Unes campanes ben equilibrades: les tècniques dels Campaners de la Catedral de València

Una de les primeres preguntes que fan els visitants a la Sala de Campanes de la Catedral de València és perquè costa tant d'alçar les campanes, i per què no tenen més contrapès, amb la qual cosa facilitaria el seu toc. Les respostes són múltiples, i estan basades en l'harmonia musical i en la conservació de les campanes, com anem a veure.

Un desequilibre secular

Sembla que la primera campana que va voltejar, cap a 1560, va ser la Maria, la campana major de la Catedral. La seua truja, de vella carrasca, continua sent el model per a les noves restauracions, degut a la seua forma harmoniosa. L'ample del braç equival a tres vegades l'ansa central, una mesura que es repeteix per totes les truges històriques d'Europa, mentre que l'ample superior correspon al doble. La truja té per tant un perfil cònic, que permet augmentar el pes on més efecte fa, en la part superior.

Vista de front, la truja equival a una campana invertida, posada damunt d'un braç. Efectivament, la part superior de la truja mesura tant com la boca de la campana, i la seua alçada per damunt del braç és similar a la que té la campana. Com que els eixos no estan en el centre sinó en la part inferior, la truja mesura tant com la campana més el braç, facilitant així no sols el seu toc manual sinó també donant un marge de seguretat, ja que per on passa la truja no arriba la campana a tocar.

En quant al contrapés, les campanes tradicionals de la ciutat de València, han sigut sempre pesades, vol dir que el pes de la truja no superava mai 2/3 parts del pes del bronze. Per què aquesta diferència? Per motius sonors i de conservació de la campana.

La campana, si està massa equilibrada, cau lentament, i el batall pega amb molta força sobre la campana, arribant a rebotar varies vegades i quedant-se pegat al bronze o amorrat, com deien els vells campaners. Si la campana té el desequilibre just, com el que tenen les campanes de la Catedral, el batall pega un cop i rebota, deixant que la campana continue sonant. Però el cop, més lleuger del batall, té un altre resultat molt més important encara: la longevitat de les campanes. Precisament per estar desequilibrades, per rebre batallades menys intenses, les campanes duren moltíssims anys més. Cal recordar que la Nova, és a dir la Violant, és de 1735, mentre que la Caterina, construïda per a una torre anterior, és de 1735 i el Jaume, ja fet per aquest campanar, és del 1429, i continua voltejant en totes les festes. La llarga durada no és incompatible amb l'intens ús, si les campanes estan correctament desequilibrades i si tenen els batalls adequats, fins i tot un poc menors en tractar-se de campanes tan antigues.

Unes tècniques pròpies

El desequilibre, necessari, de les campanes de la Catedral (el mateix que encara tenen les úniques campanes de la ciutat que conserven la truja original, les de Sant Valer de Russafa) precisa d'unes tècniques pròpies de toc.

Altres visitants es demanen perquè hem de deixar caure el cos pujat a la paret, per alçar les campanes. No observen que gastem la mateixa tècnica per voltejar-les també. La tècnica va relacionada amb la professionalitat dels campaners. Els antics campaners de la Catedral, que vivien en el mateix campanar, i que havien de voltejar al menys dos vegades cada dia (per al cor del matí i de la vesprada) utilitzaven les tècniques més racionals per limitar, per dosificar al màxim l'esforç muscular, en paraules de CRUZ ROMAN, en un article escrit en 1970, on certificava (en aquell moment amb tota la raó) el ocaso de las campanas y el fin de los campaneros tradicionales. La tècnica és molt simple: cal emprar l'energia que suposa el propi pes, i entrar en harmonia amb la campana, per fer el menor esforç possible, deixant-se caure quan la campana t'ho demana.

I si per alçar la campana cal deixar-se caure, també per voltejar-la cal utilitzar tot el cos, i el seu pes, i la força harmònica de braços i cames, per què la campana voltege, a gran velocitat, mentre es desenrotlla la corda. La tècnica, per tant, s'adapta a la necessitat de moure campanes tan desequilibrades, i de produir amb elles harmonies sempre diferents. Perquè justament, amb la varietat radica la diferència: cap vol de campanes de la Catedral de València (ni de les parròquies de la capital) és igual, degut a eixe canvi buscat de campanes en un sentit i un altre, a major o menor velocitat, i amb un ordre preestablert que permet la variació sense la improvisació.

Si les campanes estigueren més equilibrades, com és el cas de les campanes navarreses o aragoneses, l'esforç per començar-les a voltejar seria mínim, però la velocitat és tan lenta de gir que cal dos, tres, quatre persones per aconseguir (no sempre amb èxit) que agarren certa velocitat. A més, els batalls trenquen més a sovint, i també es trenquen les campanes, per lo qual s'ha de recórrer a tècniques diferents com batalls de canyes de fusta, que reboten més però no es parteixen tant.

I una última qüestió: les tècniques no busquen l'espectacle sinó el rendiment. Cal tocar amb la màxima harmonia amb el menor esforç possible, i per això cal utilitzar el cos, per moure campanes tan pesades i tan sàviament descompensades. Justament en el darrer curs de perfeccionament dels Campaners de la Catedral de València, que hem fet en la primavera del 2013, la línia conductora del curset era recordar l'elegància dels antics campaners, el menor esforç utilitzat, l'harmonia de tot el cos dedicat a moure campanes tan antigues, pesades i sonores. No és una reflexió casual: tocant amb estalvi d'energia, amb el menor esforç possible, el campaner, que no es cansa tant, es pot dedicar a comunicar, a expressar els sentiments més profunds de la comunitat. Què és justament ara la seua principal finalitat.

LLOP i BAYO, Francesc
(06-05-2013)

  • Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Conservació, manteniment: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © LLOP i BAYO, Francesc (2013)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 39 Visitants: 39 Usuaris: 0