Inventari de campanes
Església Prioral de Sant Pere - REUS (CATALUNYA)
Referència 1710
Alçada del campanar 62.92
Descripció Altitud: 119'20 metres.
Església gòtica tardana iniciada el 1512 i acabada el 1569. Consta d'una nau de sis trams, dos d'ells als peus recoberts pel cor; la seva volta és ogival simple; queda capçada per un absis poligonal de set costats amb volta de vuit nervis; algunes capelles laterals a banda i banda estan unides per passadissos; tots els arcs tant torals com formers són apuntats i se sostenen en columnes fasciculades. Té un cor renaixentista que descansa sobre dos arcs consecutius desiguals; entre ells dos, sostenint-los, hi ha una robusta columna; el gran és d'arc carpanell, l'altre, lateral, al costat del campanar, d'arc de mig punt; la volta damunt de la qual es troba el cor és ogival rebaixada i estrellada, la barana la forma una balustrada renaixentista. Té un digne cancell, un orgue sobre el cor, una bonica trona amb relleus i un cadirat al presbiteri. Els seus murs són de carreus ben escairats de pedra groc clar en tot l'edifici tant per l'interior com per fora, desiguals, disposats en filades uniformes. Una bella capella barroca lateral dedicada al Santíssim està capçada per un tram cobert per una cúpula semiesfèrica amb llanternó damunt un tambor i dins d'un cimbori octagonal.
La façana principal té un sòcol d'uns dos metres d'alçada en marcat ressalt, una portalada renaixentista amb el portal en arc de mig punt sobre senzilles impostes flanquejat per dues columnes jòniques semi-estriades sobre pedestals i per unes heures en baix relleu, símbol del creixement de la fe, un entaulament i un frontó triangular amb fornícula en la que s'aixopluga la imatge del patró al centre del timpà. Sobre l'angle superior del frontó hi figura un petit relleu amb una creu, la lletra grega Tau símbol de la mitra tarragonina, i un símbol municipal. A mitja alçada, una motllura horitzontal recorre tota la façana sota de la qual hi ha dues finestres quadrades; al damunt, una gran rosassa ricament motllurada i calada; una fina cornisa horitzontal sobre permòdols tanca la façana.
Al mur de tramuntana, prop de l'absis, hi ha una altra bella portalada amb portal rectangular renaixentista en un cos que sobresurt de l'edifici; té els muntants flanquejats per pilastres toscanes d'escàs relleu, un entaulament dòric amb el frontó circular i el timpà decorat amb relleus eclesiàstics; uns pinacles dobles es troben als angles i, recentment instal·lada al damunt, una escultura de sant Sebastià situada al bell mig.
De fa poc l'Ajuntament ha tingut l'encertada idea de demolir les cases que hi havia adossades a l'absis i, avui (2004), l'entorn resta ben obert a la mirada, dignament recuperat i embellit per l'enjardinat. També s'ha rescatat i eliminat l'arrebossat interior i ha aparegut net el parament del mur del migdia i s'ha pogut aclarir el perquè els dos trams mitjans de la nau no tenen, com els altres, finestres vidriades: sembla que la primitiva idea dels constructors fou de prosseguir l'obra amb uns trams dobles dels actuals a continuació de l'absis, però per alguna raó no s'hi van atrevir i van cobrir l'espai sense finestres tot aprofitant, això sí, l'obra i dividint-la en dos trams iguals que els inicials.
Dimensions: 44'86 x 14'76 x 21'39 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.
Arquitectes: mestre d'obres francès Benet Otger de Lió, de cap a finals del segle XV i mort ja al XVI; de la restauració feta el 1939, César Martinell. Fra Josep de la Concepció i fra Jaume de Sant Agustí pel que fa a la capella del Santíssim (1700).
Guarda del retaule major, mig perdut, unes imatges de l'escultor del segle XVI Perris Ostri i altres de policromades de l'escultor barroc Agustí Pujol II (~1585-1629); els sepulcres (1696) en marbre dels marquesos de Tamarit a la capella del Santíssim obra del frare carmelità fra Jaume de Sant Agustí (Xelva, València, nascut el 1660); unes pintures renaixentistes de Pere Guitard (1579). En la capella lateral del Santíssim (ss. XVII-XVIII) es guarda el cor del pintor Marià Fortuny en el lloc senyalat per una làpida encastada al mur lateral dret amb relleus de J. Roig.
