El rellotge de l'Ajuntament de Vic

Mercadal i rellotge de Vic - Autor: CAÑELLAS, Miquel S.
Mercadal i rellotge de Vic - Autor: CAÑELLAS, Miquel S.

A mode de pròleg

Les trifulques sobre el rellotge de Vic, havien començat molt abans del que podria semblar. Les desavinences i reclamacions entre el municipi i el bisbat ja s’iniciaren al segle XV, quan els consellers de la ciutat exigiren per primera vegada als canonges, traslladar la màquina del rellotge de la Seu a la casa del Consell. Respongueren, els canonges amb una consueta concertada des d’antic, per la qual el municipi s’havia de fer de les tres quartes de les despeses de manteniment del rellotge de la Catedral, doncs la seva utilització en tocs de caire civil, així ho exigia. Plets, i discusions sobre el tema se succeiren al llarg dels segles següents: no era i havia estat des des de sempre, el de la catedral, el rellotge de la ciutat?. Però al segle XIX, les coses varen donar un tomb. A cavall d'una nova situació política, ni que fos transitòria, es va propiciar la posta en marxa d'una vella reivindicació. Fou durant el el trienni lliberal (1821-1823) un temps en que s'aplicà arreu d'Espanya la Constitució de Cadis i s'exclaustraren, per ordre governamental, una munió de convents masculins, quan el consistori de Vic obtingué (mitjançant la compra avantatjosa mitjançant una subhasta) la màquina del rellotge del convent de Sant Josep, una de les cases cnventuals de la ciutat que havia quedar erma de frares per l’aplicació del draconià decret. L'església estava en desaventatja i desassossec i en aquests moments no obriria pas un plet contra un ajuntament que volia tenir a casa l’ansiat rellotge secularment reivindicat. Això era "peccatta minutta" al costat del terrabastall de les exclaustracions. Ara si que hi hauria finalment un veritable "rellotge de Vic" . Es d'aquesta maquinària emblemàtica i de la torre civil que l'estotja, estrenada doblement en 1823 i 1827 que us parlem en les ratlles que segueixen a continuació.

Conjunt campanes - Autor: CAÑELLAS, Miquel S.
Conjunt campanes - Autor: CAÑELLAS, Miquel S.

Una màquina en subhasta

Si a l’atribolat religiós Fra Josep de la Concepció, l’anomenat per ofici “El Tracista”, li haguessin dit que dos cents anys més tard de signar els plànols del nou ajuntament vigatà, l’arquitecte municipal de torn li esmenaria la plana afegint una torreta per al rellotge damunt la torra barroca que ell havia dissenyat; o encara pitjor: si li haguessin notificat que la maquinària d’aquell primer rellotge municipal seria sostreta (any 1823) del campanar del que havia estat el seu convent.... segur que hauria dimitit “ipso facto” d’aquell encàrrec tant lluït. Les disposicions governatives d’exclaustració de convents durant el trienni lliberal (1820 –1823) havien posat en mans de l’anomenat Comissionat del Crèdit Públic, nombroses possessions i béns eclesiàstics que més tard van poder adquirir a preu de saldo particulars i corporacions. D’aquesta manera fou com l’ajuntament vigatà es va fer amb la primera màquina de rellotgeria procedent de l’ex-convent carmelità de Sant Josep, situat a la sortida de Vic, al carrer de Manlleu.

Les alegries duren ben poc

Però els daltabaixos de la política espanyola del segle XIX no havien fet només que començar. Ferran VII , amb l’ajuda de França, aconseguí imposar-se altra vegada amb l’absolutisme d’encuny jacobí i els frares recuperaren els seus convents i possessions. No cal dir que l’Ajuntament no va tenir més remei que acatar la nova legislació i tornar la maquinària als seus antics propietaris. Hem d’afegir però, que en honor a la veritat i a compte de dèbits per part dels frares, l’aprofitada maquinària encara va estar dos o tres anys més donant les hores al veïnat de la plaça, des de la seva caseta de les golfes municipals. Finiquitats els deutes i efectuada la devolució, es pot dir ben bé que les alegries municipals havien durat ben poc. Amb tot, la ciutat havia aconseguit construir definitivament la seva torre del rellotge. Ara però, amb un rellotge cec i mut, alguns ciutadans encara en podien fer major befa qualificant aquell d'obra de fàbrica com a "pila de maons escaldufats".

