Santa Maria Magdalena (4) - Parròquia de Santa Maria Magdalena SOLLANA (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 118 |
| Altura bronce | 97 |
| Borde | 13 |
| Peso aproximado | 951 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Año fundición | 1939 |
| Descripción | El primer lloc, al terç de la campana trobem l'advocació a la que es dedica la campana: "# # SANTA MARIA MAGDALENA #", que és la patrona del poble i titular del temple parroquia. Al mig trobem la marca de fàbrica: "Ctrs ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA". Finalment al mig peu compta amb aquesta inscripció: "EN MEMORIA DE LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA NATURALES Y VECINOS DE SOLLANA DURANTE LA DOMINACION MARXISTA 1936-1939." Compta amb unes inscripcions típiques dels anys 40. En primer lloc el fet que centenars de campanes es baixaren dels campanars en 1936, sense tornar en acabar la Guerra Civil per no indicar-ho les inscripcions ni existir un inventari, va determinar que el nom del poble formara part d'aquestes a partir de les primeres campanes fetes en 1939. En aquest cas a més es fa afegir una inscripció referent als morts del poble per part de la repressió republicana. |
| Inscripción hombro | (cordó) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) (00) "# # SANTA MARIA MAGDALENA #" (2 cordons) (garlanda vegetal) |
| Inscripción medio | (00) (Creu amb núvol) (03) (marca de fàbrica amb el escut franquista) "Ctrs ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA" (06) (Monograma de Maria) (09) (Custòdia) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) "EN MEMORIA DE LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA NATURALES Y VECINOS DE SOLLANA DURANTE LA DOMINACION MARXISTA 1936-1939." (2 cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Es tocaba per a repics i altres senyals des dels peus del campanar amb una llarca corda que estaba unida al batall. Suposem que es tocaria a mans des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Ferro Roses |
| Estado original | Suposem que la campana comptaria amb una truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora. |
| Estado de conservación | La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro a la Sala de les Campanes. Compta amb un martell per repicar automàticament. Per un altra banda compta amb batall, lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no respeta les valors patrimonials del conjunt, ja que no reproduix els tocs tradicionals i permet tocar-la de manera manual. Seria recomanable restaurar el conjunt per tal de recuperar la instal·lació tradicional, amb truja de fusta, baixant la campana de la torre per netejar-la per dins i fora i mecanitzant-la de nou amb motor d'impulsos i electromall, que imite els tocs tradicionals i permeta tocar-la manualment. |
| Mecanismos para tocar | (03) electromall, (09) motor de vol continu |
| Actuaciones | Acabada la Guerra Civil la parròquia va iniciar la reconstrucció del patrimoni perdut. Una de les primeres actuacions va ser la fosa de un nou conjunt de campanes, entre les que estava aquesta, la més menuda d'elles i batejada amb el nom de Glòria. Va ser fosa en decembre de 1939 pels Hnos Roses, acabats de traslladar a la propera localitat de Silla, sent beneïda i pujada al campanar. La casa Roses va mecanitzar-la en l'any 1967, substituïnt la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i martell. Aquest ha estat canviat posteriorment per un electromall, posiblement pel trencament del anterior. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 02-08-2014 |
| 25 Fotos | |