Inventari de Campanes

Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - SANT FELIU DE GUÍXOLS (CATALUNYA)

(Referència: 6727)


Alçada del campanar 25.01
Descripció Altitud: 6 metres.
Església en part romànica dels segles XI i XII; ho són el cor i la façana dels peus de la nau, a ponent; la resta de la nau central, absis, absidioles i transsepte són del segle XIV amb murs i voltes gòtiques ogivals simples; cap a finals del segle XVIII (1799-1800) s'amplia el temple amb dues naus laterals i una nova entrada oberta al mur de tramuntana. El cor romànic amb barana de passamà de fusta sobre balustres queda sota una volta de canó contínua i descansa en un arc carpanell; la volta segueix a més alçada en estil gòtic a base de voltes de creueria; el desnivell entre elles dues està salvat per un mur on s'hi obren tres finestres. La nau central està dividida, incloses les parts romànica i gòtica, en cinc trams, dos de romànics i tres de gòtics; dos d'aquests s'obren a les naus laterals amb arcs formers de mig punt sobre robustos pilars rectangulars; el tercer tram s'obre al transsepte amb uns arcs formers de mig punt també, més alts que els anteriors; la capçalera està formada per un absis central i dues absidioles, tots tres poligonals, obertes les absidioles en el transsepte.
La façana corresponent als peus de l'església situada a ponent, romànica del segle XI, mostra sis lesenes que van del terra a la minsa cornisa angular; al seu davant, separada d'uns tres metres, s'aixeca un mur preromànic, de cap el segle X, anomenat Porta Ferrada, o sigui un antic porxo constituït per tres arcs de mig punt de ferradura, d'aquí el nom de “ferrada”, que descansen sobre senzilles columnes monolítiques; al seu damunt s'hi aixeca un mur dividit per pilars amb tres finestres triforades d'arc de mig punt peraltat i, a sobre, un fris d'arcs cecs. Tots els murs, tant els romànics com els gòtics són de pedra carreuada ben escairada; els romànics amb carreus més petits i més toscos.
Dimensions: 33'38 x 9'31 x 16'50 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; les tres naus fan 19'74 metres d'amplada conjunta.
Guarda un Santcrist romànic, sense creu, a l'altar major, procedent de Castella; una talla de Sant Feliu (1949) i una altra de la Mare de Déu dels Àngels (1942), ambdues del barceloní Nolasc Valls (1888-1980); una pica baptismal gòtica del segle XIV en un bloc monolític de pedra de Girona; dos sarcòfags gòtics sobre mènsules amb les restes de personatges guixolencs protectors de l'antic monestir. Les vidrieres modernes dels absis es deuen a Domènec Fita.
Campanar de planta un pèl semi-el·líptica de 4'10 metres de radi anomenat Torre del Fum era una antiga torre de defensa del segle X damunt un basament tardoromà; mostra una lleugera inclinació; és de carreus petits irregulars; al terrat emmerletat del segle XV els carreus són més grans i més regulars; per la banda de migjorn està reforçada per dos robustos contraforts. Té tres pisos interiors.
Situació: gairebé adossades als murs laterals del temple romànic s'hi troben dues torres (antigament feien servei de defensa i de guaita), la del Fum al nord i la del Corn al sud; la segona de planta rectangular és dels segles X i XI; té una base de grans carreus grossers granítics i murs superiors de paredat o maçoneria; feia de campanar fins el 1500 quan van passar les campanes que hi tenia a la del Fum.
Alçada: 25'01 metres (Torre del Fum).
Esveltesa: 3
Protecció Bé cultural d'interès nacional
Tipus: Monument històric
Declaració: 03/06/1931
Identificador: BCIN: 189-MH
BIC: RI-51-0000571
IPA: 206
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (26-03-2003)
  • 5 Fotos
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 02-05-2015


  • SANT FELIU DE GUÍXOLS: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 19-10-2017
    Convertir a PDF