
| | Localització |
Cel·la de les campanes |
|---|
| Diàmetre (en cm) |
62.1 |
|---|
| Pes aproximat (en quilos) |
139 |
|---|
| Fonedor | MANCLÚS, SALVADOR |
|---|
| Any fosa |
1952 |
|---|
| Descripció |
ANNO EUCHARISTICO DIOECESIS COELSONENSIS 1952
Traducció del llatí: Bisbat de Solsona, any eucarístic de 1952.
STEPHANIA
STEPHANUS AUTEM PLENUS GRATIA ET FORTITUDINE FACIEBAT SIGNA MAGNA IN POPULO.
Traducció del llatí: I Esteve, ple de gràcia i fe, feia grans meravelles entre el poble.
PAROCHIA STI. STEPHANI DE BAGA.
Traducció del llatí: Parròquia de Sant Esteve de Bagà.
Marca de fàbrica: #FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS C. INDUSTRIA 27 VALENCIA#
Imatges: Sagrat Cor de Jesús i creu llatina. |
|---|
| Anses |
7 |
|---|
| Truja |
Ferro Manclús per voltejar. |
|---|
| Estat actual |
Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús.
|
|---|
| Mecanismes de toc |
Corda per voltejar connectada a la palanca amb cigonyal. Corda per repicar. Martell elèctric extern retràctil. |
|---|
| Intervencions |
Va ser fosa als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València l'any 1952 amb altres dos campanes. La mateixa foneria va fabricar la truja de ferro.
|
|---|
| Instal·lació |
La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
|---|
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Estefania (1) és un important element patrimonial de la Parròquia de Sant Esteve, situada a BAGÀ, en CATALUNYA. Aquesta peça va ser fundida per Manclús, Salvador, l'any 1952.
En quant a les inscripcions, aquestes aporten informació històrica i artística sobre la seva creació i dedicació.
Pel que fa a la conservació, es troba en un regular estat de conservació. Actualment, està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes, i es manté sostenida per la truja de ferro de la foneria Manclús.
La seva valoració és significativa, ja que no només representa una obra d'art i artesa del segle XX, sinó que també és un testimoni de la història religiosa i social de la localitat. La seva preservació és crucial per mantenir viva la memòria cultural de la comunitat. |
|---|
Autors de la documentació- CABALLÉ, Francesc [Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l'alt Berguedà] (2018)
- ALEPUZ CHELET, Joan [Anàlisi de les inscripcions] (30-01-2019)
- CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (16-07-2025)
| | Editor de la fitxa |
CIURANA I ABELLÍ, Blai |
|---|
| Actualització |
15-07-2025 |
|---|
| 1 Fotos |
|---|
|