"la Silvestra"; Campana de les hores (B) - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA (CATALUNYA)
Referència 666
Referència 666


Localización Sala de campanas del reloj
Diámetro 200
Altura 148
Borde 26
Año fundición 1418
Descripción Las asas están decoradas y acaban en forma de garras.
La campana presenta una epigrafía gótica minúscula muy limpia, sin separación entre las palabras: "+ xps rex uetn i pace deus ho factus est + xps vincit xps regnat xps inpeart xps ab omni malo nos defendat fuit factu per magistru iohanm adam aº d i mº ccºcc xº viiiº i mense april " con las letras L mayúsculas, que deberían haber escrito como "xpistos (o christos) rex venit in pace deus homo factus est + xpistos vincit xpistos regnat xpistos imperat xpistos ab omni malo nos defendat. fuit factum per magistrum johanem adam anno domini mccccxviii primus mense april", o sea CRISTO VINO EN PAZ - DIOS SE HA HECHO HOMBRE + CRISTO VENCE CRISTO REINA CRISTO IMPERA CRISTO NOS DEFIENDA DE TODO MAL - FUI HECHA POR EL MAESTRO JUAN ADAM EL AÑO DEL SEÑOR DE 1418 EL PRIMER DÍA DEL MES DE ABRIL".
En la línea siguiente están San Miguel, una Virgen erecta con Niño repetida dos veces, entre las cuales hay dos veces también la figura del Ecce Homo. Después hay un San Silvestre sedente, encima del cual pone "silvestre", por tanto el nombre de la campana sería "Silvestre" y no "Silvestra" como se la llama habitualmente.
En la parte del medio figura el escudo de Lleida repetido cuatro veces y por debajo una cinta con "te deum laudamus" que significa "A TI DIOS ALABAMOS". En una cinta que cuelga de un nudo figura "ave maria", es decir "DIOS TE SALVE MARIA".
Finalmente en el pie hay una guirnalda vegetal en la que aparecen, irregularmente distribuidas, una docena de letras "s", sin conexión aparente con los textos más alto. Daniel VILARRÚBIAS i CUADRAS apunta que podría significar "s(anctus), s(anctus), s(anctus).." es decir la antigua invocación del Trisagio, utilizada también en el prefacio de la misa, que corresponde a las palabras de los ángeles que rodean a Dios, según Isaías 6:3 ("Y uno gritaba hacia el otro: «¡Santo santo, santo es el Señor de los ejércitos! Toda la tierra está llena de su gloria».") y también, con modificaciones, según el Apocalipsis 4,8 ("Cada uno de los cuatro Seres Vivientes tenía seis alas y estaba lleno de ojos por dentro y por fuera. Y repetían sin cesar, día y noche: «Santo, santo, santo es el Señor Dios, el Todopoderoso, el que era, el que es y el que vendrá»."). Esta interpretación tendría sentido, incluso relacionándola con el "te Deum laudamus" escrito más arriba, pero es la primera vez que la documentamos en una campana.
Asas Asas decoradas y acabadas con garras
Medio pie (MP) La campana presenta en el medio pie el típico reforzamiento más grueso de las campanas góticas más antiguas: (2 cordones) / (reforamiento) / (2 cordones)
Pie (P) Cenefa en medio de la cual aparecen unas doce "s" sin aparente conexión con el escrito de arriba
Prima Do# 4 +26
Hum La 2 -07
Tercera Fa# 4 -21
Octava Si 4 -33
Toques tradicionales de campanas La campana se empleaba para tocar las horas del reloj y, en casos realmente extraordinarios, se repicaba su badajo.
Toques actuales de campanas En la actualidad (2008) la campana no sólo toca las horas del reloj (sin repetición) sino que también oscila, a la manera alemana, para ciertas festividades anuales. Este uso supone una contradicción con sus orígenes y su historia: la campana fue concebida como campana del reloj (por eso ostenta el escudo de la "Paeria de Lleida" o Ayuntamiento de Lleida) y permanecía fija. Esta es una de las causas de su conservación, ya que de manera general una campana percutida dura más siglos que una que voltea o que oscila.
El segundo motivo, histórico, es su uso exclusivo como campana del reloj, lo que motivó su preservación en 1936, mientras que otras campanas de la torre, tan antiguas como ella, eran bajadas y destinadas a ser fundidas "para cañones".
Yugo Viga de hierro GUIXÀ
Estado original La campana "Silvestra", como campana de las horas, estaba fija y se tocaba con un gran mazo externo, aunque tenía un badajo interno para algunos toques extraordinarios.
Estado anterior En 1989 la campana ya había sido instalada en medio de una estructura metálica elástica, y dotada de motor mecánico de impulsos para balancearla al estilo lanzado.
Estaba dotada igualmente de dos mazas externas por gravedad: una conectada con el reloj mecánico para el toque de las horas, y otra a un motor trifásico para escasas señales como algún toque de muertos.
