La Tàfol; de les hores (C) - Campanar de la Vila - CASTELLÓ DE LA PLANA (COMUNITAT VALENCIANA)
Referència 634
Referència 634


Localización Terraza
Diámetro 155
Altura 145
Borde 17
Año fundición 1604
Descripción La campana, plenamente barroca, tiene todavía numerosos elementos góticos, que permiten incluirla en el inventario de campanas góticas de la Comunitat Valenciana. Tiene las asas decoradas. En la parte superior dice "XPSBINCIT # XPSREGNAT# XPSINPERAT # XPSAVONIMALO # NOSDEFENDAT # ANO # I # 6 # O # 4 # ### (escudo de la Vila de Castelló rodeado por una inscripción minúscula gótica, difícil de transcribir)" que debieron escribir "XPISTOΣ VINCIT XPISTOΣ REGNAT XPISTOΣ IMPERAT XPISTOΣ AB OMNI MALO NOS DEFENDAT" que puede traducirse como CRISTO VENCE, CRISTO REINA, CRISTO IMPERA, CRISTO NOS DEFIENDA DE TODO MAL. Parece ser que esta expresión procede de las llamadas aclamaciones Carolinas, empleadas en el siglo VIII en Francia, y posteriormente utilizadas como himno oficial de Radio Vaticano en el siglo XX.
Debajo hay un Ecce Homo de factura gótica; una escena difícil de reconocer por la suciedad; una Virgen erecta con Niño de factura gótica.
En el medio hay una cruz de calvario. Encima un pequeño escudo de Castelló de la Plana, rodeado de un texto en minúscula gótica, difícil de transcribir, i con el texto a ambos lados de la parte central de la cruz "CLABARIOMIGELIAIMESERA # SVPERINDIENTENTES # + IHERONIMO IOVER # D # D # YMIQVELGINER" que se puede interpretar como CLAVARIO MIGUEL JAIME SERA, SUPERINTENDENTES JERÓNIMO JOVER, DOCTOR EN DERECHO, Y MIGUEL GINER.
En la otra parte de la campana hay otra cruz de calvario. En el nivel inferior pone " # te deum laudamus # " con la misma minúscula gótica de la empleada en el pie.
También hay en el medio una cenefa a modo de cinturón, con hebilla y tira que cuelga. En el extremo hay una frase no documentada, probablemente "ae maria" que es el principio de la salutación angélica.
Debajo la siguiente inscripción sin espacios "SIENDOIVSTICIAMELCHIORSALVADOR # IVRADOSTHOMASMARCH # MIGELMAS # IOANBOSC # BARTOLOMEMAS # MAIORDOMOANTONIOLEON # SINDICOPEDROMVSEROS # ESCRIVANO # FRANCISNCOIOVER # BERNABEGARCIAMEFECIT # " que se puede interpretar como SIENDO JUSTICIA MELCHOR SALVADOR, JURADOS TOMAS MARCH, MIGUEL MAS, JOAN BOSC, BARTOLOMÉ MAS; MAYORDOMO ANTONIO LEÓN; SÍNDICO PEDRO MUSEROS; ESCRIBANO FRANCISCO JOVER. A cntinuación figura el nombre del fundidor con la expresión latina habitual BERNABE GARCIA ME FECIT, es decir ME HIZO.
En el pie se repite diecinueve veces la expresión "te deum laudamus : ####" Entre los motivos de decoración de la cenefa que hay al final de cada frase hay un pequeño escudo. Esta frase forma parte de una oración más larga: "TE DEUM LAUDAMUS: TE DOMINUM CONFITEMUR. TE AETERNUM PATREM OMNIS TERRA VENERATUR." que se puede traducir como TE ALABAMOS OH DIOS, TE CONFESAMOS SEÑOR, A TI PADRE ETERNO TE VENERA TODA LA CREACIÓN. El TE DEUM, llamado a veces Himno Ambrosiano porque se asoció con San Ambrosio, es un himno tradicional de alegría y de acción de gracias. Se atribuyó primero a San Ambrosio, a San Agustín o a San Hilario, pero parece seguro que su autor sea Nicetas, obispo de Remesiana (siglo IV). Se utiliza a la conclusión del Oficio de Lecturas en la Liturgia de las Horas fuera de Cuaresma, diariamente en las Octavas de Pascua y de Navidad, y en las Solemnidades y Festividades.
Asas Asas decoradas
Prima Si 3 -31
Hum Lab 2 -05
Tercera Reb 4 -23
Quinta Mib 4 +18
Octava Sib 4 +12
Toques tradicionales de campanas Horas del reloj. Desconozcamos el uso histórico del badajo, que no podía ser utilizado a partir de 1939 a causa de la estructura interna por colgar las campanas de los cuartos.
Toques actuales de campanas Horas del reloj. Dispone de un badajo para repicar, que probablemente se utiliza nunca.
