| Localització |
Sala de les Campanes |
|---|
| Diàmetre (en cm) |
57 |
|---|
| Altura del bronze |
40 |
|---|
| Vora |
5 |
|---|
| Pes aproximat (en quilos) |
107 |
|---|
| Fonedor | MANCLÚS, SALVADOR |
|---|
| Any fosa |
1991 |
|---|
| Descripció |
La campana té al terç una inscripció amb el seu nom: "EMILIA". Al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA". També al mig disposa de la següent inscripció: "DONADA POR LA FAMILIA APARICI-MELCHOR / A LA PARROQUIA DE / NUESTRA SEÑORA DE LA ASUNCION / DE LA VALL D´UXO / SEGUNDO CENTENARIO. ABRIL DE 1991.". Aquesta recull, en primer lloc, el nom dels donants. Seguidament està el nom de la parròquia i el del poble. Finalment trobem un text al·lusiu a la fosa de la campana, que es va pujar al campanar amb motiu de les festes del segon centenari de la finalització del campanar. |
|---|
| Terç (T) |
(2 cordons)
(06) "EMILIA"
(2 cordons)
|
|---|
| Mig (M) |
(00) (imatge de la Mare de Déu del Pilar)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
(06) "DONADA POR LA FAMILIA APARICI-MELCHOR / A LA PARROQUIA DE / NUESTRA SEÑORA DE LA ASUNCION / DE LA VALL D´UXO / SEGUNDO CENTENARIO. ABRIL DE 1991." |
|---|
| Mig peu (MP) |
(cordó) |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Repic i volteig automàtic. |
|---|
| Truja |
Truja de ferro imitant fusta de Manclús. |
|---|
| Estat actual |
La campana està en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Té una truja de xapa metàl·lica amb un perfil que tracta d'imitar el de tradicional valencià de fusta. Està mecanitzada amb electromall monofàsic i motor d'impuls. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
|
|---|
| Mecanismes de toc |
(03) electromall monofàsic, (09) motor d'impuls |
|---|
| Intervencions |
Aquesta campana va ser fosa l'any 1991 amb motiu de les festes del segon centenari del campanar. A l'igual que la resta de bronzes, es va fondre als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La mateixa foneria la va instal·lar i dotar amb mecanismes toc automàtic. |
|---|
| Propostes |
La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Igualment cal reforçar el batall amb cable de seguretat. |
|---|
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
|
|---|
| Valoració |
Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
|---|
| Instal·lació |
La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
|---|
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
Resum de les Característiques Patrimonials de la Campana “Emília” (Parròquia de l’Assumpció, La Vall d’Uixó)
La campana “Emília”, forjada per Salvador Manclus el 1991, representa un valuós element patrimonial de la COMUNITAT VALENCIANA. La seva fabricació, realitzada per la Fàbrica Salvador Manclus, C. Industria, 27 a València, es reflecteix en les inscripcions que la configuren: “EMILIA” i una imatge de la Mare de Déu del Pilar.
La campana va ser donada per la família Aparici-Melchor a la parròquia de l’Assumpció de La Vall d’Uixó, commemorant el segon centenari de la parròquia i documentant-se el 1991.
En termes de conservació, la campana es troba en estat regular, instal·lada a una finestra de la sala de campanes. La truja, de xapa metàl·lica, imita el perfil tradicional valencià de fusta. L’equipament mecànic, amb electromall monofàsic i motor d’impuls, juntament amb el batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, evidencia la modernització de la campana.
La campana “Emília” és considerada un element interessant, i la possibilitat de refondre’la en cas de trencament, juntament amb la documentació existent, enforteix el seu valor patrimonial.
|
|---|
Autors de la documentació- LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (01-03-1991)
- ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (25-04-2016)
|
| Editor de la fitxa |
ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualització |
21-09-2018 |
|---|
| 8 Fotos |
|---|