Campanar gòtico-renaixentista aixecat entre el 1562 i el 1566. Té planta hexagonal de sis metres de costat (perímetre de 36 metres) amb un sòcol com a la façana; interiorment està dividit en sis pisos, externament en quatre cossos separats per fines motllures; al damunt s'hi aixeca una torrella hexagonal amb sis finestres d'arc apuntat amb bordó, igual que en el cos inferior; sobre la torrella hi ha un un terrat amb barana de carreus i amb pinacles als angles i uns pinacles gòtics crestats (florons) i una agulla piramidal igualment amb les careneres crestades. Tots els murs i l'escala interior són de pedra picada i ben escairada; l'entrada es troba a l'exterior, a peu de carrer, a més a més de la que s'obre al cor on s'hi accedeix per l'escala de l'interior del temple àmpliament visible en l'angle on està situat el campanar. En l'estança del primer pis hi vivia el campaner, avui és una saleta; hi porta una escala metàl·lica moderna situada al centre. Des d'un terradet s'entra dins del campanar on, per la banda de llevant, hi puja una escala de cargol, sense eix, sobre voltes helicoïdals. Un segon pis queda cobert per una volta semiesfèrica, i un tercer per una de creueria. Al quart hi ha la cel·la amb dues campanes; al següent hi penja del centre entre grans estructures de fusta la gran campana; al sisè hi ha el terrat; s'hi arriba per la mateixa escala que queda coberta per un petit edicle hexagonal amb estretes finestres coronat per una teuladeta en forma d'agulla amb les careneres crestades.
Campanes: al pis quart les dels quarts Misericòrdia (1941) i Sant Pau 1943); al cinquè, la campana horària Petra-Clàudia del 1573 refosa el 1883 i l'antiga dels quarts Sant Bernat o dels Gegants del 1739 refosa el 1990.
Arquitectes: Benet Otger i Domènec Serobé.
Situació: angle sud-oest del frontis encarat a ponent, lleugerament incorporat a l'edifici.
Alçada: 62'92 metres; a Reus se li dóna només 60 metres en la informació escrita facilitada en la mateixa església; però oralment hi ha qui li atribueix, penso que encertadament, 63 metres en números rodons.
Esveltesa: 5,2
A principis del segle XVI Reus havia augmentat força el nombre de veïns, de manera que el vell temple romànic s'havia quedat petit i calia fer-ne un de nou, i amb ell es va plantejar l'obra del campanar. El 1512 els mestres Font i Benet Otger, que llavors portaven l'obra, van projectar el campanar, que es volia fer adossat a l'absis, de manera que també servís per encabir la sagristia. No es va arribar a fer.
Les obres efectives s'iniciaren el 1520, al lloc on és avui. Hi hagué problemes. En primer lloc perquè la senyoria feudal no estava d'acord amb la seva ubicació i després per dificultats econòmiques. El 1529, el mestre Benet Otger encara hi treballava. El 1543 hi hagué la primera consagració del nou temple, encara, però, per finalitzar. El campanar va ser acabat el 1566 a càrrec del mestre Domènec Sarobé.
El campanar, com l'església, és una obra gòtica. És de planta hexagonal, de 12 m d'amplada i 60 m d'alçada, i disposa de set plantes cobertes amb volta de creueria. Els pisos cinquè i sisè disposen de grans finestrals, mentre que el conjunt és coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles.
Al mur exterior, a poca alçada, hi ha l'única teiera de la ciutat conservada al seu lloc d'origen. Al seu temps es destinava a enllumenar el carrer. Avui només s'encén per la festivitat de Sant Pere.
L'accés por ser per l'escala del cor o bé per l'antiga casa del campaner, de finals del segle XVII i rehabilitada el 1990. Per aquest darrer accés, i sota l'entrada del campanar, hi ha la sala dels Guardadors de la Tronada, amb espitllera com a única obertura. A la clau de volta de la sala següent figura la data de 1562. Al pis següent hi ha la sala del rellotge, on es conserva un exemplar datat el 1883 i el carilló de l'any 1964, que són elements històrics vinculats a l'edifici.