Yugo Vigas de madera
Estado original De la campana colgaba una singular estructura metálica, con las otras dos campanas del reloj. El toque de las horas se realizaba mediante un mazo externo por gravedad, directamente conectado al reloj.
Estado anterior La inscripción no se pudo documentar por la excesiva suciedad que cubría la campana.
La campana se tocaba mediante un electromazo externo.
Estado actual La campana presenta una raja en el asa central, que aparentemente no comporta peligro, debido a que la campana está fija, pero que debe ser vigilado regularmente para conocer su evolución.
La campana cuelga de un extraordinario conjunto de vigas y de barras de hierro con cuñas, que debe ser mantenido por su interés. El conjunto necesitaría una revisión para fijar mejor la campana.
La campana presenta una suciedad importante, causada por los excrementos de las aves.
La campana suena mediante su maza exterior original, de la que tira, en la sala de campanas, un motor conectado al ordenador BODET que hace de reloj. La transmisión sube por las diversas estancias hasta esta terraza.
Conserva su badajo interior.
Mecanismos de toque Mazo exterior por gravedad - Badajo para el repique manual
Intervenciones La campana fue mantenida en su estructura de madera original, pero le colgaron de la asa badajera una estructura metálica piramidal invertida en 1939 y tocaba con maza externa por gravedad, unida al reloj mecánico.
Hacia 1988 el mecanismo fue sustituido por un electromazo dispuesto en una aparatosa estructura metálica, conectada a un ordenador BODET. El trabajo fue realizado por un relojero local.
En 2002 la empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. sustituyó el electromazo por el toque de la maza externa original por gravedad y repusieron el badajo original, que se conservaba en la sala del reloj.
Propuestas Las tres campanas del reloj, en un campanario como este, de plena titularidad civil, deberían participar en nuevos toques, repicando las pequeñas con las manos y con el contrapunto de la mayor tocada con los pies o por un segundo campanero, para señales "cívicas", propias del ayuntamiento.
También sería deseable la restauración y puesta en funcionamiento del magnífico y monumental reloj mecánico, una de las piezas patrimoniales más importantes del Campanar. En este caso el toque mecánico se realizaría, como en el caso de la campana mayor, por una maza externa por gravedad.
Protección Bien Mueble de Interés Cultural (Decreto 217/2018) de 30 de noviembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
Código de anotación preventiva 000000145384
En consecuencia, los proyectos de intervención de la campana y de sus instalaciones deben ser presentados a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus para su aprobación, previamente al inicio de los trabajos.
Valoración En caso de rotura sólo puede ser soldada. Puede remplazarse por una réplica.
Instalación La instalación es original y es preciso conservarla para proteger la sonoridad y otros valores culturales. Cualquier mecanización deberá conservar estas cualidades, reproducir los toques tradicionales y permitir los toques manuales.
Autores ficha LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 12-12-2020
Referència 634


Localización Terrassa
Diámetro 155
Altura 145
Borde 17
Año fundición 1604
Descripción La campana, plenament barroca, duu encara nombrosos elements gòtics, que permeten incloure-la en l'inventari de campanes gòtiques de la Comunitat Valenciana. Té les anses decorades. En la part superior posa "XPSBINCIT # XPSREGNAT# XPSINPERAT # XPSAVONIMALO # NOSDEFENDAT # ANO # I # 6 # O # 4 # ### (escut de la Vila de Castelló rodejat per una inscripció minúscula gòtica, difícil de transcriure)" que haurien d'haver escrit "XPISTOΣ VINCIT XPISTOΣ REGNAT XPISTOΣ IMPERAT XPISTOΣ AB OMNI MALO NOS DEFENDAT" que pot traduir-se com a CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGA DE TOT MAL. Pareix que aquesta expressió procedix de les anomenades aclamacions Carolines, emprades en el segle VIII a França, i posteriorment utilitzades com l’himne oficial de ràdio Vaticà en el segle XX.
Per baix hi ha un Ecce Homo, de factura gòtica; una escena difícil de reconèixer per la brutícia; una Mare de Déu erecta amb Nen de factura gòtica.
En el mig hi ha una creu de calvari. En la part superior un petit escut de Castelló de la Plana, rodejat d'un text en minúscula gòtica, difícil de transcriure, i amb text als dos costats de la part centrat de la creu "CLABARIOMIGELIAIMESERA # SVPERINDIENTENTES # + IHERONIMO IOVER # D # D # YMIQVELGINER" que cal interpretar com CLAVARIO MIGUEL JAIME SERA, SUPERINTENDENTES JERÓNIMO JOVER, DOCTOR EN DERECHO, Y MIGUEL GINER.
A l'altre costat de la campana hi ha un altra creu de calvari. En el nivell més baix posa " # te deum laudamus # " en la mateixa minúscula gòtica que la utilitzada en el peu.
També en el mig hi ha una garlanda a mode de cinturó, amb sivella i banda que penja - a l'extrem posa una frase no documentada; probablement "aue maria", que és l'inici de la salutació angèlica.
