Les campanes del nostre Campanar

III ELS TOCS DE LES CAMPANES DEL NOSTRE CAMPANAR

En compilar la llista dels tocs difosos per les nostres campanes, cal fer avinent que és feta a base de les quatre que l’any 1935 estaven assentades en els finestrals del primer pis, o sien les de Jesús, Sant Pere, Sant Pau i Sant Bernat. L’agraïment obliga a destacar que la llista ens ha estat graciosament facilitada pel bon amic Joan Corts i Llevat, el qual exerceix volenterosament el càrrec de campaner municipal que li fou concedit l’abril de l’any 1916.
Començarem recordant que el so de les campanes s’obté actuant d’una de les següents maneres:
1. A batallades, o sia percudint per mitjà de la tracció d’una corda lligada al batall. Es així com, tocant a ritme mogut, es repica.
2 Aixecant-la, és a dir, fent perdre a la campana el normal equilibri estable, a benefici de traccions sobre la palanca fixada en un dels braços, acció que dóna lloc a oscil•lacions de cursa progressiva, en cada una de les quals el batall colpeix cada vegada més fort, fins que la campana arriba a quedar aixecada o assentada, amb el cos boca per amunt i la tremuja a sota. Aleshores pot ésser voltada, això és, fer-li donar un tomb complet que la retorni a la posició invertida produint-se a cada volta una forta batallada. Deixar anar la campana, vol dir restituir-la a la posició normal, després d’haver estat aixecada, mitjançant oscil•lacions decreixents sostingudes per unes suaus traccions sobre la corda, les quals retarden l’establiment de l’equilibri, i una més freqüent batallada, naturalment cada vegada més fluixa.
Fins a aquella lamentable data els tocs coneguts eren els següents:

Del treball
Tots els dies feiners de dos a tres quarts de set del mati la campana de Sant Pau era brandada sense arribar a ésser voltada. A continuació es procedia d’idèntica manera amb la de Jesús, que era tocada fins a les set. De dos quarts de nou a les nou, es feia la mateixa tocada (esmorzar). A dos quarts de dues de la tarda era voltejada la de Sant Pau durant mitja hora, amb intermitències de repòs
De festa
A migdia i cap al tard de la vigília, i el matí del mateix dia de la festa, repicaven alternativament durant un quart, les de Sant Pau i de Jesús. Tot seguit eren aixecades i es feien passades durant mitja hora; això és, sèries de dues voltes de cada campana (8 batallades) alternant en l’ordre següent: Sant Pere, Sant Jaume, Sant Pau, Sant Pere, Jesús, Sant Jaume, Sant Pau i Jesús (generalment set passades). Al cap de mitja hora, “les deixaven anar”: primer les de Jesús i Sant Pau. després la de Sant Jaume, acompanyada de repic per la de Jesús, i finalment la de Sant Pere, acompanyada d’un repic simultani de les de Jesús i Sant Pau.
General
Diada del Corpus, Sant Pere i grans solemnitats: el mateix ritme i composició del toc de festa, més uns repics de la de Sant Bernat en aixecar i voltar la “Petra Clàudia”, com a començ i final del toc. Al final, es “deixaven anar” les cinc campanes en ordre invers al que seguiren en ésser aixecades, amb la particularitat que a l’última, o sigui la “Petra-Clàudia”, l’acompanyaven els repics de la de Sant Bernat, Sant Pau i Jesús.
A foc
Batallades, a curts intervals, de la de Sant Jaume.
A Sometent
Ràpides i fortes batallades de la de Sant Pere.
D’Angelus
A trenc d’alba, i a tres quarts de dotze, durant un quart, i cada 20 segons, aproximadament, dues batallades amb la de Sant Pere. Al capvespre, tres sèries de tres batallades amb la mateixa campana.
Missa matinal
Sèries de tres batallades, amb la de Sant Pere.
