No obstant, es troba excessivament baixa per a un toc manual segur, i els campaners han d'adaptar-se a les noves condicions de toc, molt més perilloses que abans.

    La campana presenta un forat en el llavi, justament en el punt de percussió, fet amb el propòsit d'extreure metall per analitzar la seva composició. Probablement no es tractava del lloc més adient per foradar la campana (aquestes mostres solen extreure's de les anses).

    Mecanismos de toque Dos braços amb sengles cordes per al toc manual - Electromall per al toc automàtic

    Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:

    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou, en una primera actuació, i reubicació en la finestra externa on es trobava els últims segles. La campana fou baixada del campanar per a la restauració, i exposada durant diversos mesos en la Catedral. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL y CORREDERA de Alcoletge.
    • reubicació en la part inferior central de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .

    Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com Bé Moble d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.

    Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.

    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Notas Primera documentació de la campana:

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)

    En el batall posa, amb lletres marcades en gelat, " FERNANDO ARDANUY 30 MAYO 1994 CARRODILLA "

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 17-12-2016


    51 Fotos