La Doloretes (1) - Campanar de la Vila - CASTELLÓ DE LA PLANA (COMUNITAT VALENCIANA)
Referència 526
Referència 526


Localización Sala de campanas
Diámetro 45
Altura 38
Borde 3
Año fundición 1824
Descripción La campana tiene una breve inscripción que combina el latín y el español. Dice "SANCTA MARIA ORAPRONOBIS AÑO I824. " que deberían haber escrito en latín "SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS ANNO 1824" y que se puede traducir como SANTA MARÍA ROGAD POR NOSOTROS. (HECHA) EL AÑO 1824. Tiene también una cruz con pedestal y no figura el nombre del autor.
Tercio (T) (Cordón) /
"SANCTA MARIA ORAPRONOBIS AÑO 1824. " /
(cordón)
Medio (M) (00) (cruz con pedestal)
Medio pie (MP) (3 cordones separados)
Pie (P) (2 cordones separados)
Prima Fa# 5 +17
Hum Fa# 4 -04
Tercera Sib 5 -44
Quinta Reb 6 -17
Octava Sol 6 -08
Toques tradicionales de campanas La campana se tocaba pocas veces al año, especialmente el día del Corpus Christi.
Toques actuales de campanas La campana se toca pocas veces al año, especialmente el día del Corpus Christi.
Yugo Madera BARBERÍ
Estado original Procede de la Capelleta del Calvari, derruida en 1837 por las guerras carlistas. Aquel mismo año fue llevada al Campanar.
Estado anterior La campana estaba mal orientada (cruz hacia adentro).
El yugo original estaba en regulares condiciones y no correspondía al ventanal actual.
Estado actual La campana tiene usualmente una larga cuerda enganchada a la ballesta para voltearla desde la sala. No obstante, en la última visita al Campanar no había ninguna cuerda unida ni a la ballesta (para voltear la campana) ni al badajo (para repicarla) con lo que se encuentra prácticamente inutlizada.
La ballesta, de plancha de hierro, es difícil de utilizar, ya que si no se toca verticalmente tiende a doblarse.
Mecanismos de toque Volteo y repique manuales
Intervenciones En el 1999 se sustituyó el yugo original por un yugo de madera BARBERÍ, instalado por INDUSTRIAS MANCLÚS.
Propuestas Debe sustituirse la ballesta de tocar a cuerda, ya que la actual puede doblarse en cualquier momento.
Igualmente la cuerda para voltearla manualmente debe permanecer siempre unida a la ballesta, para permitir su toque manual.
Protección Protección genérica por encontrarse en un Bien de Interés Cultural declarado. No obstante debería incoarse expediente de inclusión de la campana en el Inventario General de Bienes Muebles, debido al interés del conjunto.
Valoración En caso de rotura sólo puede ser soldada. Puede remplazarse por una campana de distinta afinación.
Instalación La instalación es tradicional y es preciso conservarla para proteger la sonoridad y otros valores culturales. Cualquier mecanización deberá conservar estas cualidades, reproducir los toques tradicionales y permitir los toques manuales.
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 19-12-2016
Referència 526


Localización Sala de campanes
Diámetro 45
Altura 38
Borde 3
Año fundición 1824
Descripción La campana té una breu inscripció que combina el llatí i el español. Diu "SANCTA MARIA ORAPRONOBIS AÑO I824. " que haurien d'haver escrit tot en llatí "SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS ANNO 1824" i que es pot traduir com SANTA MARIA PREGUEU PER NOSALTRES. (FETA) L'ANY 1824. Té també una creu amb pedestal i no figura el nom de l'autor.
Tercio (T) (Cordó) /
"SANCTA MARIA ORAPRONOBIS AÑO 1824. " /
(cordó)
Medio (M) (00) (creu amb pedestal)
Medio pie (MP) (3 cordons separats)
Pie (P) (2 cordons separats)
Prima Fa# 5 +17
Hum Fa# 4 -04
Tercera Sib 5 -44
Quinta Reb 6 -17
Octava Sol 6 -08
Toques tradicionales de campanas La campana es tocava poques vegades a l'any, especialment el dia del Corpus Christi.
Toques actuales de campanas La campana es toca poques vegades a l'any, especialment el dia del Corpus Christi.
Yugo Fusta BARBERÍ
Estado original Procedeix de la Capelleta del Calvari, enderrocada en 1837 per les guerres carlines. Aquell mateix any va ser portada al Campanar.
Estado anterior La campana estava mal orientada (creu cap a dins)
La truja original estava en regulars condicions, i no corresponia al finestral actual.
Estado actual La campana té usualment una llarga corda lligada a la ballesta per voltejar-la des de la sala. No obstant en la darrera visita al Campanar no hi havia cap corda unida ni a la ballesta (per voltejar la campana) ni al batall (per repicar-la) amb la qual cosa es troba pràcticament inutilitzada.
La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se.
Mecanismos de toque Vol i repic manuals
Intervenciones En el 1999 es va substituir la truja original per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS.
Propuestas Cal substituir la ballesta de tocar a corda, ja que l'actual pot doblegar-se en qualsevol moment.
Igualment la corda per voltejar-la manualment ha de romandre sempre unida a la ballesta, per permetre el seu toc manual.
Protección Protecció genèrica per trobar-se en un Bé d'Interés Cultural declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa de l'interés del conjunt.
Valoración En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una campana de distinta afinació.
Instalación La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals.
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 19-12-2016