Consueta Nova de la Catedral de València (3)
El repic i els tocs de cor

La coordinació entre la Catedral i el Campanar

La coordinació que abans es realitzava amb el Cimboriet, entre els actes de la Catedral i els tocs del campanar, es fa ara, de manera molt més directa i viva, per la megafonia de l'altar major, comunicada per la instal·lació elèctrica de l'edifici. La campaneta esdevé innecessària, per la inmediata transmissió dels sons en el moment de la seua emissió. D'altra banda els tocs que marcaven les parts dels tocs de cor són també innecessaris: el cor és tocat diàriament de manera automàtica, mentre que els dies de festa, és suficient en seguir els tocs del rellotge, el qual controla no sols el Micalet i la campana dels quarts, sinò tots els tocs automàtics d'aquesta Santa Església Catedral.

El repic

Hi ha dues versions del repic, degudes a Herrera (1705) i Aguado (1917) que mostren la continuïtat i l'evolució d'un toc, oblidat de la memòria col·lectiva, però el més interpretat al llarg de l'any: prop de 300 vegades en les Consuetes Velles!. La tercera versió, pròpia d'aquesta Consueta Nova, reuneix propostes musicals i rítmiques d'ambdues, però sobre tot de la versió inicial d'Herrera.

Les versions del repic es diferèncien en l'Ús de les campanes per a l'encollat (les cinc grans per a Herrera; les cinc grans més la Violant per a Aguado, però cal tenir en compte que la campaneta fou refosa uns pocs anys després de la primera Consueta), així com en l'ordre de la passada final (per a Herrera és el Jaume amb el Vicent, Andreu, Manuel i Maria, mentre que per a Aguado és el Jaume amb l'Andreu, el Vicent, el Manuel i la Maria); en tot cas el Jaume fa de campana mitjana, malgrat la seua nota, en la primera passada. D'altra banda hi ha una diferent versió a l'hora d'interpretar el repic de menor importància: en Herrera, a banda d'una menor duració, desapareix la passada de trancs del mig (per això és un repique sin medio). Per a Aguado es passa directament de la primera passada de trancs a la segona passada de les campanes, obviant la primera. En qualsevol cas es tracta, naturalment d'una adaptació a una certa duració.

Cal dir que per al Gremi de Campaners Valencians sembla difícil de creure que el repic es puga allargar més de mitja hora, fent un notable esforç. La duració normal és de quinze minuts passats i es pot arribar als vint-i-cinc, sense forçar-ho massa. Però una major duració no sembla aconsellable. Finalment el repic s'interpreta amb un aire personal, d'acord amb els ensenyaments de Francisco Mas, un dels tiradors d'Aguado i campaner de Sant Joan del Mercat. CadascÚ toca sempre en el mateix ordre el toc, però crea el ritme segons li sembla en eixe moment, tal i com feen els campaners antics.