A Ofici
Diumenges: de dos quarts de nou a les nou, repics amb les de Sant Jaume i Jesús, simultàniament, amb curts intervals de descans.
Festes extraordinàries: toc de festa amb les quatre campanes del primer pis.
Dies de la Mare de Déu: aixecar i voltar mitja hora la de Sant Jaume.
Processons
Ordinàries: repic simultani de les de Sant Pau i Jesús.
Corpus i Sant Pere: aixecar i voltar periòdicament la “Petra-Clàudia” durant el curs de la processó.
Combregar general (Pasqüetes): a les vuit, dotze batallades amb la de Sant Pere. Després mitja hora repicant alternativament les de Sant Pau i Jesús. A dos quarts de nou, o sigui en sortir la processó de l’església, eren aixecades les quatre campanes del toc de festa, i després es feien passades durant el curs de la processó.
Salves
Mitja hora voltant la de Sant Jaume a intervals.
Els Credos
Cada divendres, no festiu, a les tres de la tarda començava a brandar la de Jesús, fins que havia marcat 33 batallades (els anys de Crist), a intervals d’uns deu segons entre elles; després era aixecada i voltada un moment la de Sant Pau.
Novenes
Roser, Misericòrdia i Sant Pere: durant els nou dies era voltada pausadament, per espai de mitja hora, la de Sant Pere.
Quaranta Hores
Toc de festa al migdia i al vespre de la vigília. Al mati del mateix dia de la funció religiosa: volteig de la campana de Sant Jaume durant la processó de l’exposició del Santíssim (primer dia). A la tarda (vespres), era repicada un quart la de Jesús, i després de mitja hora de volteig la de Sant Jaume. Quan la “deixaven anar” era acompanyada pel repic de la de Jesús. Cap al tard (matines i laudes) aixecar i voltar durant mitja hora les de Sant Pau i Jesús. A les dinou (reserva), passades amb la de Sant Jaume.
Entrada de Quaresma
De dos quarts de dotze a mitja nit, lentes batallades amb la de Sant Pere.
Albats
De segona classe: ventar la de Sant Pau i batallades simultànies de la de Jesús.
De primera classe: ventar simultàniament les de Sant Pau i Jesús.
També era ben característic el toc anomenat de campanilles.
Enterraments
Per als enterraments hi havia el toc de senyal i el d’acompanyament: el primer avisava mitja hora abans de la cerimònia, i l’últim durava des de que la fúnebre comitiva sortia de l’església fins a la seva arribada a la Plaça de Catalunya, lloc on acomiadaven el dol.
De quarta classe (“Pa i nous”): batallades rítmicament alternes de les campanes de Sant Jaume i de Sant Pau; moviment final accelerat.
De tercera classe: el mateix toc, però de més durada.
De segona classe: voltejar desacompassadament i simultània les de Sant Jaume i de Sant Pau.
De primera classe: voltejar simultàniament i desordenada, les de Sant Pere, Sant Pau, Jesús i Sant Jaume. Aquesta categoria tenia el previ avís amb el toc
Una fi
Consistent en batallades de ritme lent durant un quart, amb la de Jesús.
Funerals
De quarta classe: una missa, avisada mitja hora abans amb batallades de les de Sant Pau i Sant Jaume.
En les altres tres classes, els tocs eren iguals que els de l’enterrament, mitja hora abans de començar la funció religiosa i en anar a cantar les absoltes.
Senyal de parròquia
Una batallada de la campana de Sant Pere, abans dels tocs funeraris, indicava que el difunt pertanyia a l’església parroquial, dues batallades de la de Sant Pau, significaven que era de la Providència; tres batallades de la campana de Jesús, eren el senyal de l’església de Sant Francesc, i quatre batallades amb la campana de Sant Pau, indicaven el de l’església de la Sang.

