Campanas de México

Registro de las campanas

Parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu - ALMASSORA (COMUNITAT VALENCIANA)

Época construcción	1691-1699
Descripción	El campanar està situat a un lateral de la façana principal i compta amb tres cossos. És de planta quadrada. El primer cos s'alça sobre un basament de pedra tallada en sillars i presenta dos nivells. Bona part d'aquest està envoltat del temple parroquial i sols destaca el segon nivell que té un entaulament. A un dels laterals està l'esfera o mostra del rellotge. El segon cos presenta quatre finestres amb arc de mig punt i una ordenació exterior amb pilastres toscanes situades sobre uns destacats basaments i amb les dels extrems ocupant l'aresta. Sobre aquestes hi ha un entaulament. El tercer cos està delimitat per una balustrada amb pinacles, triangulars als angles i circulars al centre, així com dos nivells de diferent altura. El primer nivell té quatre finestres i uns arcs en diagonal, mentre que el segon disposa d'unes finestres emmarcades per pilastres toscanes i aletons als angles. Tant el primer com el segon nivell presenten un entaulament. La torre està rematada per una coberta de teula a quatre aigües amb creu i veleta. La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala del rellotge. Des d'aquest nivell l'escala és de caragol i arriba fins a la sala de les campanes. Aquesta està coberta amb una volta semiesfèrica i a un dels angles hi ha una escala de mà i una apertura que permet arribar fins al tercer cos. A la teulada del temple i pròxima al presbiteri, hi ha una espadanya de rajola vista. Aquesta tenia una campana destinada a tocar diverses senyals i té una finestra amb arc de mig punt. A meitat espadanya i a l'altura de la imposta de l'arc hi ha unes motllures, estant les segones coronades per uns pinacles. Està rematada amb teula i té un xicotet afegit de rajola amb teula sobre l'arc sobre el qual hi ha una creu.
Graffitti	Té un grafffiti a la sala del rellotge que documenta la seua instal·lació i el nom de l'alcalde del moment. A la mateixa sala hi ha altre, possiblement fet per l'instal·lador del rellotge, així com diversos fets per altres persones que visitaren la torre, majoria entre les dècades dels anys 20 i 40 del segle XX.
Estado original	A l'espadanya hi havia segurament una campana. Aquesta podria ser la més xicoteta del conjunt, situada actualment al tercer cos de la torre. Les campanes estaven instal·lades amb truges de fusta de perfil tradicional local, possiblement molt semblant al valencià. A la sala de les campanes hi ha una fusta amb cinc corrioles per les quals passarien diverses cordes destinades a tocar les campanes de forma repicada des dels peus de la torre. Una de les campanes (possiblement la major) tindria una maça horària connectada amb la maquinària del rellotge.
Estado reciente	Fins a l'any 2013 les quatre campanes situades al segon cos del campanar estaven instal·lades amb truges de ferro i mecanitzades amb motors de vol continu i electromalls.
Conservación actual	L'estat de conservació del campanar és bo. La maquinària del rellotge es conserva al seu lloc original però no funciona. Les quatre campanes del segon cos estan instal·lades amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzades amb motor d'impuls i electromalls monofàsic. Disposen de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Al tercer cos hi ha dos campanes més, instal·lades amb truges de ferro de la foneria Manclús i mecanitzades amb motor de vol continu. La més gran d'aquestes dos té un electromall trifàsic.
Protección	El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Las campanas	La torre custòdia sis campanes: Quiteria de S. Manclús (1975ca) , Santes Bàrbera i Magdalena de Medina (1714), Carme de Vicente Domingo Roses (1914), Rosarito de S. Manclús (1971), Ana de Pedro del Corral (1803) i Rosario, la gran, fosa per Roses d'Atzeneta (1954).
Toques tradicionales	Les campanes es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i es voltejaven manualment des de la sala de les campanes. Una d'elles interpretava tocs horaris.
Toques actuales	Els tocs són automàtics.
Visitas	L'Ajuntament, en col·laboració amb el grup "Els Lluïsos", organitza una jornada anual (en abril) de visita al campanar, durant tot un matí, amb visites guiades. (Nota Marcos B.)
Actuaciones	El primitiu temple medieval ja comptava amb un campanar, segons consta a la visita pastoral de 1595 on ordenen col·locar una porta. Aquest devia ser una senzilla construcció d'escassa altura que amb les obres del nou temple parroquial, construït entre 1691 i 1699, va ser substituïda per una la nova torre barroca. L'any 1714 Miquel Medina va fondre una campana i en 1803 Pedro del Corral en va fer altra. Ja al segle XX consta la refosa d'una de les campanes en 1914, la grossa en 1954 i la tercera en 1971. Possiblement entorn d'aquesta última data es canviaren les truges de les campanes per altres de ferro i es mecanitzaren amb electromalls i motors de vol continu. Les quatre campanes del segon cos varen ser restaurades en 2013. Aquestes es baixaren de la torre i després de netejar-les, canviaren les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 1 de setembre del mateix any les portaren al poble de nou i per a la festa de la Nativitat de la Mare de Déu, titular del temple parroquial, es varen pujar al campanar. Finalment quedaren mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) Autor y título Año ACTUALITAT DIARIA - La asociación juvenil Lluïsos Almassora celebra el éxito de la XIV Subida al Campanario 2017 ACTUALITATDIARIA.COM - La localitat d’Almassora cel.lebra 12 anys de la pujada al campanar 2015 Ajuntament d´Almassora - El campanario de la Natividad abre sus puertas 2008 Ajuntament d´Almassora - Almassora, a vista de pájaro 2009 AJUNTAMENT D'ALMASSORA - Almassora des de dalt del campanar 2019 CLARAMONTE, Sara - El Ayuntamiento quiere averiguar a quién pertenece la torre de la parroquia de la Natividad 2003 El Periòdic.com - Almassora toma el campanario 2009 El Periòdic.com - Els Lluïsos abren el campanario de Almassora 2010 El Periòdic.com - Els Lluïsos abren este sábado el campanario de Almassora 2010 ELPERIODIC.COM - Almassora, a vista de pájaro 2011 ELPERIODIC.COM - Almassora toma el campanario 2011 FRUCTUOSO, Sara - Almassora toca el cielo 2012 LA PLANA AL DÍA - El Ayuntamiento prepara la VIII Subida al campanario de Almassora 2011 LA PLANA AL DIA - Las campanas de la iglesia del Cristo restauradas en su campanario 2011 LEVANTE DE CASTELLÓ - Concurs fotogràfic de la Pujada al Campanar d'Almassora 2018 LEVANTE-EMV CASTELLÓ - Un centenar de persones en la Pujada al Campanar de Lluïsos 2018 RÍOS, Sara - ´Al que no le guste la campana que se vaya´ 2011 TROBALLES D'ALMASSORA - Oficis i treballs que es perden: el campaner 2012
42 Fotos del campanario
Fichas de todas las campanas
Editor	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualización	2020-04-14
Campanas actuales

Relojes

Relojes

Reloj mecánico (1)
Autor del reloj	ROSA E HIJO, FEDERICO
Fecha construcción	1900ca
Descripción del reloj	Hi ha un graffiti a la sala del rellotge que documenta la seua adquisició: "SE COLOCO ESTE / RELOJ POR D. FEDE / RICO ROSA E HIJO EN / 4 DE OCTUBRE DE 190(...) / SIENDO ALCALDE D VI / CENTE MARTINAVARRO / BERNAT".
Tipo reloj	1
Existencia del reloj	1
Funcionamiento del reloj	1
Fecha	12-04-2020
Fotos del reloj