Déu Omnipotent, Santa Maria i Sant Tomàs de Canterbury; "la Tomasa o Seny Tomàs" (10) [XIII] - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia - BARCELONA (CATALUNYA)
Referència 5633
Referència 5633


Localización Campanario del claustro
Diámetro 157
Altura 125
Borde 16
Año fundición 1758
Descripción La campana lleva una larga inscripción, ubicada en las cuatro líneas superiores, en latín, con ciertas dificultades para su transcripción, tanto por la suciedad que la cubre como por las abreviaturas empleadas. Dice "CHRISTVS VINCIT CHR REGNAT CHR IMPERAT CHR AB OMNI MALA TEMPESTATE NOS DEFENDAT FVGITE PARTES ADVERSE VICIT LEO Đ TRIBV JVDA RADIX DAVID # " / "D. O. M. SS. V. MARIE ET S. THOME CANI ANNO DNI M D XXXIX FRANS DE FRANCH ARCHÍD. A. MARÍ. ET CANONE ECCLESIE BARCHIN. SVO ÆRE CONFLARI FECIT. # " / "REFECTITE LAXIT AD MM R. CAPM D. S.Æ ECLE. ANNO M D LXXVI. PRÍDÍE VERO NONAS MARTÍÍ MDCCLVIII CASV FRACTA DE CAPM NONIS JVLII EJVSDE ANNI # " / "FABRICE SVMPTIBVS AMPLIORE FVSA AMPLÍORÍ FORMA RENOVARI CVRAVIT. SEDE APOSTOLICA VACANTE PER MORTEM BENED. XIIII. P. M. ET REGNANTE IN HISPANIA FERDINANDO VI # "
Una primera traducción provisional podría ser CRISTO VENCE, CRISTO REINA, CRISTO IMPERA, CRISTO NOS LIBRE DE TODA MALA TEMPESTAD. HUID LOS ENEMIGOS, VENCE EL LEÓN DE JUDÁ, DEL LINAJE DE DAVID. DEDICADA A DIOS, OMNIPOTENTE Y MISERICORDIOSO, A LA SANTÍSIMA VIRGEN MARÍA Y A SANTO TOMÁS DE CANTERBURY. EL AÑO 1539 FRANCESC DE FRANCH, ARCHIDIÁCONO DE SANTA MARÍA DEL MAR Y CANÓNIGO DE LA CATEDRAL DE BARCELONA FINANCIÓ LA FUNDICIÓN DE ESTE BRONCE. FUE REHECHO MAYOR EL AÑO 1576 DE LOS FONDOS DEL CABILDO. PERO EL PRIMER DÍA DE LAS NONAS DE MARZO (7 DE MARZO) DE 1758 SE RESQUEBRAJÓ POR ACCIDENTE Y FUE REHECHO A CARGO DEL CAPÍTULO EN LAS NONAS DE JULIO (7 DE JULIO) DEL MISMO AÑO, HECHO MÁS SUNTUOSO, Y MÁS GRANDE, ESTANDO LA SEDE APOSTÓLICA VACANTE POR LA MUERTE DE BENEDICTO XIV PONTÍFICE MÁXIMO Y REINANDO EN ESPAÑA FERNANDO VI.
En el medio hay, por encima de una guirnalda, a la parte exterior una cruz con pedestal, a la derecha un escudo capitular, San Miguel y un escudo, posiblemente del donante.
A la parte interior una imagen de Santa Eulalia y a la izquierda un escudo capitular, San Antonio y de nuevo el mismo escudo, posiblemente del donante.
Por debajo de la guirnalda, a la parte de dentro, un escudo capitular.
En el medio pie, a la parte exterior el pedestal de la gran cruz, a la derecha San José.
A la parte interior un Santo Mártir: ¿San Fructuoso? la marca de fábrica: "JOSEPHVS BARNOLA FECIT BARCINONE I758" y un Santo Arzobispo: ¿San Olegario? La marca se puede traducir como JOSEP BARNOLA ME HIZO EN BARCELONA EL AÑO 1758. A la izquierda San Miguel.
