Inventari de campanes

Parròquia de Sant Miquel Arcàngel - BENIFALLIM (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 109)


Data de construcció Finals del XIX
Descripció El campanar està construït a un lateral de la façana principal de l'església parroquial. És de planta quadrada i té tres cossos. El primer és completament llis i sols disposa d'una espillera. Al segon cos hi ha quatre finestres amb arc de mig punt, emmarcades per un marc rectangular. L'arc de les finestres estan també emmarcades per unes motllures. El tercer cos té dos altures. La primera té quatre finestres i arcs en diagonal als angles. La primera altura també té quatre finestres però està tapiada. Té una creu amb penella i una imatge de Sant Miquel. La torre té una escala interior de caragol amb ull obert, situat al centre del campanar. A la part posterior de la torre està la caseta del rellotge. L'escala arriba fins a la sala de les campanes, espai cobert per una volta semiesfèrica.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Hi ha alguns a l'escala, la major part de la segona meitat del segle XX
Estat original Les campanes estaven instal·lades amb truges de fusta de perfil tradicional local. Aquestes tenien llargues cordes unides als batalls i la mitjana segurament tenia una maça horària exterior.
Estat actual L'estat de conservació del campanar és bo. La important maquinària del rellotge està guardada al seu lloc original però no funciona. Les tres campanes estan instal·lades amb truges de ferro de la foneria Roses i mecanitzades amb motor de vol continu i mig vols. La gran té un electromall monofàsic i les altres dos disposen d'electromalls trifàsics. Els batalls estan lligats i reforçats amb cable de seguretat.
Campanes Té un conjunt de tres campanes. La més xicoteta va ser fosa l'any 1964 als tallers de la foneria de Roses d'Atzeneta d'Albaida i està dedicada al Sagrat Cor de Jesús. La major és del mateix taller i any i està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. La mitjana és l'única anterior a 1936 i segurament va ser fosa per l'avi del fonedor de les altres dos, Vicente Roses i els seus fills. Està dedicada a Sant Miquel Arcàngel, titular del temple parroquial.
Tocs tradicionals de campanes Les campanes es repicaven de forma manual des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i es voltejaven des de la sala de les campanes. La mitjana segurament interpretava tocs horaris.
Tocs actuals de campanes Les tres campanes es voltegen i repiquen automàticament.
Intervencions El campanar es va construir a finals del segle XIX i segurament estava ja finalitzat en 1899, quan es va fondre una campana. És possible que sols aquesta se salvés de la destrucció durant la Guerra Civil (1936-1939) i en 1964 la foneria Roses d'Atzeneta va fondre una campana més gran i altra més xicoteta. A més, va fabricar les truges de fusta per a aquestes campanes i l'altra. Als motors figura el nom de"S. MANCLUS" per tant la mecanització del conjunt és posterior, efectuada possiblement al voltant dels anys 80. Les tres es dotaren amb electromalls trifàsics, mig vol i motors de vol continu. L'any 2017 l'electromall de la gran ja era monofàsic.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Els motors s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar. Igualment cal renovar els electromalls trifàsics per altres monofàsics i retirar els migs vols perquè els motors d'impuls poden suplir la seua funció.
Autor
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (03-06-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau M [Documentació del campanara i les campanes] (10-03-2017)
  • Matraca
    Té dos matraca de mà una amb una biela i forma allargada i altra amb una fusta plana i uns ferros que al moure'ls feien el soroll típic d'aquests elements.

     

    Rogle, roda de campanes
    Està situat a la sagristia, sobre unes bigues de fusta.

     

    16 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 14-04-2020

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sala de les CampanesSagrat Cor de Jesús (1)ROSES ATZENETA19645596
    Sala de les CampanesSant Miquel Arcàngel (2)ROSES E HIJOS, VICENTE 189975244
    Sala de les CampanesMaria dels Dolors (3)ROSES ATZENETA196485356

    Rellotges

    Rellotge mecànic (1)


    Existent Parat
    Cabrestant (argue)

    Data de construcció 1700-1800
    Descripció Dins de la caseta de l'actual rellotge, i sota aquest, trobem l'antic rellotge de ferrer desballestat, de datació incerta però possiblement del segle XVIII, del qual en queden bastants peces. En concret el tren de soneria es troba quasi complet, encara que falta la roda comptadora i el venterol està trencat. Pel que fa al tren de marxa, es conserva el barril, la imperial i la roda segona, sense haver-se localitzat el pèndol, la roda caterina o l'escapament. Els majors buits els trobem en la mateixa estructura, doncs només s'ha trobat un dels suports centrals per allotjar els eixos o arbres. No obstant, donada la gran quantitat de deixalles i runes en la sala i adjacents, així com en el pou dels pesos, és factible que la resta del rellotge, o part d'ell, puguen romandre pels voltants. Pel nombre de peces existents podem considerar que el rellotge s'ha conservat i no són simplement peces soltes, que es tracta d'un rellotge de gàbia amb els trens adossats, i que es podria reconstruir refent aquells elements que no hagen sobreviscut, cosa recomanable per tractar-se d'un patrimoni important de la població i pel fet que molts pocs rellotges de gàbia s'han conservat en la Comunitat, sent aquest un exemple de l'antiga tècnica de mesurar el temps civil en les poblacions
    Editor de la fitxa RUIZ i ENGRA, Antoni
    Actualització 03-05-2025
    29 Fotos
    Rellotge mecànic (2)


    Existent Parat
    Pinyó i roda de remuntatge (reducció de velocitat)

    Data de construcció 1800-1850
    Descripció La construcció d'aquest rellotge es podria situar entorn de l'any 1850, d'estructura clàssica amb els trens adossats però ja amb el sistema de serra i caragol. El rellotge està realitzat amb tècniques constructives que ens situen ja en l'estadi previ als rellotges industrials fabricats en sèrie, com el fet d'haver abandonat la unió dels elements sustentants amb falques de ferros i substituir-les amb caragols i femelles; la seua fabricació ha abandonat la forja com a tècnica per a realitzar les diferents peces però la maquinària encara conserva l'esquema tradicional dels rellotges de torre. Està situat a una habitació annexa al campanar i comunicada amb aquest però sense funcionar. Tocava les hores amb repetició

    Autors de la documentació

    • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau M [Documentació de la maquinària] (10-03-2017)
    Editor de la fitxa RUIZ i ENGRA, Antoni
    Actualització 03-05-2025
    21 Fotos
    Inventari general de rellotges
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • BENIFALLIM: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2025)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 10-12-2025

    Connectats: 119 Visitants: 118 Usuaris: 1 - francesc