Registro de las campanas
Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA (CATALUNYA)
   | |||||||||||||||||||||||
| Época construcción | XIV - XV | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Descripción | Té forma d'octògon amb un diàmetre de 12,65 metres a dalt de les seves quatre plantes de 50,98 metres. El coronament o part superior, de 9,62 metres d'alçada, redueix el diàmetre a 9,45 metres, per tant, l'alçada total supera els 60 metres. Al segle XVII, després de l'ocupació militar, el capítol va comprar el campanar als militars per 3.000 monedes d'or per tal que es poguessin utilitzar les campanes per anunciar els serveis religiosos i en cas d'alarma. La planificació inicial del temple comptava ja amb el campanar exterior a les naus, però amb la porta d'entrada des de la nau de ponent del claustre. La construcció s'inicià a mitjans del segle XIV i després de períodes llargs d'interrupció s'acabà, l'any 1420. El seu enorme volum s'equilibra per mitjà del claustre, creant-se una conjunció harmònica entre el cimbori i el campanar. La gran alçada del campanar augmenta, si més no, per la seva ubicació privilegiada per damunt la ciutat, al sobre del turó de la Seu Vella. Segons queda descrit al peu del mateix campanar En un angle del claustre es va afegir, entre els s. XIV i XV, l'imponent campanar, estructurat sobre un cos inferior de base quadrada, que dóna pas a una secció vuitavada. Com a coronament de la sumptuosa torre, es disposà un segon nivell més petit, també vuitavat, i amb finestres obertes emmarcades per gablets, on estan situades les campanes. Altitud: 170 metres. | ||||||||||||||||||||||
| Graffitti | Tant el Campanar de la Seu Vella, en les diverses sales i en l'escala, com el claustre i tota la Catedral estan farcits de grafits, que han estudiat investigadors més autoritzats que nosaltres. Entre aquelles inscripcions d'interès per al nostre propòsit està una possible firma del mestre d'obres del campanar, al principi de l'escala, així com diverses signatures de campaners en la sala de campanes i un directe "DAR PROPINA AL CAMPANERO" en la mateixa sala. En la sala de les campanes del rellotge posa , entre altres, "J. VIDAL / CAMPANERO" | ||||||||||||||||||||||
| Estado original | El campanar tenia dos campanes per al rellotge ubicades en la planta superior, probablement les campanes actuals, instal•lades de manera fixa i a gran alçada per la millor difusió del seu so, produït per la caiguda de sengles malls externs, actualment desapareguts. Les campanes penjaven de sengles bigues de fusta, també inexistents, i no és gens improbable que la campana de les hores comptés amb un gran batall intern, mogut per cordes, per sonar-la en esdeveniments realment extraordinaris. Aquesta sala compta amb vuit finestres, degut a què l'escala per accedir a la terrassa passa pel mig del contrafort. En la sala de campanes hi havia un nombre indeterminat, entre onze i catorze. La confusió es deu, sobre tot, perquè algunes de les campanes podien tenir diversos noms, segons el toc o la dedicació. Aquestes campanes estaven disposades en les set finestres, ja que l'escala ocupa la que resta. Les campanes estaven ubicades segons el seu volum: una sola per finestral en el cas de les campanes majors i fins a tres en el cas de campanes petites. Totes es tocaven a la manera catalana, la qual cosa vol dir que eren brandades, però també es duien "a seure", deixant-les aturades, entre toc i toc, amb el bronze cap amunt. Totes aquestes campanes litúrgiques van desaparèixer en 1936, restant tan sols les dues del rellotge. Es va fer un nou conjunt, de discreta qualitat, per uns fonedors ambulants, els MENEZO, en 1945 / 1946. | ||||||||||||||||||||||
