Maria del Rosari (2) - Parròquia de Sant Bertomeu - PETRER - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 2340)

Localització Torre esquerra
Diàmetre 55
Altura del bronze 48
Vora 5
Pes aproximat 96
FonedorROSES, PASCUAL
Any de fosa 1784
Descripció Al terç trovem la següent inscripció: "SANBARTOLOME#SAN BONIFACIO MARIADEL ROSARIO / MEHISO PASQUALROSES". Sembla que la advocació de la campana es la de la Mare de Déu del Rosari, ja que a la campana gran (del mateix autor) repetix les advocacions de Sant Bertomeu i Sant Bonifaci, el primer titular del temple i el segon patró del municipi. Correctament escrita seria: "SAN BARTOLOMÉ # SAN BONIFACIO MARIA DEL ROSARIO / ME HIZO PASQUAL ROSES". Al mig continua: "SEHISOPORELAYUNTAMIENTODELANO1784AEXPENSASDELRIEGO", amb les separacions entre paraules seria i correctament escrita seria: "SE HIZO POR EL AYUNTAMIENTO DEL AÑO 1784 A EXPENSAS DEL RIEGO"
Espatlla (H) (cordó gruix)
Terç (T) (cordó)
(cenefa amb motius vegetals)
(cordó)
"SANBARTOLOME#SAN BONIFACIO MARIADELROSARIO" (decoració vegetal)
(cordó)
(cenefa amb motius vegetals)
(cordó)
Mig (M) (06) (Creu amb pedestal)
(cordó)
"SEHISOPORELAYUNTAMIENTODELANO1784AEXPENSASDELRIEGO"
(cordó)
(00) (Sant Bisbe)
(05) (Santa Bàrbera
(08) (3 medallons amb sants)
Mig peu (MP) (cordó)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana està istal·lada per tal que es voltege amb ballesta, per tant aquesta seria utilitzada per al seu toc, a corda o tan sols per alçar. Suposem que repicaria. A més compta amb dos importants marques de desgast a les 04, procedents d'algun martell exterior, actualment desmontat.
Tocs actuals de campanes Toca els quarts.
Truja Fusta
Estat actual Es trova la campana en un mal estat de conservació, en especial la truja de fusta i els ferratges, que semblen antics. La fusta està afectada per la carcoma, en especial en les seues parts centrals, mentre que els ferratges es estan oxidats. L'estat de conservació impossibilita completament el toc de la campana, tant manual com automàtic. El conjunt deuria ser restaurat en la seua totalitat, recuperant totes les parts de la truja i ferratges posibles, per tal que la campana recuperara la seua funció i usos tradicionals. El bronce deuria ser netejat per dins i per fora. Finalment seria recomanable la mecanització amb un motor d'impulsos i electromall, mecanismes que imiten els tocs tradicionals i permeten els manuals.
Mecanismes de toc (03) electromall; (06) maça mecánica per a les hores i ballesta per al seu vol, les dos últimes sense ús.
Intervencions Va ser fosa en 1784 junt a la campana gran per Pasqual ROSES, un dels fonedors més destacats de la segona meitat del segle XVIII i principis del XIX. La campana seria beneïda i pujada a la torre, conservant actualment la instal·lació tradicional.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (15-03-1999)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (27-12-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (19-04-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 21-04-2014
28 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 19-10-2017
    Convertir a PDF