Refer la ferramenta i canviar el sobrecapçal del Seny Major.
Fer un batall nou que pesés cent quaranta lliures i posar-lo al Tibau i renovar les agulles, les faixes, els tascons i la resta de la ferramenta i canviar ei tom i el capçal d'aquesta campana.
Canviar el sobrecapçal de la Carranca, per la qual cosa podrien aprofitar les agulles i altra ferramenta vella del Tibau.
Canviar el torn i el sobrecapçal del seny anomenat Tercia. La ferramenta que s'aprofitaria seria, en aquesta operació, la que es trauria de la Carranca.
A més, caldria canviar aquells capçals de les llorigues que es trobessin en mal estat.
[...]
ítem donam an Guillem Luzà, prevere, arendador de la sagrestia de Cervera, per sonar lo Seny del Ladre totes nits, e avem-ne àpocha, XX sólidos.
[...]
ítem donam a-n Pere dez Quer pel Seny de la Oració a sonat tots matins, axí com és acustumat, e avem-ne àpocha, XIII sólidos.
[...]
[...]
ítem lo dit consseyll, attenent que la vila és mal appareyllada de senys, ordenà que los paers parlen ab en Ponz de Guiteres e ab en Muntsonet, mestres de senys, e que com pus sàviament puxen facen fer senys, aquells e aytants com los dits maestres coneixeran que fer se pusquen del coure que havem.
[...]
ítem lo dit consseyll, attenent que no hi ha cluquer on senys puxen estar [ara de present?], a gran mirva e vergonya de la dita vila, em per azò, a honor de Déu e de la gloriosa Verge, lo dit consseyll ordonà e provey que en lo dit cluquer se obre, [d'ací?] a davant, continuadament. E per tal que no ces la dita obra, asigna-hi de present la imposició del pes dels molins, la qual o lo preu de la qual sie convertit en fer lo dit cluquer trossú que acabat sie.
[...]
[...]
ítem proposaren los dits paers que ells havien parlat ab en Sonet e ab en Ponz de Guiteres, maestres de senys, e que ells demanaven XXV sólidos per quintar e la vila ques hagués a parar a carbó e a lenya e a altres messions de manxes e d'altres coses o a XXX sólidos per quintar e que los maestres se hayen a parar a totes messions. E que los dits paers havien promès de donar XX sólidos per quintar e que no u volen fer. Per què demanaren consseyll del consseyll que sobre les dites coses farien.
[...]
Sobre azó lo consseyll acordà e ordonà quels paers tràctien en diverses partides a diversos maestres de senys e que assayen per queyn preu ho faran e, com de tots ho hayen entès, que ho tornen en consseyll e ladonchs lo consseyll acordaria segons que li plaurà.
[...]
[...]
ítem lo dit consseyll acordà que los paers facen fer los senys com sien de gran necessitat a la dita vila.
[...]
Totes les messions daval scrites se són fetes per rahó del Seny Maior e de la esquela.
ítem com la vila estigués mal aparellada de senys e a gran vergonya, per azò lo nostre consseyll tengut a XI del mes de ffebrer acordà que feessem fer dos senys e una esquela que pesassen, entre tot, C quintars. Per què nós, volen seguir la ordinació del dit consseyll, ab voluntat del dit consseyll, avinguem-nos ab en Ponz de Guiteres, maestre de senys de la dita vila, qui faés los dits senys e esquela en aital manera que li donàssem de salari per obratge dels dits C quintas LX lliures e que nosaltres li haguessem les manxes dels fferrers e la despesa lo jorn del fondre e a meniar e a beure a aquells qui manxaran e tots los hómens qui seran mester lo jorn del fondre. Encara, que li haguessem la terra que mester hagués e los torns en què rodaran los motles e lo fuster e posts e claus e tot lo metall, segons que en la covinenza feita entre lo dit maestre e nós pus largament se conté.
[A continuació, hi ha diverses pàgines d'anotacions de despeses].
E, ab les altres messions damunt dites, munte per tot MDLXXXII sólidos [e I] malla.
[...]
ítem fem donar per lo dit nostre clavari an Pere Galià e an Pere Rabinat, de Muntpaó, per rahó de XLVII migeres de guix, les quals compram a obs dels pilars, los quals fem fer en la obra de Sancta Maria per tal que lo Seny Maior hi estigués entro que lo cluquer fos feit, los quals costaren a rahó de XX diners per migera, e ha-n'i àpocha, LXXVIII sólidos, IIII diners.
[...]
[...]
ítem com nós haguéssem novelament feit fabricar lo Seny nou Maior e tota la gent hagués gran plaser e bon sabor com lo hoyen sonar em per azó, per tal que lo dit seny se desfogas, e per zo que fos belesa e noblea de la fira, avinguem-nos ab en Bernat Muntfar, prevere, e ab en Gili Fferrer que per totes fires sonassen tots jorns lo dit seny e fem-los donar per lurs trebaylls e per tal com IIII persones són necessàries a sonar lo dit seny, dels quals fermàrem àpocha en poder d'en Jacme Fferrer, XLV sólidos.
[...]
[...]
ítem com lo consell hagués acordat que fossen fets dos senys e nosaltres haguéssem
entès que II mestres de senys havie a Santa Coloma, los quals farien los dits senys bons
e bells e per myllor manera que un altre mestre, per zo fem venir ací los dits mestres, ab los quals nos havinguem de la dita obra. E per azò ffem-los dar e pagar als dits mestres per lo dit nostre clavari, de les quals hi a àpocha reebuda per en Bernat dez Canós, notari, XXII sous.
[...]
[...]
ítem fem donar e pagar per lo dit nostre clavari a mestre Tibaut, senyer, per trebaylls que havie sostenguts en trenchar lo Seny Menor e per jutyar si ere stat trenchat a colpa del mestre quel havie fet el devala del torn en què stave e fermam àpocha en poder d'en Berant dez Canós, notari, I lliura, II sous.
[...]
ítem més per la relació e per lo procés dels senys que feren del seny que en Ponz de Guiteres havie fet, V sous, VI diners.
[...]
[...]
ítem fon proposat que, com ací hagen començat de toquar les ores segons que en altres bons lochs se fa e de toquar aquelles se seguesque gran profit, qui plaurà al dit consell que u face ni quin salari hi volran donar per fer-les toquar.
E sobre açò fon acordat que, atès que la vila és encarregada, que aquella no prengué càrrech de fer toquar les dites ores, mas si singulars o volen pagar ques face.
[...]
[...]
ítem fo proposat en lo dit consell per los dits honrats paers que, en cas que les ores se sonen, que acorden ab qual seny se sonaran.
[...]
Sobre lo fet de les ores sonadores fon acordat per lo dit consell que, pusque singulars volen pagar los qui sonaran les dites ores, puxe toquar lo Seny d'en Guiteres aytant com al consell plaurà.
[...]
[...]
ítem fem donar e pagar per lo dit nostre clavari an Johan dez Putg, sonador dels
senys, en paga de la soldada que la vila li done per sonar los senys a les ores e al Seny
de la Oració de matí e de vespre e lo Seny del Dia e lo Seny del Ladre e per repicar tots
jorns per los processos de someten, e pres-ne apoca en Bernat dez Canós, notari, X
lliures.
[...]
[...]
Encara volch e acordà lo conseyll que, d'ací avant, lo sacrista ne altre no son los senys ne squeles a cosos ne albats. E açò per tant com les gens qui són malaltes se'n agreuyen.
[...]
An Johan Novella.
Sènyer, sobre alscuns fets concernents gran interès d'aquesta universitat [...]. ítem, sènyer, com ací, per decoració e profit d'aquesta universitat, novellament hayam fet començar sonar les hores e hayam de necessitat mester hores complides, vos pregam cordialment les dites hores bones e affinades prestament nos trametats, certifficantsnos que, açò que costaran ens farets saber, encontinent vos trametrem o o darem a aquell qui saber farets, certifficants-nos de la manera que en aquexa ciutat se serve sobre lo sonar de les dites hores. E, axí matex, scrivim de açò an Berenguer Stheve per ço que, si la un ere absent, que lo present hi suplesque. E de açò, sènyer, farets a nosaltres e a la dita universitat plaer singular. E, si res, sènyer, podem fer per vostra honor, fiablament nos en rescrivits. Scrita en Cervera a XI de janer, any M CCCC vuyt.
Los pahers de Cervera prests a vostre honor.
Al molt honrat en Johan Novella, mercader, en Barchinona.
Similis littera fiat Berengarii Stheve.
