Crist (3) - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA (CATALUNYA)
Referència 690
Referència 690


Localización Sala de campanas
Diámetro 75
Altura 65
Borde 9
Año fundición 1945
Descripción La campana tiene una inscripción en el tercio, en latín y español, en dos líneas: "CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNATC CHRISTUS IMPERAT CHRISTUS AB OMNIMALO TEMPESTATIVO NOS DEFENDAT AMEN ANO 1945". En ambas lenguas hay defectos de composición, que deben entenderse como "CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNAT CHRISTUS IMPERAT CHRISTUS AB OMNI MALO TEMPESTATIVO NOS DEFENDAT AMEN - AÑO 1945", esto es CRISTO VENCE, CRISTO REINA, CRISTO IMPERA, CRISTO NOS DEFIENDA DE TODO MAL PRODUCIDO POR LAS TEMPESTADES AMÉN - AÑO 1945".
Habitualmente la expresión solía escribirse en griego y latín, es decir XPS VINCIT, XPS REGNTA, XPS AB OMNI MALO NOS DEFENDAT. La palabra TEMPESTATIVO no se encuentra en ninguna otra campana. Parece que esta oración procede de las llamadas aclamaciones carolinas, empleadas en el siglo VIII en Francia, y muy posteriormente utilizadas como el himno oficial de radio Vaticano en el siglo XX.
En la línea siguiente hay una cenefa de estrellas dobles (una encima de la otra), una decoración muy usual de los MENEZO, completada por una cruz en el medio.
Prima Sol 4 -26
Hum Sib 3 -38
Tercera Do 5 +14
Quinta Mib 5 -45
Octava La 5 +42
Toques tradicionales de campanas La campana tocaba repicada, oscilada y dejándola asentada, hacia arriba, como era habitual en las catedrales catalanas. Esto se realizaba con largas cuerdas así como con topes que impedían que el brazo o palanca, que a menudo era de madera y al que estaba atada la cuerda, pudiera seguir girando.
Toques actuales de campanas La campana toca al estilo alemán, es decir comienza a oscilar y en los primeros impulsos el badajo, de gran longitud, percute en el lado bajo de la campana. Sin embargo, una vez se mueven ambos elementos (campana y badajo) con su inercia característica, en el momento que la primera está más alta (a menos de 80º con respecto a la vertical) el badajo sigue subiendo y en ese momento golpea, en la parte alta del bronce; al mismo tiempo comienzan a bajar ambos elementos separados (campana y badajo) por lo que la campana suena sin dejar de moverse y sin tener el freno del badajo, por lo que produce una gran resonancia. En este caso hay poco control sobre el conjunto, ya que están moviéndose ambos elementos de acuerdo con la ley del péndulo, y en relación con la distancia que hay entre el eje y el extremo en movimiento (la masa no afecta al ritmo de oscilación, sino la distancia).
El electromazo permite incluir la campana en diversos toques, especialmente el de difuntos,
Yugo Viga de hierro GUIXÀ
Estado original La campana fue fundida por Benigno MENEZO FALLA en 1945, posiblemente en su fundición de Barbastro (Aragón) formando parte del primer conjunto de cuatro hecho tras la guerra. Como queda documentado por diversas fotografías familiares, la campana estaba dotada con un yugo de hierro y cigueñal, para voltearla con una cuerda. De todo ello no queda ningún resto.
Estado anterior En 1989 la campana ya estaba ubicada en la estructura metálica aún existente, y dotada de un motor electromecánico para la oscilación al estilo alemán, sin otros mecanismos.
Estado actual Los herrajes de fijación al yugo (solo dos U) son insuficientes e inseguros, sobre todo en caso de rotura de alguna de las sujeciones.
Conservada regularmente por CORREDERA y CARVAJAL de Alcoletge.
El motor BODET existente en 2004 permite un mejor control electrónico de las oscilaciones de la campana, siempre al estilo alemán.
El electromazo BODET existente en 2004 tiene una respuesta muy rápida.
Intervenciones Entre 1989 (fecha de la primera toma de datos) y 2004 se ha cambiado el motor de balanceo, se ha añadido un electromazo y se han repintado todos los elementos metálicos de yugo y estructuras.
Propuestas Se propone la restauración del conjunto de manera que la campana vuelva a tocar de acuerdo con las tradiciones catalanas.
La campana debe ser limpiada, por dentro y por fuera, para recuperar la sonoridad original, mediante chorro de arena húmeda.
