Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 35.5
Altura del bronze 32
Vora 3
Pes aproximat (en quilos) 26
Fonedor DENCAUSSE ROUSSE, JUAN
Any fosa 1895
Descripció La campana té tres anses, una de les quals està parcialment trencada. En l'espatlla i terç hi ha un grup de dos cordons. A més, en el terç també té una garlanda amb motius vegetals. En el mig hi ha una imatge de Sant Pere apòstol amb les claus i el gall. En el pedestal de la imatge està l'any de fosa: "J8 / 95". A més, en el mig peu té tres cordons i en el peu dos més.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
(garlanda amb motius vegetals)
Mig (M) (06) (Sant Pere apòstol) "J8 / 95"
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (garlanda amb motius vegetals)
Tocs tradicionals de campanes Volteig manual.
Tocs actuals de campanes Volteig manual amb corda al cigonyal.
Truja Fusta 2001 Técnica y Artesanía
Estat actual Està instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i dotada de cigonyal amb corda per als vols manuals. Té batall amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc Toc exclusivament manual, cigonyal (09).
Intervencions Restaurada per 2001 TÉCNICA YA RTESANÍA en 2019. El bronze es va netejar per dins i per fora i la dotaren amb una truja nova de fusta.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes No té marca de fàbrica però es pot atribuir al fonedor Juan Dencausse, actiu a Barcelona en les dècades finals del segle XIX. Procedeix de la perduda ermita de la casa del senyor Paco, actual Facultat de Belles Arts. Angelita "la Sariera" la va donar a l'ermita de Sant Isidre.
Autors de la documentació
- ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (17-07-2005)
- LLOP i BAYO, Francesc (16-06-2019)
- ALEPUZ CHELET, Joan; JUAN PALACIO, Vicent; MARTÍNEZ LEÓN, José Antonio (13-06-2025)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 17-08-2025