[...]
ítem lo dit consell, per provehir e cessar molts sinistres que en la dita vila e térmens de aquella seguir se porien, volch, acordà e ordonà que los sacristans o sonadors de senys de la sglésia parroquial de nostra dona Santa Maria de la dita vila, encontinent que sinten o veyen so, brega, cabuscol o foch en la dita vila o térmens de aquella, repiquen. E, no res menys, sie repicat en aquella part de la dita vila on los dits so, brega, cabuscol o foch seran, per ço que la gent sie mills certa e havisada on seran los dits so, cabuscol, brega o foch. E, no res menys, que, encontinent se repich, tot hom vaye e atene a son cap de deena e los caps de dehenes a son cap de cinquantè, los quals, axí iustats, vajen als officials que pus prests los seran o son paher. E que sobre açò fie feta aquella crida [que] als dits pahers o major partida d'els serà vist fahedor.
[...]
[...]
ítem acordà lo conseyll que la squela appellada Na Talons d'Ase sia pagada dels dinés de la obra.
[...]
Die lune, XIIII" mensis ianuarii anno M° CCCC° XVIIIF.
Ego Matheus de Ulmo, courerius, ville Cervarie, confíteor vobis venerabilibus Petro de Roqueta, iuniori, et Petro Ermengou, opperarios [sic] opperis ecclesie Beate Marie dicte ville Cervarie, quod dedistis michi CC solidos barchinonenses de illa maiori quantitate que michi debita fuerit ratione squilla vocata Na Talon d'Asa, salvo iure in residuo. Unde renuntio, etc.
Actum Cervarie ut supra.
Testes lohannes de Cornellana, ville Spellunche Francolini, et Nicholaus Tixoneda, laborator, Cervarie.
[...]
ítem fou acordat en lo present consell que, com sobre la fabricació de dos senys que stan a fer al campanal de la dita vila de Cervera sien stades eletes IIII persones, los quals han tractat e contractat ab dos maestres dels dits senys en certa forma e manera en los capítols fets e fermats entre los dits honorables pahers, obrers e prohòmens a açò asignats, de una part, e mestre Matheu de n'Olm, de la dita vila, e mestre Pere Çafont, de la ciutat de Barchinona, mestres de senys, de la part altra, segons en los dits capítols és largament contengut, per ço lo dit consell, loant, aprovant, ratifficant e conferment tot ço e quant los dits quatre prohòmens han fet e contractat ab los dits maestres e les coses contengudes en los dits capítols, prometen aquelles haver per fermes e agradables e no contravenir per alguna causa, rahó o manera. E, en cas que als dits capítols se hage a tolre o afegir, açò remet als prohòmens e obrers damunt asignats. E encara a totes altres coses que-s pertanguen, axí als dits senys com encara a les obres de la església.
[...]
[...]
En lo qual consell fon proposat per los honorables pahers que ja saben com de voluntat del consell són stats fets tres senys per en Matheu d'en Olm, de la vila de Cervera, he en Pere Çaffont, de la ciutat de Barchinona, mestres de senys, sobre los quals senys són stats fets sobre los dos certs capítols entre los dits en Matheu d'en Olm e Pere Çaffont, mestres de senys, de una part, e los honorables en Matheu Novella, Macià Steve, Ramon Amill e Pere Ferran, pahers, e los honrats en Bernat de Vilagrassa, Ffrancesch Quintana, Guillem Asbert [e] Monserat Cornellana, prohòmens per lo consell assignats en obrés, de la altra, los quals capítols foren lests de manament dels honorables pahers del any present en lo present consell de LX". E com en los dits capítols sie contengut e concordat que, fet per ells la dita obra dels dits senys, la quantitat en los dits capítols contenguda a ells per fabricació dels senys demunt dits pertanyent los deu ésser assegurada per ells dits pahers o per lo síndich de la vila en nom de tota la universitat, per aquesta rahó los dits honorables pahers ho proposen en lo present consell quels plàcia donar poder als síndichs de la vila ho a la hun d'els plen poder que puxen assegurar la dita quantitat als dits mestres de senys, segons forma dels dits capítols.
Sobe açò lo consell acordà que, abans que la seguretat demunt dita sie feta, sie haüt un bon mestre, mitjançant sagrament, qui vege e regonega, sens sabuderia dels dits mestres, si los dits senys són bons ne aytals com ésser deuen e, si troben que en aquells deffaliment algú no haya, que, haüt esguart primerament a la quantitat del coure que han mes més avant que en los dits senys metre no devien, segons continencia dels dits capítols, que, en aquell cas, lo dit fet sie reportat en semblant consell per manera quen puxe ésser provehit, segons la qualitat del fet requer e merex.
[...]
[...]
ítem fon proposat pe los dits honorables pahers que per en Matheu d'en Olm e Pere Çaffont, mestres de senys, los són stades presentades e fetes diverses requestes que la seguretat de les pecúnies dels senys per ells fabricats e en lo campanar de la dita vila puyats los deguéssem fer fermar, segons seria e tenor dels capítols fets e fermats entre los obrés de madona Santa Maria, una part, e los dits mestres de senys, de la altra. Per què pregaren lo present consell que y vullen sàviament acordar.
Sobre açò lo consell acordà e de fet de nou constituí en síndichs, per fer e assegurar als dits mestres de senys, los honrats en Pere Nogués, Anthoni Maior, síndichs de la vila de Cervera, e quiscun d'els, que puxen assegurar als mestres demunt nomenats la quantitat a ells deguda per rahó dels dits senys, la qual seguretat, emperò, se haya ordonar a conexença dels honorables mossèn Francesch Çabater, Anthoni d'Òdena, Johan Andreu e mestre Arnau Mercenyachs e del notari del present acte, volent, axí matex, que en la dita seguretat hayen a ffermar tots aquells singulars de la vila que als demunt nomenats ha ordonar la dita seguretat serà ben vist fahedor, als quals sia feta tota força que per justícia fer si deye e puxe. Promatent haver per ferm e per agradable tot ço que per los dits síndichs sobre açò assignats o a la hun d'ells serà fet, obligat e assegurat, sots obligació dels béns de la universitat de la vila de Cervera e de quiscuns dels singulars de aquella. Volent quel dit sindicat puxe ésser ordonat largament a conexença del dit mossèn Ffrancesch Çabater e del notari del present acte. E lo present consell, ara per lavors e lavors per ara, ferme carta de indempnitat, la qual se puxe ordonar aytant largament com porà, a tots aquells qui fermeran la dita asseguretat de la quantitat demunt dita, despeses, dans e interesses.
Testes Bernardus Lop [et] Anthonius Vidal, presbiteri.
[...]
Primerament fem donar per lo dit nostre bosser an Matheu d'en Homs e an Pere Çafont, mestres de senys, cent florins, los quals a ells eren deguts per rahó de uns capítols fermats d'una part los dits mestres e de la altra part los honorables en Bernat de Vilagrassa e Guillem Asbert, pus jove, Monserrat de Cornellana [e] Ffrancesch Quintana, prohòmens assignats per lo honorable consell de la dita vila, segons apar largament per albarà scrit de mà d'en Johan Serra, adiunt a racional, a XXVI del mes d'abril, any M CCCC XXV. [Al marge dret:] LV lliures.
[...]
[...]
ítem fon proposat per los honorables pahers queja saben com ací se ha fetes moltes artellaries e ferramentes e bataylls, per les quals ferramentes e bataylls aquells que fets lo han volen ésser pagats. E com se dupte per molts qui u deu pagar, és saber, si u deu pagar la Obra de Santa Maria o la vila.
Sobre açò lo consell acordà e volch que sie vist e regonegut si y ha diners de la Obra de Madona Santa Maria, he, si n'i ha, que los dits bataylls e ferramentes sien pagats de aquelles, però que al present hi bestrague la vila.
[...]
[...]
ítem més fem donar per lo dit nostre bosser a-n Pere Giner, farrer, de la dita vila, per virtut d'un consell ordinari celebrat a XIII dies de maig del any present e dejús scrit, devuyt florins d'or d'Aragó, per salari a ell pertanyent de la fabricació delís batalls e diverses altres ferramentes que ha fets a ops dels senys de la dita vila, segons apar largament per albarà scrit de mà del discret en Bernat dez Vall, notari de la paheria, signat de mà del honorable en Johan Serra, adjunt, a VIII del mes d'agost, any M CCCC XXV. [Al marge dret:] VIIII lliures, XVIII sous.
[...]
[...]
