| Localització | Sala alta de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 81 |
| Pes aproximat (en quilos) | 308 |
| Any fosa | 1577 |
| Descripció |
La campana, de bella factura gòtica, té una senzilla inscripció en llatí, no fàcil de llegir: " ✚ aue + maria + gratia plena + dominus + tecum + benedicta " escrita amb lletra minúscula gòtica i amb una primera creu major, d'inici del text, i creus més petites de separació. És una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28 on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que pot traduir-se com US SALUDO, MARIA, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VOS". La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos. Continua amb la salutació d'Isabel a la seua cosina Maria en Lc 1:42 "BENEDICTA TU INTER MULIERES, ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI" que sol traduir-se com BENEÏDA VOS ENTRE LES DONES I BENEÏT EL FRUIT DEL VOSTRE VENTRE. En el mig, coberta per l'electromall (sembla que no tenien altre lloc per posar-lo) un símbol que no podem identificar i la data "I S 7 7". La lectura és provisional, justament a causa de l'electromall. Cal dir que seria coherent escriure en aquell moment ja en xifres, però la campana sembla un segle anterior, tant pel tipus de lletra com per el cinturó amb sivella i una cinta que penja on segurament posa "aue maria" (no documentat) i també per una característica pròpia de les campanes antigues com és que el cordó central dels tres del mig peu és més gruixut, ja que sembla que pensaven que millorava la sonoritat de la campana. Es tracta de la peça més extraordinària i de més alt valor patirmonial del conjunt. |
| Terç (T) |
(2 cordons fins) " ✚ aue + maria + gratia plena + dominus + tecum + benedicta " (2 cordons fins) |
| Mig (M) |
(09) (símbol no reconegut) / "I S 7 7" (cinturó que envolta la campana amb sivella i inscripció a l'extrem de la cinta que penja, segurament "aue maria") |
| Mig peu (MP) | (3 cordons junts, el central més gruixut) |
| Peu | (3 cordons fins) |
| Truja | Biga de fusta |
| Estat anterior | La campana de rellotge, del segle XVI, té el mèrit de ser conservada durant la guerra (1936-1939) pel seu ús civil, al contrari de les campanes litúrgiques que foren baixades i desaparegueren. |
| Estat actual |
La campana, ubicada correctament per baix de la campana dels quarts, penja d'una biga de fusta amb els corresponents tirants de recent factura industrial. L'electromall està posat, per ignorància o per mala fe, justament en el costat on es troba tant la civella i la seva inscripció com, i més important, la data de la campana. La campana no duu batall intern, com és habitual en les campanes horàries. |
| Mecanismes de toc | Electromall |
| Valoració | Cal incoar expedient per declarar-la Bé Nacional d'Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La Campana de les Hores (B), ubicada a la Parròquia de Santa Maria del Mar de Palamos i forjada el 1577, presenta característiques patrimonials notables. La campana, situada sota la campana dels quarts, es sustenta en una biga de fusta amb tirants de recent fabricació industrial. L'inscripció a la civella, que es pot llegir com "✚ aue + maria + gratia plena + dominus + tecum + benedicta", reflecteix la devoció religiosa de l'època. La data "I S 7 7" gravada al cinturó que envolta la campana, juntament amb un símbol no reconegut (9), confirma la seva data de fabricació. La campana no presenta batall interior, una característica habitual en les campanes horàries. La seva conservació actual, tot i la intervenció de l'electromall que ha afectat la inscripció, la fa un exemplar singular. Per a la seva declaració com a Bé Nacional d’Interès Cultural, és necessari incoar un expedient. En cas de danys, la campana pot ser reparada per soldadura. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 24-01-2026 |
| 29 Fotos | |
