| Alçada del campanar | 27.79 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 875 metres. Església de transició entre el romànic i el gòtic, erigida entre el 1339 i el 1435. Consta d'una nau de quatre trams coberta amb una volta de canó seguit lleugerament apuntat sobre imposta i de dos passadissos laterals, un graó més alts, coberts alguns dels seus trams amb una volta ogival simple, algun altre amb una volta de canó perpendicular a l'eix de la nau; estan separats de la central per robustos pilars rectangulars; entre uns trams i els altres hi ha passos baixos sota arcs torals de mig punt; queden oberts a la nau central per arcs formers apuntats. La nau està capçada per un absis poligonal de sis costats per l'exterior i semicircular per l'interior; queda cobert per una volta de quart d'esfera damunt una senzilla imposta; té un arc presbiteral de mig punt per damunt del qual, en el mur que tanca la volta de la nau, hi queda oberta una petita rosassa amb vitralls. Els murs del temple són de carreus ben escairats i irregulars en alguns panys (en l'absis, en els pilars); en la majoria són matussers o de maçoneria una mica barroera; tenen un notable gruix. Una capella fonda, amb el Santíssim, es troba a la dreta a tocar a l'absis; està coberta per una cúpula semiesfèrica sobre petxines i té decoració barroca. Hi ha dues portalades ogivals, una al frontis amb quatre arquivoltes i bordó i amb una bonica finestra a mitja alçada amb l'arc apuntat calat; està descentrada respecte de l'eix del frontis; l'altra, al mur lateral de tramuntana, just al costat mateix del campanar, també amb quatre arquivoltes que, igual com en l'altra portalada, descansen en impostes i en fines columnetes adossades als brancals i amb un sòcol comú. Totes dues portalades queden a l'alçada dels carrers circumdants, més amunt que el sol del temple i per aquest motiu tenen unes graonades interiors per arribar-hi. A la portalada principal a ponent li correspon un digne cancell vidriat. Dimensions: 25'12 x 9'34 x 15'73 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada de les tres naus fa 18'17 metres; la cúpula de la capella fonda té un alçada de 10'10. Guarda una creu reliquiari bizantina del segle XI o XII d'ànima de fusta coberta de planxes d'argent daurat; fa 31 x 16 centímetres; porta una inscripció en llengua grega. Campanar merament funcional, compacte com una torre de defensa, segurament del gòtic tardà. Té planta gairebé quadrada (6'20 x 5'80 m) amb murs de carreus petits i irregulars però grans a les cantoneres. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, menys a les cares del frontis i a l'oposada que dóna a llevant en les quals se'n troben dues; hi pengen quatre campanes. Està coronat per una minsa cornisa amb gàrgoles al centre de cada costat i per un terrat amb barana metàl·lica sostinguda per quatre pilars quadrats situats als angles; al seu damunt s'aixeca una torrella quadrada de dos cossos poc alts; el superior té els caires destacats i un rellotge d'esfera incorporat; al seu damunt hi ha una estructura metàl·lica amb dues campanetes, estructura que no ha estat considerada en el càlcul de l'alçada. Per pujar al campanar cal primer fer-ho per una escala de cargol de ferro; està aixecada tot just passat el cancell a mà esquerra; primer queda inserida en el gruix del mur; segueix dreta aferrada a aquest mur pel seu interior fins a situar-se damunt del portal; allí es bifurca ja fora del mur; cada branca va cap al mur lateral respectiu. La de l'esquerra entra, després d'una porta de ferro, dins del campanar. Fins aquí l'estructura de l'escala de ferro era estreta. A partir del campanar es fa més ampla, també de ferro i de cargol. Entra a la cel·la per una estructura cúbica de ferro. Per accedir al terrat hi ha una altra escala, de gat ara, encerclada d'arcs protectors i s'hi accedeix a través d'una trapa. Tota aquesta estructura metàl·lica és de recent instal·lació. Es veu sòlida i pràctica. Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 27'79 metres. Esveltesa: 4,4 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-3052 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| FUNDICIÓN DE SALVADOR MANCLÚS | Gran fundición de campanas Salvador Manclús | 1970 |
| D. P. | Bagà torna a celebrar la trobada de campaners | 2013 |