ítem fonch proposat en lo dit consell per los dits honorables pahers que cert e notori és a ells e a tot hom com los precessors lurs pahers d'aquesta vila, ab los obrers de Madona Sancta Maria, havien donats los senys del cluquer a fusters ho mestres qui fessen torns els metessen a punt, en tal manera que los dits senys sonen segons deuen e en altres parts sonen e stan. E ara los dits senys han mal recapte e stan dolentament que no sonen ne stan bé. Per quèls plàcie hi vullen sàviament acordar.
Sobre açò lo dit consell volch e acordà que si en Perico Fuster ne los altres mestres qui los dits senys han presos a ffer los torns hi donen aquell recapte que deuen e que los senys sonen e stiguen bé. Si no, que los honorables pahers e obrers cerquen altres mestres de la vila qui ho facen. E, si en la vila no se'n troben, que-n cerquen fora la vila. E que ho facen ab tais capítols e seguretats que fer se puguen e ben clausulades.
[...]
[...]
ítem, axí matex, reportaren en lo present consell com en lo dit consell fonch provehit que los dits pahers haguessen en Pere Fuster e altres mestres qui los senys han presos a ffer toms e asseure aquells e quels requiren que facen los dits senys sonen segons deuen e altres senys d'altres cluquers sonen, segons deuen. Si no, que cerquen, axí en la vila com fora la vila, si y haurie altres mestres qui u sàpien fer. E, si dins la vila se'n troben. Si no, quen cercassen en altres parts altres qui u sabessen fer. Per la qual rahó ells són fet venir, ab los obrers sensemps, lo dit Pere Fuster, qui havie presos los dits torns a ffer, e l'han request que ell don compliment a la dita obra, lo qual los respòs que ell ho adobarle en manera que starien bé. E de fet ho ha adobat, mas ha u adobat en tal manera que axí s'estan com s'estaven. Per la qual rahó ells no han dat compliment a la dita obra. Per què u reporten en lo present consell per rahó del dit capítol.
Sobre açò lo dit consell volch e acordà que, servada la ordinació del altre prop celebrat consell, que los obrers, ensemps ab en Pere Serra [e] Pere de Vallebrera, de la dita vila, que sàpien fer los dits toms e que los dits senys sonen bé, en tal manera que los dits senys haien aquell bon compliment que duen.
[...]
[...]
ítem fou proposat en lo dit consell per los dits honorables pahers dients que ja saben com ara no ha molts dies en Pere Janer, ffarrer, d'aquesta vila, per diners que a ell són deguts per rahó dels fferraments e batalls que ha fets al cluquer, havie trets los batalls dels senys del cluquer, la qual cosa és stada assats carregosa a la dita vila, per la qual rahó los dits honorables pahers se feren venir ací lo dit Pere Janer, pregant-lo que volgués tornar los dits batalls, lo qual ha respost clamant-se e planyent-se fort que ell per los dits fferraments s'és endeutat e desfet, per què ell voli haver ço del seu e que li és degut, per la qual rahó ells li han dit que fiàs d'els, que ells faran aplegar lo consell de aquesta vila e que faran per guisa e per manera que si prestament pot haver diners; si no, que lo consell de la vila o lo síndich de aquella li assegurarà ço que degut li és en tal forma e manera que serà en segur de ço que li és degut, per la qual rahó ell los tornà los dits batalls. Per què pregaren lo dit consell vullen sàviament acordar en guisa que ell hagué ço del seu o, almenys, ne sie en segur, attès que la vila no ha diners a present ab què pach.
Sobre açò lo dit consell volch e acordà que al dit Pere Janer sie pagat ço que degut li és e, si diners no y ha, que li sien ben assignats en tal forma e manera que lo dit Pere Janer no hage rahó de clamar-se de la vila ni per aquella no sie desfet, com justa cosa és que, si la vila deu, que pach, e lo present consell dóna poder als síndichs de la vila l'any present o la hu d'ells de assignar, en nom de la vila e del consell d'aquella, al dit Pere Janer, la quantitat que a ell és deguda, levant capítols per lo racional o adjunt de la dita vila, ab totes clàusules, juraments e sagraments, etc.
[...]
[...]
Die martis, XXXI" et ultima mensis decembris anno a nativitate Domini M° CCCC° LXXir per venerabiles Raymundum Stephani, mercatorem, et Bernardum Maior, notarium, operarios ecclesie maioris Cervarie per honorabilem [consilium] dicte ville XXVIII" predictorum mensis et anni in aula paciarie celebratum, ffuit factum inventarium de campanis campanaris maioris dicte ecclesie maioris et aliis rebus dicti campanaris, prout inferius continetur, presentibus testibus lohanne Armengou, agrícola, et Anthonio Cathalà, virgario honorabilium paciariorum Cervarie, que fuerunt restituta per Ffranciscum Pla, campanerium dicti campanaris, et comissa Michaeli Comalada, nunch campanerio dicti campanaris.
Primo lo Seny Maior de lles hores, ab ses squaces, ab son batayll.
ítem altre seny appellat Tibau, ab sa squaça e batayll.
ítem altre seny appellat Carrancha, sens squaça; té, emperò, batayll.
ítem altre campana o seny appellat de Tercia, ab sa squaça e cordas e batayll.
ítem la Squela Grossa, ab sa squaça e corda e batayll.
ítem altre Squela de Miggorn, ab squaça e corda e batayll.
ítem altre squela appellada Talons d'Ase, ab squaça e batayll.
ítem una squala de fust, ab VIII scalerons.
ítem dues squàceres de ferro del seny appellat Tibau.
ítem lo quadrant qui stà en lo tarrat de la sglésia.
En la casa de la Vera Creu situada en lo tarrat de la sglésia:
Primo una squela sens batayll e balda, desgornida.
ítem tres agulles e quatre cèrcols, dos matracos e dos corrons de la dita squella, apart.
ítem un pern de ferro ab creu per lo penell.
En les cases baix:
Primo una empoleta d'arena.
ítem tres tascons de ferro.
ítem dues sogues grosses.
ítem una sogua grossa ab la qual se tancha e obra la porta baix de la carniceria.
ítem unes hores de vidre, ab son bastiment de fust.
Ihesus
En nom de nostre senyor Déu e de la humil verge nostra dona santa Maria sie. Amén.
Capítols fets, inhits e concordats entre los magnífichs mossèn Guaspar de Gilabert, micer Ffrancí Salvador, Anthoni Domingo e Bartholomeu Figuera, pahers, mossèn Johan d'Altarriba, cavaller, Anthoni Comalada, maior de dies, Johan Martí, Miquell Bonjoch, Johan de Rius e Johan Ponç, notari, obrés l'any present mil CCCC LXXXVI de la sglésia maior de la vila de Cervera, per comissió a ells per lo honorable conseyll en la sala de la paheria a cinch dels deiús scrits mes e any celebrat, de una part, e los honorables en Johan Barrufet, mestre de cases, e Gaspar Ferrer, ferré, de dita vila, sobre lo adobament que se ha a ffer de lles campanes del campanar maior de dita sglésia en e per la forma següent:
E primerament és stat concordat entre les dites parts que los dits mestre Barrufet e Gaspar Ferrer agen e sien tenguts a tot lur càrrech e despesa adobar en lo Seny Maior del dit campanar, ço és, que hagen a girar e adobar e refer la farramenta e tot ço que mester hi sia e mudar lo sobrecapçal a tot lur càrrech e despesa dels dits mestres e ferho ab aquella perfecció que en semblants coses se mereix.
En après és stat concordat que al seny appellat Timbau agen a ffer batayll nou de bon ferro, segons en tais coses se mereix, lo qual age ésser de pes de CXXXX lliures, e agulles, faxes, tascons e tota altra farramenta necessària per assitiar dita campana e fer tocar aquella e mudar torn e capçal, tot nou, a tot càrrech e despesa dels predits mestres, segons en semblants coses és mester, e ques face ab tota perfecció, sens frau e dol algú.
En après és stat concordat entre les dites parts que los dits mestres agen e sien tenguts mudar sobrecapçal del seny appellat Garrancha, al qual hagen a servir les agulles e tota altra farramenta del seny Tibau, e aquella agen los dits mestres adobar e recórrer e fer venir a son degut punt al dit seny Garrancha, a tot lur càrrech e despesa dels dits mestres, fahent e obrant-ho ab tota perfecció, segons en tais coses és mester e s mereix.
Exceptat que no sien tenguts fer corrons ni lorigues.