El repic (Consueta Nova)
El repic es fa amb les cinc campanes grans encollades, és a dir amb les cordes de repicar passades de manera que la menys pesada estiga per dalt (el Vicent, l'Andreu, el Manuel, el Jaume i la Maria), i estant afinades, de manera que al tirar amb el peu de la bossa o corda que passa per damunt sonen les cinc campanes al mateix temps. També tindràn tirants per a repicar l'Úrsula, la Violant i el Pau. Les campanes noves (amb rodaments a boles) estaran fixades per què no es moguen durant el repic, així com el Manuel, perquè quede completament vertical.
Comença oscil·lant l'Arcís, repicant amb el Pau, acompanyant fins que no toque, pegant dues o tres batallades de la Maria. Una vegada acabat el repic del Pau, que sempre es remata amb una batallada solta i dues més ràpides seguides, el campaner fa la passada de trancs posant el peu en la bossa i fent trancs fins a que no pot anar més ràpid. En aquests trancs no entra l'Úrsula per ser el Tiple i per no acordar-se bé amb les altres campanes, si no és per a repicar.
Una vegada acabats els trancs es fa l'entrada, repicant un poc l'Úrsula i es para, després la Violant i es para, i torna a repicar l'Úrsula i es fa un tranc i segueix el repic. Sempre repica l'Úrsula i dobla amb les campanes grans, cada una al seu temps, començant sempre per la Maria. Abans de començar a doblar les campanes grans es fa un tranc i en acabar un altre. Únicament quan va a doblar la Maria per segona vegada es fa sols un tranc i no dos. L'ordre de doblar és el següent: la Maria, el Jaume, el Manuel, l'Andreu, el Vicent i de nou la Maria. Després es fa la passada de trancs, repicant esta vegada amb el tiple, però procurant de que no coincidisca cap batallada de l'una amb un tranc de les altres. Quan acaba la passada de trancs, repiquen combinades l'Úrsula i la Violant. Acabades aquestes comença el Jaume a repicar amb totes les grans, començant pel Vicent, i seguint per l'Andreu i el Manuel. Acaba la Maria sola, pegant dues batallades i després es torna a moure l'Arcís, repicant amb el Pau i doblant aquesta volta amb la Maria, procurant de fer sèries de tres trancs, i rematant, després d'un repic del Pau mentre va parant la que es meneja, amb tres trancs més de les tres campanes, seguint amb un altre repic del Pau i les batallades finals.
En el cas de repics de menor importància com els de les Quaranta Hores, es passa de la segona doblada de la Maria amb el tiple al repic dels dos tiples, sense passada de trancs repicant, i fent un sol tranc.
El repique (Herrera)
La versió d'Herrera és pràcticament la que hem descrit, amb les variacions següents: mou la Bàrbera, repicant amb la Caterina. També es fa un sol tranc abans de que doble la Maria per primera vegada però dos a la segona. En els repics hi ha una parada després de la segona passada de trancs, que és sempre seca, sense el tiple. En la segona part es torna a fer la passada de trancs i segueix el repic. Si és repic d'una hora hi ha un intermedi de silenci, seguit amb una passada de trancs, sense el repic alternat dels dos tiples. Finalment acaba el repic com quan començà, repicant sols la Caterina mentre mou la Bàrbera, sense doblar amb la Maria.
El repique (Aguado)
La versió d'Aguado té alguns canvis respecte a la d'Herrera i als tocs actuals. En l'encollat entra també, a banda de les cinc grans, la Violant. Es mou la Bàrbera, repicant la Caterina, pegant sols dues batallades la Maria, fent trancs amb la Bàrbera. Acaba amb un repic curt de la Caterina i dues campanades quasi seguides. Després d'una altra campanada de la Maria es fa la passada de trancs. L'ordre de doblar en la passada amb el Jaume és l'Andreu, el Vicent i el Manuel. En la segona oscil·lació de la Bàrbera dobla la Maria, rematant amb dos trancs d'aquesta amb la Bàrbera. El repic s'interpreta en aquesta Consueta d'una tirada i ha de durar exactament quinze minuts.

Tocs de cor

La simplificació de la litÚrgia propiciada pel Concili Vaticà II ha arribat també, tot i que amb menor mesura, a aquesta Santa Església Catedral. Dels antics tocs de cor sols queden quatre en l'actualitat: el Cor bisbal de dues parades, el Cor bisbal d'una parada, la Dominica Morada i el Cor Diari. Els cors bisbals corresponen a les actuals Solemnitats i algunes Festes, mentre que el cor diari es toca els diumenges i els dies de setmana no clàssics. Els diumenges de Quaresma i els d'Advent tenen el toc propi de la Dominica Morada.

Cor bisbal de dues parades

Aquest toc anuncia el cor de primera classe. En la primera part volteja una campana menor i en la segona part la campana gran corresponent a la festa.