La instalación subvertía el uso de la campana (históricamente ubicada en una sala diferente porque se utilizaba para cosas diferentes), cambiaba los toques (de ser fija la campana pasaba a ser blandida) y aun así impedía toda clase de toque manual, inconcebible en el proyecto de mecanización y de sustitución de los toques catalanes por otros alemanes.
Estado actual Los herrajes de sujeción (solo dos U) son insuficientes e inseguros, sobre todo en caso de rotura de alguna de las sujeciones. Conservada regularmente por CORREDERA y CARVAJAL de Alcoletge. El antiguo motor electromecánico instalado por GUIXÀ así como el electromazo se encuentran desmontados y depositados en la propia sala de campanas del reloj.
El electromazo nuevo pega demasiado bajo (unos 10 cm por debajo del punto exterior de percusión) con cierto peligro de rotura de la campana. Afortunadamente golpea desde una distancia pequeña, debido a la desviación del mecanismo.
Mecanismos de toque 2 motores de balanceo - 2 electromazos (uno por gravedad inutilizado)
Intervenciones La campana, que estaba fija como corresponde a las campanas de reloj, fue mecanizada y dispuesta para tocar al estilo alemán, en el momento de la actuación de GUIXÀ.
En tiempos recientes el primer motor mecánico de impulsos ha sido sustituido por dos motores de impulsos electrónicos instalados por CORREDERA i CARVAJAL, que también ha substituido el antiguo electromazo motorizado por otro monofásico.
Actuaciones urgentes La campana no debe oscilar nunca jamás, ni siquiera por los motivos más graves o importantes. Fue concebida como campana fija, y como campana fija debe permanecer.
Propuestas La campana debe ser limpiada, por dentro y por fuera, para recuperar la sonoridad original.
El yugo de madera debe ser repuesto, es decir una viga de madera convenientemente calculada y protegida, que aísle la campana de toda la estructura metálica que la rodea y que modifica radicalmente su sonoridad. Esta viga se ubicará a la mayor altura posible, y de la misma colgará la campana de los cuartos, que debe ser accesible para su contemplación, y para la conservación de los mecanismos de ambas campanas.
El toque debe realizarse única y exclusivamente mediante un mazo exterior, que puede ser actuado mediante medios electromecánicos, pero percutiendo siempre por gravedad, y quedando separado de la campana tras el toque.
En ningún caso debe ser dotada de electromazo externo.
Tampoco debe utilizarse para otro toque que no sean las horas, preferentemente de día y de noche, y sin repetición.
Podría ser dotada de un badajo interior, de medidas adecuadas para ser tocado manualmente con soga, en casos realmente extraordinarios (finalización de la restauración de la Seu Vella, entrada de siglo...)
Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado. No obstante debería incoarse expediente para declararla Bien Mueble de Interés Cultural.
Valoración En caso de rotura solamente puede ser soldada. Puede ser remplazada por una réplica.
Instalación La instalación ha sido sustituida y debe reconstruirse para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.
Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha 04-02-2023
Referència 666


Localización Cel·la de campanes del rellotge
Diámetro 200
Altura 148
Borde 26
Año fundición 1418
Descripción Les anses estan decorades i acabades amb urpes.
La campana presenta una epigrafia gòtica minúscula molt neta, però sense separació entre les paraules: "+ xps rex uetn i pace deus ho factus est + xps vincit xps regnat xps inpeart xps ab omni malo nos defendat fuit factu per magistru iohanm adam aº d i mº ccºcc xº viiiº i mense april " amb unes L majúscules, que haurien d'haver escrit com "xpistos (o christos) rex venit in pace deus homo factus est + xpistos vincit xpistos regnat xpistos imperat xpistos ab omni malo nos defendat. fuit factum per magistrum johanem adam anno domini mccccxviii primus mense april", és a dir CRIST VA VENIR EN PAU - DÉU S'HA FET HOME + CRIST VENÇ CRIST REGNA CRIST IMPERA CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL - VAIG ÉSSER FETA PEL MESTRE JOAN ADAM L'ANY DEL SENYOR DE 1418 EL PRIMER DIA DEL MES D'ABRIL".
En la línia següent estan Sant Miquel, una Mare de Déu erecta amb Nen repetida per dues vegades, entre les quals hi han dues vegades també la figura de l'Ecce Homo. Després està Sant Silvestre seient, damunt del qual hi posa "silvestre", per tant el nom de la campana seria "Silvestre" i no pas Silvestra com és anomenada habitualment.
En la part del mig hi figura l'escut de Lleida repetit quatre vegades i per sota una cinta amb "te deum laudamus" que vol dir "A VÓS DEU LLOEM". En una cinta que penja d'un nus hi figura "ave maria", és a dir "DÉU VOS GUARDI MARIA".
Finalment en el peu hi ha una garlanda vegetal en la qual hi apareixen, irregularment distribuïdes, una dotzena de lletres "s", sense aparent connexió amb els textos més alts. Daniel VILARRÚBIAS i CUADRAS apunta que podria significar "s(anctus), s(anctus), s(anctus).." és a dir l'antiga invocació del Trisagi, utilitzada també en el prefaci de la missa, que correspon a les paraules dels àngels que rodegen a Déu, segons Isaïes 6:3 ("Cridaven l'un a l'altre: --Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria. ") i també, amb modificacions, segons l'Apocalipsi 4,8 ("Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, el qui era, el qui és i el qui ve.» "). Aquesta interpretació tendria sentit, fins i tot amb relació amb el "te Deum laudamus" escrit més avant, però és la primera vegada que la documentem en una campana.
