«Les 50 campanes de bronze se sentiran per tot el parc»

«Les 50 campanes de bronze se sentiran per tot el parc» - Autor: MONTAÑÉS, Carlos

De nena, la fascinava sentir des del pati del col·legi les campanes del carilló del Palau de la Generalitat, aquell instrument «misteriós» el repicar del qual se sentia a tot el barri, però que ningú sabia exactament com funcionava. Avui, és la cinquena carillonista del Palau, l'única coneixedora d'aquest art al país. Passarà el cap de setmana a la Ciutadella, mostrant al peu de la glorieta el potencial d'aquest desconegut instrument. «Se sentirà a tot el parc», adverteix.

-¿D'on surt la idea de portar un carilló mòbil per a la Mercè?

-Per Santa Eulàlia d'aquest any, els programadors de la Mercè van venir a veure el carilló del Palau de la Generalitat i van quedar encantats. Al tornar al despatx, per aquelles coses de la vida, es van trobar amb un dossier amb la informació del carilló mòbil francès i van pensar… ¿Per què no portar-lo per les festes de la Mercè?

-I van pensar en vostè, és clar.

-Sí, és clar... sóc l'única carillonista de Barcelona... i de Catalunya.

-¡Quina pressió!

-Doncs sí, bastanta.

-¿Com és aquest carilló que trobaran els barcelonins aquest cap de setmana a la Ciutadella?

-¡Espectacular! Molt bonic. Pensi que l'han portat des del nord de França en un camió de 20 metres. La gent que l'hagi vist per l'autopista deu haver al·lucinat, perquè a més anava destapat, així que es veien totes les campanes. Fa set metres de llargada i té una estructura de la qual pengen 50 campanes de bronze de diferents mides.

-¿50 campanes de bronze?

-Sí, sí, ¡i totes afinades!

-¿I no hi havia perill que es desafinessin amb els vaivens i sotracs del llarg camí per la carretera?

-No, no. Són de bronze. Pesen molt. Unes tres tones.

-¿Quines peces interpretarà?

-Hi ha dos espectacles, un de peces populars, com el Ball de gitanes, El ball de Sant Ferriol i la Dansa de Castellterçol, que ballaran membres d'esbarts de tota la ciutat, i un altre de dansa contemporània, amb la ballarina Giselle, en què a més del carilló també tocarem el piano.

-Dos espectacles molt diferents.

-Molt. El que té de bo el carilló mòbil és que és a peu de carrer, la gent el pot veure. Era una oportunitat única per donar a conèixer i reivindicar l'instrument amb totes les cares.

-Normalment, ¿on solen ser els carillons?

-En llocs alts, a prop de les campanes. El que faria falta aquí perquè es pogués estudiar el carilló és un carilló mòbil, com aquest francès, per poder-lo tenir en algun parc, per exemple, i poder ensenyar a tocar aquest instrument encara tan desconegut al nostre país, malgrat la seva antiguitat. ¡És més antic que el violí i el piano!

-¿Creu que hi ha futur per al carilló a Barcelona?

-Hi ha interès. Cada vegada que hi ha un concert se m'acosta gent a preguntar on en pot aprendre.