| Estado reciente | En 1989 les campanes ja havien sigut motoritzades per GUIXÀ de Monistrol de Montserrat, amb una intervenció duríssima, que va suposar de fet el final de totes les tradicions lleidatanes. Les instal•lacions estaven ja rovellades i plenes de brutícia de coloms. En primer lloc es van baixar les campanes del rellotge de les seves bigues de fusta fixes, i es van instal•lar, en la mateixa sala, penjant de bigues metàl•liques. La instal•lació és força arcaica, perquè no utilitza soldadura sinó reblons, per unir les diverses peces de ferro. L'extraordinària campana dels quarts, desafinada per als gustos de l'empresa instal•ladora, no fou afortunadament mecanitzada per brandar a la manera alemanya, es a dir mitjançant oscil•lacions regulars sense arribar a més de 70 o 80 º d'alçada, amb el batall pegant per inèrcia en la part alta i no en la part baixa de la campana. No obstant fou posada a baixa altura, per la qual cosa el seu so era encara més afectat, després de substituir la biga original de fusta, millor solució acústica per a les campanes. L'única cosa bona d'aquesta posició baixa és la possibilitat d'estudiar a fons una campana tan extraordinària. La gran campana de les hores fou instal•lada en una imposant estructura metàl•lica, que ocupa tota la sala, i que permet que brandi a la manera alemanya, la qual cosa suposa, degut a l'absència de contrapès, que l'impacte horitzontal produït per la campana multipliqui per 2 o per 3 el seu pes. Cal recordar que les campanes disposades a la manera catalana fan un esforç lateral menor del 0,1 del pes del bronze en cada eix, però cal tenir també en compte que una campana del rellotge no era mai brandada, i que sovint, amb les excepcions de Girona i de Reus, no hi participava en els tocs ordinaris ni extraordinaris. De manera semblant les cinc petites campanes de la sala de campanes foren disposades en dues estructures metàl•liques, que tenen dos i tres campanes cadascuna i que reposen sobre dues enormes bigues de ferro embotides en la fàbrica del campanar. Aquestes estan també disposades de manera a tocar a l'alemanya i fins i tot no totes tenen electromall extern, sense haver-hi cap possibilitat de brandar-les, fins i tot d'eixa manera, manualment. Tot el conjunt estava coordinat per un costós i complicat (i exacte) rellotge electromecànic de precisió, amb una sèrie de mecanismes per posar en marxa les anomenades "soneries". El gran volum ocupat per les estructures, així com la baixa disposició de les campanes, exclusivament per motius dinàmics i no acústics, impedeix pràcticament la visita de les sales, amb el perill afegit del moviment de campanes o d'electromalls. Les campanes, disposades així, ni poden ser tocades manualment ni executen cap dels tocs tradicionals del Campanar de la Seu Vella de Lleida. En 2002 els vells motors electromecànics no funcionaven de manera regular i calia pujar fins a ells per iniciar els tocs, per defectes deguts a l'ús. | ||||||||||||||||||||||
| Conservación actual | En 2004 poques coses han canviat. Els motors inicials electromecànics han sigut substituïts per altres de control electrònic; s'ha dotat a les cinc campanes litúrgiques de sengles electromalls i s'han repintat les instal•lacions. No obstant, tant en el moment d'arrancar les campanes com de parar, el toc no és regular, potser degut a defectes de la instal•lació o potser per limitacions de la regulació dels motors, de manera que els batalls no sonen per igual en ambdós costats, sinó que comencen i acaben per una part de la campana, produint-hi ritmes irregulars. S'ha instal•lat igualment un nou ordinador, ubicat en la primera sala del campanar, que permet de programar diversos tocs, de manera automàtica. Per altra banda s'ha publicat amb força difusió que ara els tocs són interpretats per la Confraria de Campaners de Catalunya, una associació cultural dedicada a la difusió de les activitats dels campaners tradicionals, la qual té la seu principal en el poblet d'Os de Balaguer, ubicat a la Noguera i del bisbat de Lleida. La informació no és del tot certa, ja que els membres de la Confraria es limiten a proposar el calendari anual de tocs automàtics, que introdueix a l'ordinador l'empresa CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge, encarregats de la conservació del conjunt. En la segona visita de 2004 per completar la informació replegada es va verificar que la campana dels quarts o Mònica, probablement la més interessant de tot el conjunt, estava esquerdada, tot i que continuava tocant els quarts, per la qual cosa es va proposar que aquell toc fos interpretat, fins a la restauració del timbre gòtic, per la campana "Meuca". La Generalitat de Catalunya, competent en la conservació de la Seu Vella, va accedir a la nostra proposta per la qual cosa els quarts sonen ara amb la més petita de les campanes litúrgiques. En la visita del 2013, durant la finalització dels treballs