La nissaga rellotgera Besses 1819-1933

En Josep Besses i Prats (Reus, 1805, Tarragona 1871) fou el primer nascut amb el cognom Besses i també el primer rellotger de la nissaga. Fill de pare Gascó (regió de l'estat Francès) i mare catalana. El pare s'anomenava Pierre Baysse Solillan. Aquest senyor, per atzar de la vida, va venir a Reus en qualitat de soldat granader en una companyia de la Guàrdia Walona del rei Carles IV i a Reus es va quedar. Va catalanitzar nom i cognom, passant a dir-se Pere Besses, possiblement per amagar el seu origen, atès que al nostre país hi havia un sentiment antifrancès, provocat per diverses guerres: la Revolució de 1789, la Guerra del Rosselló (1793-1795) i ves a saber si ja presagiava la Guerra del Francès (1808-1814).

El matrimoni entre Pierre Baysse/Pere Besses i Antònia Prats portà sis fills al món. Inicialment, en Pierre/Pere es dedicà a la quincalleria, més endavant a fabricar botons. Dels sis fills, només tres sobrevisqueren, dos d'ells, en Josep (Reus 1805-Tarragona 1871) i en Salvador (Reus, 1810-1883) aprengueren l'ofici de rellotger de la mà d'en Charles Guyé (o Carles Goyé) rellotger suís nascut a la regió rellotgera de Neuchatel i establert a Reus. Aquest suís, a la vegada, era continuador de la nissaga rellotgera Guyé, ja que el seu pare també era rellotger. L'altre fill del matrimoni Besses que arribà a gran, en Joan, es dedicà a l'argenteria.

En Josep Besses i Prats, amb només catorze anys, inaugurà la rellotgeria el 1819, obrint l'establiment al cèntric i comercial carrer Monterols de Reus. Fixem-nos en les dates de naixement dels fills: Josep 1805, Joan 1807 i Salvador 1810 l'obertura de la botiga el 1819, la mort del pare el 1834 i també tinguem en compte la profunda relació amb en Carles Goyé, amistat que comportà que fins i tot que aquest fes de padrí en el baptisme d'en Carles Besses i Prats el 1802. No hi ha constància que aquest helvètic s'hagués casat, ni que tingués descendència. Per totes aquestes raons no és desgavellat suposar que, inicialment, el negoci del carrer Monterols, estava regentat pel pare i/o pel padrí-amic íntim rellotger suís i, molt possiblement, aquest aportés tant el coneixement tècnic com les eines.

Aquesta rellotgeria de Reus, al cap d'uns anys, passà a mans del seu germà, en Salvador Besses i Prats. El diari La Vanguardia explica que va patir un robatori el 1883, per tant, continuava oberta al carrer Monterols en aquesta data. Poc més se'n sap d'aquest establiment. No consta que en Salvador Besses es casés i menys encara que tingués fills, motiu que fa entendre que aquest comerç no perdurés més enllà de l'etapa laboral d'en Salvador.

En Josep Besses i Prats es casà a Tarragona el 1826 amb na Dorotea Torner Martí. Cal esmentar que la seva tasca de rellotger a Tarragona ja consta el 1823, ocupant-se del manteniment del rellotge de la ciutat.

Recapitulem, en finalitzar el primer quart del segle XIX, hi havia dues rellotgeries Besses: una a Reus, portada per en Salvador i una altra a Tarragona, al carrer La Nau, regentada pel seu germà Josep.