E més és stat concordat entre les dites parts que los dits mestres hagen e sien tenguts adobar lo seny de Tercia, al qual agen a sservir tota la farramenta del seny Garrancha e aquella adobar e recórrer e fer venir, segons dessús en lo prop precedent capítol és contengut, e mudar torn o truga e sobrecapçal, a tot càrrech e despesa dels dits mestres.
E, si farramenta alguna hi sobrarà, que la puxen convertir en obs de la dita obra e, si res hi sobrarà de dita farramenta, que sie de la dita obra de la sglésia maior.
E més hagen e sien tenguts los dits mestres mudar los capçals de lles lurigues los qui bons no siran.
E més és stat concordat entre les dites parts que los dits mestres hagen, per fer dites obres, quinze lliures barchinoneses, moneda corrent, pagadores en aquesta manera, ço és, sis lliures de present e sis lliures adobat lo seny Tibau e de tot e la resta feta tota la dita obra, la qual hagen haver feta d'ací a la festa de Sent Johan de juny primer vinent.
E més és stat concordat e se obliguen los dits mestres que, ésser adobades e acabades dites campanes o obres en aquelles fahedores, si dins hun any primer vinent se mourà o se desbaldave o movia cosa alguna en dites campanes o alguna de aquelles que meresqués adobar, que los dits mestres a tot son càrtech e despesa ho agen e sien tenguts refer e adobar, segons se mereix, perfetament.
E més és stat concordat entre les dites parts que, si per fer dites obres havie mester smena als dits mestres, que aquella los puxe ésser feta a coneguda dels dits senyors de pahers e obrés o de la maior part de aquells.
ítem volen les dites parts que dels presents capítols, etc.
Ffuerunt firmata et iurata predicta capitula iuxta illorum seriem et tenorem per dictos magníficos et honorabiles dominós Guasparem de Gilabert, Ffranciscum Salvatoris, Anthonium Dominici, Bartholomeum Figuera, paciarios, lohannem d'Altarriba, Anthonium Comalada, lohannem Martini, Michaelem Bonjoch, lohannem de Rius et lohannem Pontii, notarium, operarios anno currenti ecclesie maioris ville Cervarie, ex una parte, et honorabiles lohannem Barrufet, magistrum domorum, et Gasparem Ferrer, fabrum, dicte ville Cervarie, parte ex altera, die Vil" mensis aprilis anno a nativitate Domini M CCCC LXXXVI", presentibus testibus honorabilibus lacobo Tallada, burgense, et lohanne Palau, fusterio, dicte ville Cervarie habitatoribus.
[...]
[Al marge esquerre:] Campanes.
En lo qual conseyll fonch presentada una supplicació com per lo sènyer en Gaspar Ferrer, ferrer, de dita vila, en scrits, la qual és del tenor següent;
«Magnífichs e honorables senyors de conseyll, com en dies passats sie pactat e capitulat entre los magnífichs pahers del any LXXXVI, de una part, ...» [espai en blanc].
Sobre açò lo dit honorable conseyll, absent en aquest acte de aquell lo honorable en Johan Barrufet, paher, quis mostré haver interès en aquestes coses, volch, acordà e comès als senyors de pahers e ais obrés de la sglésia maior e al honorable n'Anthoni Comalada, interposant en aquestes coses alguns farrers o hòmens sperts en aquestes coses, que, si a ells o a la maior part d'ells serà vist que de la farramenta veylla hi haurà alguna que sie bona, que puxe ésser tornada, axí en lo seny Tibau com en los altres senys, a conexença dels dits pahers, obrés e del dit Anthoni Comalada e de farrés o hòmens sperts en aquestes coses o de la maior part d'ells. E, si n'i haurà que sie mester fer-la nova en qualsevol dels dits senys o campanes, que los dits mestres les agen a ffer noves e bones, segons en semblants coses se mereix e segons los dits capítols. Entès, emperò, que no se hagués a trencar la farramenta veylla del seny Tibau, car, si trencar se havie, no és de intenció lo dit conseyll que la hi puxen tornar, ans n'i age a ffer de nova. E més proveix dit conseyll que, si de la farramenta del Tibau serà tornada en aquell mateix seny, la qual havie a servir al seny Carrancha, segons los dits capítols, que aquella que manchará del Tibau al dit Carrancha agen a ffer dits mestres nova al dit Carrancha, a conexença dels dits pahers e obrés. Salvant-se, emperò, lo dit conseyll que per aquesta desliberació no vol ne entén en periudicar en res los dits capítols fets entre los pahers e obrés passats, de una part, e los dits mestres, de la part altra, fets, concordats, fermats e jurats, ans volen resten e stiguen en sa força e valor.
[...]
Die II mensis predicti aprilis dicti anni.
Quod nos Manuell Boix, lohannes Moxó, Bernardus Boix et Anthonius Domingo, paciarii ville Cervarie, Ffranciscus Salvatoris, iurisperitus, Anthonius Comalada, maior dierum, burgensis, et lohannes Ponç, notarius, operarii ecclesie maioris dicte ville, gratis, etc., confitemur vobis honorabilibus lohanni Stefani, Laurentio Domingo, Petro Comelló et Anthonio Ripoll, quapitaneis venerabilis confratrie Sancti Laurentii dicte ville Cervarie, presentibus, que us donam licencia [e] libertat que aquella campana o squella que la dita confraria ha e posseex e posaren en lo campaneret del tarrat de la dita sglésia maior de la dita vila, la qual campana o squella servirà e tocarà a la misa de la alba a batallades e a obs de dita confraria, donam-vos plena liber[t]at de tenir dita squella en dit campaneret tant quant volreu e, si levar lan volreu, sie en libertat dels capitans de dita confraria qui ara són e per temps seran. E, per semblant, sie en libertat als se[n]yós de pahés e obrés qui ara són e per temps seran, si la'n volran levar, que la'n pusquen levar, e açò sie en libertat de dites parts e de quiscuna de aquelles, etc.
Actum Cervarie, etc.
Testes honorabiles Salvator Guiu, draperius, et Miquaell Bonjoch, agrícola, Cervarie.
[...]
Sobre lo preposat de les ores que no-s ouen per tota la vila, lo dit honorable consell volch, acordà e desliberà que sie feta una bella campana o címball, la qual sie possada al cap del campanar maior, de la granaria que serà vista fahedora als senyors de pahers e an aquella promenia que pendre s'i volran, cercant per la vila offertes, axí dels singulars com del clero e juheus e altres presones, e lo més avant que costarà que sie pres a compte als senyors de pahers, com ara de present pren.
[...]
[Al foli de l'esquerra:] Deu en Gaspar Farer que los senyós de paés li an fet dar e pagar per mans del honorable en Nicolau Guiu, clavari l'ay corent, ssis sous, dels quals fermà apoca en poder del discret en Lorenç Sera, notari e scrivà de la casa de la paeria de dita villa, a XXIII de deenbre, ay M CCCC LXXXX hu. És li'n signat albarà. [Al marge dret:] VI sous.
[Al foli de la dreta:] És li degut que los senyós de paés li an fet adobar lo batall de la Esquela Nova e per hun curo e un matracet de la Esquella de Conbregar, e per tot li és degut dits sis sous. [Al marge dret:] VI sous.
[...]
[Al marge esquerre:] Lo fet de lles hores.
En lo qual conseyll fonch proposat per lo sènyer n'Anthoni Domingo, blanquer, dient com li par e a molts par que les hores ques toquen vuy fan poch servey per quant no se hohen de miga vila hamunt. Aquesta vila ha fama de ésser ben regida, axí per la fama hi hés que sien les obres, car les hores arreglen e disponen en los trebaylls de lles gents, axí en trebayllar com encara en los qui stan malalts en dar-los lo que han mester en certes hores. Ha pensat ell que serie bé que, haver tocat lo relotge, fessen tocar les hores ab la campana maior o en altra manera. Que s'i provehescha per los respectes ja dits a ffi que les hores se hoyen almenys per tot lo terme de aquesta vila.
Sobre açò lo dit honorable conseyll volch, acordà e comès als senyors de pahers e a quatre pròmens, hu de quiscun corter, los que los senyors de pahers s'i volran penre, que ells tots o la maior part d'ells provehesquen sobre les coses proposades, segons los serà vist fahedor, car lo present conseyll los done sobre dites coses tant poder com lo present conseyll ha. E lo que s'i despenrà que sie pres a compte als senyors de pahers.
[...]
[...]
