Dintre els actes del Simposi: el Campanar de la Seu Vella de Lleida. Els campanars gòtics a la Corona d'Aragó que va tindre lloc a la mateixa Seu Vella de Lleida els dies 25 al 28/10/2001, va haver-hi una interessant visita a cinc campanars gòtics en una mateixa jornada. De les visites es van conéixer no sols uns edificis medievals magnífics, sinó també una mostra molt completa de l'estat de les campanes a Catalunya.
| El campanar de Sant Llorenç de Lleida presenta un estat de conservació lamentable, invadit per nombrosos coloms que ho embruten tot, des de les campanes fins a l'edifici. Una pròxima actuació arquitectònica va a permetre de recuperar aspectes originals de l'edifici com la barana de pedra de la terrassa. El campanar compta amb tres conjunts de campanes, força mal conservats. Hi ha tres campanes tradicionals, electrificades amb motors continus "a la valenciana". Curiosament la única campana antiga es troba ubicada en la plaça, sense ús. | |
 | Hi un un nou conjunt de campanes, foses per Eijsbouts d'Asten (Holanda). Set de les campanes estan fixes, sense cap epigrafia ni decoració, i formen un petit carilló de nou campanes per tocar melodies automàtiques al llarg del dia així com els quarts i les hores. Les dues campanes majors, totalment brutes, estan mecanitzades per tocar "a l'europea", sense respectar la manera tradicional catalana. Tampoc és possible de tocar manualment cap de les campanes. |  |
 | La visita al campanar acabat de restaurar de Santa Maria de Balaguer fou una de les més dures de la jornada. Després de les magnífiques obres arquitectòniques, han fet una fortíssima inversió, pròxima als 30 milions de pessetes, de campanes afinades i motoritzades a l'europea, que no sols sonen de manera aliena a la nostra tradició, sinó que no permeten cap interpretació de tocs manuals i tradicionals. D'altra banda els enormes esforços produïts per unes campanes desmesuradament grosses hauran de ser tinguts en compte, de manera continuada, per vigilar la conservació d'un campanar, ideat per tocar d'un altra manera. Afortunadament s'han conservat, tot i immobilitzant-les no fos que algun decidira de sonar-les, dues campanes, una del segle XVIII i un altra de principis del XX, amb un trencament que no impedeix que encara sone. La campana antiga il·lustra magníficament una manera d'instal·lar, i en conseqüència de tocar, que no ha sigut tinguda en compte a l'hora de posar les noves campanes. |  |
 | La visita al campanar de Santa Maria d'Agramunt va oferir diverses sorpreses, força agradables. En primer lloc hi ha una campaneta, que conserva tota la seua instal·lació original i que no ha estat mecanitzada, amb epigrafia gòtica i que podem datar, a primera ullada, a la meitat del segle XV. Es tracta, potser, del objecte moble més antic i interessant de la parròquia, que no sembla estar posat en valor ni considerat com valuós. |  |
 | Hi ha tres campanes modernes, mecanitzades de manera ben peculiar, per tocar d'una manera més pròxima a la tradicional, sense permetre cap toc manual. El campanar conserva també un altra campana, mecanitzada amb un electromall i immobilitzada per al toc manual, datada en 1687. |  |
 | La visita al campanar de Santa Maria de Cervera fou enormement emotiva, ja que es tracta del més important, si més no l'únic campanar major exclusivament manual de tota Catalunya, després de la dramàtica mecanització de la Catedral de Tarragona a penes fa dos anys. Les grans campanes de Cervera, magníficament conservades, suposen un autèntic lloc sagrat per a la campanologia tradicional,. |  |
 | El campanar conserva un singular sistema de pedals per tocar les campanes, especialment el famós toc del "Bilandó". Es tracta, sens dubte, d'un conjunt que cal protegir de manera molt especial. |  |
 | La jornada va acabar amb la visita a l'esvelt campanar de Santa Maria de Vilagrassa. Pròximament es va a presentar el projecte per a la restauració de l'edifici, que vol recuperar el seu estat original, tant arquitectònic com sonor. Les dues campanes existents són encara manuals, però tot el conjunt actual és molt provisional. La campana menor, refosa en els anys 50, conserva no obstant una forma molt especial, que pareix reproduir una campana del segle XIII o principis del XIV. Podria ser que en el moment de la refosa utilitzaren com a motle la campana medieval, ja que no s'explica aquella forma tan arcaica. Esperem que la pròxima restauració retorne tots els valors originals de l'edifici. |  |
 |
||
© LLOP i BAYO, Francesc (2001) © Campaners de la Catedral de València (2025) campaners@hotmail.com Actualització: 21-03-2025 |
||