El nouvingut tarragoní, en Josep Besses i Prats, tingué nou fills. Hi ha documentació que certifica que cinc d'ells sobrevisqueren, tres dels quals eren homes, i que tots els fills masculins s'endinsaren en l'ofici de rellotger. Entre en Pere (el fill gran, nascut el 1826) i en Josep (el fill petit, nascut el 1851) es porten vint-i-cinc anys. El mitjà, en Lluís Felip, nasqué el 1832

El fill gran, Pere Besses i Torner (Tarragona 1826-1913) aprofundí en els coneixements de l'ofici estudiant a Suïssa, concretament a Ginebra. Temps més tard, s'establí pel seu compte a València. A l'edat de vint-i-sis anys, tot i viure a la capital del País Valencià, es casà a Tarragona amb la catalana Joana Abreu. Existeix documentació que acredita que en el moment de les núpcies tenia una rellotgeria al carrer Saragossa núm. 11 de València. També hi ha constància documental que el 1865 encara regentava el negoci a la capital del Túria i que una part dels ingressos de l'establiment els proporcionava la venda de rellotges de torre (Manises, Gandia, Moixent...).

Hi ha molta paperassa escrita referent al pare, en Josep Besses i Prats, pel fet que, a més de rellotger, tingué molt protagonisme en la vida política i econòmica tarragonina, El 1852, amb quaranta-set anys, ja era regidor de l'ajuntament. D'idees progressistes, però persona d'ordre, estigué afiliat al partit progressista (1863) al lliberal (1865) i al monàrquic (1870). Exercí d'alcalde de Tarragona (desembre 1868 a gener 1869). El seu mandat té lloc durant el sexenni democràtic. Fou una de les trenta-nou persones que fundà el banc de Tarragona.

El 1862, en Josep Besses i Prats guanyà el concurs per a la construcció del rellotge de la façana del Palau Municipal i Provincial de Tarragona, el qual s'instal·la el 1865.

El 1866, el Diario de Tarragona es fa ressò d'un robatori a la rellotgeria d'en Josep Besses, en la narració dels fets trobem la primera referència que l'establiment és al carrer Major.

El 1871, mor a Tarragona el patriarca rellotger, Josep Besses i Prats, a l'edat de seixanta-sis anys. És moment d’elogis i reconeixements, tant pels exitosos negocis com pel seu pas per la política municipal.

Repassem la situació familiar en el moment de l'òbit: el germà del finat, en Salvador Besses i Prats continuava amb la rellotgeria del carrer Monterols de Reus. El fill gran del difunt, en Pere Besses i Torner, mantenia el negoci de rellotgeria al carrer Saragossa 11 de València. El fill mitjà, en Lluís Felip Besses i Torner, des dels anys seixanta, regenta un establiment de rellotgeria al carrer Desengaño de Madrid i el fill petit, en Josep Besses i Torner, que pocs anys abans havia aprofundit els estudis de rellotgeria a la ciutat francesa de Castres, agafa les regnes del negoci rellotger engegat pel seu pare, al mateix carrer Major núm 6-8 de Tarragona.

El 1872 un anunci a La Tarraconense parla de la rellotgeria Besses en els termes de «Besses hermanos». El 1873 un altre anunci, aquest cop al Diario de Tarragona, s'expressa en el mateix sentit. Se suposa que es tracta d'en Pere Besses i Torner, que ha deixat València i ha tornat, passant a treballar en el negoci del seu germà Josep. Una dada a considerar és la poca coneixença que havien de tenir entre ells aquests germans, puix que quan en Pere s'establí a València en Josep tenia només un any de vida. Ara, l'un té quaranta-un anys i l'altre vint-i-dos. Qui sap si l'herència és el motiu d'aquest retorn o bé diversos problemes legals que tingué, l'un relacionat amb el contracte de construcció d'un rellotge a Manises i l'altre com a soci d'una societat de crèdit. Una altra possibilitat podria ser l'adaptació a l'entorn Valencià, puix que la muller d'en Pere es queixava que els seus fills (tots tres) s'havien mort al poc de néixer a causa de les males condicions de l'habitatge on vivien. El quart fill d'aquest matrimoni, en Ricard, ja neix a Tarragona, l'any 1873. Serà l'únic fill del matrimoni que sobreviurà, un altre mèrit d’en Ricard és que continuarà la nissaga rellotgera a la capital tarragonina.