Aquests eren els tocs que el nostre campanar ens oferia en els temps de la nostra jovenesa; tocs que, dissortadament, avui és impossible de tornar a sentir perquè manquen dues de les quatre campanes del primer pis, el so de les quals entrava en la composició de diverses tocades. Bé es pot dit, a més a més, que l’audició dels autèntics tocs és impossible, i que ha estat suplantada per anormals combinacions filles de l’escassetat de campanes. Ara predomina la confusió, l’expressió màxima de la qual és el fet d’haver recarregat la “Petra-Clàudia” amb una feina pertanyent a la de Sant Pere; per això la gent que no matineja, quan es desperta, en els dies d’hivern en què l’eixida del sol és tardana, sent campanades i li costa d’aclarir si es tracta de senyals horaris, del toc d’Angelus, o de missa matutina.
Pel prestigi del nom de Reus, cal anar a l’adquisició de les dues campanes que supleixin les desaparegudes de Sant Jaume i de Jesús. Això sí, de forma clàssica: res de tremuges de ferro colat i braços amb biela, com les que es veuen en algunes esglésies, que quan les toca un campaner jove, provoquen uns vertiginosos tocs de batall que arriben a superposar-se i fan perdre tot sentit de religiositat al toc d’aquestes campanes massa modernes.
Tres segles enrera, en temps del Priorat de Mateu Espasa (1650-1672), l’església anava regida per la següent
TAULA DE LAS HORAS QUE SE A DE TOCAR A VESPRES, MATINES, PRIMA MISSA MATINAL Y MISSA CONVENTUAL EN LA YGLESIA DE LA VILA DE REUS
Tocar a Vespres
A les Vespres se toque mitja ora tot lo any (amptot los dies dobles de Primera classe, y alguns de la Segona classe, en los quals se toque una ora entera, mitja ora fent senyal a batallades, i mitja ora ventant les campanes, y lo mateix toch se segueix a la missa conventual) y desde la festa de Pàsqua de Resurrectió fins al dia y festa de la exaltació de la Creu que és a quatorze de setembre, se toque dels dos quarts de les dos hores fins ales dos hores; y de dit dia de Santa Creu fins al dit dia de Pàsqua de Resurrectió, se toque dende la una hora fins als dos quarts deles dos. Amptot los dilluns de mercat, desde la festa de tots los Sants al dia de la Cendra, que eixos dies se toque desde les dos hores, fins ales dos y mitja.
Tocar a Matines
A les matines se toque tot lo Any ales quatre hores de matinada fins a un quart de les cinch: Amptot los dies que estan fundades ala tarde, que ales hores se toque dende los dos quarts de quatre ores de la tarde, fins ales quatre hores. Ales matines de Nadal se toque una hora entera, comensant a fer senyal y tocar batallades ales onze hores y mitja fins ales dotse, y deles dotse fins als dos quarts de la vna se venten les campanes.
Tocar a Prima y a missa matinal
A Prima se toque un quart y a la missa matinal o Aniversaris altre quart; Y desde Pàsqua de Resurectió fins al dia de les absoltes, o de la commemoratió dels difunts, se comense a toquar als dos quarts de les sis hores fins a un quart de les set, y lo restant temps de dit dia de la Commemoratió dels Difunts fins a la Pàsqua de Resurectió, se comense a tocar ales sis hores y mitja y se acaba alas set.
Tocar a la missa conventual
A la missa conventual se toque mitja hora (amptot los dies ques toque doble, que ales hores se toque una hora: mitja hora a batallades y mitja hora ventant les campanes), y los dies que no són de precepte, desde Pàsqua de Resurrectió fins al dia de la Cornmemoratió dels Difunts, se comense a tocar ales vuit horas fins ales vuit hores y mitja fins ales nou. Acceptats los dies de quaresma y Vigílies ques dejunen, que en eixos dies se toque de les mou ores fins a les nou, y mitja; que així o mana lo Illtrm. Sor. Don Joan de Moncada en lo octau decret de la Visita.
