N’Eloi i el Twitter

Ahir a migdia n'Eloi, la campana grossa de la Seu, comunicava, en el llenguatge intemporal de les campanes, una notícia rellevant per a la comunitat cristiana de Mallorca. N'Eloi ha estat al servei de milers de causes durant segles, fent de mediadora entre els desitjos de la divinitat i la contingència terrenal, sobretot en aquelles qüestions que afecten el poder. Les campanes constituïen un element característic de l'univers simbòlic de la cristiandat, de manera que avui encara ens parlen del coneixement i del llenguatge.

El repicar de les campanes mantenia un codi propi i guiava la vida dels humans. Aquest divendres, 16 de novembre de 2012, el so de la campana adquiria un significat especial, però sobretot transportava a un passat llunyà i potser alguns pensin que superat. Comunicava el nomenament d'un bisbe, sonava anunciant una gran notícia i la ciutadania seguia indiferent ocupada en els seus drames. Molts pocs, segurament, interpretaren adequadament el significat d'aquell comunicat. Les campanes continuen tocant, fins i tot es recupera el seu so original, arcaic, com una guia que ens parla de la transcèndencia.

Per sort, els campanars també s'han secularitzat: no es fan servir per convocar actes civils, sinó que parlen d'esperit i de l'intangible, com en aquest cas. Mentre la campana grossa es posava en marxa, la rectora de la UIB signava un convenni amb el Capítol, un acord de col·laboració entre dues institucions que de mica en mica van treballant en comú. Mentre la doctora Casas signava servidor pensava en aquell temps en què el rector de la vella Universitat Literària de Mallorca era regularment un canonge, un temps que en gran part ha desaparegut de la memòria col·lectiva i que s'ha esfumat definitivament.

El temps present no batega a cops de campana. És més, lamentablement, no entén els llenguatges arcaics i té dificultats serioses per comprendre el significat dels símbols i la memòria del passat. És per això precisament que la Seu de Mallorca ha acudit a la Universitat i ha cercat la seva complicitat. Vivim temps d'auge de la comunicació, hem substituït les campanes per mitjans de comunicació més eficaços i directes, però no entenem el significat profund de les coses i anam perdent capacitat interpretativa.

El Twitter, per exemple, està entrant de ple en l'església anglicana. Hem vist com alguns pastors cerquen fidels a través d'aquesta fórmula, i n'hem vist d'altres que en els seus temples han introduït aquest sistema de participació. Champness Brian, pastor de l'església anglicana de Weston-Super Mare, ha col·locat sis pantalles al seu temple, on el diumenge els participants a les celebracions poden seguir els comentaris a través del Twitter.

El sermó el fan entre tots. Amb totes les limitacions que vulgueu, hom té la sensació que el temps ens exigeix un canvi de pas i obliga a abandonar algunes foscors medievalitzants. El pastor Champness celebra acompanyat d'una Bíblia i d'un iPad, i el temple disposa de wi-fi per als assistents. Queda ja enrere allò que l'evangelitzador havia de tenir la Bíblia davall un braç i el periòdic davall l'altre. Sabem que fins i tot això ja és insuficient.

FULLANA, Pere

DBalears.com (18-11-2012)

  • Catedral de Mallorca - PALMA: Campanes, campaners i tocs
  • PALMA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © DBalears.com (2012)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 06-12-2024

    Connectats: 44 Visitants: 44 Usuaris: 0