de restauració exterior del Campanar, documentem que continuen encara una sèrie de mecanismes (antenes i altres elements radioelèctrics) presumiblement de la Policia Municipal, ubicats tant en la sala de les campanes del rellotge com en la part superior, sense respectar ni el monument ni la pròpia conservació dels mecanismes (per exemple, ordinadors coberts amb bosses de plàstic): es tracta d'instal·lacions indignes de la conservació del patrimoni, i contràries a la llei en allò relacionat amb el respecte dels monuments, també per les institucions públiques. Cal assenyalar que la presumpta restauració del Campanar no inclou en el projecte la part que determina la seva existència, com es l'existència d'un conjunt de campanes, la reposició de la seva sonoritat i dels tocs originals, i fins i tot l'accés públic a les sales de campanes, ara impossibilitat per unes obsoletes estructures metàl·liques. | ||||||||||||||||||||||
| Protección | Bé: Seu Vella de la Mare de Déu de l'Assumpció (declaració Entorn: 30-05-1995) Comunitat Autònoma: C. A. Catalunya Província: Lleida Municipi: Lleida Categoria: Monument Codi: (R. I.) - 51 - 0000156 - 00000 Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Data de Declaració: 12-06-1918 Data Butlletí Declaració: 17-06-1918 Bé Cultural d'Interès Nacional 144-MH-ZA | ||||||||||||||||||||||
| Las campanas | La Seu Vella compta amb dos conjunts de campanes de molt divers interès. Les dues campanes del rellotge tenen una complexa epigrafia en minúscula gòtica i diverses contraccions, així com una extraordinària decoració, especialment la campana dels quarts, molt més petita, fosa per Nicolau BARROT al 1486 i actualment esquerdada. És aquesta sens dubte una de les campanes més interessants del conjunt de les Catedrals, si no és no la primera en interès. Conté diverses imatges religioses i profanes, entre les quals sorprèn la decoració dels punts del text amb representacions religioses diverses, així com una cara del sol o una persecució d'un conill per part d'un animal que sembla un gos. La de les hores, de Joan ADAM, fosa en 1418, molt més sòbria, té a més de les usuals imatges d'aquestes campanes (Ecce Homo, Mare de Déu amb Infant, Sant Miquel) una excepcional de Sant Silvestre papa, així com una sorprenent col•lecció de lletres "s", disperses pel peu de la campana, en mig d'una garlanda vegetal, sense significat aparent. Les altres cinc campanes tenen pocs mèrits, acústics i estètics, amb potser l'únic interés d'haver sigut foses pels mateixos fonedors en un parell d'anys. Tan sols la menor ostenta una imatge de la Immaculada, mentre que totes porten una creu com única decoració, a diferència de les dues campanes gòtiques que no en porten, com és usual en les anteriors a 1500. | ||||||||||||||||||||||
| Toques tradicionales | Les campanes del rellotge servien només per tocar els quarts i les hores. Les campanes litúrgiques tocaven repicades, brandades i dutes a seure, com era habitual a les catedrals catalanes, la qual cosa es feia amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, sovint de fusta, del qual estava lligada la corda, pogués girar. | ||||||||||||||||||||||
| Toques actuales | En el primer moment de la mecanització els tocs es limitaven al brandeig, a l'alemanya, de les cinc campanes litúrgiques i de la de les hores, i al repic de dues o tres campanes per als tocs de mort, a més del toc de les hores amb la "Silvestra" i dels quarts amb la "Mònica", que només era utilitzada per aquest servei sonor. Actualment també poden tocar batallades, mitjançant els electromalls, les cinc campanes litúrgiques, tot i que tocs recents com el de la missa conventual de la Catedral Nova, o l'Àngelus a mig dia i a la tarda ja no estan programats. L'actual instal·lació impedeix tota classe de tocs manuals. Per això, quan s'anuncien tocs de les campanes per part de la "Confraria dels Campaners de Catalunya" realment es vol dir que l'esmentada associació cultural ha indicat els horaris de programació de tocs automàtics. | ||||||||||||||||||||||
| Visitas | Dintre la visita a la Seu Vella es pot accedir normalment al Campanar (sols tancat durant les obres de conservació) passant davant les diverses sales, que s'entreveuen al través de la reixa, inclòs la sala de campanes, i passant per un corredor metàl•lic junt a les del rellotge, arribant fins a la terrassa superior, únic accés exterior del campanar. | ||||||||||||||||||||||
