 |
||
© Gremi de Campaners Valencians (1993) © Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 26-05-2026 |
||
En els primers moments de l'associació, i amb els limitats medis tècnics i informàtics dels que disposavem, es van enviar quatre números, que transcriurem íntegrament, i que anuncien ja les futures línies d'acció i projectes, molts dels quals ja són una realitat consolidada. Les Notícies, molt posteriors, són una bona prova d'aquesta ràpida i important evolució.
En los primeros momentos de la asociación, y con los limitados medios técnicos e informáticos de los que disponíamos, se remitieron cuatro números, que transcribimos íntegramente, y que anuncian ya las futuras líneas de acción y proyectos, muchos de los cuales ya son una realidad consolidada. Las Notícies, mucho más posteriores, son una buena muestra esta rápida e importante evolución
L'11 de maig, a les 12 en punt del matí, l'alcaldessa de València, Na Clementina Ródenas, posava en marxa el mecanisme que regula el rellotge i els tocs automàtics de la Seu. A partir d'aquell dia, amb algunes parades a causa d'un llamp que caigué sobre la torre, el toc de les hores funciona amb exactitud, així com els diaris de cor, de l'oració a l'alba, al mig dia i al vespre, i el tancament de les muralles a la poqueta nit.
El rellotge toca els quarts amb la campana superior, des de les vuit del matí fins a les dotzze de la nit, incloses, i tan sols un colp a les mitges hores nocturnes. El Micalet, la gran campana de les hores, toca de dia i de nit sense repetició, com ha fet sempre
El Gremi està tocant manualment totes les festes del cicle anual, com consta en un fullet, editat pel nostre compte, i que es dona a tots els visitants a la torre de la Seu. L'imprés està escrit en quatre llengües i conta les característiques de la torre, de les campanes i dels tocs, així com les activitats del Gremi
Los campaneros del Gremio en Segorbe interpretan todos los toques importantes del ciclo anual a mano, reservando las dos campanas eléctricas para los toques diarios
Existe un proyecto avanzado para la restauración del campanario y especialmente de la torre que sustenta la campana de las horas. Este torreón se encuentra en muy mal estado de conservación
Se ha constituido una sección local del "Gremi", que se dedicará a tocar manualmente las campanas así como a conservar la torre para las tres fiestas mayores de la localidad. El grupo está haciendo las gestiones necesarias para volver a instalar las campanas a la manera tradicional, con truchas de madera y unos motores que no impidan los toques manuales.
La actual instalación tiene continuas averías y no produce la sonoridad deseada por los vecinos
El Gremi va contribuir a la recuperació de les campanes del Carme (actual parròquia de Santa Creu) que estan electrificades i en un estat de conservació lamentable. Aportàrem un batall de la Seu per a la campana major (que fea anys que no voltejava) i també tocàrem manualment les sis campanes, incloent les dos menors ("els tiples"), que no tenen motors
La torre té una de les campanes més interessants de València, la Maria del Carme, gòtica, orientada cap a la plaça de l'església
El mal estat de la torre aconsella un ús mínim de les campanes mentre arriba un projecte de restauració integral de l'edifici
El Congreso de Conservación y Restauración de los Bienes Culturales, del I. C. O. M., organizado por la Universitat Politècnica y patrocinado por la Generalitat Valenciana, tiene previsto para el 22 de septiembre en Cheste varios actos que coincidirán con la inauguración definitiva de la restauración de las campanas, tras largos años de trabajos. Habrá una mesa redonda de los fundidores españoles, una conferencia sobre restauración a cargo del Dr. André LEHR, del Nationaal Beiaard Museum de Asten (Museo Nacional de Campanas y Carillones de Holanda), y máxima autoridad munidal en el tema.
También hablará Eric BROTTIER, responsable para la restauración de las campanas del Ministere de la Culture de Francia. Luego habrá un concierto doble, a cargo del ordenador de la torre y de un grupo combinado por aficionados locales y miembros del Gremi.
