| Alçada del campanar |
26.35 |
---|
Descripció |
Altitud: 200 metres.
Església aixecada en estil gòtic cap el 1306; conserva elements romànics dels segles XII i XIII d'un temple anterior; fou modificada posteriorment; les restes romàniques es troben en part del frontis i en un fragment de l'absis semicircular visible només des de l'interior. Les modificacions es feren al llarg dels temps fins a finals del XIX; fou restaurada el 1956. Consta d'una nau amb capçalera rectangular i cor als peus; una segona nau, a l'esquerra de la principal, només recorre la meitat de l'església; estan cobertes per voltes de canó lleugerament apuntades damunt arcs torals de peces granítiques; del mateix material són les nervadures gòtiques de les capelles laterals; uns i altres descasen en mènsules renaixentistes decorades amb caparrons. Els muntants, els arcs i les motllures renaixentistes són de granit gris; els murs tenen paraments de carreus mitjans picats amb poca cura. El frontis té un portal romànic atrompetat amb quatre arquivoltes lleugerament apuntades que descansen en dues fines columnetes per banda alternant amb antes; un timpà nu queda sobre la llinda ornada amb un treball epigràfic. Un ampli porxo amb teulada d'un sol vessant precedeix el frontis; es recolza en tres columnes i un pilar que s'aixequen sobre un mur o podi que el tanca menys per la banda de migdia on unes poques grades en faciliten l'accés; per damunt del porxo, a mitja alçada, apareix una rosassa atrompetada i motllurada i la cornisa angular amb una creu de pedra al cim.
Guarda diversos retaules barrocs: el de l'altar major, dedicat a la patrona, atribuït a l'escultor Jaume Roig (1681), els de Sant Bartomeu (1705) i Sant Isidre (1627) dels escultors Segimon Rovira, pare i fill, els del Sant Crist i del Roser (1604) anònims, i una talla de la Mare de Déu de finals del segle XVII. Sota el porxo s'hi troba una gran i bonica pica baptismal romànica decorada amb uns arcs cecs distribuïts en dos nivells; el seu estat és força deteriorat.
Campanar del segle XVI amb una possible base romànica. Té una planta gairebé quadrada (6'00 x 6'50 m). Està coronat per un terrat amb barana de merlets esglaonats. Els seu murs de petits carreus irregulars mostren una gran nuesa només trencada per alguna petita finestra rectangular a mitja alçada a cada cara; la base està atalussada. La cel·la queda oberta amb finestrals d'arc de mig punt, dos a les cares nord i sud i un a les altres; hi pengen campanes. Per una porta oberta a la capçalera de la nau s'accedeix a l'interior del campanar on hi ha una escala de cargol de pedra picada que arriba fins a la cel·la.
Situació: adossat a la façana lateral sud, prop de la capçalera encarada a llevant.
Alçada: 26'35 metres.
Esveltesa: 4 |
---|
Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local 2013
Identificador: IPA-29281 |
---|
Acústica, afinació de les campanes |
Duran els anys 2005 i 2006 s'instal·la un carilló elèctric de 18 campanes de baixa qualitat. |
---|
Notes |
La no correspondència entre l'altura sonora de les campanes del carilló i les boques no és cap error. |
---|
AutorDALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-07-2000) DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (2001) DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (23-06-2005) CIURANA I ABELLÍ, Blai (23-05-2022) |
|