Cor Bisbal de dues parades (Consueta Nova)
En la primera part s'alça l'Arcís. Quan està dret comença el repic del Pau i s'enrotlla la corda de la primera i es tira una desfeta. Sempre que es toca una campana i que altra repique, no es repica mentre no s'alça la que ha de voltejar. Una volta està dreta comença la que repica i és l'Última en acabar. Es fan tres tocs en la primera part, i els tres són amb les dues campanes esmentades. En el primer s'enrotlla la corda i es fa una desfeta; en el segon es fan dues desfetes i en el tercer es fan desfeta i voltes. El primer toc es fa després de tocar l'hora, el segon a l'hora i cinc i el tercer a l'hora i deu. Després de tocar el quart repica el Pau i es deixa caure l'Arcís, durant el repic fins a que pare la campana i rematant amb una i després dues batallades seguides. S'alça la campana gran que corresponga (la Maria, el Jaume o el Manuel), sense tocar cap altra, i quan estiga parada es torna a moure l'Arcís, doblant amb el Pau i la campana major encollada, doblant i acabant amb un tranc de totes les campanes. El Pau segueix repicant fins a que ha parat l'Arcís. Es fa la passada seca de trancs i l'entrada dels tiples i quan torna a repicar l'Úrsula es fa un tranc en el moment que comença a voltejar la campana gran. El tiple segueix repicant mentre s'enrotlla la corda de la gran, evitant que sone entre les dues batallades de la major, i fent un tranc de l'encollat en el moment de parar la campana grossa. Es fa una altra passada de trancs, ara repicant amb el tiple, i una volta acabada, i sense parar de repicar el tiple es fa un tranc en el moment que fa voltes la campana gran, sense fer cap altre tranc al parar-la. Es deixa caure la campana grossa, fent un tranc, que es repeteix de temps en temps, mentre no para de repicar el tiple. Una volta para la campana que oscil·la i havent-li passat el ganxo corresponent s'acaba com el repic, fent la passada de trancs repicant l'Úrsula, repicant els dos tiples combinats, doblant el Jaume amb el Vicent, l'Andreu i el Manuel, i movent l'Arcís mentre doblen el Pau i la Maria.
Doble de primera clase, que en esta S.ta Igl.a llaman Bisbal de dos paradas (Herrera)
El cor coincideix bàsicament amb la versió actual, però no assenyala el tranc al posar en marxa i al parar la campana gran. En la primera part toca la Bàrbera i repica la Caterina.
Doble de primera clase o sea Bisbal de dos paradas (Aguado)
El cor d'Aguado té més diferències amb la versió actual. A banda de tocar la Bàrbera i repicar amb la Caterina, sols fa una primera part al quart, d'un parell de desfetes, estant la resta del temps sense tocar. En el segon quart comença fent desfeta i voltes de la Bàrbera. Els trancs i demés repics que es fan amb la campana gran coincideixen amb la Consueta Nova.

Cor bisbal d'una parada

El Cor Bisbal d'una parada s'interpreta, en l'actualitat, amb l'Andreu, d'acord amb Herrera, diferenciant-se, ademés, de la primera classe, per no haver passada de trancs entre enrotllar la corda i fer les voltes de la campana. Aixímateix només s'enrotllar corda, una desfeta i voltes en cadascuna de les tres seccions de la primera part del cor.

La Dominica Morada

La Dominica Morada ha arribat amb dues versions, la d'Herrera i la d'Aguado. Com tenen significades variacions, queda reservada la partitura d'Herrera, més antiga, a la Quaresma, i la d'Aguado a l'Advent. En qualsevol cas, quan es deixe caure una campana no s'ha de parar ni frenar fins a que es pare per ella sola, d'acord amb les tradicions més antigues d'aquesta Santa Església Catedral

El Gremi de Campaners Valencians interpreta els dos tocs, segons les variacions de cadascÚ, que canvien la manera de doblar la Maria i la Violant, i sobre tot de moure l'Úrsula: per a Herrera aquesta campana oscil·la durant tot el toc, creant una pol·lirítmia molt interessant, mentre que per Aguado el tiple sols pega quatre o cinc mitges voltes, quedant dret. El toc, d'una manera o d'una altra, és el cor més complexe, i cal al menys tres persones per tocar-lo, ja que en el bisbal sols calen dos i fins i tot un pot tocar a soles, llevat del cas que voltege la Maria o el Manuel. El toc dura menys d'un quart d'hora, i es poden fer un parell de desfetes de l'Andreu, sense tindre problemes de temps. La primera part es toca, en tot cas, en tres seccions..

