Inventari de campanes

Reial Fàbrica de la Ceràmica de l'Alcora - L'ALCORA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 14448)


Campanes La Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana de l'Alcora va obrir les seues portes l'1 de maig de 1727, baix la promoció d'En Bonaventura Abarca de Bolea y Ximénez de Urrea, IX comte d'Aranda. Recent erigida la fàbrica la seua gerència emeté unes Ordenances per a la regulació del treball, en les quals s'especificava la necessitat que els treballadors s'acolliren –baix pena de sanció– als senyals que la campana tocaria a l'entrada i l'eixida del tall:

«Mandamos que ninguno entre, ni se levante del trabajo, sino es con el toque de la Campana, que tocará á la hora señalada, permitiendose, que puedan tardar los oficiales un quarto de hora, como no sea por vicio, pero si se tardare mas, no se accepte ya por aquella mañana, ó tarde, sino que se señale su falta por el Portero, como sino huviera concurrido, bien entendido, que quando assi no será admitido por llegar tarde, será dueño el laborante de emplear la mañana, ó tarde en lo que bien le parezca, y esto se entenderá, como el Director no ordene que se le haga bueno»

En la pràctica quotidiana, aquella ordenança deixava en mans dels patrons de la fàbrica –i de la seua ètica professional– el control del temps de la jornada laboral dels seus treballadors. Els caps farien sonar la campaneta que penjava de l’espadanya de la fàbrica de bon matí, per a cridar als treballadors al treball; segurament a migdia, per al merescut recés del dinar; i a la vesprada, per a anunciar la fi de la jornada laboral, com acredita la crònica periodística que Joaquín Castelló, 'Joaquinito', va deixar del seu pas per l’Alcora el 1933, en temps en què la fàbrica estava en franca decadència i la seua espadanya a pocs anys de desaparèixer:

«Tarde agradabilísima la que pasó ayer el repórter en Alcora. Los compañeros de la rápida excursión no podían ser de más envergadura artística, Adsuara, Justo Bou y el secretario de la Diputación señor Gimeno Michavila. El objeto del viaje era para mí interesante. Conocer la antiquísima fábrica de cerámica que fundara el conde de Aranda. Un veloz auto nos lleva desde el Casino Antiguo a la puerta de tan famosa fábrica. La impresión exterior que el enorme edificio nos produce es deplorable. El ilustre alcorense señor Bou, que actúa de Mentor, nos señala el pequeño campanil, que toca y toca mientras los obreros salen de la fábrica. Aún he conocido –agrega– trabajar mucha gente aquí»
Autor
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. ["Campanes civils a l'Alcora. Servei públic, producció fabril i defensa col·lectiva". Investigació sobre la història i usos de les campanes de la Reial Fàbrica] (04-06-2024)
  • 4 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa ARRIÓ ANDRÉS, Pau M.
    Actualització 23-01-2025

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    EspadanyaCampana de la Reial Fàbrica del comte d'ArandaPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)2024226

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • L'ALCORA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 14-06-2026

    Connectats: 89 Visitants: 88 Usuaris: 1 - francesc