Asas Asas decoradas
Prima Do 1 +32
Hum Re 0 -15
Tercera Fa 1 -23
Octava Re 2 -10
Toques tradicionales de campanas La campana tocaba diversas señales a lo largo del día, sola o con otros. Se tocaba para el toque de oración al alba, al mediodía y al anochecer. También se tocaba a las dos horas para "la oración del Rey".
La campana era balanceada solo para las fiestas más importantes, entre las que destacaba, para el imaginario popular, el día de San Tomás de Canterbury, el 29 de diciembre, "cuando toca para ella misma", ya que aquel día sonaba de manera especial.
Toques actuales de campanas La campana participa en diversos toques programados. Según BOS i BOLÓS (1997) se toca solamente en las misas pontificales.
Aunque dispone de electromazo externo, es balanceada al medio día, para el toque de Ángelus.
Yugo Viga de hierro GUIXÀ
Estado original PERARNAU DE BRUSE indica: La "Tomasa", que es la campana de mayor tamaño existente en España y que dé la vuelta completa, fue colocada en 1589. Su tono grave y solemne preside siempre los albores de las grandes solemnidades y, según viejas crónicas, para ponderar su tamaño se contaba que debajo del arco que forma su boca podían cobijarse cómodamente siete zapateros sentados en sus taburetes y alrededor de un velador; y decían zapateros porque éstos contribuyeron a su adquisición e impusieron ciertas prerrogativas, entre ellas la de poderse guarecer debajo de la "Tomasa" en caso de lluvia. Por haberse roto en el mes de mayo de 1758, después de dos siglos de uso, fue vaciada de nuevo y bendecida dos meses más tarde, respetándole el nombre que llevaba, el que le ha dado gran popularidad, hasta el punto que en el día de su festividad, el 29 de diciembre, "cuan toca per ella mateixa", muchos ciudadanos no se pierden la oportunidad de oír su son y hallarse cerca, a la vista de su campanario, por el inigualable placer de oírla, pues, según ya hemos dicho, "en aquella fecha suena como nunca"."
La afirmación es en parte incorrecta. Es de verdad que en el momento del artículo, antes de la segunda mecanización, la campana trotaba completamente, ya que los mecanismos de MURUA no permitían balancear las campanas. Pero no es, ni mucho menos, la más grande en movimiento, bastando lejos de N'Aloi de la Catedral de Palma, de 200 cm que es balanceada hasta invertirla, o de las que con unos 170 cm voltean completamente, en Sigüenza o a Vitoria.
Estado actual Defectos de fundición en la parte baja de la campana.
A pesar de un estado de limpieza aparente, la campana tiene depósitos de sarro entre las letras que dificultan la documentación y que, seguramente, afectan su sonoridad.
La campana tiene numerosas manchas de pintura, debido a la ausencia de protección cuando se realizan trabajos de mantenimiento de las estructuras metálicas.
Fijación del badajo de doble articulación (mecanismo registrado por GUIXÀ), probablemente para resistir el peso añadido del gran badajo.
La campana cuelga solamente de cuatro tirantes de hierro; en caso de rotura de uno solo, la campana caería.
Intervenciones En 1923 la campana fue dotada de yugo de hierro fundido y de motor continuo por MURUA, sustituyendo así el balanceo tradicional por un volteo siempre en el mismo sentido, a velocidad constante y sin posibilidad de toque manual.
Hacia 1975 fue ubicada por GUIXÀ en una estructura metálica dispuesta en el interior de la sala de campanas e instalada con un gran badajo para tocar al estilo lanzado, sin ninguna posibilidad de toque manual.
Propuestas Hay que limpiar la campana, por fuera y por dentro, para recuperar la sonoridad original.
Hay que reponer el yugo compensado de madera para tocar a la manera de Barcelona, balanceando la campana e incluso dejándola asentada, parada invertida hacia arriba entre toque y toque.
La campana será dotada de motor de impulsos para balancearla, incluso llegando a pararla entre toque y toque, sin que llegue a voltear completamente. La campana será dotada de electromazo externo, para diversas señales cotidianas.