Deberá ser dotada de un yugo de madera, de forma tradicional, ubicado en uno de los ventanales, en la parte alta, y tendrá asimismo, a las 03, una palanca metálica, del tamaño del diámetro de la campana, con su correspondiente tope elástico en el muro, para dejarla asentada mediante una larga cuerda, que podrá colocarse para los toques manuales. Igualmente dispondrá a las 09 del correspondiente electromazo y motor de impulsos, que sea capaz el primero de repicar a alta velocidad y el segundo de oscilar la campana a dos alturas (media y alta) e incluso de dejar la campana sentada, parada hacia arriba entre toque y toque.
La campana será dotada del badajo correspondiente a su tamaño, y que tendrá en su extremo un ojal para posibles toques manuales. El badajo deberá ser dotado de cables de seguridad, para evitar su caída en casos de rotura, fijado de manera que no golpee al quebrarse, y que los cables tampoco dañen el bronce. De ninguna manera se unirá a la badajera mediante una articulación rígida, ya que éstas arrancan la anilla interior. La articulación deberá ser lo suficientemente elástica de manera que el badajo no rebote.
Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado.
Valoración Campana interesante. Puede fundirse en caso de rotura después de documentarla.
Instalación La instalación ha sido sustituida y debe reconstruirse para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.
Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha 04-02-2023
Referència 690


Localización Cel·la de campanes
Diámetro 75
Altura 65
Borde 9
Año fundición 1945
Descripción La campana té una inscripció en el terç, en llatí i espanyol, en dues línies: "CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNATC CHRISTUS IMPERAT CHRISTUS AB OMNIMALO TEMPESTATIVO NOS DEFENDAT AMEN ANO 1945". En ambdós llengües hi ha defectes de composició, que han d'entendre's com "CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNAT CHRISTUS IMPERAT CHRISTUS AB OMNI MALO TEMPESTATIVO NOS DEFENDAT AMEN - AÑO 1945", açò és CRIST VENÇ, CRIST REINA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL PRODUÏT PER LES TEMPESTES AMÉN - ANY 1945". Habitualment l'expressió solia escriure's en grec i llatí, és a dir XPS VINCIT, XPS REGNTA, XPS AB OMNI MALO NOS DEFENDAT. La paraula TEMPESTATIVO no es troba en altra campana. Sembla que aquesta oració procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII en França, i molt posteriorment utilitzades com himne oficial de la Ràdio Vaticana en el segle XX.
En la línia següent hi ha una garlanda d'estrelles dobles (una damunt de l'altra), una decoració molt usual dels MENEZO, completada per una creu en el mig.
Asas 7
Prima Sol 4 -26
Hum Sib 3 -38
Tercera Do 5 +14
Quinta Mib 5 -45
Octava La 5 +42
Toques tradicionales de campanas La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant.
Toques actuales de campanas La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància).
L'electromall permet incloure la campana en diversos tocs, especialment el de difunts.
Yugo Biga de ferro GUIXÀ
Estado original La campana va ser fosa per Benigno MENEZO FALLA en 1945, possiblement a la seva foneria de Barbastro (Aragó) formant part del primer conjunt de quatre fet després de la guerra. Com queda documentat per diverses fotografies familiars, la campana estava dotada de jou de ferro i cigonyal, per voltejar-la amb una corda. De tot allò no queda cap resta.
Estado anterior En 1989 la campana ja estava ubicada en l'estructura metàl·lica encara existent, i dotada d'un motor electromecànic per a l'oscil·lació a l'estil alemany, sense altres mecanismes.
Estado actual Els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions.
Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge.
El motor BODET existent en 2004 permet un millor control electrònic de les oscil·lacions de la campana, sempre a l'estil alemany.
L'electromall BODET existent en 2004 té una resposta molt ràpida.
Intervenciones Entre 1989 (data de la primera replega de dades) i 2004 s'ha canviat el motor de ventar, s'ha afegit un electromall i s'han repintat tots els elements metàl•lics de jou i estructures.
Propuestas Es proposa la restauració del conjunt de manera que la campana torni a tocar d'acord amb les tradicions catalanes.
La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida.
Haurà de ser dotada d'un jou de fusta, de forma tradicional, ubicat en un dels finestrals, en la part alta, i tindrà així mateix, a les 03, una palanca metàl·lica, de la grandària del diàmetre de la campana, amb el seu corresponent topall elàstic en el mur, per a deixar-la assentada mitjançant una llarga corda, que podrà col·locar-se per als tocs manuals. Igualment disposarà a les 09 del corresponent electromall i motor d'impulsos, que sigui capaç el primer de repicar a alta velocitat i el segon d'oscil·lar la campana a dues altures (mitjana i alta) i fins i tot de deixar la campana assentada, parada cap amunt entre toc i toc.
La campana serà dotada del batall corresponent a la seva grandària, i que tindrà en el seu extrem un trau per a possibles tocs manuals. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Protección Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha 04-02-2023