Existeix documentació testimoniant que en Pere Besses i Torner, el 1873, instal·la el rellotge de l'església parroquial de Sant Joan Baptista de Tarragona. Un altre aspecte a destacar d'en Pere Besses és la seva participació en la política municipal, tal com el seu pare havia fet uns anys abans, amb una petita diferència, el pare era monàrquic i, en Pere, republicà. Fou elegit regidor el 1873.

Potser les coses no anaven massa bé entre els germans, sigui per problemes en les vendes, sigui per caràcters diferents, sigui per la diferència generacional de vint-i-cinc anys, la qüestió és que els anuncis a la premsa local de 1874 ja no parlen de la rellotgeria dels germans Besses, únicament de la rellotgeria d'en Josep Besses.

El 3 d'abril de 1877 apareix al Diario de Tarragona un anunci que, entre altres, diu «nueva relojeria de Besses» al carrer Hospital núm 5 de Tarragona (nota: posteriorment aquest carrer canviarà de nom, passant-se a dir Comte de Rius). Es tracta del negoci que munta en Pere Besses, fent competència directa amb el seu germà Josep. Convé destacar que, a la publicitat, es ressalta que l'establiment s'especialitza en la venda i muntatge de rellotges de torre, que és el mateix segment de mercat que explota la rellotgeria del seu germà. Cal afegir que en Josep Besses contraataca, posant anuncis als periòdics locals, explicitant que la rellotgeria Besses «continua establecida en la calle Mayor» Diverses són les publicitats dels dos germans Besses en els quals, el text, fa pensar en una guerra fratricida.

El 1882 la rellotgeria d'en Josep Alegret (de la qual se'n tenen notícies des del 1863) es trasllada al carrer Hospital 28 cantonada amb Rambla Sant Joan, molt a prop d'on hi ha la rellotgeria d'en Pere Besses.

El 29 de maig de 1883 l'Ajuntament de Reus accepta la proposta presentada per en Josep Besses i Torner de cara a la compra i instal·lació d'un rellotge a la Prioral Sant Pere de Reus. És un dels aproximadament cent vuitanta rellotges que va vendre i instal·lar, la majoria a la geografia dels Països Catalans, però també en comercialitzà per Espanya i fins i tot a Sud-americà i a Filipines.

El 12 d’agost de 1883 una notícia al Diario de Tarragona explica: inagurose anoche la tienda de relojería, completamente reformada, que el señor Alegret tiene establecida en la Rambla de San Juan, esquina a... El nuevo establecimiento correrá desde ahora a cargo de D. Pedro Viladot.

El 16 d'octubre de 1883 apareix a La Opinión un anunci de la rellotgeria d'en Josep Alegret. Informa que liquida el gènere i que el nou propietari (en Pere Besses) es farà càrrec de les garanties. Considerant que feia només dos mesos que en Pere Viladot regentava el negoci d’en Josep Alegret, presumiblement, alguna cosa havia anat malament entre aquests dos rellotgers.

El juliol de 1884, al Diario de Tarragona, es publica un anunci de la rellotgeria d'en Pere Besses, explica que s'ha traslladat al carrer Hospital 28, cantonada rambla Sant Joan, a l'antiga rellotgeria d'en Josep Alegret. També consta a l'anunci que la rellotgeria té una segona adreça, al mateix carrer Hospital 21. En aquesta adreça només hi figurarà la rellotgeria poc menys d'un any.

Novembre 1884. Gràcies a l'anunci aparegut a La Opinion sabem que al carrer Hospital 20 hi ha la rellotgeria Viladot, i per un altre anunci, publicat a l'Eco de la Provincia sabem que el juny de 1886 aquest establiment continua obert.

