Clàssica (7) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

Clàssica (7) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

Referència 742

  • Archivo sonoro de la campana


  • Localización sala de campanas

    Diámetro 95

    Altura 80

    Borde 11

    Peso aproximado496

    Fundidor POMAROL, JOSEP

    Año fundición 1867

    Descripción La campana tiene una breve inscripción latina, en dos líneas, no exenta de dificultades: "LDO MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT AN MDCCCLXVII NON MAR" de la cual las tres primeras letras tienen mayor tamaño. Creemos que debe interpretarse en latín como "LAUS DEUS OMNIPOTENS - MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR - JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT ANNO MDCCCLXVII NONAE MARTIUS" que podemos interpretar en español com DIOS OMNIPOTENTE SEA ALABAO - ALABANZA Y HONOR A MARIA CONCEBIDA SENSE MANCHA ORIGINAL - JOSÉ POMAROL ME HIZO PARA TARRAGONA EL 7 DE MARZO DE 1867".

    Igualmente tiene cuatro imágenes: una Inmaculada bajo de una Tau (emblema de la Catedral de Tarragona) en la parte de fuera; un San Pedro a la derecha; una Santa Tecla a la parte de dentro, bajo de la cual hay la inscripción latina "S. THECLA" (SANCTA TECLA) y un San Pablo a la izquerda donde pone por debajo "S. PAULUS" (SANCTUS PAULUS).

    Asas Decoradas con caras humanas

    Tercio (T) cordón / "LDO" [CH4] / cordón / "MARIAE SINE LABE CONCEPTAE. LAUS ET HONOR. JOSEPHUS POMAROL FECIT AN MDCCCLXVII " / cordó / "TARRAGONE NON MAR" [CH3] / cordón

    Prima Fa# 4 +46

    Hum Lab 3 +11

    Tercera Si 4 -20

    Quinta Mib 5 -45

    Octava Lab 5 +06

    Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, es decir haciéndola oscilar hasta detenerla hacia arriba, lo que llaman "a seure" (asentarla), aunque no parece que hubiesen topes de hierro en el muro para detener la campana, apoyando allí la palanca de madera, como en otros campanarios importantes de Catalunya. También la hacían repicar, mediante una cuerda conectada al badajo por medio de un gancho.

    La mecanización de los años sesenta permitió automatizar los toques sin necesidad de un campanero para las señales diarias. El grupo de campaneros actuaba sólo para las fiestas mayores.

    Toques actuales de campanas La campana es repicada exclusivamente, ya que no puede oscilar.

    Los toques automáticos se realizan exclusivamente mediante un electromazo de nueva generación, dirigido por el ordenador que coordina todos los mecanismos e instalaciones de la Catedral.

    Yugo Madera con un cabezal de piedra

    Estado anterior En 1989 la campana se encontraba ubicada en una ventana externa del campanario, en la parte inferior. Una de las campanas sordas se encontraba ubicada por encima de ésta. tenía una cuerda unida al brazo, para moverla, y otra unida al badajo, para repicar. Igualmente contaba con un electromazo trifásico, para los repiques automáticos.

    Lo que más caracterizaba la campana era la inmensa capa de estiércol que la cubría, aunque la campana se tocaba manualmente para ciertas festividades.

    Estado actual Tras la reubicación en la parte inferior del campanario, la campana sufre diversos problemas graves de conservación. Por una parte, y debido al falso escándalo causado por la limpieza de la campana Assumpta, fue limpiada de manera superficial, conservando diversas capas de suciedad que impiden la lectura correcta de las imágenes y que afectan probablemente a su sonido.

    Por otra parte fue mal instalada y ubicada, ya que los ejes están simplemente dejados caer en una U invertida de hierro impide su uso; además la campana choca con las otras debido a la mala ubicación del conjunto. En consecuencia la campana solamente puede repicar, y debido a la baja posición, debe hacerse con las manos extremadamente bajas.

    De cualquier manera la campana y el yugo de madera y piedra forman una unidad cultural inseparable. En consecuencia cualquier actuación debe conservar ambas piezas, no admitiéndose de ninguna manera la posibilidad de truncar el yugo para facilitar su movimiento.

    Mecanismos de toque Electromazo para el toque automático - Cuerda al badajo para el repique manual

    Intervenciones Las actuaciones de los últimos tiempos consistieron en:

    • mecanización, mediante un electromazo externo, sin cambiar la instalación de la campana. Trabajos realizados por Salvador MANCLÚS de València.
    • restauración de la campana y del yugo, en una primera actuación, y reubicación en la ventana externa en la que estuvo ubicada en los últimos siglos. La campana no fue bajada del campanario para su restauración, y tampoco fue limpiada. Trabajos realizados por RIFER de Girona, con la colaboración de CARVAJAL y CORREDERA de Alcoletge.
    • reubicación en la parte superior de la sala, después de la restauración del campanario y construcción de una estructura nterna de madera.