Los dies de festa de Precepte y que noy ha prèdica desde Pàsqua de Resurectió fins al dia de Tots los Sants, se toque deles vuit hores y mitja fins ales nou hores; y si y ha prèdica se comense a tocar a les vuit hores fins ales vuit y mitja, y de dit dia de Tots Sans fins al dia de Pàsqua de Resurrectió si noy a prèdica se toque de les nou hores, fins ales nou hores y mitja; y si y ha prèdica se toque de les vuit hores y mitja fins ales nou hores.
Tocar a completes
A les completes se diuen los disaptes al tart y ales Vigílies de algunes festes, si toque un quart; y se toque segons lo temps del any, a discretió del campaner o de quil governe.
DELS TOCS DE CAMPANES EN LES FESTIVITATS Y ALTRES DIES EN LA YGLÉSIA DE REUS
Del toch Doble major
Los dies ques toque doble se toque una hora, la primera mitja hora se toquan batallades de cada campana, ab espay deles batallades de una campana, ales batallades de altra, y laltra mitja hora se venten les quatre campanes, comensant per la campana de St. Pere y successivament per la campana nova (St. Jaume), tercerament per la campana francesa (St. Pau) y últimament per la campana chica (Jesús): y sent totes altes les venten totes, y després les van deixant, comensant a deixar la campana chica y després la francesa, y després la nova; y últimament se deixe la de St. Pere en lo punt que toque la ora, o los quarts que se an de deixar de tocar.
Les festivitats que se a de tocar ab aqueix toch doble, són la Nativitat del Sor., Sant Esteve, la Circunsitió, la Epifania, St. Sabastià, la Purificatió y Anuntiatió de Nostra Sora., lo Dijous St. ala missa y ala Glòria, y lo dissapte Sant a la Glòria, les dos primeres festes de Pàsqua, la Assentió, les dos primeres festes de Pentecostès, la Ssa. Trinitat, Corpus, la Nativitat de Sant Joan Baptiste, St. Pere, la Dedicatió dela Yglésia, Sta. Susanna, la Assumptió, Nativitat y Conseptió de Nª Sora., y la festa de Tots los Sants; y ab aqueix toch se toque en dites festivitats a Primeres y Segones Vespres y ala missa conventual, y a la Vigília ala nit, los dies que se deu tocar. A matines en dites Festivitats se toque en la campana de Sant Pere, o en la campana nova sola, per espay de un quart ales matines de Nadal, que per obligatió se a de tocar ab dit toch doble y també, ala missa del gall y missa del alva y ales matines de la Circumsitió y de Pàsqua també se toque ab dit toch doble per estar fundat dit toch. A Prima se toque sens fer differèntia de Festivitats a dies Feriats sempre ab la campana chica. A completes se toque en dites festivitats, ven tant dos campanes que són la francesa y la campana chica y sempre que a vespres se toque dit toch doble, a completes an de ventar dites dos campanes. Y si en altres festivitats de devotió o confrarias volen ques toque aqueix toch doble an de donar al escolà per sos treballs y de sos ajudants.
Toch doble menor, o doble per Annum
Lo toch doble per Annum és de dos campanes de la nova y de la francesa; comensant a ventar la nova y després pujar la francesa y després ventar les dos, y deixar primer la francesa, y últimament y quant toque la hora deixar la nova, y asso per spay de mitja hora.
Les Festivitats que se a de tocar ab aqueix toch doble són la ultima festa de Pàsqua la última festa de Pentecostès, y totes les restants festes dobles de la segona classe. Y les confraries acostumen totes festejar los Sants ab aqueix toch de campanes y donan al escolà per sos treballs.
A matines y a completes se toque en dites festes conforme se toque als demés dies del any.
Toch semidoble en Festas de Precepte
Lo toch semidoble és de tres campanes de la nova de la francesa y de la chica, ventant la vna y repicant les dos, y la ques vente és la francesa.