| Actuaciones | La intervenció més dura fou la mecanització de les campanes per GUIXÀ de Monistrol de Montserrat, en els primers anys 70, que ha sigut completada per la renovació del conjunt electromecànic i de les instal•lacions elèctriques entre 2002 i 2004, realitzada aquesta per CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge. En aquesta darrera s'han canviat o ampliat tots els electromalls i el de la campana dels quarts s'ha ubicat en el costat contrari i en posició diferent (abans hi era a les 03 i per fora mentre que ara hi és a les 09 i percudeix per dintre). Aquesta darrera actuació ha consistit també en la instal•lació d'un ordinador BODET, per la qual cosa el monumental rellotge mecànic va quedar sense efecte. | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) | |||||||||||||||||||||||
Grabaciones de toques de campanas
| |||||||||||||||||||||||
Vídeos de toques de campanas
| |||||||||||||||||||||||
| 176 Fotos del campanario | |||||||||||||||||||||||
| Fichas de todas las campanas | |||||||||||||||||||||||
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai | ||||||||||||||||||||||
| Actualización | 2023-02-04 | ||||||||||||||||||||||
Campanas desaparecidas | |||||||||||||||||||||||
| Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
|---|---|---|---|---|
| La Concepció o Tèrcia | 1694 | |||
| La Marlesa o Prima | ROCA I, PERE (BARCELONA) | 1512 | ||
| La Marlesa o Prima | 1851 | |||
| La Mercè o Sacristana | MARCO, BATISTA; MARCO, VICENS | 1851 | ||
| La Maria o Seny del Pont | 1630 | |||
| La Babilònia | 1525 | |||
| La Maria de la O o Seny Major | 1405 | |||
| La Bàrbara o Seny de Girona | 1690 | |||
| La Rafela | 1851 | |||
| La Son | 1766 | |||
| La Meuca | ||||
| La Marieta I | 1630 | |||
| La Marieta II | 1821 | |||
| La Marieta III | 1816 | |||
| Anònima | 1816 |
Campanas actuales
| Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
|---|---|---|---|---|
| "La Meuca" (1) | MENEZO FALLA, BENIGNO | 1946 | 55 | 96 |
| "La Marieta" (2) | MENEZO FALLA, BENIGNO | 1945 | 69 | 190 |
| Crist (3) | MENEZO FALLA, BENIGNO | 1945 | 75 | 244 |
| Puríssima i Sant Marc (4) | MENEZO FALLA, BENIGNO | 1945 | 86 | 368 |
| Jesús, Maria, Santa Bàrbara i Tots Sants; "la Bàrbara" (5) | MENEZO FALLA, BENIGNO | 1945 | 95 | 496 |
| La Mònica, Campana dels Quarts (A) | BARROT, MESTRE NICOLAU | 1486 | 89 | 448,5 |
| "la Silvestra"; Campana de les hores (B) | ADAM, JOAN | 1418 | 200 | 4632 |
Relojes
Relojes
| Reloj mecánico (1) | ||
|---|---|---|
 | ||
| Autor del reloj | LERRET, A. | |
| Fecha construcción | 1800ca | |
| Descripción del reloj | El rellotge duu un nom, marcat per puncions en el bastidor, en cursiva, on podria posar "A Lerret"; la inicial del cognom no és fàcil d'interpretar. | |
| Tipo reloj | 1 | |
| Existencia del reloj | 1 | |
| Funcionamiento del reloj | 1 | |
| Editor | LLOP i BAYO, Francesc | |
| Fecha | 09-12-2013 | |
| Fotos del reloj | ||
| Reloj mecánico (1) | ||
|---|---|---|
 | ||
| Autor del reloj | BLASCO Y LIZA | |
| Empresa de mantenimiento | BLASCO, MANUFACTURAS | |
| Fecha construcción | 1928 | |
| Descripción del reloj | El rellotge mecànic funcionà fins als primers anys del segle XXI, encara que el toc de les campanes horària i dels quarts, així com la gestió de la mostra o esfera anaven a càrrec d'un rellotge electromecànic de precisió instal•lat en el seu moment per GUIXÀ de Monistrol de Montserrat. | |
| Remontaje | 4 | |
| Existencia del reloj | 1 | |
| Funcionamiento del reloj | 1 | |
| Editor | RUIZ i ENGRA, Antoni | |
| Fecha | 19-12-2023 | |
| Fotos del reloj | ||
| Reloj mecánico (1) | ||
|---|---|---|
 | ||
| Empresa de mantenimiento | GUIXÀ | |
| Fecha construcción | 1980ca | |
| Descripción del reloj | El toc de les campanes horària i dels quarts, així com la gestió de la mostra o esfera anaven a càrrec d'un rellotge electromecànic de precisió instal•lat en el seu moment per GUIXÀ de Monistrol de Montserrat. | |
| Tipo reloj | 1 | |
| Existencia del reloj | 1 | |
| Funcionamiento del reloj | 1 | |
| Editor | LLOP i BAYO, Francesc | |
| Fecha | 19-11-2013 | |
| Fotos del reloj | ||
Computadoras
| Computadora (1) | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||