Dominica (Herrera)
En la primera part s'alça el Vicent i es deixa dret, pegant quatre mitges voltes. En les altres seccions es peguen tan sols quatre mitges voltes de la campana. Quant toca el quart es deixa caure el Vicent. Una volta estiga parat es torna a alçar i quan està dret es torna a deixar caure. Quan està més baix que en creu s'alcen al mateix temps l'Andreu i l'Úrsula. Una volta l'Andreu dret, es toca l'Úrsula a mitges voltes amb la ma esquerra, mentre que amb la dreta es fa, amb la Violant i la Maria, un, dos o tres trancs, sense coincidir amb la campana menor. L'Andreu enrotlla corda i fa una desfeta i voltes, mentre les altres campanes no paren de tocar al compàs de la menor. Després es deixa caure l'Andreu i una volta està parat es continua fent el repic alternat a l'Úrsula mentre aquesta cau, però sols amb la Violant.
Dominica (Aguado)
En la versió d'Aguado hi ha sols una primera part en la qual s'alça el Vicent i es peguen tres o quatre mitges voltes. En la segona part deixen caure la campana i una volta parada la tornen a alçar. Entonces es fa volta i mitja i després d'una estona es desfà la volta i mitja i es deixa caure, i abans de que pare s'alcen l'Andreu i l'Úrsula. Una volta estant dretes, doblen la Maria i la Violant i a la segona mitja volta de l'Úrsula i fent tranc amb ella, comença a voltejar l'Andreu, mentre segueixen doblant la Maria i la Violant, i així dues o tres desfetes. Després es deixa caure l'Andreu, fent tranc amb l'Úrsula, quedant aquesta dreta. Es continua doblant mentre la campana cau; aleshores es fa una doblada llarga i en acabar una mitja volta de l'Úrsula; dos trancs amb la Maria i la Violant i una altra mitja volta a l'Úrsula fent tranc amb la Maria. Es deixa caure la campana menor fins a que pare tota sola mentre repica la Violant que remata amb un repic curt i dues batallades quasi juntes.

Parts del toc: el Cor, l'Alçar a Déu i la Missa Solta

El Cor
El toc de cor, distint segons la classe litÚrgica del dia, anuncia l'acte de la pregària del Capítol de la Catedral en comunitat. El Cor del matí, Tèrcia, sol precedir a la missa conventual, mentre que el de la vesprada, anomenat Vespres, pot anar seguit d'una processó. En l'actualitat sols hi ha Vespres en les grans festivitats i no diàriament com abans. Altres actes comunitaris com Completes o Maitines han desaparegut fa temps dels costums d'aquesta Santa Església Catedral.
Així com el Cor matinal té la classe del dia, les Vespres poden ser Primeres Vespres, i tindre la categoria de l'endemà, o ser Segones Vespres, i tindre la mateixa classe del dia, d'acord amb el còmput romà i segons la importància de la festivitat.
En el cas del Cor matinal, havent Missa Bisbal, s'alçaran les campanes noves a l'inici de la Missa, la Maria en el moment de l'Alçar a Déu, i el Manuel a la missa solta, per marcar la diferència, i sempre que siga preceptiu un vol de campanes al mig dia.
L'Alçar a Déu
El toc d'alçar a Déu estava marcat abans pels tocs del Cimboriet. L'actual sistema de megafonia interna permet de seguir més directament l'acte litÚrgic, tocant tres batallades de la Maria (tres mitges voltes si està dreta) a l'alçar el pa consagrat i tres altres més a l'alçar el calze. Únicament en el cas de Missa Bisbal, i quan no siga preceptiu el vol de les campanes, s'alçarà la Maria per marcar aquest moment central de la litÚrgia, sempre que haja vol al mig dia.
La Missa Solta
El Toc de Nona, tradicionalment anomenat de Missa Solta es fa a l'inici de la darrera Oració de la Missa Conventual, movent a més de mitja finestra la campana gran que haja voltejat en el cor. La Missa Solta sols es toca els dies de cor manual. Els dies que haja vol al mig dia s'alçarà el Manuel. En algunes ocasions pot ser substituïda per un repic o per un vol.

Els rellotges i altres tocs automàticsÍndex generalEls vols de campanes
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Llista de tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (1994)
    campaners@hotmail.com
    : 27-07-2017
    Convertir a PDF