Ab aqueix toch se acostuma tocar, tots los diumenges y festes de precepte a vespres completes y missa conventual y també a la missa de la Verge lo disapte; y també a totes les misses matinals se diuen en dia de festa de precepte, tot lo any; si ja en dites misses matinals noy avia toch fundat per algun fundador o confraria, que en tot cas tocarà segons està fundat y rebrà la caritat assenyalada per lo fundador, olo que acostuma donar la confraria.
Toch dels dies que no son festas de Precepte
Als dies dobles semidobles y infraoctaves, se toquen dos campanes la francesa y la chica; ventant aquelles un quart cada hora, comensant per la campana francesa, y acabant per la campana chica, y allò a Vespres y a la missa conventual.
En los dies simples y ferials se toque una campana sola que és la francesa, ventant aquella per temps de mitja hora y allò a vespres y a la missa conventual.
A matines se toque sempre ab la campana francesa ventant aquella per spay de un quart, y assè tant en dies de festa de Precepte com en los dies que nou són; amptot les festes solemnes, ques toque la campana de Sant Pere o la nova com tinch dit.
A Prima se toque tot lo any ab la campana chica com tinch dit ventant aquella per discurs de un quart. y als aniversaris o missa matinal, los dies que no és festa de precepte, se toque sempre ab la campana francesa ventant aquella per spay de un quart, y al últim se toquen altres campanes, si lo aniversari és doble osemidoble, segons la qualitat del aniversari se li dóna lo toch.
Lo primer diumenge y segon diumenge del mes, se toque ala missa matinal ab la campana nova ventant aquella un quart; y lo tercer diumenge se toque ab la de Sant Pere sola, ventant aquella mitja hora y a les misses de pregàries se toque conforme als diumenges y missa de Nostra Sra. que és ventant una campana y repicantne dos.
Dels tochs de les campanes en les sepultures de cossos
Doble: Lo toch de campanes en esta sepultura, ques diu sepultura doble o sepultura major, és de la campana de Sant Pera, dela campana nova, de la campana francesa y de la campana chica ventantles totes al vespre ans de tocar la ave Maria y al mati ans de tocar a prima tocant tres tochs si és home y si és dona dos ab dret per al escolà de dotse sous són ab moneda de plata. Però ara per causa de la guerra per averse alterat tant la moneda a ordenat lo Iltre. Sr. V. G. que lo escolà aia de rebre doble, del que rebia antes, y així durant la guerra y la alteratió de la moneda, rebrà lo escolà per aquest toch doble vint y quatre sous.
Sepultura mitjana o semidoble: Lo toch de campanes en la dita sepultura mitjana, és de la campana nova y de la campana francesa, ventantlas al vespre y al mati com està dit, ab dret per al escolà de sis sous, y pera la sacristia de Sant Pere altres sis sous; però durant la guerra y la alteratió de la moneda rebrà lo escolà doble sou.
Sepultura simple o menor: Lo toch de campanes en dita sepultura simple o menor és de la campana francesa y de la chica a batallades a compàs y consert tocant aquelles al vespre y al matí com està dit, y fent tres tochs si és home y dos tochs si és dona, lo dret peral escolà és dos sous. Però durant la guerra y la alteratió de la moneda rebrà lo escolà quatre sous.
Sepultures de Albats
Sepultura major o doble: Lo toch de campanes de sepultura major de Albats és dela campana francesa y chica ventantlas al vespre y al matí com dit és dels cossos, y lent tres tochs si és minyó y dos tochs si és minyona ab dret per al escolà de sis sous, y pera la Sacristia de Sant Pere altres sis sous. Però durant la guerra y la alteratió de la moneda rebrà lo escolà per aquest toch doble dotse sous.
Sepultura mitjana o semidoble: Lo toch de campanes de la sepultura mitjana de Albats, és de la campana francesa ventantla y tocant la chica a batallades fent los tres tochs o dos conforme està dit ab dret peral escolà de tres sous y pera la Sacristia de Sant Pere altres tres sous. Però durant la guerra y la alteratió de la moneda rebrà lo escolà per aquest toch sis sous.
