El Jaume (9) - Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)

El Jaume (9) - Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)

Referència 701

  • Archivo sonoro de la campana


  • Diámetro 134

    Altura 120

    Borde 15

    Peso real 1750

    Fundidor MOREL, TOMÁS

    Año fundición 1429

    Descripción La campana tiene una compleja inscripción, en bellísima mayúscula gótica, que utiliza el griego, el latín y el valenciano. En la parte superior figura "IHS # + XPS ⋮ REX ⋮ UENIT ⋮ IN ⋮ PACE ⋮ DEUS ⋮ OMO ⋮ FACTUS ⋮ EST (escut) THOMAS ⋮ MOREL ⋮ ME ⋮ FECIT ⋮ ANY ⋮ MIL ⋮ CCCC ⋮ XX ⋮ UIIII ⋮ TE DEUS ⋮ LAUDAMUS ⋮ " con algunos errores ya que debieron escribir "IHSOUS XPISTOS REX VENIT IN PACE. DEUS HOMO FACTUS EST. THOMAS MOREL ME FECIT ANY MCCCCXXVIIII. TE DEUM LAUDAMUS", que se puede interpretar como JESÚS CRISTO REY VINO CON LA PAZ. DIOS SE HA HECHO HOMBRE. THOMAS MOREL ME HIZO EL AÑO 1429. TE ALABAMOS OH DIOS.
    A continuación figura tres veces alternadas y repetidas una imagen de la Virgen sedente con Niño y del Padre Eterno con Jesús Crucificado en sus rodillas, una iconografía muy poco habitual.
    Por debajo, y todavía en el tercio, figura la siguiente inscripción griega, latina y valenciana, en mayúscula gótica de menor tamaño pero también muy bien formada (aunque tenga las S invertidas): " XPƧ # UINCIT # XPƧ # REGNAT # XPƧ # INPERAT # XPƧ # ABOMNI # MALO # NOS # DEFENDAT # AUE # MARIA # GRACIA # PLENA # DOMINUƧ # TECUM # BENEDICTA # TU # IN # MULIERIBUƧ # ET # BENEDICTUƧ # FRUCTUƧ # UENTRIƧ # TUI # IHƧ # UERGE # # # " que debieron esribir como "XPISTOS VINCIT, XPISTOS REGNAT, XPISTOS IMPERAT, XPISTOS AB OMNI MALO NOS DEFENDAT. AVE MARIA, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM, BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI IHSOUS. VERGE" i que se puede interpretar como
    CRISTO VENCE, CRISTO REINA, CRISTO IMPERA, CRISTO NOS DEFIENDA DE TODO MAL. DIOS TE SALVE MARÍA, LLENA DE GRACIA, EL SEÑOR ES CONTIGO, BENDITA ERES ENTRE LAS MUJERES Y BENDITO ES EL FRUTO DE TU VIENTRE JESÚS. VIRGEN. Así como la primera parte de las invocaciones es conocida y la segunda forma parte del saludo angélico, no sabemos a qué corresponde la palabra "Virgen" al final de la frase.
    Por otra parte, esta campana, llamada tradicionalmente denominada "El Jaume" (El Santiago) y asociada a la importante Confraria de Sant Jaume, no tiene ningún elemento que permita asociarla con este apóstol.
    En el medio pie hay

    Asas La campana tenía unas impresionantes asas decoradas, acabadas con garras, que se rompieron en el momento de la caída, y que se conservan, rotas, en la sala de campanas.

    Prima Mi 4 +38

    Hum Fa# 3 +18

    Tercera La 4 +48

    Quinta Reb 5 -07

    Octava Sol 5 -28

    Toques tradicionales de campanas La campana volteaba mediante dos palancas, con dos cuerdas cada una. También era repicada con una cuerda unida al badajo.

    Toques actuales de campanas A partir de 1992, con el yugo de madera restaurado, la campana forma parte de los toques ordinarios y extraordinarios de la Catedral, exclusivamente de manera manual.
    Para levantar la campana, y debido a su volumen, se necesitan dos personas, pero para voltearla una sola puede hacerlo, con cierto esfuerzo. Cuando hay personal abundante, la campana se toca con dos cuerdas e incluso con una tercera persona en la tarima, para pararla.