    Actuaciones urgentes La campana no se puede tocar a la manera tradicional, ya que choca con la estructura de madera y con las otras campanas. Debe elevarse los rodamientos, ubicándolos probablemente sobre otra viga de madera, para que no choque y se pueda oscilar con seguridad, aunque no llegue a quedarse invertida hacia arriba. Una consecuencia añadida seria dar una mayor seguridad a los campaneros, y facilitar los repiques manuales.

    Propuestas Además de reubicar la campana para poder oscilarla y repicarla con seguridad, debe repensarse el sistema de toque automático. Dado que estas campanas solamente oscilan de manera manual, se recomienda la utilizació de sistemas de toque, ya utilizados en otras catedrales como Murcia o Sevilla, que tiran directamente del badajo, con motores u otros mecanismos ubicados en una posición distante que no moleste para los toques manuales y no suponga un fuerte impacto visual como en la actualidad.

    Incluso se puede proponer un sistema de tiro por aire comprimido como el utilizado en la Catedral de València, que tira también directamente de los badajos de las dos campanas mayores, con una mayor velocidad de respuesta y un mínimo impacto visual. Este sistema, que necesita un mantenimiento relativo, es fácil de utilizar en la Catedral de Tarragona, donde el acceso actual a las campanas es prácticamente total.

    La utilización de este sistema no impide los toques manuales y facilita una mayor riqueza rítmica para los toques automáticos.

    En cualquier caso, la campana debe ser limpiada, utilizando un sistema de arena húmeda a baja presión, como el utilizdo para la campana Assumpta. Los motivos de limpieza son esencialmente acústios (mejora del sonido de la campana) y documentales (mejor lectura de las inscripciones y decoraciones).

    Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado. No obstante sería conveniente una inclusión específica en el Inventario General del Patrimonio Cultural del conjunto formado por la campana de bronce y su yugo de madera, hierro y piedra.

    Valoración Campana interesante. Puede refundirse después de documentarla.

    Instalación La instalación es original y es preciso conservarla para proteger la sonoridad y otros valores culturales. Cualquier mecanización deberá conservar estas cualidades, reproducir los toques tradicionales y permitir los toques manuales.

    Notas Primera documentación de la campana:

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 17-12-2016


    19 Fotos

    Referència 742

  • Archivo sonoro de la campana


    Localización sala de campanes

    Diámetro 95

    Altura 80

    Borde 11

    Peso aproximado496FundidorPOMAROL, JOSEP

    Año fundición 1867

    Descripción La campana té una breu inscripció llatina, en dues línies, no exempta de dificultats: "LDO MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT AN MDCCCLXVII NON MAR" de la qual les tres primeres lletres són majors. Creiem que cal interpretar-la en llatí com "LAUS DEUS OMNIPOTENS - MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR - JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT ANNO MDCCCLXVII NONAE MARTIUS" que podem interpretar en català com DÉU OMNIPOTENT SIGUI LLOAT - LLOANÇA I HONOR A MARIA CONCEBUDA SENSE PECAT ORIGINAL - JOSEP POMAROL EM VA FER PER A TARRAGONA EL 7 DE MARÇ DE 1867".

    Igualment té quatre imatges: una Immaculada sota una Tau (emblema de la Catedral de Tarragona) en la part de fora; un Sant Pere a la dreta; una Santa Tecla a la part de dins, baix de la qual hi ha la inscripció llatina "S. THECLA" (SANCTA TECLA) i un Sant Pau a l'esquerra on posa baix "S. PAULUS" (SANCTUS PAULUS).

    Asas Decorades amb cares humanes

    Tercio (T) cordó / "LDO" [CH4] / cordó / "MARIAE SINE LABE CONCEPTAE. LAUS ET HONOR. JOSEPHUS POMAROL FECIT AN MDCCCLXVII " / cordó / "TARRAGONE NON MAR" [CH3] / cordó

    Medio pie (MP) 4 cordons

    Pie (P) 2 cordons

    Prima Fa# 4 +46

    Hum Lab 3 +11

    Tercera Si 4 -20

    Quinta Mib 5 -45

    Octava Lab 5 +06

    Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Toques actuales de campanas La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Yugo Fusta amb un capçal de pedra

    Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part inferior. Una de les campanes sordes es trobava ubicada damunt. Tenia una corda unida al braç, per moure-la, i un altra unida al batall per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.

    Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estado actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismos de toque Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual

    Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:

    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam.

    Actuaciones urgentes La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.

    Propuestas A mes de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.

    Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.

    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Notas Primera documentació de la campana:

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 17-12-2016


    19 Fotos