| Alçada del campanar | 27.5 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 47 metres. Església gòtica amb retocs i ampliacions neoclàssiques el 1733; restaurada després de les destruccions sofertes el 1837 i en el 1936 amb motiu de les guerres carlines i la guerra civil respectivament. Consta d'una nau coberta amb voltes d'aresta sobre quatre arcs torals de mig punt; té la capçalera recta. El cor sobre un arc carpanell es troba als peus de la nau. L'actual edifici que és una imitació del neoclassicisme va ser reconstruïda segons el pla de Regiones Devastadas després del 1939. La seva portalada oberta al centre del frontis, amb unes escasses grades al seu davant, és neoclàssica, del 1733; hi té un portal en arc dovellat de mig punt sobre senzilles impostes i amb pilastres toscanes amb carreus en punta de diamant adossades als muntants i un entaulament amb una fornícula amb imatge del patró al seu damunt; una rosassa motllurada es troba a mitja alçada i, per coronament, una minsa cornisa angular. El mur del frontis és de carreus grans i ben escairats de pedra blanca; els murs laterals estan arrebossats i pintats de blanc. Té una capella del Santíssim neoclàssica molt digna. Un segon portal lateral al mur de llevant és d'un estil clàssic discret a base d'una llinda amb frontó circular i timpà nu; queda flanquejada per dues pilastres toscanes que arriben fins a la cornisa horitzontal motllurada que, a mitja alçada, es fa visible com extrem de la teuladeta de les capelles laterals; al damunt d'ella, adossada al mur del temple, hi ha una capelleta amb una imatge de sant Antoni Abat. Dimensions: 37'55 x 9'25 x 13'50 metres respectivament de llargada, amplada i alçada. Guarda una pica baptismal del 1590; a l'altar major hi ha una escultura de sant Joan de l'escultor Acosta de Tortosa; a la capella del Santíssim hi ha una gran imatge de bronze de Crist de l'escultor Àngel Martí; totes dues obres són poc posteriors al 1950. Una imatge recent de l'escultor local Joan Segú es troba a la fornícula del frontis; d'ell mateix és la de Sant Antoni de l'interior. Campanar purament funcional aixecat després de la guerra civil del 1936. Té planta rectangular (6'40 x 10'10 m). La cel·la queda oberta amb dues finestres d'arc de mig punt en les cares curtes (ponent i llevant) i tres a les llargues (nord i sud); tenen l'ampit sobresortit; hi pengen campanes; una minsa motllura està situada al seu dessota. Està coronada per una cornisa motllurada damunt mènsules decoratives i per una teulada a quatre vessants. Els seus murs estan arrebossats i pintats en un to clar i les cantoneres de maó vist en escàs relleu; té un sòcol de pedra. S'accedeix a la cel·la per una estreta escala de formigó arrapada als murs per un interior dividit en tres pisos; l'últim tram és força empinat; té una barana d'obra amb un passamà de fusta en el primer tram; deixa un ampli ull central. Situació: adossat a la capçalera encarada a tramuntana fent angle al nord-oest del temple. Alçada: 27'50 metres. Esveltesa: 2,7 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local 1982 Identificador: IPA-11530 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| LLOP i BAYO, Francesc | Pablo DEL CAMPO ALBARADO: Fundición artesana y ambulante de campanas | 1988 |