Sepultura menor o simple: Lo toch de la sepultura menor de Albats és dela campana chica a batallades y ala fi una batallada de la campana de Sant Pere, y no toque sinó un toch. A dret peral escolà.
I, finalment, amb dades encara més antigues, es poden llegir en els documents aplegats en el nostre Arxiu Municipal curioses disposicions referents ai toc de les campanes de la vila de Reus, com la congregació de Consell General a l’església o a la plaça del castell “ad sonum campanae”, i també “ad sonum cymbali” i “ad sonum tubae”, a partir del segle xiv, i d’altres dels segles xv i xvii, de les quals poden ésser literalment transcrites les següents “Ordinació de sonar lo seny major a cossos e novenes”, on va disposat que per al toc de la campana major en novenes, caps d’anys i enterraments, caldrà pagar 10 sous als Sagristans de Sant Pere, els quals són obligats a abonar a compte propi aital quantitat de diner en cas d’infracció de la norma, àdhuc si el responsable fos el propi Sr. Prior. Aital ordenança ve redactada així:
“Item han ordenat los Jurats e prohomens dela vila de Reus ab autoritat de la Senyoria que si algú o alguna pretesos novennes o capdanys volien fer sonar lo seny major aventant, lo que aquel tal qui aquella honor volrà hage apagar deu sous ala sacristia de monsenyor Sant Pere sens haverne alguna gràcia ans si per culpa o negligència dels Sacristans nos exhigien los dits deu sous que en tal cars los Sacristans de monsenyor Sent Pere ohaien a pagar del seu propi. E en cars que lo Prior o altre qualsevol pretengués que per pròpia (voluntat) haurien tocat lo dit seny que per esquivar tot engany aiximateix sie caygut en lo dit bany aquell o aquella qui tal sepultura novena o capdany farà fer”. (Del “Llibre de la Cadena”.)
En el propi Llibre es troba una ordenança subtitulada “Qui serà trobat al bordell de nit” en la qual, com a ben intencionada mesura de moralització dels costums vilatans, es disposa el pagament d’una multa de 5 sous a l’infractor que sia trobat en el burdell després del toc nocturn del “seny del Lladre”, redactada en la següent forma:
“An ordonat que si nengú és trobat al bordell pus que lo seny del ladre sia tocat encara que tinga foc que pac v. sous de ban”, és a dir, encara que sia un cap de família.
En els Llibres de Consells, amb data 16 de desembre de 1618, trobem una disposició encaminada a corregir l’immoderat ús del múltiple toc de campanes (recordem que aleshores al campanar n’hi havia quatre) en festivitats particulars d’algunes Confraries, per a la qual cosa es determina que en l’avenir sigui reservat per a les grans festes aital toc, en la següent forma:
“E més fonc proposat per dits Señors Jurats dient com algunes confraries toquen totes les campanes ales sues festivitats que ja nos fa diferèntia deles festes anyals a dites festes, perçò mirem sis vedarà que nos toquen sinó ales festes anyals perçò miren lo faedor. - Fonc determinat que nos toquen les campanes sinó ales festes anyals y diades acostumades”.
Finalment, en els últims Llibres referits, amb data 4 de desembre del 1622, hi va redactat un determini dels Jurats en el sentit que, com a necessària mesura de policia, s’anunciï per pregó que després del toc de veda de les set del vespre, resta prohibida la circulació pels carrers si hom no va proveït d’un llum. Les infraccions eren castigades amb la paga de 5 sous, a més d’altres possibles penalitats imposables pels Srs. jurats. Diu l’acord:
“E més fonch proposat per dits Senors dient que per la Policia y bon govern sis tocarà la vadada en ser vespra. - V. Ms. determenaran lo faedor. - Fonc determinat que alpunt de les set hores de vespre ques toca la campana y ques fasa crida que tocada la Vada que nenguna persona gosa ni puga anar per la Vila sense que no porti llum, y qui alcontrari ferà caiga en pena de sinch sous y altras penas aconegudas dels Senors de Jurats”.