ítem per dit nostre clavari fem dar e pagar al honorable en Johan Pons, síndich ordinari de dita vila, XXVIII sous e quatre diners, los quals bestragué per dita vila en la artelleria que s'és feta en fer tochar les ores a la squella perquè après pogués tochar ab )o Seny Maior, segons és continuat en libre de racional, en cartes LXIII. Ha n'i àpocha en poder del dit notari a XXVIIII de octubre, any dit LXXXXII. [Al marge dret'.] I lliura, VIII sous, IIII [diners].
[...]
[...]
ítem a X de febrer dit any fem dar e paguar per dit regent an Johan Miquel, texidor, procurador de la confraria de Sent Lorens, XV sous, los quals per ordinació del conseyll ordinari a XXIIII de janer, any present, en la casa de la paheria celebrat, en ajuda de paguar ço que reste la squela de dita confraria de adobar la squela que té al tarrat de la sglésia maior de dita vila per senyalar com los preveres volran dir misa. A n'i àpocha en poder del dit notari a III de fabrer dit any. [Al marge dret:] XV sous.
[...]
[...]
ítem havem pagat a mestre Rovellat, mestre de campanes, en paga porrata del preufet ha de adobar les campanes del campanar maior, ha rebudes sis lliures, ço és, per mans del clavari de la vila I lliura, IIII sous, e per mans dels obrés quatre lliures, XVI sous.
[Al marge dret:] IIII lliures, XVI sous.
[...]
[...]
Molt honorable sènyer Pere Johan Rovelats, campaner, en Barchinona.
Molt honorable sènyer, recordant-se aquesta universsitat dels grans perills en què les campanes de aquella estan possades, per estar de la manera que estan, sens adob algú, e vehem-vos no us curàveu de acudir, segons havíeu offert hi hereu obligat en virtut de la capitulació entre dita universsitat e vós ffeta sobre dit adob de campanes, e sobre açò vós hau una e moltes veguades interpel·lat y amonestat com aquells qui fforssats entenien en danyar-vos en despesses algunes, e per moltes veguades és estat reportat que per causa del offici a vós donat en aquexa ciutat haveu ffeta resposta en aquells qui per part de dita universsitat vos parlaven y encara a moltes altres persones que no era en vós possitble venir ni acodir, segons ffora menester, emperò que éreu content de restituyr aquelles sis liures que per dita universsitat vos fforen donades per ço que, rebudes aquelles, dita universsitat ffes provissió de nous mestres, puys vós no podieu acodir, e aquesta relació és estada ffeta ultimadament per mossèn Anthoni Saliteda. Nossaltres, vehent dita relació vostra y encara en quant grandíssim perill dites campanes estan y que més nos pot sperar, anant aquí en Bernadí Cardona, qui, entre altres, té càrech de la obra de la esgléssia de dita vila, li havem donat càrech exprés que parlas ab vós e, puys axí és vós no poder venir, vos demane dites sis liures, pregam-vos, quant més podem, vós, encontinent, li doneu aquelles, puys axí ho haveu promès donar-les. E que aquell vosfface rebuda e o cautela per quant nossaltres pendrem a compte o acceptarem aquella, ffent-vos inmune de la obligació, puys per dit Cardona sie mostrat sien rebudes, e teniu per cert que més no podem sperar per lo dit perill. Per ço, ffeu no haya ffaylla, altrament serie'ns fforssat de proceyr contra vós en tot lo que de justicia se puga y dega procehir. De Cervera, a sis del mes de giner del any de la nativitat de nostre Senyor mil sinch-cens e deu.
Sènyer, los qui a vós se comanen e a vostra honor aparellats, los pahers de la vila de Cervera.
[...]
Molt honorable sènyer en Pere Johan Rovelachs, campaner, en Barchinona.
Molt honorable sènyer, per lo sènyer en Bernadí Cardona, obrer de nostra sglésia, havem rebuda vostra letra responssiva a la a vós tramesa per part nostra sobre lo adobar de les campanes e dieu-nos que, passats quinze dies, los quals heren menester per acabar certa obra, nos trametreu vostre fill. Ab tot lo compliment, a'ns paregut ésser dilatió molt larga, vist la necessitat tant gran en què nostres campanes stan posades de adob, però lo millor que porem farem se passen dits quinze dies. Però és menester que sens falla e ninguna spera de maior dilació ni scusa siau ací ho hagau tramès persones qui hi donen complit recapte e siau desenganat que maior dilació nos pot donar, pregantvos de açò no fassau lo contrari. Altrament, serà-us forssat trametre persona pròpia a despeses de qui decaurà, la qual may se partirà de aquí fins age complit ab lo que toque per aquesta universitat, deixant lo més dir al exhibidor de la present, lo qual se'n diu mossèn Pere Ponç, notari, conpaher ensemps ab nosaltres, al qual donareu plena fe e crehença en lo que per part de nosaltres vos serà dit, com per sa virtut hage pres càrrech sobre açò parlar-vos, axí per part sua, per trobar-se paher ensemps ab nosaltres, com per part de nosaltres. E sia la Sancta Trinitat en protecció e guarda dels tots. De Cervera a XV de janer, any M D X.
Sènyer, los qui a vós se comanen e a vostra honor aparellats, los pahers de la vila de Cervera.
Al molt honorable sènyer lo sènyer en Pere Johan Rovellachs, campaner, en Barchinona.
Molt honorable sènyer e bon amich, per mossèn paer en Ponç aquestos dies passats, essent aribat de Barchinóna, avem sabut lo preparatori que teniu principiat per a nostres campanes y, segons nos a dit, mostré tenir principi de haver bona ffi, quens en som alegrats. Per conèxer la ffe que tenim en vós sortir en algun effecte reste ara que vós estrengau en acabar dits preparatoris per a què dins breus dies siau ací ab tot compliment per quant, segons vos havem escrit, no podem més esperar, atessa la tanta necessitat com tenim, attenent lo perill en què nostres campanes estan possades, y axí us ne pregam, quant més podem, que vós vulau quorespondre a la amor que aquesta universsitat vos a signifficada en no voler ffer lo que agüere pogut ffer per ésser passat tant de temps y no haver complit ab lo que éreu obligat. Altrament, serà'ns fforssat de ffer lo que no volríem, lo que-ns desplaurie, però haurie's de ffer, attenent a la culpa tanta que en vós serie trobada, y per ço vos pregam ffassau de manera no ayam de venir a tal estrem. Quant al que dieu de la desfferra, nós som infformats y nigú no-s recordé sancerament sinó segons que los capítols parlen, inclinant-se més a dir que no serie vostra que no que sí, però nosaltres, hoyda la relació de quant bé havem principiat e la gana tenim en bé complir, per honra vostra e bé nostre, som contents sie vostra quant al capítol en què ere lo dupte, y per ço ara no poreu allegar escussa niguna ni defferir la obra, pus se ffa lo que voleu, creent nossaltres que, pus nos aderim a la ffantessia vostra, que tantbé vós ffareu, de manera que més no haurem de reny[i]r. Lo més dir, lexam al sènyer en Ffrancí Tarroga e al sènyer en Bernadí Cardona, obrés de nostra esgléssia, portadors de la pressent, los quals an pres càrech de parlar-vos-ne per sa virtut. Dar-los-en fïe e crehensa en lo que de part de nosaltres aserca de dita obra vos serà dit ffent ffi, comanant-nos a vós y a cosses vostres. De Cervera, a XII de ffebrer, any mil D e X.
Sènyer, los qui a vós se comanen e a vostra honor apparellats, los pahers de la vila de Cervera.
[Al marge esquerre:] Capitulació de les campanes.
En nom de Déu sie e de madona sancta Maria, mare sua, sia. Amén.
Capítols ffets, inhits e concordats entre los magníffichs e honorables micer Esteve Navès, Gabriel Gotsens, Pere Ponç, Anthoni Texidor, pahers l'any pressent e deiús scrit de la vila de Cervera, e lo venerable mossèn Pere Castellar, Ffrancí Tarroga, Bernadí Cardona e Johan Barruffet, obrés de la esgléssia mayor de dita vila en lo dit any, de una part, e mestre Miquell Rodrigues e mestre Aparici Antequera, aragonessos, campaners, de la part altra, fforen ffets los capítols següents:
E primerament és estat pactat, avengut e concordat entre les dites parts que los dits mestres sien tenguts e obligats adobar de ses mans les campanes següents, ço és, la campana dita Carancha e la campana dita lo Seny del Ladre, les quals campanes ayen adobar bé e degudament en aquesta manera: que dites campanes estiguen e ayen de estar a son degut livell en les lorigues, les quals lorigues ayen de nou engastar en uns soquets o seps nous de manera que dits seps sien ben obrats e bé assentats en les parets de les ffinestres. Alí on ya estaven, sien engastats e possats dits seps e, en los seps, les lorigues ben engastades, de fforma e manera que lo que ffaran sia e estiga bé e axí com de bons mestres se pertany.
