Recorts i anyorances

Si de sempre es obligada la nostra devoció al Sant Grist del carrer de Sagunt, al pasar pet els entorns d’aquesta esglesia de Santa Mónica, al yore el retaulet cerámic instalat en son mur cuant per diverses circunstancies tristes o gojoses, ve nim ací, sempre... sempre, al primer pas, nostra mirada i prec, va dirigit al entrar en l’esglesia a la devota imatge que centra la capella de la Comunió.
Mes si d’antic ve asociada la doble testa, —devoció íntima i jolgori de carrer dedicat tant a Ella como al seu Fill Crucificat, ya prop de creuer —l’instant marca nostra mirada—, va dirigida al cor, situat damunt la porta de entrada, ahon sabem i veem es trova la imponent imatge profesional.
Es increible lo que suposa aIs nostres anys I perdre relativament la visió el descubrir allá dalt, al cobtrallum de la vidriera, la figura del Senyor Crucificat.
La majestuositat del silenci, l’etecte de vorel i, esfumarse, tot es completa en fervent oració ya per actual penar corn aquell encara recordat pas nos cap l’antic Convent de Sant Juliá, que era centre de Obres i Fortificacions...
¡Com recordem, mes agraim vostra protecció en aquells grans frets anguniosos de 1938...
Tot s’aná... i mosatros recordem aquells dies jorns ab esperansa I ilusió I ara en mig també, en mig de tant confús pervindre de fills, i de nets venirn ara gojosos esperant tot s’arregle, i tornem a viure en pau i tranquilitat tots, vivint plenament les festes del nostre Sant Grist de la Fe de la barriada junt al, ya sens perill Pare Tùúria, jardí I espai deportiu de la benvolguda Valencia, j la demarcació del carrer de Sagunt.