Hay que reponer, en lo que sea posible, el badajo original, manteniendo las fijaciones antiguas, para preservar la sonoridad de origen.
Igualmente hay que reponer la palanca para balancear manualmente, desde la sala, la campana.
Protección Protección genérica al encontrarse en un Bien de Interés Cultural (BIC) declarado. No obstante debería incoarse expediente de inclusión de la campana en el Inventario General de Bienes Muebles, debido a su interés.
Valoración En caso de rotura solo puede ser soldada. Puede ser reemplazada por otra campana de distinta afinación.
Instalación La instalación ha sido sustituida y debe ser reconstruida para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.
Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha 31-01-2023
Referència 5633


Localización Cel·la de campanes del claustre
Diámetro 157
Altura 125
Borde 16
Año fundición 1758
Descripción La campana duu una llarga inscripció, ubicada en les quatre línies superiors, en llatí, amb certes dificultats per a la seva transcripció, tant per la brutícia que la cobreix com per les abreviatures emprades. Diu "CHRÍSTVS VÍNCÍT CHR. REGNAT CHR. ÍMPERAT CHR. AB OMNI MALA TEMPESTATE NOS DEFENDAT FVGÍTE PARTES ADVERSE VÍCÍT LEO Đ TRÍBV JVDA RADÍX DAVID # " / "D. O. M. SS. V. MARÍE ET S. THOME CANT ANNO DNÍ M D XXXIX FRANS DE FRANCH ARCHÍD. A. MARÍ. ET CANONE ECCLESÍE BARCHÍN. SVO ÆRE CONFLARÍ FECÍT. # " / "REFECÍT ET LAXÍT AD MM R. CAPM D. S.Æ ECLE. ANNO M D LXXVI. PRÍDÍE VERO NONAS MARTÍÍ MDCCLVIII CASV FRACTA ÍDE CAPM NONÍS JVLÍÍ EJVSDE ANNÍ # " / "FABRÍCE SVMPTÍBVS AMPLÍORE FVSA AMPLÍORÍ FORMA RENOVARÍ CVRAVÍT. SEDE APOSTOLÍCA VACANTE PER MORTEM BENED. XIIII. P. M. ET REGNANTE ÍN HÍSPANÍA FERDÍNANDO VI # "
Una primera traducció provisional podria ser CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS LLIURI DE TOTA MALA TEMPESTA. FUGIU ELS ENEMICS, VENÇ EL LLEÓ DE JUDÀ, DE LA NISSAGA DE DAVID. DEDICADA A DÉU, OMNIPOTENT I MISERICORDIÓS, A LA SANTÍSSIMA VERGE MARIA I A SANT TOMÀS DE CANTERBURY. L'ANY 1539 FRANCESC DE FRANCH, ARDIACA DE SANTA MARIA DEL MAR I CANONGE DE LA CATEDRAL DE BARCELONA VA SUFRAGAR LA FOSA D'AQUEST BRONZE. FOU REFET MAJOR L'ANY 1576 DELS FONS DEL CAPÍTOL. PERÒ EL PRIMER DIA DE LES NONES DE MARÇ (7 DE MARÇ) DE 1758 ES VA ESQUERDAR PER ACCIDENT I FOU REFET A CÀRREC DEL CAPÍTOL EN LES NONES DE JULIOL (7 DE JULIOL) DEL MATEIX ANY, FET MÉS SUMPTUÓS, I MÉS GRAN, ESSENT LA SEU APOSTÒLICA VACANT PER LA MORT DE BENET XIV PONTÍFEX MÀXIM I REGNANT EN ESPAÑA FERRAN VI.
En el mig hi ha, per damunt d'una garlanda, a la part exterior una creu amb pedestal, a la dreta un escut capitular, Sant Miquel i un escut, possiblement del donant.
A la part interior una imatge de Santa Eulàlia i a l'esquerra un escut capitular, Sant Antoni i de nou el mateix escut, possiblement del donant.
Per baix de la garlanda, a la part de dins, un escut capitular.