La restauración de las campanas de Cheste es muy importante, ya que supone varias aportaciones en diversos campos: una campana soldada, dos campanas realizadas según la afinación de las antiguas, yugos de madera, motores regulados con ordenador que reproducen los toques antiguos pero no impiden los toques manuales.
El Gremi ha participat en la restauració de les campanes de la Fonteta de Sant Lluís, col·laborant en els tocs manuals de la festa del Sant, en el mes de juliol de 1990
Davant dels problemes continuats que causen els actuals mecanismes elèctrics, la parròquia està pensant seriosament en tornar a deixar les campanes manuals, limitant els motors per als repics de les misses normals.
El Gremi actuà en els tocs manuals de campanes per a la festa de la Mare de Déu dels Desemparats, així com per al trasllat des de l'ermita al poble. Les campanes estaven vint anys sense tocar i la gent està molt il·lusionada per la seua recuperació
Vuit persones, repartides en dos autos, representaren al Gremi al VIII Congrés Mundial de Campanes que tingué lloc en Zutphen (Holanda), de l'1 al 6 de juliol
El viatge començà de la millor manera, visitant als campaners germans de la Catedral d'Utrecht, amb un impressionant joc de 14campanes a mig vol. La major, Salvator, és de 8.000 quilos, i la segon, Maria, de 6.000
Durant el Congrés llegirem una comunicació sobre l'estat de les campanes a España, així com sobre les nostres activitats, entre les quals destaca la catalogació de les campanes de les Catedrals.
També visitàrem les fàbriques més importants del món: Eijsbouts d'Asten (Holanda) i Paccard d'Annécy (França), així com els respectius museus de campanes.
El Gremi té un video de dues hores que reflecta les activitats del viatge així com les visites a les fàbriques i als museus. La còpia costa mil pessetes.
La Federació Mundial ens proposà la creació d'una associació estatal española de campanes per poder participar de manera directa en les activitats i decisions de campanes a nivell mundial
Els tocs de Dénia, de Campanar i de Borriana anunciaren la missa major, mentre que el repic de València acompanyava la inauguració.
Finalment sonà el concert "anirem al cel", de les tres torres de Dénia (Assumpció, Sant Antoni i Ajuntament) amb una partitura expressament escrita per a l'acte i basada en les formes de voltejar i de coordinar-se tradicionals.
Després de vint-i-cinc anys en què pràcticament ningú s'havia preocupat de les campanes i com que el seu estat de conservació - a l'igual que algunes dependències del propi campanar - era més que lamentable (electrificades al 1964 amb problemes continuats per un mecanisme que, avuí, només permet el volteig de dues campananes), a l'estiu de 1989 es va procedir a una breu restauració de les campanes, a la qual li seguí la de les escales i el passamà de la torre en molt mal estat i que feia difícil l'accés
El 7 de setembre de 1990 es commemorava el 80è aniversari de la construcció de l'actual campanar de Vilafranca. Amb aquest motiu i per l'obra de la millora feta, el dia 8, dia de la patrona de Vilafranca, la Mare de Déu del Llosarm a les 9 del matí, seleccionats amb el títol Festa decoro, des de la cambra de les campanes, es van interpretar els tocs històrics i tradicionals
segons la consueta del segle XVIII que sortosament encara es conserva, tot precedint el vol de les quatre campanes a l'estil i seqüència tradicional de VIlafranca (tres mecanitzades i una a mans) que tingué lloc mentre la processó enfilava el camí del santuari.
Les campanes estaven vint-i-cinc anys sense tocar juntes i alhora, i dels tocs i repics ni se'n saben quants. Malgrat haver-se comunicat el fet pel propi bisbe de la diòcesi Monsenyor Cases Deordad a l'homilia de la celebració litúrgica per ell presidida, el sentir popular ha estat ben diferent; si la majoria de la gent no s'ha enterat, a uns altres els ha fet molta il·lusió poder escoltar les seues campanes en tan assenyalat dia, mentre que uns altres veïns no han tardat en manifestar la seua desconformitat per tan inhabitual com estrany soroll.
