Campana dels quarts (A) - Torre de la Vetlla i rellotge de Calendura - ELX (COMUNITAT VALENCIANA)
| (Referència 4713) | |
|---|---|
  | |
| Localització | Campanar (sala alta) |
| Diàmetre (en cm) | 47 |
| Altura del bronze | 40 |
| Vora | 5,5 |
| Pes aproximat (en quilos) | 60 |
| Fonedor | BALLE, JOAQUIM |
| Any fosa | 1572 |
| Descripció | La campana presenta una breu epigrafia gòtica: "+ ihs maria tedeum laudumus fedomi" L'inici correspon a l'abreviatura del nom de Jesús en grec, mentre que la resta està en llatí. L'expressió "Jesús Maria i Josep" apareix en el segle XVI i és molt habitual en el XVIII, formant en moltes campanes l'inici obligat de la frase. La fórmula "Jesús Maria" és la primera vegada que apareix en terres valencianes. Continua amb les primeres estrofes del Te Deum "TE DEUM LAUDAMUS: TE DOMINUM CONFITEMUR", amb diversos errors: per una part posen juntes les dues primeres paraules i les dues últimes; confonen la "t" per la "f" (relativament semblants, sobre tot per al qui no sap llegir) i no acaben la paraula, per manca d'espai. Igualment la "a" de "laudamus" està feta amb una "u" invertida, que a primera ullada sembla una "a". L'expressió vol dir A VÓS DÉU LLOEM, US RECONEIXEM SENYOR (US CONFESSEM COM A SENYOR) i forma part de Te Deum anomenant també Himne Ambrosià perquè el seu autor tradicional era Sant Ambròs. També fou atribuit a Sant Agustí o Sant Hilari, però sembla segur que el seu autor fora Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). És un himne utilitzat durant l'any fora de Quaresma, en les Octaves de Pasqua i de Nadal, en les Solemnitats i en les Festivitats. Per baix hi ha una Mare de Déu erecta amb Nen, de factura renaixentista. Està acompanyada de dos escuts municipals: un castell amb dos torres, la més alta probablement amb una campana damunt, i rodejat de la inscripció, en majúscula gòtica " .+. SAGELL # DELA # BILA # DE # ELG # " |
| Espatlla (H) | (2 cordons) / (3 cordons) |
| Terç (T) | (2 cordons) / "+ ihs maria tedeum laudumus fedomi" (00) (Mare de Déu erecta amb Nen, de factura renaixentista) (04) (08) (segell municipal: un castell amb dos torres, la més alta probablement amb una campana damunt, i rodejat de la inscripció, en majúscula gòtica " .+. SAGELL # DELA # BILA # DE # ELG # " |
| Mig peu (MP) | (3 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Quarts del rellotge - Amb l'ajuda d'un ninot, tradicionalment anomenat "Calendureta" |
| Tocs actuals de campanes | Quarts del rellotge - Amb l'ajuda d'un ninot, tradicionalment anomenat "Calendureta" |
| Truja | Tronc de fusta reforçat amb tira de ferro |
| Estat actual | La campana presenta desgast en tres parts, per toc de martell exterior. El motiu de la restauració en 2008 és per que des de fa anys s'ha desplaçat la ballesta que frena la caiguda del mall, i per tant aquest pega més baix que la boca. El suport estava fixat a la fusta i els dos cargols havien cedit. El ninot mesura 95 cm d'alçada, i té els peus clavats dins la torre, de manera que no duu sabates. |
| Protecció | Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145375 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal·lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 12-12-2020 |
| 58 Fotos | |