ítem més és estat pactat e concordat entre dites parts que los dits mestres ayen a possar les dites campanes e quiscuna d'elles sobre bastida e sien tenguts e obligats bé mirar, veure e regonèxer les truges de dites campanes si són bones o no e, si auran menester algun adob, que u ffassen, e ayen a ffer dits mestres e ayen a mudar los curros de dites campanes e metre-y y possar-y los nous e desbaldar dites campanes e, si serà menester ffer-y de nou algunes peses per salut de la obra, que u diguen e o ayen a maniffestar per ço que aquelles, a lur consell, y sien ffetes e per ells y sien tornades possar e metre, com se pertany a tota utilitat e proffit de la obra, la qual obra sie bé e degudament acabada, axí en la una campana com en l'altra, e de tal manera resten dites campanes que resten e estiguen ffermament a la corda, segons semblants campanes deuen restar e estar.
ítem és estat concordat entre les dites parts que los dit[s] pahers e obrés sien tenguts e obligats donar e liurar als dits mestres totes les cosses necessàries a la dita obra, de manera que los dits mestres en dita obra no y ayen de possar sinó lurs mans e saber, e donar los dits pahers e obrés los hòmens que mester auran per metre e traure le campanes en les lorigues e possar-les en bastida.
ítem és pactat e concordat entre dites parts que los sie donat als dits mestres per rahó de la dita obra sinch liures, moneda barcelonessa, en aquesta manera, ço és, tant prest com serà acaba[da] la dita obra sinquanta sous e los restans cinquanta sous, a complement de les dites sinch liures, vuyt dies après ésser acabada la dita obra.
ítem és pactat e concordat entre dites parts que, acabada la dita obra, los dits senys se puguen avanssar e estiguen en tota perffecció, com se pertany. E, si algú de dits senys se desbaratave, que los dits mestres ne ayen de estar a tota determenació de altres mestres de la present vila si estan com estar deuen e, si no estaven com deuen, que-ls ayen e sien tenguts de adobar a totes despesses e càrechs dels dits mestres.
Die XXV" mensis septembris anno a nativitate Domini millesimo quingentessimo décimo ffuerunt ffirmata et iurata dicta capitula et omnia et singula in eis contenta per magnifficos et honorabiles Esteffanum de Navès, Petrum Ponç et Anthonium Texidor, paciarios una cum Gabrele Gotsens, absenté ville Cervarie, et Ffrancisco Tarroga, alter ex operariis ecclesie mayoris, parte ab una, et per magistrum Miquaelem Rodrigues et magistrum Aparicium Antequera, campanerios regni Aragonum, partibus ab altera, promittentes parts parti, etc., promittentes et obligantes dicti paciarii bona dicte universsitatis, et predictis Miquaellem Rodrigues et Aparicium Antequera, promittentes, etc., obligantes bona eorum et cui[us]libet eorum, etc. lurarunt, etc. Renunciarunt, etc.
Testes sunt venerabilis Ffranciscus Vall, prebiter, et lohannes Rochamora, estudens, ville Cervarie.
[Al marge esquerre:] Lo Seny Maior.
En nom de Déu sia y de la gloriosa verge Maria, mare sua. Amén.
Capítols fets, concordats, fermats e jurats per e entre los magnífichs e honorables micer Steve de Navès, Gabriel Gotsens, Pere Ponç e Anthoni Teixidors, pahers, mossèn Pere Castellar, Bernadí Cardona e Johan Barrufet, mestre de cases, obrés l'any present e deiús scrit de la sglésia maior de la vila de Cervera, de una part, e mestre Miquel Rodrigues e mestre Aparici Antequera, aragonesos, buydadors e campaners, de la part altra, sobre lo adobar de la campana maior del campanar de dita sglésia, vulgarment dita lo Seny Maior, en e so[bre] lo qual adobar són stats fets, com ès dit, concordats, fermats e jurats los capítols següents:
E primerament és stat pactat, avengut e concordat entre les dites parts que los dits mestres sien tenguts e obligats adobar de ses mans la dita campana maior, vulgarment dita lo Seny Maior, la qual hagen adobar bé e degudament, de manera stiga com star deu a la corda, que-s puga pugar e avançar com de primer, ans no-s fes adobar, feye, e millor, si millor poran, e aquella possaran a son degut livell, de manera dita campana stigua a son degut e com se pertany star e ès degut a bons mestres sperts en dit art de campanes de adobar campanes e senys, de forma e manera que lo adob que faran en dita campana stiga a honra de la dita vila e de ells dits mestres, axí com d'ells se conffie,
ítem és stat pactat e concordat entre les dites [parts] que los dits mestres hagen a posar la dita campana maior enbastada e mirar, veure e regonèixer lo adob hi haurà mester, lo qual y fassen y sien tenguts fer a tota utilitat e profit de dita campana e de tal manera reste e estiga dita campana finament a la corda, axí e segons semblant campana a de romandre y star.
ítem és stat pactat, avengut e concordat entre les dites parts que los senyors de pahers sien tenguts e obligats donar als dits mestres los curros volran sien mesos a dita campana maior e lo fust per a la truxa e fusta per a fer los soquets o soquetes, lo qual fust per als soquets o soquetes los dits mestres puguen e puixen pendre de la fusta trobaran en dit campana e sglésia maior, la millor y trobaran y sia bona. E, si per ventura a quiscun cap de la truga o capsal haurie mester una anella o dues de ferro o altres anelles e claus per a clavar la scassa e altres cosses en dit adob de campana, que tais anelles e claus e les altres coses en dit capítol contengudes sien e vinguen a càrrech de dits senyors de pahers e obrés de dita sglésia. E totes les altres coses necessàries en dit adob de campana, exceptados les damunt en lo present capítol specificades, les quals venen a càrrech de dits pahers e obrés, vinguen e stiguen a càrrech de dits mestres e les hagen de fer a tot son cost, missió y despesa.
ítem és estat pactat, avengut e concordat entre les dites parts que los dits senyors de pahers e obrés sien tenguts e obligats en donar e pagar ais dits mestres, per adobar dita campana e posar a son degut livell e fi, sis liures barchinoneses encontinent vuyt jorns aprés hauran acabada la obra e, si dits mestres hauran mester algun ducat, valent XXIIII sous barchinonesos, per a la despesa, que aquell los bestrauran e donaran sens ninguna dilació e tardança.
ítem és stat pactat, avengut e concordat entre les dites parts que, encontinent acabada la obra, dins los dessús dits vuyt jorns que los dits senyors de pahers e obrés se retindran la paga de dit preu de adob de campana, los dits senyors de pahers hagen e sien tenguts fer mirar e regonèixer, mucar e pugar e arrencar dita campana a bons hòmens y mestres sperts en dit adob e pugar de campana e, si a dits mestres e persones spertes serà vist manquar alguna cosa en lo [a]dob de dita campana o dita campana no starà a son degut efinament adobada, que los dits mestres Rodrigues e Antiquer convenen e prometen de tornar de adobar aquella e de finar-la una o dues vegades e tantes fins sia vist star bé e degudamén dita campana.
ítem és stat pactat, avengut e concordat entre les dites parts e la una part a l'altra vicisim e entrecambiadament, convé e promet que totes e sengles coses en los presents capítols contengudes, la una part a l'altra e entrecambiadament, tendra, observarà e farà e, si lo contrari per elles o per la una d'elles serà fet, volen incórrer en pena de XXV lliures, la qual pena sia la meytat de la part obedient e servant los presents capítols e l'altra del official executant. E, per ço attendre e complir, la una part a l'altra e entrecambiadament ne obliguen, ço és, los senyors de pahers e obrés tots los béns de la universitat e obra e los dits mestres los seus, mobles e inmobles, hon que sien, haguts e per haver, renunciant al qual se vulle ley o dret, constitució e consuetut que de dret o de fet en açò los pogués ajudar, etc. E, perquè aquestes coses tinguen maior forssa en si, les dites parts ho juren a nostre senyor Déu e als seus sants quatre evangelis, etc.
