Parròquia de Sant Esteve - BAGÀ CATALUNYA

Campanes actuals

Estefania (1)

(Referència 15169)

Localització Cel·la de les campanes
Diàmetre (en cm) 62.1
Pes aproximat (en quilos) 139
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1952
Descripció ANNO EUCHARISTICO DIOECESIS COELSONENSIS 1952
Traducció del llatí: Bisbat de Solsona, any eucarístic de 1952.
STEPHANIA
STEPHANUS AUTEM PLENUS GRATIA ET FORTITUDINE FACIEBAT SIGNA MAGNA IN POPULO.
Traducció del llatí: I Esteve, ple de gràcia i fe, feia grans meravelles entre el poble.
PAROCHIA STI. STEPHANI DE BAGA.
Traducció del llatí: Parròquia de Sant Esteve de Bagà.
Marca de fàbrica: #FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS C. INDUSTRIA 27 VALENCIA#
Imatges: Sagrat Cor de Jesús i creu llatina.
Anses 7
Truja Ferro Manclús per voltejar.
Estat actual Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús.
Mecanismes de toc Corda per voltejar connectada a la palanca amb cigonyal. Corda per repicar. Martell elèctric extern retràctil.
Intervencions Va ser fosa als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València l'any 1952 amb altres dos campanes. La mateixa foneria va fabricar la truja de ferro.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Estefania (1) és un important element patrimonial de la Parròquia de Sant Esteve, situada a BAGÀ, en CATALUNYA. Aquesta peça va ser fundida per Manclús, Salvador, l'any 1952.

En quant a les inscripcions, aquestes aporten informació històrica i artística sobre la seva creació i dedicació.

Pel que fa a la conservació, es troba en un regular estat de conservació. Actualment, està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes, i es manté sostenida per la truja de ferro de la foneria Manclús.

La seva valoració és significativa, ja que no només representa una obra d'art i artesa del segle XX, sinó que també és un testimoni de la història religiosa i social de la localitat. La seva preservació és crucial per mantenir viva la memòria cultural de la comunitat.

Autors de la documentació

  • CABALLÉ, Francesc [Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l'alt Berguedà] (2018)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Anàlisi de les inscripcions] (30-01-2019)
  • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (16-07-2025)
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 15-07-2025
1 Fotos

Maria del Carme (2)

(Referència 15170)

Localització Cel·la de les campanes
Diàmetre (en cm) 79.5
Pes aproximat (en quilos) 291
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1952
Descripció ANNO EUCHARISTICO DIOECESIS COELSONENSIS 1952
Traducció del llatí: Bisbat de Solsona, any eucarístic de 1952.
MARIA DE MONTE CARMELO
GLORIA LIBANI DATA EST EI DECOR CARMELI ET SAERON ALLELUIA IN HUJUS CAMPANAE BENEDICTIONIS CAERIMONIA FUERUNT PATRINI SPONSI ANTONIUS ARMENGOL ET MARIA A MONTE CARMELO GOMIS. PAROCHIA STI. STEPHANI DE BAGA
Traducció del llatí: La glòria del Líban li ha estat donada amb l’esplendor del Carmel i el Xaron amb al·leluia en aquesta campana durant la cerimònia de benedicció. Van ser padrins els esposos Antoni Armengol i Maria del Carme Gomis. Parròquia de Sant Esteve de Bagà.
Marca de fàbrica: "FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS C. INDUSTRIA 27 VALENCIA"
Imatges: Mare de Déu del Carme i creu llatina.
Anses 7
Truja Ferro Manclús per voltejar.
Estat actual Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús.
Mecanismes de toc Corda per voltejar connectada a la palanca amb cigonyal. Corda per repicar. Martell elèctric extern retràctil.
Intervencions Va ser fosa als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València l'any 1952 amb altres dos campanes. La mateixa foneria va fabricar la truja de ferro.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria del Carme (2) és un important element patrimonial de la Parròquia de Sant Esteve (BAGÀ), situada a CATALUNYA. Aquesta peça va ser forjada per MANCLÚS, SALVADOR, l'any 1952.

Les seves característiques patrimonials es centren en la seva procedència artesanal i la qualitat de la seva execució. Les inscripcions, que acrediten la seva data i l'artesania de la foneria, són un referent històric.

En estat de conservació regular, la campana està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes, i es manté amb la truja de ferro de la foneria Manclús. La seva valoració és significativa, ja que no només conserva un valor artístic i històric per la comunitat local, sinó que també representa la continuïtat de l'artesania de la foneria de la zona.

Autors de la documentació

  • CABALLÉ, Francesc [Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l'alt Berguedà] (2018)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Anàlisi de les inscripcions i decoracions] (30-01-2019)
  • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (16-07-2025)
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 15-07-2025
1 Fotos

Maria de Paller (3)

(Referència 15168)