Per baix la seguent inscripció, sense espais "SIENDOIVSTICIAMELCHIORSALVADOR # IVRADOSTHOMASMARCH # MIGELMAS # IOANBOSC # BARTOLOMEMAS # MAIORDOMOANTONIOLEON # SINDICOPEDROMVSEROS # ESCRIVANO # FRANCISNCOIOVER # BERNABEGARCIAMEFECIT # " que es pot interpretar com SIENDO JUSTICIA MELCHOR SALVADOR, JURADOS TOMAS MARCH, MIGUEL MAS, JOAN BOSC, BARTOLOMÉ MAS; MAYORDOMO ANTONIO LEÓN; SÍNDICO PEDRO MUSEROS; ESCRIBANO FRANCISCO JOVER. A continuació figura el nom del fonedor, amb l'habitual expressió llatina: BERNABE GARCIA ME FECIT, és a dir EM VA FER.
En el peu hi ha repetida dinou vegades l'expressió "te deum laudamus : ####" Entre els motius de decoració de la garlanda que hi ha al final de cada frase hi ha un petit escut. Aquesta frase forma part d'una oració més llarga: "TE DEUM LAUDAMUS: TE DOMINUM CONFITEMUR. TE AETERNUM PATREM OMNIS TERRA VENERATUR." que es pot traduir com ET LLOEM OH DÉU, ET CONFESSEM SENYOR, A TU PARE ETERN ET VENERA TOTA LA CREACIÓ. El TE DEUM, anomenat a vegades Himne Ambrosià perquè es va associar amb Sant Ambrosi, és un himne tradicional d’alegria i d’acció de gràcies. Es va atribuir primer a Sant Ambrosi, a Sant Agustí o a Sant Hilari, però pareix segur que el seu autor siga Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). S’utilitza a la conclusió de l’Ofici de Lectures en la Litúrgia de les Hores fora de Quaresma, diàriament en les Octaves de Pasqua i de Nadal, i en les Solemnitats i Festivitats.
Asas Anses decorades
Prima Si 3 -31
Hum Lab 2 -05
Tercera Reb 4 -23
Quinta Mib 4 +18
Octava Sib 4 +12
Toques tradicionales de campanas Hores del rellotge. Desconeguem l'ús històric del batall, que no podia ser utilitzat a partir de 1939 a causa de l'estructura interna per penjar les campanes dels quarts.
Toques actuales de campanas Hores del rellotge. Disposa d'un batall per a repicar, que probablement no s'utilitza mai.
Yugo Bigues de fusta
Estado original De la campana penjava una singular estructura metàl·lica, amb les altres dues campanes del rellotge. El toc de les hores es realitzava mitjançant mall extern per gravetat, directament connectat al rellotge.
Estado anterior La inscripció no es pogué documentar per l'excessiva brutícia que cobria la campana.
La campana es tocava mitjançant un electromall extern.
Estado actual La campana presenta un badat en l'ansa central, que aparentment no comporta perill, degut a que la campana està fixa, però que ha de ser vigilat de temps en temps per conéixer la seua evolució.
La campana penja d'un extraordinari conjunt de bigues i de barres de ferro amb falques, que ha de ser mantingut pel seu interès. El conjunt necessitaria una revisió per fixar millor la campana.
La campana presenta una brutícia important, causada pels excrements de les aus.
La campana sona mitjançant el seu mall exterior original, del qual tira, en la sala de campanes, un motor connectat a l'ordinador BODET que fa de rellotge. La transmissió puja per les diverses estances fins aquesta terrassa.
Conserva el seu batall interior.
Mecanismos de toque Mall exterior per gravetat - Batall per al repic manual
Intervenciones La campana fou mantinguda en la seua estructura de fusta original, però li penjaren de l'ansa batallera un estructura metàl·lica piramidal invertida en 1939 i tocava amb mall extern per gravetat, unida al reloj mecánico.
Cap a 1988 el mecanisme fou substituït per un electromall disposat en una aparatosa estructura metàl·lica, connectada a un ordinador BODET. El treball fou realitzat per un rellotger local.
En 2002 l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. va subtituir l'electromall pel toc del mall extern original per gravetat i van reposar el batall original, que es conservava en la sala del rellotge.
Propuestas Les tres campanes del rellotge, en un campanar com aquest, de plena titularitat civil, haurien de participar en nous tocs, repicant les petites amb les mans i amb el contrapunt de la major tocada amb els peus o per un segon campaner, per a senyals "cívics", propis de l'ajuntament.
També seria desitjable la restauració i posta en funcionament del magnífic i monumental rellotge mecànic, una de les peces patrimonials més importants del Campanar. En aquest cas el toc mecànic es realitzaria, com en el cas de la campana major, per un mall extern per gravetat.
Protección Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
Codi anotació preventiva 000000145384
En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Valoración En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instalación La instal·lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores ficha LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 12-12-2020