Rafael MONFERRER i GUARDIOLA
La presencia en el VIII Congreso de Conservación y Restauración de las campanas ha supuesto la entrada irreversible de las campanas en el mundo de la restauración en España
La mesa redonda de los fundidores españoles, en la cual participaron las cinco empresas más importantes de nuestras tierras (Manclús de València; Portilla de Cantabria; Quintana de Castilla-León; Rivera de Extremadura; Rosas de Andalucía), puso al descubierto las enormes carencias que animan su trabajo cotidiano: desde el desconocimiento unánime de la Ley del Patrimonio hasta la falta de un registro donde marquen las inscripciones y grabados de las campanas que van a ser refundidas, siguiendo por la destrucción continua de instalaciones o el desprecio por los toques tradicionales.
Las ponencias de los invitados holandés (Dr. André LEHR) y francés (Eric BROTTIER) habían sugerido nuevas formas de trabajo, basadas en el estricto respeto a la tradición, pero amparadas en una moderna tecnología y en una concepción íntegra del Patrimonio de las campanas.
La posterior inauguración definitiva de las campanas de Cheste supuso la aplicación, por primera vez en nuestras tierras, de un concepto amplio de restauración: desde la restitución de los yugos de madera hasta la reafinación de campanas e incluso la soldadura de una antigua, quebrada, para recuperar el que fue el mejor juego de campanas de la Comunidad Valenciana. La instalación mecánica, controlada por ordenador, reproduce los toques antiguos, sin impedir los toques manuales. Y así, tras una primera interpretación automática, tuvo lugar el glorioso volteo manual de las seis campanas. Cheste no sólo recuperaba el sonido de sus campanas; también volvía a sentir el placer de escuchar y de practicar los toques manuales.
Tras Cheste el mundo de las campanas en España ha comenzado a cambiar, de manera irreversible. Antes se rompía, se refundía, se reparaba. A partir de ahora los conceptos de restauración integral ya pueden ser aplicados, también, a esa parcela, la más alta, sugerente y sonora de nuestro Patrimonio: nuestras campanas, sus instalaciones y sus toques.
El día 18 de octubre se bendecirán las nuevas campanas, tras la misa mayor de la fiesta de San Lucas. Se tocarán a mano, siguiendo las normas tradicionales, la víspera a las 12 y a las 20 horas, y el día del Santo Patrón de Cheste para la misa, para la bendición y también para la procesión de la tarde.
El pasado 27 de setiembre quedaba instalada definitivamente la nueva campana que ha sido refundida por Industras Manclús de València gracias a una subvención concedida al Ayuntamiento por la Conselleria de Cultura, para la restauración del reloj y sus campanas.
La campana ha salido buena, aunque no tiene el mismo perfil ni diámetro de la antigua: es algo distinta y como dicen en Chelva "más de veinte lo han comentado, ahora disuena algo con la otra". Es una pena que no se haya tenido en cuenta esta afinación de la campana anterior, ya que en lo demás el trabajo realizado ha sido aceptable.
La instalación se ha realizado empleando la antigua trucha de madera, que ha sido restaurada y equilibrada por la misma empresa fundidora. La madera ha sido protegida mediante pinturas del tipo "Xylamon" y "Xyladecor" y los herrajes fueron pintados de esmalte negro.
La campana será bendecida en diciembre, en un acto que incluirá un pequeño homenaje al anciano campanero y responsable del mantenimiento diario del reloj, Miguel CAñIGUERAL RUBIO, "el tío Miguel", como respetuosamente se le llama en el pueblo.
El passat 29 de setembre, dia de Sant Miquel, Toni MESTRE, a Ràdio 4, recordava el sant del "Micalet". La campana de les hores de la Seu de València no té el nom per casualitat: fou beneïda el dia de Sant Miquel perquè ja estava dedicada, com mostren les inscripcions i els relleus, al protector de les altures, a l'arcàngel especialitzat en defendre contra els llamps, les tronades i altres atacs del Maligne.
Els tocs duraran aproximadament 1/2 hora i caldrà estar un poc abans per pujar a tocar. Els "cors" seran "cors bisbals d'una parada", amb l'Andreu, segons la Consueta d'Herrera, i els vols de les cinc grans.