Die dècima quinta mensis novembris anno predicto fuerunt firmata, iurala et laudata preinhita capitula per prefatos Stefanum Navès, Gabrielem Gotsens, Petrum Ponç et Anthonium Teixidor, paciarios, Petrum Castellar, prebiterum, Bernardum Cardona et loannem Barruffet, operarios, ex una, et dictos magistros Michaelem Rodrigues et Aparicium Antiquer, ex altera partibus, etc., presentibus testibus, etc., Gabriele Urgell, fabro, lacobo Barrufet, sutore, et Salvatore Matoses, textore, dicte ville Cervarie.
Dijous, a XXVI, dich vint-y-sis, del mes de maig del any mill sinch-cents norantay-quatre fonch buydada la campana anomenada [espai en blanc], que abans se anomenave lo Tinbau. Fonch buydada en lo ort de la casa de mossèn Miquel Papió, burgès, de la present vila de Cervera, que està prop la badia, essent pahers los magnífichs senyors micer Hugo Montaner, en quiscun dret doctor, mossèn Pere Mir, notari, paher segon, mossèn Sebestià Pelich, mercader, paher ters, y mossèn Jaume Puig, mercader, paher quart. Here síndich de la universitat de dita vila lo discret mossèn Jaume Mulet, notari de dita vila. Buyda-la mestre Simón Faullet, del reyne de França.
Memòria de la [dibuix d'una campana] fou renovada en lo any 1594.
En lo any de la nativitat de nostre senyor Déu Crist de mil cinc-cents noranta-yquatre, essent pahers de la present vila de Cervera los magnífichs senyors misser Uguo Montaner, doctor en quiscun dret, mossèn Pere Mir, burgès, mossèn Sebastiar Pallic y mossèn Jaume Puig, merchadés, y obrés de la sglésia moior de dita vila lo magnífic y honorables misser Hierònim Jorba, doctor en quiscun dret, mossèn Jaume Mulet, notari, mossèn Magí Guerau, ymaginayre, y mossèn Anthoni Oriol, pagès, fonc renovada, per ésser trenchada, la campana dita Tibau, la qual renovà mestre Symon Fallet, fransimany, y fou pesada abans de fondre y pesà trenta-y-set quintas, dos arobes, y s'i afegí una altra campana que antigament tochaven a combregar, trenchada, que pesà un quintar y tres robes, y lo dit mestre y afegí al forn deu quintas de coure, del qual, després de ésser buydada dita campana, fou repesat lo que romangué y n'i agué sis quintas, dos robes, de tal manera que dita campana pese quoranta-y-dos quintas y tres robes. Costà de mans noranta-y-cinc liures, sens lo coure que s'i afegí, que costà a rahó de vint liures per quintar, sens altres gastos de fusta, libants ni altres coses. Fou buydada a XXVI del mes de maix de dit any. Plàcia al Senyor y a la sua mare sanctíssima que sie renovada per al seu sanct servey y que y estigué molts anys sens lezió ninguna. Fonc beneyda lo diumenge de la Sancta Trinitat, a sine dies del mes de juny de dit any, y li fonc posat nom Maria, encara que ab les ordinacions de la paheria no se li a mudat nom per dir-se ab algunes lo nom de Tibau. Y costà, axí de mans com del coure s'i afegí, com de altres gastos, cent noranta-y-una Hura, dic CLXXXXI lliura, les quals pagaren la Obra les mans del mestre y la vila lo demés [...].
A la qual magnífica promenia fonch proposat per dits senyors pahers com a tots és notori lo que, permetent nostre Senyor, se succehí la nit passada en lo campanar, que lo llamp ferí a alguns dels acordats y altres ajudaven a tocar les campanes en lo gran temporal hi hagué y, com los qui-s troben ferits sien pobres y és molt just la universitat los subvingue, que, per ço, sien servits dezliberar lo que deguen fer.
Sobre la qual proposisió dita magnífica prohomenia acordà y dezliberà que, per ara, se done adiutori de vint reals a cada hu y, continuant, se'ls done maior quantitat, a arbitre dels dits senyors pahers, si y conforme cada hu estarà mal.
[...]
A la qual magníficha promenia fonch propossat per dits senyors de pahers que ja saben com la magníficha vint-y-quatrena los donà facultat en que fessen una campana per a les hores per possar al cap del campanar y axí ells tenen en la present vila a tal Fauget per fer dita campana y, com lo cost de dita campana ha de ésser de més de 300 lliures y la vila estigué inpossibilitada per pagar tant gran quantitat per dèurer la vila moltes quantitats de diners de pensions de censáis y altres dèbits, que per ço deslibéron la fahedor.
La qual magníficha promenia acordà y desliberà que se fasse la dita campana nova y que la vila se valgué del que donaran les confraries y se aplego còurer y aram per la vila per fer dita campana y que se anoménon tres persones per fer dita aplega y comprar còurer y lo demés convingue, junct ab los dits senyors de pahers. Y a les més veus foren nomenats los següents: Francesc Perelló, per clavari. Pere Joan [y] Onoffre Ortís, fabricers de dita obra.
[...]
E més fonch propossat per dits senyors de pahers com per part dels administradors de la Lluminària de la Verge Maria se'ls ha deman[a]t y ells los han promès que, perquè en la fàbrica de la campana de la vila de les hores donen més de 60 lliures, que dita campana, quant tindran consell en la casa de la Lluminària de la Verge Maria, la ajen de dexar tocar b[a]tallades per a convocar lo dit consell y que axí sien servits tenir a bé la predita facultat de tocar dita campana en semblants occassions.
Sobre assò lo dit magnífich consell acordà y desliberà que los administrados de dita Lluminària, per convocar dit consell, puguin fer tocar batallades a la dita campana de les hores fahedora y, si hi ha algunes confraries que vullen donar fins a 30 lliures, los donen la mateixa facultat de tocar-la quant voldran convocar sos consells.
[...]
[...]
Al qual magnífich consell fonch propossat per dits los dits senyors de pahers que tots saben com lo campaner té acabat lo mollo de la campana de les hores, que falte coure, que per ço deslibéron de hon se traurà diner per fer dita campana.
Sobre assò lo dit magnífich consell acordà y desliberà que los senyors de pahers, junctament ab los proms elegits per la fàbrica de dita campana, serque[n] diner ab la millor comoditat puguen, malevant aquell fins en suma de 200 lliures, les quals se hajen de pagar del tall o de altra part, consignant aquelles.
A 23 de janer 1629 se buydà la canpana de les ores de la present vila a les onse ores de la nit. Anà la profesó, so és, lo senyor rector ab la vera creu y la creu paroquial, y per ser tant tart no y anà sinó dos capellans, que fonch mossèn Miquel Castells y mossèn Miquel Papió, y, quant fou buydada, cantaren lo Te Deum llaudamus y les canpanes toquaren a toch de profesó. Y la canpana pese 29 quintas. Sobrà tres quintas de coure. Déu vulle sie tot per al seu sant servey.
[...]
Més fonch propossat per dits senyors de pahers que los capitans de Santa Maria demanen lo vallor de la campana.
Sobre assò lo dit magnífich consell acordà y desliberà que per a tocar ais capítols la confraria de Santa Maria se vàlegue de una campana del campanar y lo campaner aje de tocar ais capítols sens salari y, si per cars la confraria, per temps, fa campana, se li don de ajuda de costa 10 lliures.
[...]
E més fonch propossat per dits senyors de pahers que ja veuen que la campana nova no ha resexida y ara és vingut un mestre que la tornarà a fóndrer ab molta comoditat, que per ço delibéron lo fahedor.
Sobre assò lo dit magnífich consell acordà y desliberà que los senyors pahers puguen gastar en tornar a fóndrer dita campana fins a sinquanta lliures y, si gasten més, no se'ls sie pres a compte.
Die 9 dezembris 1629 Cervarie.
De y sobre les coses devall scrites per y entre los magnífichs Joan Guiu, Matheu Oriol y Onoffre Ortís, pahers de la vila de Cervera, de una part, y Pèrriz Frexanet, de Vilafranca de Perigot, bisbat de Serlach, regne de França, de part altra, és estada feta y firmada la capitulatió següent:
Primerament lo dit mestre Pèrriz Frexanet se obligue en buidar la campana de les ores y fer una campana de hores de bon so y thenor y, en cars no tingue lo so y thenor deu, la tomarà a buidar totes les voltes sie menester fins tingue lo so y thenor que convingue. Y los senyors pahers li han de donar la llenya, carbó, argila, manobra per fer los clots [y] cànem, y lo demés vingué a càrrech de dit mestre. La qual campana ha de donar asentada al cap del campanar, conforme està, y que los pahers hajen de donar hòmens per a pujar-la y demés aparatos.