    Yugo Yugo nuevo de madera laminada de FRANCE CARILLONS

    Estado anterior La campana está desgastada en la boca. Ya fue girada un cuarto de vuelta, en siglos pasados, por el desgaste. En consecuencia hicieron cuatro taladros para poner una nueva badajera.

    Estado actual La campana conserva el yugo de madera laminada de France Carillons, con los herrajes adaptados a los taladros, después de su caída en 2014.

    Mecanismos de toque Volteo manual, con dos palancas y sendas cuerdas; repique manual

    Intervenciones La campana ha sufrido diversas actuaciones en los últimos 60 años:
    Hacia 1965, sustitución del yugo de madera original (que fue destruido) por otro de hierro, con motor continuo y electromazo trifásico, por GERMÁN ROSES de Atzeneta d'Albaida. La campana rodaba, a duras penas, a unas 6 revoluciones por minuto y sustituía el toque manual por otro mecánico.
    En 1989, i por subvención directa de la Alcaldessa de València Clementina RÓDENAS, se sustituyó el motor continuo por otro de impulsos, que junto con la programación del ordenador, volteaba la campana a unas 18 revoluciones por minuto. El mecanismo ya no impedía el toque manual.
    En 1992 la campana fue bajada del Campanar, y se puso un primer yugo provisional de madera laminada, de FRANCE CARILLONS, instalado por GERVIT S. L., trasladando la campana al Pavelló de la Comunitat Valenciana de la Expo de Sevilla, donde permaneció hasta octubre del mismo año. En diciembre fue subida de nuevo al Campanar, con el yugo definitivo de madera laminada. La nueva instalación se hizo sin motor, para el toque exclusivamente manual.
    El 25 de diciembre de 2014, día de Navidad, en el tercer toque del volteo del mediodía, el eje izquierdo se rompió y la campana cayó entre tres campaneros, sin producir heridas de gravedad. Del golpe sobre la tarima de madera (que quedó totalmente destruida) se rompieron las asas, sin afectar al sonido de la campana. Después de diversas consultas técnicas se presentó un proyecto de restauración que fue aprobado por el Cabildo, la Generalitat Valenciana y el Ayuntamiento de València, cada uno según sus competencias y responsabilidades, avalado por la Universitat de València y la Universitat d'Alacant y financiado íntegramente por los Campaners de la Catedral de València. El proyecto consistió en serrar las asas rotas y hacer 8 taladros más, de manera que los tirantes atraviesan ahora la cabeza de la campana, no afectando a su sonido, y permitiendo su toque tanto estático como en movimiento. La solución, que es tradicional y ya fue utilizada en tres anteriormente (el Micalet, el Vicent, la Caterina) se eligió frente a la posible soldadura de las asas, sustituyendo las originales por unas nuevas y soldadas en un único agujero de 50 cm de diámetro, solución que parecía menos segura para continuar tocando la campana. Esta intervención, totalmente autorizada y avalada por quien es competente, fue denunciada a Hispania Nostra y figura, impropiamente, en la Lista Roja del Patrimonio de la citada asociación cultural.

    Protección Bien Mueble de Interés Cultural (Decreto 217/2018) de 30 de noviembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Código de anotación preventiva 000000145332
    En consecuencia, los proyectos de intervención de la campana y de sus instalaciones deben ser presentados a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus para su aprobación, previamente al inicio de los trabajos.

    Valoración En caso de rotura solo puede ser soldada. Puede ser reemplazada por una réplica.

    Instalación La instalación es tradicional y debe ser conservada para proteger la sonoridad y otros valores culturales. Cualquier mecanización deberá conservar estas cualidades, reproducir los toques tradicionales y permitir los toques manuales.