Faura està cel·lebrant el segon centeneri de l'acabament de l'església, així com el bicentenari de la proclamació dels Sants Patrons.
Amb aquest motiu la parròquia ha programat una sèrie d'actes, en els quals no poden faltar les campanes: no oblidem que el cmpanar té alguns bronzes de gran qualitat i sonoritat, fets fa poc de temps pels Hermanos Portilla dae Cantabria.
El dia 14 d'octubre tindrà lloc la processó que centrarà els actes del Bicentenari, i el Gremi de Campaners Valencians hi interpretarà, a partir de les 17 hores, una sèrie de tocs tradicionals així com altres composats per a l'ocasió, per acompanyar, amb la més alta música comunitària, l'ambient festiu de Faura.
La Directora General del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana ha enviat la següent carta a tots els fonedors de campanes així com al Gremio de Relojeros
| València, 1 oct. 1990 Señor fundidor: Con motivo de la celebración del VII Congreso de Conservación y Restauración y concretamente de la sesión celebrada en Cheste el pasado 22 de septiembre, quedó manifiesto el precario estado en el que se encuentran nuestras campanas. Sin embargo la Ley del Patrimonio Histórico Español (Ley 16/1985, de 25 de junio) nos obliga no sólo a proteger los objetos de interés histórico, artístico o etnológico, sino a conservarlos en su entorno original. En consecuencia le recuerdo que debe comunicarnos cuando deba intervenir en una torre, reloj, instalación o campana de nuestra Comunidad Valenciana. De manera especial, en el caso de campanas o relojes de más de cien años o instalados en edificios declarados Bien de Interés Cultural o incluídos en el Inventario General, está obligado a presentar el proyecto de los trabajos y solicitar la autorización previa a esta Dirección General del Patrimonio Cultural, ya que, en ausencia de este permiso, nos veremos obligados a paralizar las obras, de acuerdo con la citada Ley. La finalidad de todas estas actividades no es otra que proteger nuestras campanas y relojes, así como favorecer las actividades que permitan la mejor conservación y restauración de dicho patrimonio. Agradeciendo su colaboración Evangelina RODRÍGUEZ CUADROS Directora General |
Ja han començat els treballs preliminars per cobrir les finestres de les campanes amb unes portes de fusta. El projecte està sent realitzat per els professors de l'Escola Taller de Traiguera, i se preveu que cada una de les tanques tindrà un dibuix geomètric diferent (com les finestres de la galeria superior de la Llotja de la Seda). La finalitat principal d'aquestes portes no és altra sinó la millor difusió del so de les campanes. Com dien molts antics, amb les fustes "el so de les campanes és molt més dolç" i s'escampa més per tota la ciutat. D'altra banda crearà un ambient interior més íntim i més protegit contra el vent i el fred.
El passat 20 d'octubr tornàrem a tocar el "Jaume" per a la possessió d'un canonge. El Gremi ha recuperat aquest toc medieval, i ja és la segon vegada que l'interpretem.
El 1 de novembre se tocaran les campanes per a la festa de Tots Sants, amb els horaris habituals: la vespra a les 19:30 i el dia a les 9 per al cor i a les 12:00. Com és una festa "menor" només es fa el "repic". D'altra banda, amb les actuals normes litúrgiques el dia ja no acaba a les vespres sinó a les 12 de la nit. Per tant no tocarem, con els anys anteriors, el toc de morts a les 19:30, sinó l'endemà, per al cor (de 9 a 9:30) i a les 19:00.
El 18 de octubre fueron bendecidas las campanas. Por la tarde pensaban tocarlas mecánicamente, pero la venida de un grupo del Gremi desde València motivó que se acompañase toda la procesión con los toques manuales.Según algunos vecinos hacía muchos años que no tocaban las campanas con tanto brío.
