L’església està situada al nucli i està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català - Autor: MARTÍ FONT, Marc / Diari de Girona
També es pregunta pel nom de dos carrers a la zona de l’institut
L’església està situada al nucli i està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català - Autor: MARTÍ FONT, Marc / Diari de Girona
L’Ajuntament de Bescanó ha obert una consulta per saber l’opinió dels veïns sobre el toc de les campanes de l’església de Sant Llorenç.
L’objectiu és « decidir si s’han d’eliminar, reduir o mantenir els tocs de les campanes del rellotge del campanar de l’església de Sant Llorenç». Darrera d’aquesta consulta hi ha «diferents veïns i veïnes del campanar de Sant Llorenç han manifestat les molèsties que els provoquen els tocs de les campanes del rellotge del campanar, especialment durant les nits d’estiu», segons explica el mateix l’Ajuntament. Es tracta d’una situació que han viscut, en els darrers diferents poblacions gironines i catalans. També la capital gironina amb la Catedral.
La pregunta és: «Respecte als tocs de campanes del rellotge del campanar de l’Església de Sant Llorenç, vols que es mantinguin els tocs de totes les franges horàries (quarts, hores i repeticions de les hores), com fins ara?». Hi ha dues opcions: «Sí, vull mantenir la situació actual» i «No, vull reduir els tocs de les campanes».
L’Ajuntament admet que és «indubtable» que el toc de les campanes «durant la nit, i en especial durant les nits d’estiu, provoca molèsties i pot produir alteracions en el descans».
De la mateixa manera, també és cert que «el toc horari de campanes des del rellotge del campanar va més enllà de la informació horària, és tradició i cultura del poble». Per això, vol que la ciutadania pugui decidir «si cal reduir els tocs de les campanes -que actualment toquen els quarts, les hores i les repeticions del les hores de totes les franges horàries- i com, o si es prefereix mantenir la situació actual.» Es pot votar fins el 22 de març. Poden votar totes les persones que hagin complert els 16 anys abans del 8 de juliol de l’any passat i que estiguin empadronades a Bescanó abans de la data esmentada. Es pot fer en línia a través d’un portal específic obert pel consistori o presencialment a l’Ajuntament o a la biblioteca municipal.
En la mateixa consulta també es pregunta sobre el nom que s’ha de posar a dos nous carrers una vegada finalitzades les obres d’urbanització del sector sud oest del municipi, on hi ha l’Institut La Miquela. Sobre la taula hi ha sis propostes i els electors n’han d’escollir una. Estan relacionats amb el municipi i busquen revertir la situació del nomenclàtor, el qual està composat, fonamentalment, per noms masculins. El primer nom és Carrer de Pilar Savoia i Aiats, pionera de l’excursionisme femení bescanoní. El segon és Carrer de l’Alba Bescanonina, la coral precedent dels «100 homes d’en Fontbernat». El tercer és Carrer de la Maternitat d’Elna, fundada el novembre del 1939, va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. També hi ha el Carrer de les betes, per recordar la importància que per a Bescanó va tenir la fàbrica Grober. Un altre és el Carrer de les passamaneres, en record als oficis que es realitzaven dins la Grober. Finalment, hi ha el Carrer de les trenzilles, en record als productes que es fabricaven dins la Grober.
 |
||
© Diari de Girona (2025) © Campaners de la Catedral de València (2025) campaners@hotmail.com Actualització: 28-04-2025 |
||