Carilló himne Sant Miquel dels Sants - Autor: CAÑELLAS, Miquel S.
Carilló himne Sant Miquel dels Sants - Autor: CAÑELLAS, Miquel S.

Torreta nova, màquina nova

Finalment però, les coses es van adreçar per la via del regateig i el tracte quan pocs anys més tard, després de dues ofertes presentades al consistori pel rellotger Crusat de Moià, l'Ajuntament de Vic es decantés per fer l'encàrrec definitiu, com es diu en les Actes municipals: “al rellotger de la ciutat”, el serraller i artesà Josep Tusquelles. Ell fou el constructor de la primera maquinària pròpia per a la torre del nou rellotge de Vic. Rodes dentades, pinyons, eixos i tirants, eren un conjunt estrafet més semblant a l'obra d'un manyà traçut que no pas a un enginy d’alta precisió. Tusquelles s'havia fet amb l'encàrrec de la nova maquinària pel preu pactat de 500 lliures. Una màquina, la d'en Tusquelles, que a bots i empentes a partir de l'any 1827, aconseguí traspassar amb èxit el llindar del segle XX.

Torreta del rellotge municipal - Autor: CAÑELLAS, Miquel S.
Torreta del rellotge municipal - Autor: CAÑELLAS, Miquel S.

Arriben canvis horaris

En aquests moments, les noves directrius europees sobre l’Hora Oficial en relació al meridià de Greenvich adoptades pel Parlament Espanyol en data 26 de juliol de 1900, forniren una bona excusa al consistori vigatà per rellevar la màquina d’en Tusquelles. L’Acta Municipal del dia 7 de desembre de 1900 ho deixava ben clar : “Es de imprescindible necesidad la compra de un nuevo reloj”. La construcció de la nova màquina fou encomanada al rellotger Josep Besses de Barcelona . La modernitat havia arribat acompanyada però, amb la intemperància sonora...i és que no tan sols l’esfera del nou rellotge expressava el que les disposicions oficials ordenaven (les hores es comptarien de les zero fins les vint-i-quatre) sinó que les campanades es multiplicaven fins a l’extenuació al toc de les vint-i-quatre hores de les dotze de la nit. Sota la pressió d’una ciutadania crucificada per la inacabable tocada d’esquellots d’un rellotge excessivament legal, l’ajuntament es va veure obligat a reclamar novament els treballs del rellotger barceloní per tal que readaptés la màquina a l’anterior sistema; molt més pràctic i més breu.

Esfera interior (165 cm diàmetre) - Autor: CAÑELLAS, Miquel S.
Esfera interior (165 cm diàmetre) - Autor: CAÑELLAS, Miquel S.

La mandra del "donar corda"

Però la comoditat enllamina i el rellotger Ramon Culí, seixanta anys després del rellotge d’en Besses, va suggerir al Consistori de Vic, la compra d’un nou enginy mecànic que subministraria l’empresa Blasco de Roquetes (Tarragona). Amb la nova màquina el funcionari municipal de torn s’estalviaria l'exercici diari de pujar diàriament a la sala de màquines a remuntar manualment les peses del rellotge de plaça. Va ser un matí assolellat de Festa Major de l’any 1963 quan s’estrenà la nova màquinària del rellotge amb remuntatge elèctric. Una gernació de vigatans era al peu de la torre per a escoltar també la propina anunciada: la melodia del flamant carrilló de sant Miquel dels Sants. En el darrer instant, una indiscreta llagosta de camp havia ocupat l'encaix metàl.lic per on havia de bascular el contactor de mercuri que havia d’accionar el motor del carrilló. El rellotger Culí amatent, va haver de posar en marxa el plà B, pujar a la sala de màquines i accionar el dispositiu manual. Tocà la melodia però davant d'una peça inconeguda tota la gent i la premsa de l'època varen coincidir en que als constructors de Roquetes o bé els fallava l’oïda o els havien enviat erròniament la partitura dels goigs de Sant Taló(¡).

