Tecla (9) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

Tecla (9) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

Referència 729

  • Archivo sonoro de la campana


  • Localización sala de campanas

    Diámetro 118

    Altura 100

    Borde 12

    Peso aproximado951

    Fundidor PALLÉS, JAUME

    Año fundición 1777

    Descripción La campana tiene una inscripción extendida por tres líneas y escrita en latín: " # IESVS # # + # SANCTVM # ET # TERRIBILIS # NOMEN # EIVS # LAVDATE # EVM # IN # CYMBALIS # BENE # SONANTIBVS # TECLA # EVLALIA # BARBARA " que tiene una sencilla traducción al español: JESÚS. SANTO Y TERRIBLE ES SU NOMBRE. ALABADLO CON CAMPANAS BIEN AFINADAS. TECLA, EULALIA, BARBARA.

    En el medio figura una cruz con pedestal a parte exterior; una Santa Bárbara a la derecha, el nombre del fundidor a la parte de dentro y una imagen a la parte izquierda. El nombre del fundidor está escrito en catalán "IAVME PALLES DE GRANOLLERS ME FEV LO ANY I777", y debiera decirr JAUME PALLÉS DE GRANOLLERS EM FEU L'ANY 1777 o sea JAUME PALLES DE GRANOLLERS ME HIZO EL AÑO 1777. La interpretación de las imágenes es difícil debido a la suciedad de la campana.

    Tercio (T) 2 cordones / " # IESVS # " / 2 cordones / " # + # SANCTVM # ET # TERRIBILIS # NOMEN # EIVS # LAVDATE # EVM " / 2 cordones / " # IN # CYMBALIS # BENE # SONANTIBVS # TECLA # EVLALIA # BARBARA " / 2 cordones

    Medio (M) (00) (cruz con pedestal) (03) (Santa Bárbara) (06) (Marca de fábrica) " IAVME / PALLES / DE GRANOLLERS / ME FEV LO ANY / I 7 7 7" [CH1.5] (09) (Imagen - ¿Virgen?) / 4 cordones

    Pie (P) 2 cordones / 2 cordones

    Prima Mi 4 -16

    Hum Mib 3 +48

    Tercera Sol 4 +15

    Quinta Sib 4 +25

    Octava Mi 5 +40

    Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, es decir haciéndola oscilar hasta detenerla hacia arriba, lo que llaman "a seure" (asentarla), aunque no parece que hubiesen topes de hierro en el muro para detener la campana, apoyando allí la palanca de madera, como en otros campanarios importantes de Catalunya. También la hacían repicar, mediante una cuerda conectada al badajo por medio de un gancho.

    La mecanización de los años sesenta permitió automatizar los toques sin necesidad de un campanero para las señales diarias. El grupo de campaneros actuaba sólo para las fiestas mayores.

    Toques actuales de campanas La campana continua oscilando para toques manuales extraordinarios, aunque su nueva ubicación hace que los campaneros toquen en una posición excesivamente próxima y peligrosa. Como la campana choca con la estructura, no es posible "dur-la a seure", es decir, pararla de manera invertida.

    Los toques automáticos se realizan exclusivamente mediante un electromazo de nueva generación, dirigido por el ordenador que coordina todos los mecanismos e instalaciones de la Catedral.

    Yugo Madera con un cabezal de piedra

    Estado anterior En 1989 la campana se encontraba ubicada en una de las ventanas externas del campanario. Contaba con un brazo con su correspondiente cuerda, para el toque manual, con una cuerda unida al badajo mediante gancho. Igualmente contaba en (09) con un electromazo trifásico, para los repiques automáticos. Lo que más caracterizaba la campana era la inmensa capa de estiércol que la cubría, que superaba los 40 cm de palomina en la parte superior del yugo, aunque la campana se tocaba manualmente para ciertas festividades.

    Estado actual Tras la reubicación en la parte inferior del campanario, la campana sufre diversos problemas graves de conservación. Por una parte, y debido al falso escándalo causado por la limpieza de la campana Assumpta, fue limpiada de manera superficial, conservando diversas capas de suciedad que impiden la lectura correcta de las imágenes y que afectan probablemente a su sonido.

    Por otra parte fue mal ubicada, ya que choca con la estructura de madera y no se puede "dur a seure", es decir pararla invertida. Además se encuentra excesivamente baja para un toque manual seguro, y los campaneros deben adaptarse a las nuevas condiciones de toque, mucho más peligrosas que antes.

    Mecanismos de toque Una palanca con cuerda para el toque manual - Electromazo para el toque automático

    Intervenciones Las actuaciones de los últimos tiempos consistieron en:

    • mecanización, mediante un electromazo externo, sin cambiar la instalación de la campana. Trabajos realizados por Salvador MANCLÚS de València.
    • restauración de la campana y del yugo, en una primera actuación, y reubicación en la ventana externa en la que estuvo ubicada en los últimos siglos. La campana no fue bajada del campanario para su restauración, y tampoco fue limpiada. Trabajos realizados por RIFER de Girona, con la colaboración de CARVAJAL y CORREDERA de Alcoletge.
    • reubicación en la parte interior de la sala, después de la restauración del campanario y construcción de una estructura nterna de madera.

    Actuaciones urgentes La campana no se puede tocar a la manera tradicional, ya que choca con la estructura de madera. Deben elevarse los rodamientos, ubicándolos probablemente encima de una viga de madera suplementaria, para que la campana no choque y se pueda dejar invertida. Una consecuencia añadida sería la de ofrecer una mayor seguridad a los campaneros.