A la cinquena planta hi hagué la majoria de les campanes, desaparegudes durant la darrera guerra i anomenades de Jesús, sant Pere, sant Pau i sant Jaume. Cap al 1940 se'n van instal·lar dues de noves: la de la Misericòrdia el 1941, que ocupa el finestral de sant Pere en direcció nord, i la de sant Pau el 1944. A la clau de volta d'aquest pis hi ha un dels escuts més antics que es conserven de Reus.
En aquest pis, el campaner que hi passava moltes hores, hi va tenir una petita habitació i en va deixar un rastre en forma d'inscripcions i gravats a les pares. En anar novament a l'escala, a la porta sobre la porta de caragol es conserva un text gravat amb el nom de dos dels mestres que hi treballaren: "19 agost de 1563, lo mestre Juan Pallarés i son fill Juan".
Al sisè pis trobem una galeria que permet donar el tomb al campanar. Aquí es conserven les dues campanes originals. Al centre i assentada sobre dos cavalls de fusta, hi ha la Petra Clàudia o campana horària, que és la més gran que ha tingut Reus: fa 1,37 m de boca i 1,33 m d'alçada. Al seu costat hi ha la de sant Bernat, campana dels quarts coneguda com la dels gegants. En el finestral de sant Bernat hi hagué fins al 1936 les matraques, que eren un artefacte de fusta i ferro que produïa, per percussió, un soroll molt especial. A la clau de volta consta la data d'acabament de l'obra, el 1566.
Per mitjà d'una escala de caragol, encara més estreta, es puja al setè i darrer pis, format per una galeria que, sota els boterells i pinacles, circumda la torre, mentre que la part central és ocupada per la volta del pis inferior. Per sobre només resta el pinacle major. A la sortida pel Fossar Vell, es pot observar a la façana un escut de Reus datat el 1688, força interessant: té la tiara al cap, les claus al centre i una rosa natural a la punta, amb una mènsula sostinguda per un serafí. És possible que la data correspongui a la de la construcció d'aquesta casa.
7 de febrer de 1998. (Dels pannells d'introducció ubicats a l'entrada del campanar - AJUNTAMENT DE REUS - Patronat Municipal de Turisme i Comerç)
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-9494
Graffitti En les diverses sales hi ha grafits "institucionals" que van indicant l'evolució de la construcció (o restauració) del campanar. En la sala de campanes, en el terra posa "1990". En la sala de les campanes del rellotge posa "1562". La numeració del miler és tan poc habitual en el segle XVI (es sol posar, fins al XIX "I" en compte d'1) que faria pensar en un afegit posterior, tot i que la resta de xifres semblen originals.
El campanar, després de la restauració, conserva encara un conjunt important de grafits, que caldria estudiar acuradament.
En l'escala hi han moltíssims, com ara "1758", "1750", "I769". El més conegut es troba en l'entrada a la sala de campanes on posa, incís en el morter "19 de agost / del any 1563 lo / mestre jyan pallares / y son fill JVAN". Baix d'ell figura "I866", "1872" entre altres.
En la sala de campanes hi ha moltíssims, difícils de llegir per la neteja de la pedra. Entre ells "I690", "...MESTRE...", "Cristobal", "R. T.", "SANT / PERE", "...Prat... / ...1898...", "SALVAD... / NOGUERA / JORDA / 1926".
Hi ha també, en la sala de campanes, un parell de textos, de grans dimensions, amb les И en compte de les N, i amb un ramell als peus en ambdós casos.
En la sala de campanes del rellotge hi ha una placa, mig descoberta, que indica "INSTITUTO ... GEOGRAFICO / NACIONAL / VERTICE GEODÉSICO / LA DESTRUCCIÓN DE" La resta està coberta pel terra de la sala. Aquesta placa està adossada lateralment a una mena de petit pilar. Sobre aquest hi ha una mena de suport d'instrument tècnic on posa "AJUNTAMENT / REUS". En aquesta sala resten encara nombrosos grafits. Un d'ells, amb la menció "DCA" pot referir-se a la DEFENSA CONTRA AERONAVES de la guerra civil.
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 26-06-2023
