Clock Jack, St Edmund's Church, Southwold (1480) - Autor: ANDREWRABBOTT / WIKIMEDIA
Clock Jack, St Edmund's Church, Southwold (1480) - Autor: ANDREWRABBOTT / WIKIMEDIA
Alguns de nosaltres recordarem bé quan de petits ens portaven al Tibidabo i visitàvem el museu dels autòmats. Tot i que els pares ens diguessin que els ninots animats funcionaven amb un mecanisme intern i gràcies a la presa de corrent, aquelles criatures de fusta i aquells diorames vivents dins de caixes eren totalment fascinats i, d'alguna manera, imposaven respecte.
Ara imaginem-nos quina seria la sensació si, en lloc d'estar educats en l'era contemporània, fóssim ciutadans de l'edat mitja... seria una experiència encara més forta, oi? Molt més forta.
Això els devia passar als fidels quan entraven a pregar a l'església i es trobaven amb un exemplar com el que apareix a la fotografia: un jack. Els jacks eren uns enginys mecànics amb forma humana que, amb una destral, repicaven les hores en punt en una campana. El que ens mostra la fotografia s'anomena Jack the Smiter, que data aproximadament del 1480 i es troba en una església de Suffolk, Anglaterra. Fa 1,32 metres d'alçada i està fet de fusta pintada. També en coneixem d'altres com el que es troba Blythburgh a la Cathedral of the Marshes i data del 1680. S'ha de dir però que, tot i que aquests exemplars es conserven en bon estat, ben poques d'aquestes figures han arribat fins al nostre temps.
El fidel que entrava a l'església i es deixava imposar pel moviment autòmat del Jack, no era el primer en ser "víctima" d'aquest control per via de la por. Ja a la prehistòria, els chamans enginyaven artilugis d'aquesta mena per imposar respecte i conservar la seva posició de líders espirituals en front de possibles detractors que els volguessin arravatar el poder i la reputació.
Aquestes pràctiques es van prolongar més tard a les grans civilitzacions antigues com l'índia o l'egípcia, de les quals se'n conserven alguns exemplars.
Tot i això, quan parlem d'aquests primers autòmats, els lliguem també amb les pràctiques amb les quals comparteixen arrels, com les ombres xineses o el putxinel·li. De fet, la única diferència entre uns i altres (a part del que pugui ser la programació dels moviments a priori, en comptes de ser animats al llarg de l'espectacle) és que mentre els putxinel·lis i les ombres xineses són obertament controlades per humans, en els autòmats aquest control queda totalment ocult, de manera que sembla que es moguin per si sols i, encara més, per pròpia voluntat.
Aquesta voluntat pròpia és un dels punts importants que defineixen la fascinació que tots sentim pels autòmats: el fet que no són mers titelles controlats per fils sinó que semblen autènticament màquines intel·ligents que actuen per mutu propi.
El cas que ens ve més a la memòria és el del famós autòmat turc, el primer robot que jugava a escacs, creació del baró austríac von Kempelen que es va enfrontar a rivals com Napoleó o Caterina la Gran durant el SXVIII (veure el comentari de "Jugador d'escacs" dins la secció "Revolució Científica" d'aquest mateix àlbum). La història d'aquest autòmat va generar en el seu moment moltes llegendes, que donen diferents identitats al petit jugador prodigi que, amagat sota el taulell, movia les peces a través de les mans del ninot mecànic.
És justament al segle XVIII que els autòmats agafen popularitat i aflora la seva construcció sobretot a Europa: l'ànec mecànic de Jaques de Vaucanson, el toca-clavicordi de Henri-Louis Jaquet-Droz i la dama ballarina de John Joseph Merlin, són alguns exemples d'aquests aparells que ara servien de joc per als més rics i impressionaven els convidats.
Actualment, la revolució dels ordinadors i l'electrònica i la veritable aplicació funcional dels robots en la nostra vida quotidiana, ha deixat una mica de banda aquella idea primitiva de la màquina amb forma humana i entranyes plenes d'engranatges, la idea més clàssica de l'autòmat amb el que els nostres avantpassats més llunyans somniaven i amb la que nosaltres encara ens delectem. La idea d'un home màquina, creat a la nostra semblança però gràcies a la nostra intel·ligència, per la nostra fascinació i el nostre servei.
Webs consultades:
www.sagecraft.com/puppetry/definitions/historical/chapter4.html
www.thebritishclockmaker.com/automata/
www.cabaret.co.uk/the-exit.htm
abcdunlimited.com/liberty/refs/aristotle.html
 |
||
© iua.upf.es (2008) © Campaners de la Catedral de València (2025) campaners@hotmail.com Actualització: 08-11-2025 |
||