    Propuestas Aparte de elevar los rodamientos, para posibilitar que la campana pueda dejarse invertida, debe limpiarse también su bronce, no sólo para permitir una mejor lectura y goce de las inscripciones y decoraciones, sino para reproducir mejor el sonido original de la campana.

    Debe repensarse el sistema de toque automático. Dado que estas campanas solamente oscilan de manera manual, se recomienda la utilizació de sistemas de toque, ya utilizados en otras catedrals como Murcia o Sevilla, que tiran directamente del badajo, con motores u otros mecanismos ubicados en una posición distante que no moleste para los toques manuales y no suponga un fuerte impacto visual como en la actualidad.

    Incluso se puede proponer un sistema de tiro por aire comprimido como el utilizado en la Catedral de València, que tira también directamente de los badajos de las dos campanas mayores, con una mayor velocidad de respuesta y un mínimo impacto visual. Este sistema, que necesita un mantenimiento relativo, es fácil de utilizar en la Catedral de Tarragona, donde el acceso actual a las campanas es prácticamente total.

    La utilización de este sistema no impide los toques manuales y facilita una mayor riqueza rítmica para los toques automáticos.

    Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado. No obstante sería conveniente una inclusión específica en el Inventario General del Patrimonio Cultural del conjunto formado por la campana de bronce y su yugo de madera, hierro y piedra.

    Valoración Debe incoarse expediente para incluirla en el Inventario General de Bienes Muebles. En caso de rotura solamente puede ser soldada. Puede ser remplazada por otra campana de distinta afinación.

    Instalación La instalación es original y es preciso conservarla para proteger la sonoridad y otros valores culturales. Cualquier mecanización deberá conservar estas cualidades, reproducir los toques tradicionales y permitir los toques manuales.

    Notas Primera documentación de la campana:

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 17-12-2016


    19 Fotos

    Referència 729

  • Archivo sonoro de la campana


    Localización sala de campanes

    Diámetro 118

    Altura 100

    Borde 12

    Peso aproximado951FundidorPALLÉS, JAUME

    Año fundición 1777

    Descripción La campana té una inscripció estesa en tres línies i escrita en llatí: " # IESVS # # + # SANCTVM # ET # TERRIBILIS # NOMEN # EIVS # LAVDATE # EVM # IN # CYMBALIS # BENE # SONANTIBVS # TECLA # EVLALIA # BARBARA " que té una senzilla traducció al català: JESÚS. SANT I TERRIBLE ÉS EL SEU NOM. LLOEU-LO AMB CAMPANES BEN AFINADES. TECLA, EULÀLIA, BÀRBARA.

    Al mig hi figura una creu amb pedestal a la banda de fora; una Santa Bàrbara a la dreta, el nom del fonedor a la part de dins, i una imatge a la part d'esquerra. El nom del fonedor és, escrit en català "IAVME PALLES DE GRANOLLERS ME FEV LO ANY I777", és a dir JAUME PALLÉS DE GRANOLLERS EM FEU L'ANY 1777. La interpretació de les imatges és difícil degut a la brutícia de la campana.

    Tercio (T) 2 cordons / " # IESVS # " / 2 cordons / " # + # SANCTVM # ET # TERRIBILIS # NOMEN # EIVS # LAVDATE # EVM " / 2 cordons / " # IN # CYMBALIS # BENE # SONANTIBVS # TECLA # EVLALIA # BARBARA " / 2 cordons

    Medio (M) (00) (creu amb pedestal) (03) (Santa Bàrbara) (06) (Marca de fàbrica) " IAVME / PALLES / DE GRANOLLERS / ME FEV LO ANY / I 7 7 7" [CH1.5] (09) (Imatge - Mare de Déu?) / 4 cordons

    Pie (P) 2 cordons / 2 cordons

    Prima Mi 4 -16

    Hum Mib 3 +48

    Tercera Sol 4 +15

    Quinta Sib 4 +25

    Octava Mi 5 +40

    Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Toques actuales de campanas La campana continua sent brandada per a tocs manuals extraordinaris, tot i que la nova ubicació fa que els campaners toquin en una postura excessivament pròxima i perillosa. Com la campana xoca amb el fustam, no és possible dur-la a seure.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Yugo Fusta amb un capçal de pedra

    Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una de les finestres externes del campanar. Comptava amb un braç amb la corresponent corda, per al toc manual, amb una corda lligada al batall amb gantxo. Aixímateix comptava a (09) amb un electromall trifàsic, per als repics automàtics. Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, que superava els 40 cm de fem de coloms en la part superior del jou, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estado actual Després de la reubicació en la part inferior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal ubicada, ja que xoca amb l'estructura de fusta i no es pot dur a seure. A més es troba excessivament baixa per a un toc manual segur, i els campaners han d'adaptar-se a les noves condicions de toc, molt més perilloses que abans.

    Mecanismos de toque Un braç amb corda per al toc manual - Electromall per al toc automàtic

    Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:

    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fpu baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part inferior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .

    Actuaciones urgentes La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui dur a seure. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners.

    Propuestas A més d'elevar els rodaments, per possiblitar que la campana pugui ser duta a seure, cal també netejar el seu bronze, no sols per permetre una millor lectura i gaudi de les inscripcions i decoracions, sinó per reproduir millor el so original de la campana.

    Cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total.

    La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.

    Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Notas Primera documentació de la campana:

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 17-12-2016


    19 Fotos