Los trabajos de restauración ya están finalizados, aunque ahora se piensa en pequeños detalles para completar y mejorar aún, si cabe, la excepcional sonoridad del conjunto. Se está trabajando en unos nuevos badajos, con bola de bronce, que darán una mayor dulzura al tañido. Los antiguos mazos, de hierro, están dando problemas por el desgaste de la bola y porque ya habían sido soldados varias veces.
Estan realitzant-se els treballs per a la reposició de la campaneta de tocar a missa, de 1730, que ha segut restaurada per la Generalitat Valenciana. L'antiga truja de fusta estava totalment descomposta i s'ha remplaçat per una nova, feta de fusta laminada i encolada. Com és una campaneta que ha anat sempre a mig vol s'ha pres com a model de la truja "el cimboriet", que val per a fer les senyals entre la Seu de València i el seu campanar.
La restauració té un doble interés: la recuperació d'una campana i la prova d'uns nous materials que poden suposar una alternativa important per a les futures restauracions.
Ja està dipossitada en el Museu Municipal la campana dels quarts del campanar de la vila, que ha estat restaurada per la Generalitat Valenciana. El treball ha consistit en la soldadura de la campana, que tenia un badall de més de 40 cm. ANtigament intentaren de soldar-la amb estany i grapes, però ha fet falta portar-la a la única empresa que és capaç de fer-ho, LACHEMEYER de Nördlingen (Alemanya).
A banda del baix preu de l'operació, la gran ventatja és que els santmateuans conserven la mateixa campana amb la mateixa sonoritat que tenien abans del trencament.
Les campanes de Faura tocàren a mans per a la cel·lebració dels dos-cents anys de la parròquia. Es mig d'un ambient barroc (es va fer una processó amb quatorze sants, tota la cort celestial del poble) sonaren les quatre campanes. La grossa, de més de dos-mil quilos, és una de les majors de la Comunitat Valenciana, tot i que les dimensions de la torre impedeixen que puga voltejar com cal. Lo millor de la torre són les dues campanes menors, fabricades l'any passat pels germans PORTILLA de Catabria, unes de les més bones, antigues o actuals, de la Comunitat.
Les dues campanes grans, fetes en 1980 i 1981, i d'una sonoritat regular, poden voltejar, mentre que les dues noves van, tan sols, al mig vol, a l'estil europeu. Són les úniques de la Comunitat que van aixina, i no estem segurs que eixa manera de tocar-les siga recomanable en les notres terres
Segorbe - Falta de información de los toques manuales
A pesar de la falta de información mensual llegada a nuestra redacción sabemos que los activos miembros del Gremio de Campaneros Valencianos de Segorbe tocan todas las fiestas del ciclo anual.
Llorenç BARBER, membre del Gremi de Campaners Valencians, ha realitzat un nou concert de campanes, ara a Sevilla, amb el nom "Amare Mariam". Entre altres feu les següents declaracions a "ABC-Sevilla", a Juan Luis PAVÓN:
| La ciudad es la verdadera intérprete del concierto y al mismo tiempo su auditorio. Mi esfuerzo va encaminado a discernir su sonoridad, utilizando mis conocimientos de acústica. Me interesa que se reflexione sobre el espacio y el tiempo aplicados a un sentido festivo de la ciudad, con menos atascos y más alegría..." El concierto durará cuarenta minutos y, según su autor, "para lo que tengo que contar bastarían diez minutos, pero es necesario porque el público necesita referencias durante más tiempo y así sienta el diálogo entre los diversos campanarios... Toda la obra se realiza con repiques utilizando solamente el badajo, sin voltear las campanas, porque sería imposible su control. Las campanas, por su sencillez, permiten transmitir emociones tanto a los snobs como a las maris." |
El GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS inaugurarà amb un concert les noves campanes de l'església de l'Assumpció de La Vall d'Uixò el dia 27 d'abril a les 12 hores. Les campanes són obra de Industrias Manclús de València i la instal·lació, feta per la mateixa empresa, te mecanismes que reprodueixen els tocs tradicionals i no dificulten els tocs manuals.
El GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS tocarà el dia 3 de maig les campanes del Patriarca, interpretant els tocs del dia del Corpus, en un concert que inclourà danses de la processó de València, de Huete i de Montuïri. L'actuació és part del I Congrés de Cultura Tradicional, que organitza la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. També se presentarà el dia 4 de matí un disc titolat "Paisatges sonors de la Ciutat de València", que inclou, entre altres, els tocs de campanes de la Seu per tancar i obrir les muralles, així com molts altres paisatges sonors tradicionals.
El GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS tocarà el dia 4 de maig a les 12 hores un vol de campanes extraordinari en el "Campanar de la Vila" de Castelló (que ara diuen "el Fadrí"), per a començar les festes de la Mare de Déu del Lledó.
Callosa del Segura, Chelva, Segorbe, Siete Aguas - Próxima información de los toques manuales
Próximamente remitiremos los horarios para el año 1991 de los toques manuales de las torres de la Catedral de Segorbe, de Callosa del Segura, de Chelva y de Siete Aguas, miembros del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS.
Els tocs de campanes tradicionals servien per comunicar aquells fets que afectaven a tots, que eren dignes de ser coneguts per la comunitat. El naixement o el casament, en terres valencianes, no eren aconteixements considerats com a comunitaris, i per tant no eren reflectats amb tocs de campanes. La mort d'un membre del grup servia, però, no sols per a comunicar la seua desaparició: també reflectava i reforçava una organització social que era considerada "natural", i que tots coneixien i acceptaven. El pas del temps ha suposat un canvi important de les actituts davant la vida i la mort, i front als diversos aconteixements rituals que van marcant el pas de l'existència individual dintre una comunitat. L'absència dels tocs de difunts en les grans ciutats reflecta no sols una voluntat de "no molestar". També comunica que la mort ha passat a l'àmbit privat, fent innecessària la seua transmissió pública, col·lectiva.
La recuperació dels tocs de mort, va suposar un retrobament amb la més alta música comunitària, feta trista pel missatge que transmet, però digna de ser compartida. Tocs morts de morts que, de bell nou, sonaren vius en la nit viva d'una Ciutat Vella mig morta! D'altra banda, amb aquest concert es recuperaren unes campanes manuals que durant massa anys han estat callades i que sonaren després de la seua restauració per membres del Gremi.
El programa estava composat de tocs antics (d'una "Consueta" o partitura del XV) i de tocs més nous (tradicionals fins als 60), tots propis de la ciutat de València, tots morts, perquè ara la mort pesa poc i no afecta a la comunitat. La resposta dels agremiats fou magnífica: després de sopar, en una tranquila nit, en el campanar, organitzarem els tocs de manera que tots els presents participaren d'una manera o d'un altra. Estàvem FLORENCIO, PILAR, JOSE i DANIELA, JAUME, DANIEL, MANUEL, PACO, PACO 2on, PACO i CLAUDIA, MARI i FRANCESC.
Durant l'actuació sentírem molt de prop els aplaudiments del públic, escampat per la plaça i els voltants de l'Escola Pia, i després ens varen fer saludar, en l'escenari instal·lat davant de l'altar major. Una experiència molt interessant!
Les vostres informacions són imprescindibles per salvar el patrimoni dels nostres campanars: quan observeu una electrificació, o que volen desmuntar un rellotge monumental, o que pretenen canviar una esfera antiga per un altra de plàstic, crideu al telèfon del Gremi, escrigau o passeu per l'Ermita de Santa Llúcia per informar-nos.
Gràcies a les notícies donades per un membre del GREMI respecte a unes obres realitzades en el Monasteri de la Trinitat de València, es pogueren parar unes obres que s'havien iniciat sente projecte i sense permís. Després de la ferma intervenció de la Generalitat Valenciana, l'empresa Industrias Manclús, de València, va realitzar, finalment, un treball correcte, que conserva el patrimoni i ha permés de recuperar el paisatge visual de l'antic campanar conventual. D'aquesta intervenció us informarem en un pròxim fullet.
Amb la vostra col·laboració, podem actuar per a salvar el Patrimoni dels Campanars!
|
||
© Gremi de Campaners Valencians (1993) © Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 26-05-2026 |
||