| |
Ja ha passat un any des de que les campanes foren restaurades, amb noves truges de fusta, pense pues, que es un temps suficient per poder fer una xicoteta valoració del treball, i dels resultats.
Des d'el punt de vista artesà i tècnic, crec que ha valgut moltíssim la pena, pues s'ha fet un treball minuciós, rigurós i molt estudiat, el resultat per part de tots els que treballem amb elles ha estat molt satisfactori.
 |  |
 |  |
Partint de la base per la documentació disponible, tant en fotografies de les antigues trujes de fusta, com també, per aportació, per part de l'artesà Vicent Tomàs, de les mesures i normes per l'elaboració correcta dels nous contrapessos, es possà mans a l'obra, essent dissenyandes, amb la mateixa figura i forma que apareix en la fotografia de l'antiga torre que Massanassa tenía abans de la guerra.
Per a la construcció de cada truja, ens basarem amb les mesures de cada campana, fent-los en la proporció correcta, es ha dir, per eixemple: si la campana té d'alçada 1 metre, la truja també deu tindre el mateix, apart l'alçada del braç, al igual que l'amplaria de la boca ens serveix per donar-nos també l'amplaria màxima del capçal de la truja.
Vista la campana desde lllunt, ens deu donar l'impressió com si es tractara de dues campanes unides per un sol braç.
 |  |
Cal dir, que per part de l'artesà Vicent Tomás, no s'ha escatimat el més mínim detall per fer un treball òptim i de la màxima qualitat, ja que degut a l'interès que l'home va vore en tots nosaltres, ficà tota la seua professionalitat de una vida dedicada a les campanes, per conseguir unes trujes perfectes, encara que suposava una tasca difícil, treballar sense la materia prima amb les mes òptimes condicions, pues trobar la fusta seca amb eixes dimensions no resultaba xens fàcil, el problema es va poder solventar portant la fusta a punt, des de Valladolid, gracies a la col·laboració d'un fabricant de campanes, amic seu.
En el referit a la qualitat del sò, no cap dupte que les campanes han tret tot el seu suc, pues les vibracions del bronze no es perden, com passava abans amb els contrapessos de ferro, i que repercutien negativament en l'interior de l'obra del campanar, obrint clevills a les parets, i fins i tot, trencant l'ansa d'una campana, amb el risc tant perillòs que això supossa per a tots.
Per tàl cal repetir insistentment que no s'ha fet un treball per «capritxo», si no tòt el contrari.
Des de la part tecnològica, pense que s'ha avançat prou, pues es treballa amb un sistema electrònic que permet els t`cs manuals sense cap impediment, per part de la mecanització.
Tant els voltejos, com els demés tòcs, es fan mijançant un ordinador, el cual permet també programar els tòcs a curt i llarg plaç, amb el consecuent despreocupament que això significa.
El sistema de possada en marcha del volteig no es de tiró agresiu, sino, tot el contrari, comença poc a poc, engrunçant la campana, fins que l¡alça, i és ella mateix, pel seu propi contrapés la que volteja, el motor sols actua temporalment amb impulsos d'ajuda.
Per tot i aixó no cal duptar que s'ha treballat de ferm per part de tots; artesans, el senyor rector, la collà de campaners, i el que és el més principal, les aportacions de tots els feligressos, confraries i demés aportacions particulars, pues sense ells, difícilment es podía haver aconseguit tot açò, poder fer front i sufragar els costos de l'esmentada obra.
Aquest sacrifici, es fá per bé de tot el poble, i actua en favor, per la conservació del patrimoni que forma part indiscutible de la nostra cultura.
Fco. Javier RAGA
(Publicat en "La Terreta" - Massanassa - 1996 - f. 52/54)
 |
||
© RAGA RIDAURA, Francisco Javier (1996) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 10-10-2024 |
||