Sant Cristòfol Màrtir (4) - Parròquia de Sant Cristòfol Màrtir PICASSENT (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 114 |
| Altura bronce | 90 |
| Borde | 13 |
| Peso aproximado | 858 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Año fundición | 1939 |
| Descripción | La campana compta amb un conjunt d'inscripcions esborrades tant al terç com al mig peu. Al terç trobem un "6" fet de forma incisa. Al mig compta amb aquestes inscripcions incises: "SAN CRISTOBAL MARTIR / CRISTO / REY / SIENDO CURA EL DR. D. / VICENTE BAUSET / PICASENT". Aquesta inscripció es va afegir incidint amb un objecte a la superfície del bronze quan ja estava fosa la campana. Al mig compta amb la marca de fàbrica, tot i que aquesta no és la del fonedor de la campana: "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA". El conjunt de les inscripcions es habitual del moment en que va ser fosa la campana. El fet més significatiu es el d'indicar el nom del poble. El fet d'indicar el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. |
| Inscripción hombro | (cordó) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) (inscripció esborrada) (2 cordons) (00) (03) (06) (09) (querubí) |
| Inscripción medio | (00) "SAN CRISTOBAL MARTIR / CRISTO / SIENDO CURA EL DR. D." / (Creu) / "REY / VICENTE BAUSET / PICASENT" (03) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA" (06) (bust femení) (09) (Escut Nacional) |
| Inscripción medio pie | (02) (04) (08) (10) (ramet floral) (2 cordons) (09) (flor) (inscripcions esborrades) (2 cordons) (garlanda vegetal) |
| Inscripción pie | (2 cordons) (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Segurament es repicaria des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estado original | Disposava de truja de fusta, de perfil semblant al de les campanes de l'Ermita de Vallivana i instal·lada quan va ser fosa la campana. Comptaria, a més, amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre. |
| Estado anterior | Estava en regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro de la casa Roses d'Atzeneta a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic. |
| Estado de conservación | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (03) Motor de vol per impulsos i electromall. |
| Actuaciones | La campana va ser fosa l'any 1939. Tot i que presenta la marca de la foneria Juan Bautista Roses, la campana va ser fosa per la dels Hermanos Roses. Els segons eren nebots de Juan Bautista i durant l'any 1939 varen fondre diverses campanes que presenten la marca de l'oncle. Comptava amb un conjunt d'inscripcions que esborraren de forma deliberada els mateixos fonedors. Aquest fet es pot deure a un penediment dels primers mecenes o que la campana es va fondre per a altra destinació distinta a Picassent. Després de ser beneïda es va pujar al campanar, quedant ubicada a la mateixa finestra que ocupa actualment. Germán Roses, fill del fonedor, la va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i possiblement també un electromall trifàsic, que abans de la restauració ja havia estat canviat per altre monofàsic. Va ser restaurada entre el 19 de juliol i el 3 de setembre de 2012, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro de la campana per altra nova de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada, per mantenir els valors acústics i tècnics de l'instrument. Qualsevol mecanització ha de reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. |
| Notas | La campana és desproporcionadament gran respecte al tamany del campanar, per això la seua finestra és bastant més gran que la de les altres. Per aquesta raó també, i per tal de que no tropessara amb les altres campanes, la truja de fusta s'ha hagut de fet més xata de l'habitual. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 22-08-2016 |
| 26 Fotos | |