La Paeria de Cervera - Campaners de Cervera

Campaners de Cervera


Grup cultural creat els anys setanta pels ja campaners Antoni Xuclà, Ramon Subies i Josep M. Boldú, a qui motivà fundar una “escola de campaners” per continuar la tradició cerverina de mantenir els tocs manuals que, lentament, anaven en decadència per les noves tecnologies i la modernitat de la societat que feien innecessaris la majoria de tocs que marcaven la vida de la ciutat. El campanar, mitjançant les seves campanes, era el pregoner major dels esdeveniments socials, culturals, religiosos i festius i la ciutat se servia, mitjançant els diferents tocs, d’una sonora comunicació tan tradicional com real i efectiva.
Repassant la història del campanar, es veu que la figura del campaner de la torre major de l’església de Santa Maria va existir des de la seva construcció, quan un sacristà o sacerdot s’encarregava de fer sonar les campanes al punt de les hores atesa l’absència de cap tipus de rellotge mecànic i cridava els feligresos a les funcions religioses que se celebraven, a més d’altres esdeveniments de caire popular no específics d’aquesta Parròquia però sí de la ciutat.
Malgrat tot, i diguem que per a bé, el símbol del campaner va sofrir a partir dels anys vuitanta un canvi positiu. Deixava d’existir un ofici o complement de feina que desenvolupava un “manat” oficial, majoritàriament cerverí, al qual acompanyaven homes forts, el que permetia uns bons i llargs tocs.
El campaner i els seus es van sumar al moviment cultural festiu de la ciutat, inicialment amb il·lusió, i amb mes intensitat a partir dels noranta amb l’augment de grups d’animació local i dels quals la ciutat fou pionera.
L’organització del grup ho va aconsellar i facilitar tot i que fou, i segueix sent, una integració molt poc valorada tenint en compte que la moguda popular i divertida en jornades festives se sol desenvolupar al carrer i no sempre dins l’àmbit del nucli antic. No era, ni és, fàcil gaudir una cercavila, una diada de Reis, una festa popular aïllats dalt una torre de quasi cinquanta metres. Els campaners s’han conformat sempre a poder llençar el so de les campanes al vent sumant-se així a la festa dels terrenals.
El col·lectiu dels Campaners amb el temps ha canviat. Els vells campaners tenien una retribució fixa per a cada toc establerta amb la Paeria i la Parròquia i que el titular del campanar repartia –suposem que equitativament - entre els que rebien el nom d’“acordats”, campaners de complement.


L’efectivitat d’aquesta gratificació va decaure en el moment de la renúncia del campaner Jaume Font i quan la titularitat va passar a mans de l’actual, Xavier Joan. Possiblement la bona fe dels joves campaners i la dèria per les campanes els va fer renunciar a aquest tipus de compensació.
Potser per això el grup ha vist disminuïda la seva activitat i les possibilitats d’expansió, limitades per les petites despeses que se solen tenir i que, totes agrupades, fan una important suma de diners que van suportant entre ells CAMPANERS DE CERVERA
i van passant d’un any a altre. Uns projectes de treball fets amb ambició, amb dedicació, amb hores de fred i reunions i amb un treball de recerca històrica i la creació d’un petit Museu que mereixeria més que voluntat i ànims. Tot això costa molt que es pugui portar a bon port i, a més, cal destacar que es dóna un important suport didàctic i material a la nova generació de campaners que, des de l’Escola, també comporten alguna que altra despesa.
Ens manifestem contents de seguir fent allò que ens apassiona però també estem desil·lusionats per la poca atenció rebuda, amb puntuals excepcions, i confirmada durant l’execució de les obres que encara s’estan portant a terme.
Aquest fet està frenant la consolidació d’un grup que desenvolupa una tradició tan popular cerverina i que està situat a les primeres línies de la campanologia catalana.
El campanar té un llibre de visites on els visitants expressen el seu sentiment, admiració i suport. Més de 4.000 persones han desfilat pel pis de les campanes. És confortant veure com la gent se sorprèn en veure aquesta activitat en una torre amb campanes fent-les voltar tirant d’unes cordes de cànem. També molts estrangers han manifestat per escrit el seu sentiment, sentiment que no acaba de quallar com nosaltres voldríem dins les nostres autoritats i estaments.
El campanar és obert molts dies a l’any en dates que amb anterioritat s’anuncien i, evidentment, els dies de tocs festius, que és quan el moviment de tots els sis bronzers provoca esglais. També el grup s’ofereix a obrir el campanar en altres horaris per a visites de grups, escoles i altres.
Convidem a tothom a fer-hi una visita. Sens dubte us sorprendrà i a la vegada fareu contents els campaners.
Les propers dades de la Festa Major (5 i 6 de febrer) serien una bona oportunitat per fer-ho, a la vegada que serà possible poder veure ja les noves matraques fetes a imatge de les velles substituïdes, al costat de les antigues del –sembla– segle XV o XVI.
Disposem d’uns telèfons i una adreça de correu electrònic per informar-vos: 606 10 90 51 - 689 98 32 32, campanersdecervera@yahoo.es


La Paeria de Cervera

La Paeria de Cervera (01-02-2009)
  • Parròquia de Santa Maria - CERVERA: Campanas, campaneros y toques
  • CERVERA: Campanas, campaneros y toques
  • CAMPANERS DE CERVERA (CERVERA) : Toques y otras actividades
  • Reparación de campanas: Bibliografía

     

  • Volver a la página anterior
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © La Paeria de Cervera (2009)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualización: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 50 Visitants: 50 Usuaris: 0