En el mig peu, a la part exterior el pedestal de la gran creu, a la dreta Sant Josep.
A la part interior un Sant Màrtir: Sant Fructuós? i la marca de fàbrica: "JOSEPHVS BARNOLA FECIT BARCINONE I758" i un Sant Arquebisbe: Sant Oleguer? La marca es pot traduir com JOSEP BARNOLA EM VA FER A BARCELONA L'ANY 1758. A l'esquerra Sant Miquel.
Asas 7
Prima Do 1 +32
Hum Re 0 -15
Tercera Fa 1 -23
Octava Re 2 -10
Toques tradicionales de campanas La campana tocava diversos senyals al llarg del dia, sola o amb altres. Es tocava per al toc d'oració a l'alba, al migdia i al vespre. També es tocava a les dues hores per a "l'oració del Rei".
La campana era ventada sols per a les festes més importants, entre les quals destacava, per a l'imaginari popular, el dia de Sant Tomàs de Canterbury, el 29 de desembre, "quan toca per ella mateixa", ja que aquell dia sonava de manera especial.
Toques actuales de campanas La campana participa en diversos tocs programats. Segons BOS i BOLÓS (1997) es toca només en les misses pontificals.
Tot i que disposa d'electromall extern, és ventada al migdia per al toc de l'Àngelus.
Yugo Biga de ferro GUIXÀ corbada amb 500kg de pes al damunt.
Estado original PERARNAU DE BRUSE indica "La "Tomasa", que és la campana més gran existent a España i que done la volta completa, va ser col·locada en 1589. El seu to greu i solemne presideix sempre els albors de les grans solemnitats i, segons velles cròniques, per a ponderar la seva grandària es comptava que davall de l'arc que forma la seua boca podien albergar-se còmodament set sabaters assentats en els seus tamborets i al voltant d'un vetllador; i deien sabaters perquè aquests van contribuir a la seva adquisició i van imposar certes prerrogatives, entre elles la de poder-se arrecerar davall de la "Tomasa" en cas de pluja. Per haver-se trencat en el mes de maig de 1758, després de dos segles d'ús, va ser buidada de nou i beneïda dos mesos més tard, respectant-li el nom que portava, el que li ha donat gran popularitat, fins al punt que en el dia de la seva festivitat, el 29 de desembre, "quan toca per ella mateixa", molts ciutadans no es perden l'oportunitat de sentir el seu só i trobar-se prop, a la vista del seu campanar, per l'inigualable plaer de sentir-la, perquè, segons ja hem dit, "en aquella data sona com mai"."
L'afirmació és en part incorrecta. És de veres que en el moment de l'article, abans de la segona mecanització, la campana voltava completament, ja que els mecanismes de MURUA no permetien ventar les campanes. Però no és, ni de bon tros, la més gran en moviment, bastant lluny de N'Aloi de la Catedral de Palma, de 200 cm que és duta a seure, o de les que amb uns 170 cm volten completament, a Sigüenza o a Vitoria.
Estado actual Defectes de fosa en la part baixa de la campana.
Malgrat un estat de neteja aparent, la campana té dipòsits de tosca entre les lletres que dificulten la documentació I que, segurament, afecten a la seva sonoritat.
La campana té nombroses taques de pintura, degut a l'absència de protecció quan es fan treballs de manteniment de les estructures metàl·liques.
Fixació del batall de doble articulació (mecanisme enregistrat per GUIXÀ), probablement per a resistir el pes afegit del gran batall.
La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria.
Intervenciones En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual.
Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual.
El 1992 la truja recta va ser substituïda per una d'un xic corbada per reduir la força cap a l'estructura i al campanar.
El 2018 es va substituir el gran batall per un altre de bola de bronze i es va afegir 500kg de pes a sobre la truja, canviant el toc de llançat a retrògrada.
Propuestas Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original.
Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc.
La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana serà dotada d'electromall extern, per a diversos senyals quotidians.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana.
La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un Bé d'Interés Cultural (BIC) declarat. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès.
Valoración En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.
Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha 31-01-2023