Prima (2) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

Prima (2) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

Referència 493

  • Archivo sonoro de la campana


  • Localización sala de campanas

    Diámetro 59

    Borde 6

    Peso aproximado119

    Fundidor FAGES, ISIDRE (BARCELONA)

    Año fundición 1753

    Descripción La campana tiene una inscripción muy sencilla, en español: "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA # ". En el medio hay dos cruces, una de ellas corrida por defecto en el momento de la fabricación, y bajo de la otra el año de fabricación, "1753". En el pie figura el nombre del fundidor, nada usual, escrito en latní "YSIDORVS FAGES ME FECIT BARCINONE", es decir ME HIZO ISIDRE FAGES EN BARCELONA.

    Hombro (H) 3 cordones

    Tercio (T) 1 cordón / "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA # " / cordón / guirnalda / cordón

    Medio (M) (00) (cruz) / "I753" (03) (Tau) (06) (cruz - corrida durante el montaje del molde) (09) (Tau)

    Pie (P) "YSIDORVS FAGES ME FECIT BARCINONE"

    Prima Mib 5 +00

    Hum Mi 4 +04

    Tercera Sol 5 -35

    Quinta Do 6 -40

    Octava Mi 6 -02

    Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, es decir haciéndola oscilar hasta detenerla hacia arriba, lo que llaman "a seure" (asentarla), aunque no parece que hubiesen topes de hierro en el muro para detener la campana, apoyando allí la palanca de madera, como en otros campanarios importantes de Catalunya. También la hacían repicar, mediante una cuerda conectada al badajo por medio de un gancho.

    a mecanización de los años sesenta permitió automatizar los toques sin necesidad de un campanero para las señales diarias. El grupo de campaneros actuaba sólo para las fiestas mayores.

    Toques actuales de campanas La campana es repicada exclusivamente, ya que no puede oscilar.

    Los toques automáticos se realizan exclusivamente mediante un electromazo de nueva generación, dirigido por el ordenador que coordina todos los mecanismos e instalaciones de la Catedral.

    Yugo Madera con un cabezal de piedra

    Estado anterior En 1989 la campana se encontraba ubicada en una ventana externa del campanario, en la parte superior. La otra campana Prima se encontraba ubicada por debajo de ésta. La misma cuerda unida al brazo, para moverla, estaba unida al badajo, de modo que se utilizaba, en el segundo caso, para repicar. Igualmente contaba con un electromazo trifásico, para los repiques automáticos.

    Lo que más caracterizaba la campana era la inmensa capa de estiércol que la cubría, aunque la campana se tocaba manualmente para ciertas festividades.

    Estado actual El electromazo pica excesivamente bajo, con riesgo inmediato de rotura.

    Tras la reubicación en la parte inferior del campanario, la campana sufre diversos problemas graves de conservación. Por una parte, y debido al falso escándalo causado por la limpieza de la campana Assumpta, fue limpiada de manera superficial, conservando diversas capas de suciedad que impiden la lectura correcta de las imágenes y que afectan probablemente a su sonido.

    Por otra parte fue mal instalada y ubicada, ya que los ejes están simplemente dejados caer en una U invertida de hierro impide su uso; además la campana choca con las otras debido a la mala ubicación del conjunto. En consecuencia la campana solamente puede repicar, y debido a la baja posición, debe hacerse con las manos extremadamente bajas.

    De cualquier manera la campana y el yugo de madera y piedra forman una unidad cultural inseparable. En consecuencia cualquier actuación debe conservar ambas piezas, no admitiéndose de ninguna manera la posibilidad de truncar elyugo para facilitar su movimiento.

    Mecanismos de toque Electromazo para el toque automático - Cuerda al badajo para el repique manual

    Intervenciones Las actuaciones de los últimos tiempos consistieron en:

    • mecanización, mediante un electromazo externo, sin cambiar la instalación de la campana. Trabajos realizados por Salvador MANCLÚS de València.
    • restauración de la campana y del yugo, en una primera actuación, y reubicación en la ventana externa en la que estuvo ubicada en los últimos siglos. La campana no fue bajada del campanario para su restauración, y tampoco fue limpiada. Trabajos realizados por RIFER de Girona, con la colaboración de CARVAJAL y CORREDERA de Alcoletge.
    • reubicación en la parte superior de la sala, después de la restauración del campanario y construcción de una estructura nterna de madera.

