Campanar de Sant Cristòfol de Picassent (02-12-2006)

Mostra de tocs tradicionals valencians

El campanar de Sant Cristòfol Màrtir de Picassent i les seues campanes

El campanar de Sant Sant Cristòfol Màrtir de Picassent conserva quatre campanes de 1939 i 1940, fetes per Joan BAPTISTA ROSES SOLER, d'Atzeneta d'Albaida, dedicades a la Mare de Déu dels Àngels i la Mare de Déu del Rosari, i les altres dues a Sant Cristòfol, titular de la parròquia.

Les campanes tenen una instal•lació electromecànica, pròpia dels anys seixanta o setanta, que desvirtua la sonoritat, trenca campanes, batalls i murs, no reprodueix els tocs tradicionals, i no facilita gens els tocs manuals.

Caldria restaurar-les, per recuperar la sonoritat tradicional del campanar.

Els Campaners de la Catedral de València

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són una associació cultural dels que toquen les campanes de la Catedral de València durant totes les festivitats de l’any, i formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS és una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els associats, més de 220, toquen actualment en les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars com Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Quesa o Ontinyent.

A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conéixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d’un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.

No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s’han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en ús, com un singular element patrimonial.

Toc d'oració

El toc d'oració, mol senzill, marca les tres parts de la jornada: 1'alba (quan neix el dia), el mig dia (l'únic moment exacte, en la cronometria tradicional: quan el sol està més alt) i l'ocàs. És toc de temps i d'oració, que ara toma a reproduir-se gràcies als ordinadors, que substitueixen als escolans tradicionals, morts fa molts anys.

Entrada i clamoreig

Els tocs de mort tradicionals, també oblidats, i difícils de tocar per màquines, eren tristos no tant per la vivacitat del seu ritme, sinó per que acompanyaven els darrers moments del difunt entre la comunitat.

Cor doble de segon

Al llarg de l'any hi havia distints tocs per marcar els temps litúrgics (i també temps naturals). El Cor Doble de Segon, anunciava el "cor" o pregària comunitària de festes menors. En el cas de la festa major, el toc és igual, però volteja la campana més gran.

Vol general

Les campanes voltejaran, impulsades per cordes i les mans dels campaners, en diverses combinacions. La tècnica del toc és la tradicional, motivada per l’altura a la que estan posades les campanes.

Toc de tancar les muralles i d'ànimes

Quan la nit ja es fosca, el campaner abans i l'ordinador ara interpreten un senyal que anuncia que es van a tancar les muralles de la ciutat (llevat d'una porta que serà de peatge!). El toc acaba en el record dels difunts, i anuncia l'inici de la nit, el regne de la foscor i de la mort.