Per tal d’evitar robatoris, homicidis i altres excessos, el 3 de maig del 1633 el Consell de Reus ordena el toc dit de “queda” (Llibre de Consells del dit any):
“En lo qual Consell fonch Propossat per dits señors de Jurats dient Magnífichs Senors. Ha vista de la experiència se té conforme V. Ms. veuen que lo jovent per la llibertat que observen no deixen de Rondar moltes Parts de la nit lo que se té experiència de Algunes Morts y Robos de fruites y altres coses y encara que és Veritat que lo Sr. Balle de sa part fa lo que li toca en Rondar, però després de Retirats apart hora no deixen, després de haverse Retirat lo Sr. Balle, de succeir alguns encontres, y per evitar aquells Propossem a V. Ms. mirin lo Remey se dega donar que allò que V. Ms. delliberaran se farà”.
“Fonch Delliberat per lo honrat Consell que per evitar los molts danys se poden succeyr que de vuy en avant se fassa un Pregó notificant a tot lo Pobla que ninguna persona Gossa ni presumesca de Rondar per la vila sinó tan solament fins ales deu ores de la nit en pena de 3 ll. s. E qui no tindrà per a pagar la pena, trenta dies de presó. E per a que sia esta cosa notòria ques toca a la queda donades les deu ores, e tots aquells que deaquella ora en avant se trobaran caiguin en dita pena aplicada aquella dos tersis per la Confraria del Santíssim Sacrament y lo ters per lo Sr. Balle. E aquells que no tindran per apagar la Pena, los dias de Pressó ha coneguda dels Senors de Jurats”.
Els tocs de campana pels quals es regia la Comunitat de Preveres de Sant Pere en el segle xvii ens els descriu Mn. Josep Güell, arxiprebender, en el seu llibre “Liber Annotationum”, conservat a l’Arxiu Municipal (folis 137 a 139):
“Tocar als oficis ja se sap com és. Primerament a les (en blanc) quant noi ha fundatió; sol lo escolà de la vila toca cada mati tant de ivern com de estiu un quart, so és que comença a tocar a les quatre y sen dexa a un quart. Per les sinch”.
“Matines quant són fundades se deu tocar als tres quarts per les quatre y se comensan a les quatre en punct. Muda la comunitat del dia de Pàscuas fins lo endemà del dia dels morts exclusive; se comensa a tocar al punct de les sis del matí y se entre a les sis y mitja y des del endemà del dia dels morts fins ai triduo de la Semana Sancta exclusive, se comensa a tocar als tres quarts com és ja dit, so és de la tarde. Me apar a mi que millor és lo dirles a la tarde que no al matí. La raó és que si entram a les sis y mitja a les matines, se pot encontrar en algun enterro, o, enterros, com ha contés, y se ha de fer lo servei de Déu apressurat”,.
“Tocar a matines al tríduo de la Semana Sancta so és al Dimecres sanct a la tarde se comensan a tocar als tres quarts per les quatre y se entre a les quatre”.
“Al Dijous Sanct se comensan a tocar a matines a les tres de la tarde y se entre a les tres y mitja y a la missa major del dit Dijous Sanct, se comense a tocar a la missa a les vuit y se entre a les nou. Al Divendres Sanct també se toca ab matines a les tres de la tarde y se entra a tres y mitja a la missa major com al Dijous Sanct”.
“Tocar a matines, o, a tres officis toca lo manar(h)o al ques troba president en la yglésia, com no sian cossos, novenas o albats que lo mando de dits tochs és del tauler y en sa ausèntia, o, absèntia toca al President”.