1886, a la primera capçalera del periòdic polític El Gubernamental, s’informa que el director d'aquesta publicació es pot localitzar al carrer Hospital 21, també s'especifica que la redacció és al carrer la Nau, carrer on hi ha les primeres referències de la rellotgeria del seu pare, en Josep Besses i Prats. Tot fa pensar en el vessant polític d’en Pere Besses.

El novembre de 1886 en Josep Besses passa a ser el propietari de la rellotgeria situada al carrer Hospital 20. Per aquest motiu a la publicació El Orden, en Josep Besses publicita «conviene bién que el público se fije bien en este establecimiento... pues es facil confundir esta relojería con otra que lleva igual título y está en la misma calle» Mostra evident de la mala relació entre els germans Besses i de les ganes de fer-se la competència, ja que els dos establiments estan situats molt a prop l'un de l'altre.

El 1891 en Josep Besses i Torner participa en l'encàrrec de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, consistent en valorar l'estat de diversos rellotges públics barcelonins.

A l'estiu de 1894 en Josep Besses i Torner, a l'edat de quaranta-tres anys, marxa de Tarragona, obrint un establiment de rellotgeria a Barcelona, al carrer Pelai 54. Dues hipòtesis que podrien justificar el canvi:

• La primera: Tarragona a finals del segle XIX és una ciutat econòmicament decadent, una part important de la població emigra, essent en Josep Besses un dels molts que busca fortuna a la Ciutat Comtal.

• La segona: l'encàrrec de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona li obre un àmbit rellotger amb més projecció de futur i reconeixement.

Sigui pel que sigui, la qüestió és que el trasllat a Barcelona impossibilita que continuï essent el rellotger municipal tarragoní (s'encarregava dels diversos rellotges públics) deixant la plaça lliure. Cal esmentar una dada significativa, apareguda al Correo de la Província el juliol de 1894: en Josep Besses recomana a l'ajuntament de Tarragona que la seva vacant sigui ocupada pel rellotger Joan Panadès, en comptes d'intentar posicionar el seu germà Pere, recomanació que no és tinguda en compte, puix que en Pere Besses és anomenat rellotger municipal de Tarragona.

L'octubre de 1894 en Josep Besses i Torner, integrat en una comissió que verifica l'estat del rellotge de la Catedral de Barcelona, lliura un segon informe a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

L'agost de 1894 trobem les primeres referències d'en Ricard Besses i Abreu (Tarragona 1873-1960) l'únic fill d'en Pere Besses que arriba a l'edat adulta. Es tracta del seu negoci de filatèlia, la passió de la seva vida. Aquest establiment s'ubica al carrer Comte de Rius 28 (abans Hospital 28) al mateix local on hi ha la rellotgeria.

El desembre de 1894, segons un anunci a La Opinión, l'establiment d'en Pere Besses canvia d'ubicació, traslladant-se al número 20 del mateix carrer Comte de Rius (abans Hospital 20) adreça en la qual, fins no feia gaire, hi havia la rellotgeria del seu germà Josep.

1896 En Josep Besses participa en la creació de l'Associació de Rellotgers de Catalunya, amb seu a Barcelona.

El 1897, en Josep Besses, juntament amb un altre acreditat rellotger, presenten un pressupost sobre l'acondiciament de diversos rellotges públics barcelonins. Aquest pressupost és aprovat i el 1898 els rellotges barcelonins ja funcionen correctament.

El 1898, en Josep Besses, entra a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts com a rellotger, encarregant-se d'un dels diversos grups de rellotges que aquesta institució tenia repartits a la Ciutat Comtal.

El 1902 en Pere Besses i Torner, amb setanta-sis anys, participa en la creació, a Tarragona, de l'Associació de Rellotgers de Tarragona.

El 1910 Apareix en l'escena el vessant rellotger d'en Ricard Besses. Demana permís a l'ajuntament per reformar l'establiment de rellotgeria del carrer Comte de Rius 20. Aquesta petició apareix reflectida al Diario de Tarragona, es pressuposa, doncs, que porta el timó de la rellotgeria inaugurada pel seu pare.

El 1911 al Diario de Tarragona apareix un anunci de la rellotgeria del carrer Comte de Rius en el qual es publicita tant la venda de rellotges com la compravenda de segells. Considerant que, des de fa uns anys, a la premsa, la publicitat de la rellotgeria Besses ja no menciona els rellotges de torre i que no hi ha constància de cap rellotge de torre que a l'esfera hi hagi retolat el nom d’en Ricardo Besses, és molt possible que un altre dels canvis en el negoci és deixar d'oferir els serveis relacionats amb la venda dels rellotges de torre.

El 1912 en Josep Besses i Torner trasllada la rellotgeria que fins llavors regentava al carrer Pelai 54, per anar a la Ronda de la Universitat 37, també a Barcelona.

El 1913, a Tarragona, es produeix l'òbit d'en Pere Besses i Torner, a l'edat de vuitanta-sis anys. Havia estat exercint la professió de rellotger fins dos anys abans segons informa el Diario de Tarragona. La defunció provoca la vacant de rellotger municipal, al cap de pocs dies el fill, en Ricard Besses, pren el testimoni en aquesta tasca.

El 6 de gener de 1915 es produeix el decés d'en Josep Besses i Torner, a l'edat de seixanta-quatre anys. Al butlletí anual d'efemèrides de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona, no només s’expressa el condol per la pèrdua, també parla de la seva expertesa en l'àmbit rellotger «desempeñanado sin interrupción dicho cargo con celo por todos conceptos loable».

Emili Cayetano Besses i Romeu (Barcelona 1879-1926) fill d'en Josep és, dels sis germans, l'únic que continua l'ofici de rellotger, per aquest motiu és qui agafa el relleu de l'establiment de la ronda Universitat i també el de rellotger a la Reial Acadèmia de ciències i Arts de Barcelona.

El 6 d'abril de 1926, mor n'Emili Cayetano, amb només quaranta-nou anys i sense haver tingut descendència. La rellotgeria Besses de la ronda Universitat roman oberta un temps amb el mateix nom (rellotgeria Besses) però, el 1930, la publicitat ja parla de «Rellotgeria Helvètia, antiga casa Besses».

El 1933 a Tarragona, en Ricard Besses, amb seixanta anys, traspassa la rellotgeria. La rellotgeria Daura, que feia pocs anys s'havia establert a Tarragona, es trasllada al local on fins llavors hi havia hagut la rellotgeria Besses. Finalitza així la nissaga de les rellotgeries i dels rellotgers Besses, tot i que en Ricard continuà dedicant-se als segells, com ho testimonia un petit anuncia publicat a la Vanguardia el 1941. Mor a Tarragona el 1960, amb vuitanta-set anys.

Agraïments i fonts d'informació:

• Xavier Campillo Besses, a qui agraeixo molt especialment, tant per tota la informació facilitada com per les facilitats, diligència i l'amabilitat. Sense la seva col·laboració no haguera estat possible aquest document.

• Manuel Olmos. La seva insistència ha forçat la realització d'aquesta recerca.

• Antoni Daura, de la rellotgeria Daura de Reus

• ARCA Arxiu revistes catalanes antigues http://www.bnc.cat

• Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona http://web.tarragona.cat/pandora

• Hemeroteca de La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html

NOGUÉS I ANDREU, Marina (09-05-2023)
Tècnica especialista en micromecànica i rellotgeria
Professora de mecànica i manteniment industrial

  • BESSES TORNER, JOSEP (TARRAGONA) : Intervencions
  • BESSES TORNER, JOSEP (TARRAGONA) : Inventari de rellotges
  • BESSES TORNER, PERE (TARRAGONA) : Inventari de rellotges
  • Rellotges: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 05-11-2024

    Connectats: 38 Visitants: 38 Usuaris: 0