E los dits senyors pahers promet[en] donar per les mans de dita campana y demés treballs al dit mestre Pèrriz 28 lliures, moneda barcelonesa.
Testes virgarii.
A de aver Pèrriz Freixanet, campaner, per la fàbrica de la campana de les hores se ha obligat fer bona y rebedora fer-la, qual li donen de mans vint-y-vuit liures, les quals li an de pagar de aquí al dia [espai en blanc]. Diem [al marge dret:] XXVIII liures.
A 12 de mars 1630 se féu la canpana de les hores, essent pahers mossèn Joan Fuster y jo Anthoni Guerau y mossèn Damià Casanoves y mossèn Thomàs Taroja, y fonch pujada a la ereta al cap de 8 dies. Any 1630.
[...]
E més fonch prepossat per mossèn Matheu Oriol y mossèn Jaume Sala, capitans de la confraria de Santa Maria de la present vila, com an determinat en lo consell de dita confraria ques fes un sepulcre a honor y glòria de Nostra Senyora per a què lo dia de la Asumptió de Nostra Senyora y la octava estiga ab la decèntia qual convé y que per a fer dit sepulcre té de gastar la dita confraria algunes 70 o 80 lliures y, puix la vila per a fer la campana del relotge de dita vila prengué la vila la campana de la confraria y ab altra occassió, demanant-se per part de dita confraria alguna remuneratió a la vila o satisfactió del preu valia dita campana, que ab semblant consell fonch determinat se li donàs deu liures, y que per so supplicaven al magnífich consell que axí ara se afegesca altres deu lliures, de manera que ab tot sien vint lliures.
Sobre la qual prepositió per dit magnífich consell fonch determinat que attès no se'ls féu la pòlisa de deu lliures, que ara se'ls fasa pòlisa de vint lliures, ab què de assí al devant no puga dita confraria ni sos capitans, los presents ni los sdevenidors, demanar per dita campana ninguna cosa.
[...]
A la qual magnífica prohomenia per los dits magnífichs senyors de pahers fonch proposat com ja here notori a tots com air, divendres, permettent-ho així nostre Senyor, fou servit de que la pedra salpicas en moltes parts del terme de la present vila, lo que, segons se diu, és estat per culpa de Hierònim Farran, campaner, per no haver fet ell bé son offici, que, si ell agués fet bé son offici, per ventura nos fore succehit de la manera succehy, per quant per no poder ell assistir al campanar per tenir ell arrendada la lleuda y estar ocupat ab sa botiga de sabater, no pot acudir a tot, y les unes coses no han de valer mancho per les altres, y axí sien servits deslliberar la fahedor, attés que ha fet moltes altres faltes, així en tenir lo rellotge ben construït y fer anar les hores de la manera convé y també en lo tocar als officis y també que se entén que de nit ferme lo rellotge.
E sobre de assò la dita magnífica prohomenia acordà y deslliberà que, per ara, se li done una correctió y que se li fasse un aransell del orde ha de tenir, així en lo del rellotge com en lo del tocar als officis, y quant no se smene y falte a ninguna de les coses contengudes en lo aransel se li donarà, que, encontinent, sens ajuntar altra prohomenia, los senyors de pahers lo traguen del campanar y posen altre en son lloch.
Nota de un cas molt portentos y casi miraculós que succehí en la present vila en lo any 1632.
A 4 del mes de febrer del dit any 1632, casi al mitxdia, se mogué un grandíssim temporal de vent de la part de ponent y casi pallerès, de la part de Balaguer, tan rezio y tan gran que feye tremir les cases y edificis, y succey que a les dues ores, alçant la campana dita lo Seny del Ladre per a tocar a vespres, lo vent se mete en ella y la féu anar ab tanta fúria que ab quatre voltes tingué los Ilibants enbolicats ab lo capsal y tota sola, sens què persona humana la tocas, lo dit vent la féu rodar com si fos un torn per espany de tres quarts molt bastans, ab tant que, de la fúria que aportave, dongué tres y quatre voltes sens tocar, cosa molt miraculosa y espantosa, ab tant que moltes persones, així ecclesiàstiques com seculars, muntaren al dit campanar y stigueren allí tot lo dit temps y espany de tres quarts, essent testimonis de vista de tot ab grandíssima admiració de que, sent la campana de gran pes y lo dit vent anant a bufades, que may paràs. Per lo qual se ha manat fer la present nota.
[...]
E també fonch suplicat per Simón Sisquer que ell tocave al matí y al vespre la Campana de les Ànimes sens ningún selari y axí que se servisquen tatxar-li alguna cosa.
Sobre això fonch deliberat per dit concell que a dit Sisquer se li trague pòlissa de 2 lliures, 10 sous
[...]
[...]
ítem fem deseixida de la quantitat de quatorse sous y deu diners y són per tants ne avem pagat, és a saber, 8 sous, 10 [diners], a Agustí Palmes, courer, per tornes de la campana de la capella de Sant Nicolau y sis sous a Joseph Reguer, fusté, per fer lo capsal de dita campana. Diem [al marge dret] XIIII sous, X [diners].
[...]
[...]
[Al marge esquerre:] Sobre el subir la campana.
Y últimamente, haviéndose lehído un memorial dado a dicho illustre ayuntamiento por los obreros de la parroquial iglesia de dicha ciudad, en el qual solicitan se sirva su señoría concederles el permisso para desazer una porción de texado de la casa del común de dicha ciudad y poner sobre ella algunas tablas para el fin de subir la campana Nueva al campanario, ofreciendo reponerle en su mismo estado y satisfacer qualquier daño se cause a la misma casa, fue resuelto y deliberado por dicho illustre ayuntamiento que se incerte o vacíe dicho memorial en el registro correspondiente y que, no aprobando nada de lo que han obrado los obreros sobre el asunto y sin perjuhísio de los derechos que pertenescan al ayuntamiento, se le dé el decreto siguiente: «Con las condiciones que explica el memorial se concede el permisso que se solicita».
[...]
[Al marge esquerre:] Refundició y consagració de tres campanes.
En lo dia catorse del mes de maig del any de la nativitat del senyor de mil vuit-cents vuytanta, invitada la reverent comunitat per lo senyor párroco y archipreste de esta ciutat lo reverent Juan Marigot, asistí aquella al acte solemne de consagració de tres campanas celebrada per lo il·lustríssim Salvador Casaftas, bisbe de la Seu de Urgel, a las cinc horas de la tarda del mateix dia, essent gran la concurrència y alegria dels vehints de la present ciutat. Ditas tres campanas, anomenadas antes vulgarment lo Timbau, lo Lladre y la Nova, existían trencadas y foren refundidas per lo campaner de Barcelona don Bonaventura Palles a espensas de alguns fills y vehints de esta ciutat
Foren padrins de la primera campana lo senyor alcalde don Joan Franquesa y donya Ramona Jené. Li posaren los noms de Soledat, Ramona, Filomena. De la segona campana foren padrins don Joan Lamich y donya Dolores Subiranes. Li posaren los noms de Vicenta, Concepció, Matilde. Y de la tercera campana ho foren don Anton Sampere y donya Dolores Montiu, posant-li los noms de Dolores, Trinitat, Josefa. Ditas tres campanas se han alsat y colocat feliçment baix la direcció del arquitecte don Geroni Montiu en la torre o campanar de esta parroquial iglesia, donat-ne la estrena en la vigilia del Corpus Christi del mateix any.
Lo pes de las campanas, batalls y cordas:
1'. Soledad, àlies Tibau: 41 quintas, 2 arrobas, 13 Huras.
2*. Vicenta, àlies Soledad [ha de dir: Nova]: 33 quintas, 1 arroba, 6 lluras.
3". Dolores, àlies Lladre: 13 quintas, 1 arroba, 4 Huras.
Suma de la suscripció que s'obrí entre los filis y vehins de esta ciutat: 5.213 rals.
Import de 8 quintas, 2 arrobas, 1 Hura, de metall que ha sobrad, a 16 duros lo quintà: 2.753 rals, 28 [maravedises].
Import del cuito: 2.000 rals.
Import de N. N., fill de Cervera, com a donatiu: 5.999 rals, 6 [maravedisos].
[Total:] 15.965 [rals, 34 maravedisos].
Aixís consta detalladament en los documents que òbran en lo archiu de la obra de esta parroquial iglesia de Santa Maria de esta ciutat de Cervera y se dóna aquí compte per memòria dels esdevenidors.
Crispí Borràs, prevere.
© Miscel·làn (2003) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-03-2024 |