 |
||
Per la festa major de 1573, fa 450 anys, es beneí una nova campana horària, que fou batejada com a Petra-Clàudia.
Feia pocs anys que s’havia enllestit l’obra del campanar actual i s’hi havien instal·lat les campanes que brandaven a l’antic cloquer medieval, aleshores ja desaparegut.
Aquell any de 1573 el campanar de Reus no disposava d’una campana horària o bé no era en condicions, i se’n féu una de nova. De fet, feia algun temps que es notava la seva necessitat i ja el 1566 el Consell de la vila parlava de fer-la, o refer-la, i es pretenia que tingués un pes d’uns deu quintars, però aleshores es preferí adobar només la campana grossa, també en males condicions, i deixar de banda, de moment, la campana horària.
Però calia fer-la i és per això que, per portar-la a terme, el 1571, la vila comprà una carretada de coure, però no en deurien tenir prou i després, el 1572, també decidí fondre la campana horària antiga, avariada, i d’aquesta manera fer-ne una de nova que, deien, havia de ser «de tant pes com fer-se puga» i així es féu, car deien que pesava entre quaranta i quaranta-tres quintars. Finalment s’instal·là dalt el campanar sobre una encavallada feta expressament per suportar el seu pes.
El seu ús seria continuat com a campana horària fins que el 1819 es convertí en la campana de les grans solemnitats i només tocaria per Corpus, Sant Pere i els retorns de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari. Però el 1870 es trencà en voltar-la durant la professó de Corpus i, després d’alguns anys, el setembre de 1883, es refongué i és la gran campana que tenim avui.
|
||