“Lo ordinari és tocar a Prima de Pàsqua fins a Tots Sants de dos quarts de set fins a les set horas y lo restant del any de las set horas fins a set y mitge, a Missa Mayor a dos quarts de nou tot lo any acceptat los dies de feste que no havenhi prèdica se toca ales nou, com també los dies de dijuni de precepte de la quaresma y de entre any. Véspres a dos quarts de dues fins a les dues hores de Sant Miquel de setembre fins passada la octava del Corpus, y de dit die fins a Sant Miquel de las dos y mitge fins a tres hores. Completes a més y menos segons lo tems”.
“Tocar a matines lo dia dels morts és a les tres y mitja y se entre a les quatre ara com lo tocar patex mutations no si pot posar fer festa, que cada president vol fer a son gust. Me apar que nos deu fer axí, sinó sempre comformarse en lo poble, però certs Priors no si volen conformar”.
“Tocar a morts és del que porta la tauleria ell ne és amo, sa ausèntia toca al president”.
Al fou 1 57 y. fa constar que són obligacions del Vicari de l’església parroquial, entre altres, el “comunir en temps de tempestat”, és a dir conjurar les tempestes i sobretot les pedregades amb oracions i tocs de campanes.

IV. LES MATRAQUES

Amb categoria de campana, i per a suplir el ritual silenci imposat per l’acatament a la solemnitat dels Dijous i Divendres Sants a totes les campanes, dalt del campanar hi hagué fins l’any 1936 les matraques, emplaçades en el finestral de la de Sant Bernat.
Rústec artefacte integrat per fusta i ferro, mogut per una maneta, que en actuar produïa un moviment rotatiu de l’aparell i provocava un particular soroll resultant de la superposició dels cops de quatre parells de maces percudint contra un travesser d’alzina, sec terratrèmol, a mena de gegantí redoble, que si era encara percebut a certa distància, era degut en gran part al silenci que en la vila imperava gràcies a la total paralització del treball i del tràfec rodat. Contrastava amb aquesta, l’animació produïda per l’anormal circulació humana pels carrers i places en destacats agrupaments de nuclis familiars, caminant silenciosament i pausada, abillat tothom amb el vestit bo, fins a primeries de la centúria amb levites, copaltes i mantons de blonda, de les ja gairebé llegendàries cases de senyors, tots circulant devotament en direcció als temples per a visitar els Monuments de Sant Pere, la Providència, Sant Francesc, la Sang, l’Hospital, la Casa de Caritat, les Hermanites, els convents del camí de Tarragona i mongetes del carrer d’Amargura, etc., en compliment d’un tradicional costum, que aparellava l’assistència als actes religiosos amb la pràctica d’abstinència de certes menes de plats carnals, compensada, però, per la menja de típiques llaminadures reusenques, com el menjablanc i les empanades de pasta adobada amb crema o espinacs. Venturosos aquells ja llunyans temps de la nostra jovenesa viscuda a Reus!

ADVERTIMENT

Les inscripcions de les campanes reproduïdes en aquest treball, foren copiades per l’autor l’any 1920. Tot i admetent les incorreccions que de fet presenten, llur destrucció ha fet impossible la comprovació de les còpies llavors obtingudes.
La traducció a la nostra llengua vernacla és deguda al nostre malaguanyat compatrici Miquel Ventura, catedràtic que fou de l’Escola d’Alts Estudis del Magisteri, de Madrid qui consultà als senyors Zaragüeta, Atocha i Casares, (MIQUEL VENTURA: Inscripcions de les campanes de Sant Pere. “Revista del Centre de Lectura. I, lI, pàgs. 182-183. Reus, 1920), i ha estat revisada darrerament pel Dr. Eduard Valentí, catedràtic de l’institut de Reus i membre de la «Fundació Bernat Metge».


BARRUFET i PUIG, Pere
Edicions Rosa de Reus (1953)

  • Església Prioral de Sant Pere - REUS: Campanes, campaners i tocs
  • REUS: Campanes, campaners i tocs
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Edicions Rosa de Reus (1953)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 05-12-2024

    Connectats: 50 Visitants: 50 Usuaris: 0