| Alçada del campanar | 25.75 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 380 metres. Església d'aires neoclàssics aixecada cap el 1712 i remodelada el 1819. Consta d'una nau de quatre trams irregulars coberts amb voltes de llunetes sobre tres arcs torals de mig punt amb capçalera recta que inclou un petit presbiteri rectangular. Als laterals hi té capelles separades de la nau per arcs de mig punt damunt pilars rectangulars. El cor amb barana de balustres de fusta descansa en un arc carpanell i una volta de llunetes. Té el portal rectangular, un òcul a la part superior i una minsa cornisa angular motllurada. Per l'interior els murs estan pintats de blanc. A la banda dreta hi ha oberta una fonda capella per al Santíssim del 1874 que té en el seu extrem una cúpula semiesfèrica. Els murs exteriors del temple presenten paraments de paredat amb carreus a les cantoneres; la façana principal presenta un arrebossat lleugerament deteriorat. Dimensions: 15'29 x 5'88 x 10'50 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; des del fons dels altars laterals l'amplada fa 12'92 metres. Guarda una ara preromànica que podria ser, fins i tot, paleocristiana (segles V o VI), amb grafits i inscripcions dels preveres i feligresos de la primitiva església alt-medieval. Les pintures modernes de l’absis i de la capella del sagrament són del pintor sabadellenc Fidel Trias i Pagès. El campanar romànic de l’antiga església, de planta rectangular, té al capdamunt dos pisos amb finestres geminades a cada cara, cornisa i teulada piramidal; els seus murs presenten paraments de carreus petits i irregulars; està situat darrera l’església actual. Arrenca des del terra i queda ben incorporat a l'actual capçalera. Per accedir a la cel·la amb la seva doble filera de finestres, avui cal passar per damunt la volta del temple on s'hi accedeix des del campanar neoclàssic. Un cop s'arriba a l'extrem de la capçalera hi ha una baixa finestra d'arc de mig punt des d'on es pot saltar a la cel·la tancada per sota per un terra de formigó. S'han descobert recentment unes restes de pintura romànica sota la seva cornisa. Aquest campanar es trobava aixecat al centre del frontis de l'antiga església romànica a ponent; resten també d'ella unes arcades a la banda dreta actual, l'esquerra de l'antiga església, que formaven part del porxo que precedia el temple; avui n'hi ha unes altres a l'altra banda que són modernes a imitació de les antigues. Té una alçada de 15'50 metres. El campanar neoclàssic de la nova església fou aixecat cap el 1829. Té un primer cos de planta quadrada (6'00 x 6'00 m) i un de segon octagonal molt alt coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada. La cel·la està oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna amb baranes de balustres; hi pengen dues campanes, Quitèria del 1944, i Feliua-Margarida del 2004 que toca les hores; al seu dessota hi ha una destacada motllura composta; algunes espitlleres il·luminen escassament els pisos inferiors. Els seus murs són de paredat amb cantoneres de maó vist. Pel seu interior hi puja una escala estreta amb graons de totxo, sobre voltes, arrapada a la paret, barana escassa de fusta i un ull central; els murs interiors són de maó vist. La cel·la té un sostre d'obra i en ell hi ha oberta una trapa que comunica amb el terrat; s'hi accedeix per una escala metàl·lica adossada al mur i protegida per anelles metàl·liques. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-est de la façana principal orientada a llevant. Alçada: 25'75 metres. Esveltesa: 4,3 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local Identificador: IPA-27345 |
| Estat actual | En l'escala del campanar hi penja la corda per ventar la campana petita, cosa la qual està molt bé. Però en compte de tenir un altra corda per ventar també la campana major, hi pengen de qualsevol manera els cables de la mecanització. Nota de Francesc LLOP i BAYO (26-04-2016) |
| Campanes |
El campanar té dues campanes, ambdues manuals. La major ha sigut refosa en temps recent, amb molt poca gràcia, ja que han fet un nou jou de fusta, a l'estil valencià, que no reprodueix el jou de la campana petita, totalment exemplar, amb palanca llarga i corda per tocar-la de baix, i pont o topall en el mur per duar-la a seure, és a dir deixar-la invertida entre toc i toc. És una pena que les intervencions, tan dignes com aquesta, no respectin els valors patrimonials originals i imposen noves formes tant de tocar com estètiques. Nota de Francesc LLOP i BAYO (26-04-2016) |
| Propostes | Caldria fer un jou nou per a la campana major, del mateix model i característiques que el de la major, fins i tot amb palanca i topall per seguir mantenint els tocs locals tradicionals, ara incomplets. |
| Autor | |
