| Localització |
Cel·la de les campanes |
|---|
| Diàmetre (en cm) |
79.5 |
|---|
| Pes aproximat (en quilos) |
291 |
|---|
| Fonedor | MANCLÚS, SALVADOR |
|---|
| Any fosa |
1952 |
|---|
| Descripció |
ANNO EUCHARISTICO DIOECESIS COELSONENSIS 1952
Traducció del llatí: Bisbat de Solsona, any eucarístic de 1952.
MARIA DE MONTE CARMELO
GLORIA LIBANI DATA EST EI DECOR CARMELI ET SAERON ALLELUIA IN HUJUS CAMPANAE BENEDICTIONIS CAERIMONIA FUERUNT PATRINI SPONSI ANTONIUS ARMENGOL ET MARIA A MONTE CARMELO GOMIS. PAROCHIA STI. STEPHANI DE BAGA
Traducció del llatí: La glòria del Líban li ha estat donada amb l’esplendor del Carmel i el Xaron amb al·leluia en aquesta campana durant la cerimònia de benedicció. Van ser padrins els esposos Antoni Armengol i Maria del Carme Gomis. Parròquia de Sant Esteve de Bagà.
Marca de fàbrica: "FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS C. INDUSTRIA 27 VALENCIA"
Imatges: Mare de Déu del Carme i creu llatina. |
|---|
| Anses |
7 |
|---|
| Truja |
Ferro Manclús per voltejar. |
|---|
| Estat actual |
Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús.
|
|---|
| Mecanismes de toc |
Corda per voltejar connectada a la palanca amb cigonyal. Corda per repicar. Martell elèctric extern retràctil. |
|---|
| Intervencions |
Va ser fosa als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València l'any 1952 amb altres dos campanes. La mateixa foneria va fabricar la truja de ferro.
|
|---|
| Instal·lació |
La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
|---|
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Maria del Carme (2) és un important element patrimonial de la Parròquia de Sant Esteve (BAGÀ), situada a CATALUNYA. Aquesta peça va ser forjada per MANCLÚS, SALVADOR, l'any 1952.
Les seves característiques patrimonials es centren en la seva procedència artesanal i la qualitat de la seva execució. Les inscripcions, que acrediten la seva data i l'artesania de la foneria, són un referent històric.
En estat de conservació regular, la campana està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes, i es manté amb la truja de ferro de la foneria Manclús. La seva valoració és significativa, ja que no només conserva un valor artístic i històric per la comunitat local, sinó que també representa la continuïtat de l'artesania de la foneria de la zona. |
|---|
Autors de la documentació- CABALLÉ, Francesc [Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l'alt Berguedà] (2018)
- ALEPUZ CHELET, Joan [Anàlisi de les inscripcions i decoracions] (30-01-2019)
- CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (16-07-2025)
|
| Editor de la fitxa |
CIURANA I ABELLÍ, Blai |
|---|
| Actualització |
15-07-2025 |
|---|
| 1 Fotos |
|---|