    Notas En las notas de SANCHIS SIVERA se dice al respecto de esta campana que la encargó la Confraria de Sant Jaume y que le correspondía su conservación. Parece ser que se rompió y se refundió a cargo del Cabildo, y así perdió esa cofradía los derechos que tenía sobre ella. (Nota de Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA)
    En el brazo figura una plaqueta con la siguiente inscripción: " (Escudo Generalitat Valenciana) / GENERALITAT VALENCIANA / Aquesta campana fou restaurada per la / Generalitat Valenciana / i exhibida en el Pavelló de la Comunitat Valenciana / de l'Expo de Sevilla / des del 20 d'abril fins al 12 d'octubre de 1992 / PER A MEMÒRIA".
    Sin duda esta campana tiene la inscripción en mayúscula gótica más perfecta de todas las campanas de las Catedrales.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)

    Autores ficha LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 12-12-2020


    306 Fotos

    Referència 701

  • Archivo sonoro de la campana


    Localización sala de campanes

    Diámetro 134

    Altura 120

    Borde 15

    Peso real 1750

    FundidorMOREL, TOMÁS

    Año fundición 1429

    Descripción La campana té una complexa inscripció, en bellíssima majúscula gòtica, que utilitza el grec, el llatí i el valencià. En la banda superior figura: "IHS # + XPS ⋮ REX ⋮ UENIT ⋮ IN ⋮ PACE ⋮ DEUS ⋮ OMO ⋮ FACTUS ⋮ EST (escut) THOMAS ⋮ MOREL ⋮ ME ⋮ FECIT ⋮ ANY ⋮ MIL ⋮ CCCC ⋮ XX ⋮ UIIII ⋮ TE DEUS ⋮ LAUDAMUS ⋮ " amb algunes errades, ja que calia escriure "IHSOUS XPISTOS REX VENIT IN PACE. DEUS HOMO FACTUS EST. THOMAS MOREL ME FECIT ANY MCCCCXXVIIII. TE DEUM LAUDAMUS", que es pot interpretar com JESÚS CRIST REI HA VINGUT AMB LA PAU. DÉU S'HA FET HOME. THOMAS MOREL EM VA FER L'ANY 1429. A VOS DÉU US LLOEM.
    A continuació figuren alternades i repetides tres vegades un gravat de la Mare de Déu sedent amb Nen i del Pare Etern sedent amb Crist crucificat entre els seus genolls, una iconografia molt poc habitual.
    Un poc més baix, tot i que encara en el terç, hi figura la següent inscripció greca, llatina i valenciana en majúscula gòtica, més petita però també molt bé formada (amb la diferència de tenir les S invertides) " XPƧ # UINCIT # XPƧ # REGNAT # XPƧ # INPERAT # XPƧ # ABOMNI # MALO # NOS # DEFENDAT # AUE # MARIA # GRACIA # PLENA # DOMINUƧ # TECUM # BENEDICTA # TU # IN # MULIERIBUƧ # ET # BENEDICTUƧ # FRUCTUƧ # UENTRIƧ # TUI # IHƧ # UERGE # # # " que calia haver escrit com "XPISTOS VINCIT, XPISTOS REGNAT, XPISTOS IMPERAT, XPISTOS AB OMNI MALO NOS DEFENDAT. AVE MARIA, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM, BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI IHSOUS. VERGE" i que es pot interpretar com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGA DE QUALSEVOL MAL. DÉU VOS GUARD MARIA, PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VÓS, BENEÏDA SOU ENTRE LES DONES I BENEÏT EL FRUIT DE VOSTRE VENTRE JESÚS. VERGE. Així com la primera part de les invocacions és coneguda, i la segona forma part del salut angèlic, no sabem a què correspon la paraula "Verge" a la fi de la frase.
    Per altra banda, aquesta campana, anomenada tradicionalment "El Jaume" i associada a la important Confraria de Sant Jaume, no té cap element que permeta associar-la a aquest apòstol.
    En el mig peu hi ha tres cordons, el central més gruixut: sembla que hi havia la creença - que es repeteix en altres campanes medievals) que eixe cordó més gran millorva la sonoritat.

    Asas La campana tenía una impressionants anses decorades, acabades amb urpes, que es van trencar en el moment de la caiguda, i que es conserven, trencades, en la sala de campanes.

    Prima Mi 4 +38

    Hum Fa# 3 +18

    Tercera La 4 +48

    Quinta Reb 5 -07

    Octava Sol 5 -28

    Toques tradicionales de campanas La campana voltejava mitjançant dues ballestes, amb dues cordes cadascuna. També era repicada amb una corda unida al batall.