Localització Cel·la de les campanes
Diàmetre (en cm) 116.4
Pes aproximat (en quilos) 913
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1952
Descripció Documentació parcial 95%
ANNO EUCHARISTICO DIOECESIS COELSONENSIS 1952
Traducció del llatí: Bisbat de Solsona, any eucarístic de 1952.
MARIA DE PALLER
LAUDO DEUM VERUM, PLEBEM VOCO, CONGREGO CLERUM, DEFUNCTOS PLORO, NIMBUM FUGO, FESTAQUE HONORO
Traducció del llatí: Lloo el Déu vertader, crido el poble, reuneixo el clero, ploro els morts, foragito les tempestes, honoro les festes.
CONSTRUCTA FUIT HAEC CAMPANA CUM COOPERATIONE DECONOMICA […]SSUS CIVILIS ET FIDELIUM ET AMICORUM PAROCHIAE STI. STEPHANI DE BAGA
Traducció del llatí: Aquesta campana va ser construïda per subscripció popular dels fidels i amics de la parròquia de Sant Esteve de Bagà.
Marca de fàbrica: "FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS C. INDUSTRIA 27 VALENCIA"
Imatges: Monograma de Maria i creu llatina.
Anses 7
Truja Ferro Manclús per voltejar.
Estat actual Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús.
Mecanismes de toc Corda per voltejar connectada a la palanca amb cigonyal. Corda per repicar. Martell elèctric extern retràctil.
Intervencions Va ser fosa als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València l'any 1952 amb altres dos campanes. La mateixa foneria va fabricar la truja de ferro.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria de Paller (3) és un element patrimonial de gran valor històric i artístic, ubicada a la Parròquia de Sant Esteve, a BAGÀ. Aquesta peça va ser fundida per MANCLÚS, SALVADOR, l'any 1952.

Les inscripcions visibles en la campana detallen [Aquí s'incloirien els textos exactes de les inscripcions, per exemple: "Maria de Paller" i la data de fundició], proporcionant informació sobre la seva dedicació i el seu origen.

En termes de conservació, es troba en regular estat, havent estat instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes, i està associada a una truja de ferro de la foneria Manclús.

La seva valoració resideix en la seva connexió amb la història local i l'art de la foneria de la zona de CATALUNYA. Representa un testimoni artesanal important que contribueix al patrimoni cultural de la comunitat.

Autors de la documentació

  • CABALLÉ, Francesc [Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l'alt Berguedà] (2018)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Anàlisi de les inscripcions] (30-01-2019)
  • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (16-07-2025)
  • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (16-07-2025)
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 15-07-2025
1 Fotos

Campana dels Quarts (A)

(Referència 15179)

Localització Estructura de ferro
Diàmetre (en cm) 45.3
Altura del bronze 45
Pes aproximat (en quilos) 54
Any fosa 1450ca
Anses 3
Truja Estructura de ferro sobre el campanar.
Estat actual Está lleugerament esquerdada. Ocupa una estructura de ferro forjat que corona el campanar.
Mecanismes de toc Martell extern per gravetat desconnectat.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campana dels Quarts (A), ubicada a la Parròquia de Sant Esteve (BAGÀ) i datada aproximadament de l'any 1450, presenta un valor patrimonial significatiu. Aquesta campana està coronada per una estructura de ferro forjat que forma part del campanar.

En termes de conservació, es destaca que l'objecte es troba lleugerament esquerdat. Les inscripcions, que constitueixen un element clau de la seva història, han de ser documentades detalladament.

Pel que fa a la valoració, es recomana l'apertura d'un expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament, la reparació es limita a la soldadura. És important notar que, si fos necessari el seu reemplaçament, aquest pot ser fet amb una campana de distinta afinació.

La Regió d'aquest element patrimonial és CATALUNYA.

Autors de la documentació

  • CABALLÉ, Francesc [Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l'alt Berguedà] (2018)
  • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (16-07-2025)
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 15-07-2025
1 Fotos

Campana de les hores (B)

(Referència 15180)

Localització Estructura de ferro
Diàmetre (en cm) 81.6
Pes aproximat (en quilos) 315
Any fosa 1420
Descripció Documentació parcial 95%.
La campana té una inscripció molt habitual a les campanes gòtiques, especialment a les més antigues. És la següent: "METEM SATAM SPOTANEAM HONOREM DEO ANO MCCCCXX". Aquesta està incompleta i té nombroses errades. Correctament seria: "MENTEM SANCTAM ET SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIE LIBERATIONEM ANNO MCDXX". Es podria traduir així: "DE MANERA PIADOSA I VOLUNTÀRIA, SONO EN HONOR DE DÉU I PER A ALLIBERAR LA MEUA PÀTRIA ANY 1420"
Imatges: Eccehomo, Calvari, Santa Maria, imatge no identificada, moneda (x4) i escut no identificat.
Anses 3
Truja Estructura de ferro sobre el campanar.
Mecanismes de toc Martell extern per gravetat.
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d'Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campana de les hores (B), situada a Sant Esteve (BAGÀ), representa un important patrimoni artístic i històric, datada aproximadament per l'any 1420.

Les seves inscripcions, que cal citar detalladament, són fonamentals per la comprensió de la seva cronologia i funció.

Pel que fa a la conservació i valoració, és imprescindible iniciar un expedient per declarar-la Bé d'Interès Cultural. En termes de restauració, es estableixen protocol·les estrictes: en cas de trencament, només es permet la soldadura. Si fos necessari el reemplaçament, es pot utilitzar una rèplica.

Aquesta peça és un testimoni de l'art sacre de CATALUNYA, requerint protecció i manteniment per preservar la seva memòria històrica.

Autors de la documentació

  • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (16-07-2025)
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 15-07-2025
1 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 13-05-2026

    Connectats: 93 Visitants: 92 Usuaris: 1 - francesc