Rellotge via satèl·lit

El darrer canvi de maquinària ( any 1995) l'hem d'ambientar en la última moda -errònia al nostre parer- de substituir els rellotges de funcionament mecànic ó mecànica pels enginys de tecnologia electrònica. L'exactitud horària, en el cas del rellotge electrònic és més precisa però com diu molt bé, l’expert reparador i restaurador de rellotges de campanar, Joan Pedrals, “es perd en autenticitat i es malbarata un patrimoni que garanteix un funcionament més que perfecte, si s'el manté en les degudes condicions i servei”. En el cas de Vic i el fet de que s'hagi desconnectat el toc de campanes en horari nocturn a partir de l'any 2001, ha provocat , més enllà d'altres queixes per aquesta parada inusual i atípica en rellotges de campanar, la inquietud anual de no tenir ni assegurat el toc nocturn de les dotze campanades de la nit d'Any Nou, que s’ha subsanat finalment a mesura que alguns dels afectats a la festa de la nit de sant Silvestre han fet arribar les seves queixes a l’administració municipal.

Rellotge 24 hores S.
Rellotge 24 hores

Una visió romàntico-històrica

La torre del nostre rellotge de Vic, no té ni de bon tros l’encís d’un campanar quasi màgic com el de l’Ajuntament de Praga, o la bellesa del de San Marco de Venècia ni la presència impactant del Big Ben de la torre de Londres, però dins del conjunt visual del nostre Mercadal representa una icona emblemàtica i genuïna de la ciutat de Vic. Quin vigatà no s’ha passejat de nit pel Mercadal contemplant la tènue llum o del sota voltes i les façanes presidides per la torre del rellotge del seu Ajuntament ? La visual que li dóna la llum projectada pels focus que posen en relleu els nombrosos detalls de la seva cara principal (des del peu fins al cimal de la gàbia abarrocada de les campanes ) fa que hom pugui observar encara amb més fruició l’encís d’un conjunt esvelt i ben proporcionat d’un monument en aparença gens pretensiós. Un monument que d'ençà aquell llunyà any 1823, ha esdevingut una peça imprescindible de la ciutat de Vic i de la visual arquitectònica i monumental de la seva plaça gran. Aquells "maons escaldufats" presidits per un disc o cercle de les hores, capçats per dues campanes "laiques" embolcallades per ferratges d'inspiració barroca, han esdevingut molt més que un epíleg arquitectònic de la casa de la ciutat, la seva presència ens parla de l'equil.libri i de la confrontació històrica dels dos poders mentre que amb la seva definitiva construcció s'imposa l'autonomia del poder civil.

CAÑELLAS, Miquel S. (22-02-2005)

  • Torre del Mercadal - VIC: Campanes, campaners i tocs
  • VIC: Campanes, campaners i tocs
  • BESSES, JOSÉ (BARCELONA) : Inventari de campanes
  • BESSES, JOSÉ (BARCELONA) : Inventari de rellotges
  • BLASCO, MANUFACTURAS (ROQUETES) : Inventari de campanes
  • BLASCO, MANUFACTURAS (ROQUETES) : Inventari de rellotges
  • TUSQUELLES, JOSEP (VIC) : Inventari de rellotges
  • Rellotges: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © CAÑELLAS, Miquel S. (2005)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 71 Visitants: 71 Usuaris: 0