    Toques actuales de campanas A partir de 1992, amb la truja de fusta restaurada, la campana forma part dels tocs ordinaris i extraordinaris de la Catedral, exclusivament de manera manual.
    Per alçar la campana, i degut al seu volum, cal dos persones, però per voltejar-la una a soles pot fer-ho, amb cert esforç. Quan hi ha personal abundant, la campana es toca amb dos cordes, i fins i tot amb una tercera persona en la tarima, per parar-la.

    Yugo Truja nova de fusta laminada de FRANCE CARILLONS

    Estado anterior La campana està desgastada en la boca. Ja fou girada un quart de volta, en segles passats, pel desgast. En conseqüència es va taladrar amb quatre trepans per posar una nova batallera.

    Estado actual La campana conserva la truja de fusta llaminada de France Carillons, amb els ferratges adaptats als trepans, després de la seua caiguda en 2014.

    Mecanismos de toque Vol manual amb dues ballestes i sengles cordes; repic manual

    Intervenciones La campana ha patit diverses actuacions en els últims 60 anys:
    Cap a 1965, substitució de la truja de fusta original (que fou destruïda) per una de ferro, amb motor continu i electromall trifàsic, per GERMÁN ROSES d'Atzeneta d'Albaida. La campana rodava, a dures penes, a unes 6 revolucions per minut i substituïa el toc manual per un altre mecànic.
    En 1989, i per subvenció directa de l'Alcaldessa de València Clementina RÓDENAS, es va substituir el motor continu per un altre d'impulsos, que junt amb la programació de l'ordinador, voltejava la campana a unes 18 revolucions per minut. El mecanisme no impedia ja el toc manual.
    En 1992 la campana fou baixada del Campanar, i es va posar una primera truja provisional de fusta laminada, de FRANCE CARILLONS, instal·lada per GERVIT S. L., traslladant la campana al Pavelló de la Comunitat Valenciana de l'Expo de Sevilla, on va romandre fins octubre del mateix any. En desembre fou pujada de nou al Campanar, amb la truja definitiva de fusta laminada. La nova instal·lació es va fer sense motor, per al toc exclusivament manual.
    El 25 de desembre de 2014, dia de Nadal, en la tercera parada del vol de migdia, l'eix esquerre es va trencar i la campana va caure al mig de tres campaners, sense produir ferides de gravetat. Del cop sobre la tarima de fusta (que va quedar totalment destruïda) es van trencar les anses, sense afectar al so de la campana. Després de diverses consultes tècniques es va presentar un projecte de restauració, que fou aprovat pel Capítol, la Generallitat Valenciana i l'Ajuntament de València, cadascú segons les seues competències i responsabilitats, avalat per les Universitats de València i Alacant i finançat exclusivament pels Campaners de la Catedral de València. El projecte va consistir en serrar les anses trencades i fer 8 trepans més, de manera que ara els tirants travessen el cap de la campana, no afectant al seu so, i permetent el seu toc, tant estàtic com en moviment. La solució, que és tradicional i que ja fou utilitzada en tres campanes anteriorment (el Micalet, el Vicent, la Caterina) fou triada front a la possible soldadura de les anses, substituint les originals per unes noves i soldades en un únic forat de 50 cm de diámetre, solució que semblava menys segura per continuar tocant la campana. Aquesta intervenció, totalment autoritzada i avalada per qui és competent, fou denunciada a Hispania Nostra i figura, impròpiament, en la Llista Roja del Patrimoni de l'esmentada associació cultural.

    Protección Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145332
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.

    Valoración En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.

    Instalación La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Notas En les notes de SANCHIS SIVERA es diu al respecte d'aquesta campana que la va encarregar la Confraria de Sant Jaume, i que li corresponia la seua conservació. Sembla que es va trencar i es va fondre de nou a càrrec del Capítol, i així va perdre esta confraria els drets que tenía sobre ella. (Nota de Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA)
    En el braç figura una plaqueta amb la següent inscripció: " (Escut Generalitat Valenciana) / GENERALITAT VALENCIANA / Aquesta campana fou restaurada per la / Generalitat Valenciana / i exhibida en el Pavelló de la Comunitat Valenciana / de l'Expo de Sevilla / des del 20 d'abril fins al 12 d'octubre de 1992 / PER A MEMÒRIA".
    Sens dubte aquesta campana té la inscripció en majúscula gòtica més perfecta de totes les campanes de les Catedrals.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)

    Autores ficha LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 12-12-2020


    306 Fotos