    Actuaciones urgentes La campana no se puede tocar a la manera tradicional, ya que choca con la estructura de madera y con las otras campanas. Debe elevarse los rodamientos, ubicándolos probablemente sobre otra viga de madera, para que no choque y se pueda oscilar con seguridad, aunque no llegue a quedarse invertida hacia arriba. Una consecuencia añadida seria dar una mayor seguridad a los campaneros, y facilitar los repiques manuales.

    Propuestas Además de reubicar la campana para poder oscilarla y repicarla con seguridad, debe repensarse el sistema de toque automático. Dado que estas campanas solamente oscilan de manera manual, se recomienda la utilizació de sistemas de toque, ya utilizados en otras catedrals como Murcia o Sevilla, que tiran directamente del badajo, con motores u otros mecanismos ubicados en una posición distante que no moleste para los toques manuales y no suponga un fuerte impacto visual como en la actualidad.

    Incluso se puede proponer un sistema de tiro por aire comprimido como el utilizado en la Catedral de València, que tira también directamente de los badajos de las dos campanas mayores, con una mayor velocidad de respuesta y un mínimo impacto visual. Este sistema, que necesita un mantenimiento relativo, es fácil de utilizar en la Catedral de Tarragona, donde el acceso actual a las campanas es prácticamente total.

    La utilización de este sistema no impide los toques manuales y facilita una mayor riqueza rítmica para los toques automáticos.

    Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado. No obstante sería conveniente una inclusión específica en el Inventario General del Patrimonio Cultural del conjunto formado por la campana de bronce y su yugo de madera, hierro y piedra.

    Valoración Debe incoarse expediente para incluirla en el Inventario General de Bienes Muebles. En caso de rotura solamente puede ser soldada. Puede ser remplazada por otra campana de distinta afinación.

    Instalación La instalación es original y es preciso conservarla para proteger la sonoridad y otros valores culturales. Cualquier mecanización deberá conservar estas cualidades, reproducir los toques tradicionales y permitir los toques manuales.

    Notas Primera documentación de la campana:

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 17-12-2016


    14 Fotos

    Referència 493

  • Archivo sonoro de la campana


    Localización sala de campanes

    Diámetro 59

    Borde 6

    Peso aproximado119FundidorFAGES, ISIDRE (BARCELONA)

    Año fundición 1753

    Descripción La campana té una inscripció molt senzilla, en español: "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA # ". En el mig hi han dues creus, una d'elles correguda, per defecte en el moment de la fabricació, i baix de l'altra l'any de fabricació, "1753". Al peu hi figura el nom del fonedor, gens usual, escrit en llatí "YSIDORVS FAGES ME FECIT BARCINONE", és a dir EM VA FER ISIDRE FAGES A BARCELONA.

    Hombro (H) 3 cordons

    Tercio (T) 1 cordó / "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA # " / cordó / garlanda / cordó

    Medio (M) (00) (creu) / "I753" (03) (Tau) (06) (creu - correguda durant el muntage del motllo) (09) (Tau)

    Pie (P) "YSIDORVS FAGES ME FECIT BARCINONE"

    Prima Mib 5 +00

    Hum Mi 4 +04

    Tercera Sol 5 -35

    Quinta Do 6 -40

    Octava Mi 6 -02

    Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Toques actuales de campanas La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Yugo Fusta amb un capçal de pedra

    Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part superior. L'altra campana Prima es trobava ubicada per baix d'aquesta. La mateixa corda unida al braç, per moure-la, estava unida al batall, de manera que s'utilitzava, en el segon cas, per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.

    Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estado actual L'electromall pica excessivament baix, amb risc immediat de trencament.

    Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismos de toque Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual

    Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:

    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .

    Actuaciones urgentes La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.

    Propuestas A més de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total.

    La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.

    Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet

    Notas Primera documentació de la campana:

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 17-12-2016


    14 Fotos