Campanetes del meu poble,
cóm recorde vostra veu!.
Cóm vos duc dins la meua ànima...!
Cóm vos duc dins del cor meu...!
Cóm, en recordar-vos ara
se m’aborrona la pell,
pensant en els anys que hi foren...
ara que ha passat el temps!.
Campanes: quan repicàveu
cara al sol, al cel y al vent,
cóm s’alegraven les coses
sentint-vos per tot arreu...!
Quin goig i quina alegria
plena d’estima i d’amor,
sentir-vos, cada diumenge
cridant a Missa Major...!
I aquell goig amb què anunciàveu
el bateig d’algun xiquet?
Semblàveu llavors, campanes
tocades pels angelets!.
Vostre cant semblava bronze
esperançat, dols i greu,
quan déieu a tot el poble
la nova d’un casament;
en canvi, cóm esclatàveu
un plor al cant sanglotat,
despedint per sempre, al pobre
que ens havia abandonat...!.
Campanetes del meu poble
de dolsa i animada veu:
cóm veniu dins la meua ànima...!
Cóm vos duc dins del cor meu...!.
Tríptic enamorat (1970)
Eduard Soler i Estruch (1912 - 1999)
SOLER i ESTRUCH, Eduard
Ajuntament de Villanueva de Castellón (1970)
 |
||
© Ajuntament de Villanueva de Castellón (1970) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 10-10-2024 |
||