Asas 7 anses decorades i acabades amb urpes.
Medio pie (MP) La campana presenta en el mig peu el típic reforçament gruixut de les campanes gòtiques més antigues: (2 cordons) / (reforçament) / (2 cordons)
Pie (P) Garlanda, en mig de la qual apareixen unes dotze "s", sense aparent connexió amb l'escrit dalt
Prima Do# 4 +26
Hum La 2 -07
Tercera Fa# 4 -21
Octava Si 4 -33
Toques tradicionales de campanas La campana s'emprava per a tocar les hores del rellotge i, en casos realment extraordinaris, es repicava el seu batall.
Toques actuales de campanas En l'actualitat (2008) la campana no sols toca les hores del rellotge (sense repetició) sinó que també oscil·la, a la manera alemanya, per a certes festivitats anuals. Aquest ús suposa una contradicció amb els seus orígens i la seva història: la campana va ser concebuda com a campana del rellotge (per això ostenta l'escut de la "Paeria de Lleida" o Ajuntament de Lleida) i romania fixa. Aquesta és una de les causes de la seva conservació, ja que de manera general una campana percudida dura més segles que una que volteja o que oscil·la.
El segon motiu, històric, és el seu ús exclusiu com a campana del rellotge, la qual cosa va motivar la seva preservació en 1936, mentre que altres campanes de la torre, tan antigues com ella, eren baixades i destinades a ser foses "per a canons".
Yugo Biga de ferro GUIXÀ
Estado original La campana "Silvestra", com campana de les hores, estava fixa i era tocada amb un gran mall extern, tot i que tenia un batall intern per alguns tocs extraordinaris.
Estado anterior En 1989 la campana ja havia sigut instal·lada en mig d'una estructura metàl·lica elàstica, i dotada de motor mecànic d'impulsos per brandar-la a l'estil llançat.
Estava dotada igualment de dos malls externs per gravetat: un connectat al rellotge mecànic per al toc de les hores, i l'altre a un motor trifàsic per a escassos senyals com algú toc de morts.
La instal·lació subvertia l'ús de la campana (històricament ubicada en una sala diferent perquè s'utilitzava per a coses diferents), canviava els tocs (de ser fixa la campana passava a ser brandada) i així i tot impedia tota classe de toc manual, inconcebible en el projecte de mecanització i de substitució dels tocs catalans per altres alemanys.
Estado actual Els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions. Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge. L'antic motor electromecànic instal•lat per GUIXÀ així com l'electromall es troben desmuntats i dipositats en el terra de la mateixa sala de campanes del rellotge.
L'electromall nou pica massa baix (uns 10 cm per sota del punt exterior de percussió) amb cert perill de trencament de la campana. Afortunadament pica des d'una distància petita degut a la desviació del mecanisme.
Mecanismos de toque 2 motors de ventar - 2 electromalls (un per gravetat inutilitzat)
Intervenciones La campana, que estava fixa com li correspon a les campanes del rellotge, fou mecanitzada i disposada per tocar a l'estil alemany, en el moment de l'actuació de GUIXÀ.
En temps recents el primer motor mecànic d'impulsos ha sigut substituït per dos motors d'impulsos electrònics instal·lats per CORREDERA i CARVAJAL, qui també ha substituït l'antic electromall motoritzat per altre monofàsic.
Actuaciones urgentes La campana no ha d'oscil·lar mai, ni tan sols pels motius més greus o importants. Va ser concebuda com a campana fixa, i com a campana fixa ha de romandre.
Propuestas La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original.
El jou de fusta ha de ser reposat, és a dir una biga de fusta convenientment calculada i protegida, que aïlli la campana de tota l'estructura metàl·lica que la rodeja i que modifica radicalment la seua sonoritat. Aquesta biga s'ubicarà a la major altura possible, i de la mateixa penjàs la campana dels quarts, que ha de ser accessible per a la seua contemplació, i per a la conservació dels mecanismes d'ambdues campanes.
El toc ha de realitzar-se únicament i exclusivament mitjançant un mall exterior, que pot ser actuat mitjançant mitjans electromecànics, però percudint sempre per gravetat, i quedant separat de la campana darrere del toc.
En cap cas ha de ser dotada d'electromall extern.
Tampoc ha d'utilitzar-se per a un altre toc que no siguen les hores, preferentment de dia i de nit, i sense repetició.
Podria ser dotada d'un batall interior, de mesures adequades per a ser tocat manualment amb corda, en casos realment extraordinaris (acabament de la restauració de la Seu Vella, entrada de segle...)
Protección Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar-la Bé Moble d'Interés Cultural.
Valoración En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha 04-02-2023