ALFONSO BENAVENT, Xavier - El Campanar de Reus, símbol de la ciutat
El Campanar de Reus, símbol de la ciutat
Una mica d'història
El Campanar de Reus
A principis del segle XVI Reus havia augmentat força el nombre de veïns, de manera que el vell temple, romànic, s'havia quedat petit i calia fer-ne un de nou, i amb ell es va plantejar l'obra del campanar.
El 1512 els mestres Font i Benet Otger, que llavors portaven l'obra, van projectar el campanar, que es volia fer adossat a l'absis, de manera que també servís per encabir la sagristia. No es va arribar a fer.
Les obres efectives s'iniciaren el 1520, al lloc on és avui. Hi hagué problemes. Primerament perquè la senyoria feudal no estava d'acord amb la seva ubicació i després per dificultats econòmiques. El 1529, el mestre Benet Otger encara hi treballava. El 1543 hi hagué la primera consagració del nou temple, encara, però, per finalitzar. El campanar va ser acabat el 1566 a càrrec del mestre Domènec Sarobé.
Un obra gòtica
El campanar, a l'igual que l'església prioral de Sant Pere, és una obra gòtica.
La planta és exagonal, de 12 m. d'amplada.
L'alçada és de 60 metres, distribuïts en set plantes, cobertes amb volta de creueria.
Els pisos cinquè i sisè disposen de grans finestrals, mentre que el conjunt és coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles.
Al seu mur exterior, a poca alçada, hi ha l'única teiera de la ciutat conservada al seu lloc d'origen. Al seu temps es destinava a enllumenar el carrer. Avui només s'encèn per la festivitat de sant Pere.
L'accés es pot fer per l'escala del cor o bé per l'antiga casa del campaner, de finals del segle XVII i rehabilitada el 1990.
Per aquest darrer accés, i sota l'entrada del campanar, hi ha la sala dels "Guardadors de la tronada", amb espitlleres com a úniques obertures.
La sala de la següent planta figura la data de 1562 a la clau de volta.
Al pis següent hi ha la sala del rellotge, on es conserva un exemplar datat el 1883 i el carrilló de l'any 1964, que són dos elements històrics vinculats a l'edifici.
A la cinquena planta hi hagué la majoria de les campanes, desaparegudes durant la darrera guerra i anomenades de Jesús, sant Pere, sant Pau i sant Jaume. Cap el 1940 se'n van instal·lar dues de noves: la de Misericòrdia el 1941, que ocupa el finestral de sant Pere, en direcció nord, i la de sant Pau el 1944. A la clau de volta d'aquest pis hi ha un dels escuts més antics que es conserven de Reus. En aquest pis, on el campaner hi passava moltes hores, hi va tenir una petita habitació i en va deixar un rastre en forma d'inscripcions i gravats a les parets.
En anar novament a l'escala, a la porta, sobre la volta de caragol s'hi conserva un text gravat amb el nom de dos dels mestres que hi treballaren: "19 agost de 1563, lo mestre Juan Pallarès i son fill Juan".
Al sisè pis trobem una galeria que permet donar el tomb al campanar. Aquí es conserven les dues campanes originals.
Al centre i assentada sobre dos cavalls de fusta, hi ha la Petra Clàudia o campana horària, que és la més gran que ha tingut Reus: fa 1,37 m. de boca i 1,33 m. d'alçada.
Al seu costat hi ha la de sant Bernat, campana dels quarts coneguda com la dels gegants.
En el finestral de sant Bernat hi hagué fins el 1936, les matraques, que era un artefacte de fusta i ferro que produïa, per percussió, un soroll molt especial.
A la clau de volta hi consta la data d'acabament de l'obra, el 1566.Per mitjà d'un caragol encara més estret es puja al setè i darrer pis, format per una galeria que, sota els boterells i pinacles circumda la tore, mentre que la part central és ocupada per la volta del pis inferior. Per sobre només resta el pinacle major.
A la sortida, pel Fossar Vell, es pot observar a la façana un escut de Reus datat el 1688, força interessant: Té la tiara al cap, les claus al centre i una rosa natural a la punta, amb una mènsula sostinguda per un serafí. És possible que la data correspongui a la de la construcció d'aquesta casa.
ALFONSO BENAVENT, Xavier
Reus on Line (00-00-2000)
Església Prioral de Sant Pere - REUS: Campanas, campaneros y toquesREUS: Campanas, campaneros y toquesCampanarios: Bibliografía
Volver a la página anterior
Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA