| Descripció |
Hi ha bastant documentació sobre la torre de les campanes de la catedral de Ciutadella, encara que no totes les dades publicades coincideixen, sobretot pel que fa a les campanes. Siga com siga tots asseguren que la torre està construïda sobre l'antic minaret de la mesquita, com ho demostrarien les rampes per a accedir a les plantes més altes. SARTHOU diu quela torre, de cuadrada planta, (que tuvo buen juego de campanas), aparece situada al lado del Evangelio, junto a la puerta lateral, cerca del poligonal presbiterio, mostrando aún las lesiones que le causaron los franceses invasores en su bombardeo del año 1810. També abunda en aqueixa identificació amb el minaret l'Arxiver de la Cúria Diocesana, MARTÍ CAMPS: El alminarete campanario. Existiendo junto a la antigua mezquita el alminarete desde el cual el almuecín llamaba a los musulmanes en las horas de oración prescritas por el Corán, y habiéndose de alzar, por otra parte, una torre para campanario, es lógico que al demolerse la mezquita, se conservara aquél para destinarlo al mencionado fin. Así es tradición, repetida por varios autores, y así quedó comprobado, al abrir en la pared del campanario un boquete para subir las nuevas campanas en 1942, con varios indicios que pueden resumirse así: |
|---|---|
| Protecció |
é: catedral de Menorca Comunitat Autònoma: C. A. Illes Balears Província: Balears Municipi: Menorca Categoria: Monument Codi: (A. R. I. - 51 - 0010904 - 00000 Registre: (A. R. I. Data d'Incoació: 28-06-2002 Data de Declaració: 28-06-2002 Data Butlletí Declaració: 09-08-2002 Disposició: RESOLUCIÓ Matís: TRAMITATS 6é A |
| Graffitti | Sols hem documentat grafits en la sala del rellotge. |
| Estat original | Fins l'any 1980 les campanes les feien sonar d'una forma totalment manual, a base de cordes i politges, i molts dels tocs que es feien era necessari que el campaner pugés fins dalt per fer-les sonar. Encara que els quarts i hores del rellotge sonaven soles per mitjà d'uns pesos incorporats al mateix mecanisme de l'esfera del rellotge. |
| Estat anterior |
En 1992 hi havia quatre campanes de volteig, tres de les quals eren de la segona meitat del segle XX, mentre que la quarta era del mateix segle, però probablement dels anys 20. Desconeguem si el volteig era tradicional o les campanes es brandaven, balancejant-les, com en la resta de les Illes. No descartem que el volteig fos imposat per l'empresa instal•ladora dels motors. La campana de les hores del rellotge, de finals del XIX, hi era al seu lloc, mentre que l'antiga campana dels quarts, l'única històrica del conjunt, de 1755, estava abandonada junt a la torre, ja que el rellotge existent en aquell moment no tocava més que les hores. |
| Estat actual |
En el moment de la documentació la catedral es troba en obres de restauració. En la sala de campanes, i segurament per efecte de les actuacions, s'ha caigut una xarxa metàl·lica que hi havia disposada en la part superior de la sala per impedir la presència de coloms. En conseqüència la xarxa impediria que voltés la campana major així com ha deixat marques en el bronze de la segona campana. Com resultat de la manca de protecció passiva, hi ha excrements d'ocells per tot arreu. |
| Coloms i altres plagues | Caldria reposar la xarxa metàl·lica que conforma una mena de sostre de la sala de campanes, i que impedeix l'entrada d'ocells. No obstant s'ha de tenir en compte que aquesta part alta ha de ser accessible, tant per manteniment com per treballs de conservació de les campanes. |
| Campanes |
Les campanes constitueixen un element central per a la comunitat, tant com símbol de la mateixa, així com un dels més eficaços mitjans de comunicació. MARTÍ CAMPS, en la introducció a la seua monografia, les descriu així:... la Catedral era, por su solemne culto, el centro de la vida cristiana que se nutría abundantemente en esta iglesia, "madre y cabeza" de todas las de la diócesis. Incluso la misma vida social y laboral era regida por el ritmo sonoro de las campanas catedralicias.Desconeixem les campanes històriques, destruïdes en els llocs patits al llarg dels segles. Per a CALVETE, que copia fonts sense citar-les, les campanes antigues de la S. I. Catedral van ser destrossades durant la passada guerra del 36. Després parla de cinc campanes, amb dos menors de dubtosa adscripció: 4) San Esteban, de 100 Kgs. y 0,55 ms de diámetro; 5) Santa Eulalia, de 15 Kgs. y 0,25 ms de diámetro. La de "San Esteban" existía ya antes de la guerra civil, aunque no pertenecía a la Catedral. Las cuatro restantes fueron fundidas en los talleres Mestres de Barcelona. Las 5 campanas fueron solemnemente bendecidas por el Obispo de la Diócesis, Monseñor D. Bartolomé Pascual, el domingo día 5 de octubre de 1941.Aquestes informacions no corresponen amb les campanes existents. Suposem que "Sant Esteve" ha de ser una campana sense nom, de Moisés Díez, de Palencia, que manca també de data, encara que aquest fonedor treballava cap a 1920. La Santa Eulàlia, de dimensió reduïda, no va ser trobada en la torre. Van ser trobades dues campanes del rellotge, en la seua torre corresponent. Només queda una campana del joc de Mestres, ja que les altres dos, majors, van ser refoses per Manclús, suposem que per ruptura, l'any 1980. |
| Tocs tradicionals de campanes |
BARBER MOLL descriu els tocs tradicionals:
|
| Tocs actuals de campanes | Les campanes no toquen actualment. |
| Tocs proposats de campanes | Es proposen els tocs documentats per BARBER MOLL. No obstant caldria confirmar, tant en la documentació existent com en la memòria oral, si les campanes voltaven completament o sols es ventaven, com en la resta de les Illes Balears. |
| Intervencions |
SARTHOU, que havia parlat del bon joc de campanes existent, indica com va ser destruït en la guerra civil, i de la seua posterior reposició:El día 5 de agosto [de 1936] se destruyó el órgano; las campanas eran rotas el 14 de octubre.... En Domingo de Ramos, 6 de abril de 1941, se inauguró el templo, clausurado desde 1936, y se bendicen las nuevas campanas de la torre. L'any 1980 es van refondre dues campanes, i es va electrificar el campanar, posant un motor elèctric a cada campana per fer-la voltar i un martell electromagnètic també a cada campana per poder repicar. Llavors ja es podien fer sonar les campanes des de la sagristia i alguns tocs ja sonaven automàticament per mitjà d'uns programadors mecànics. L'any 1998 es canvia el programador mecànic per un d'electrònic. Aquest nou programador permet fer tots els tocs d'una manera automàtica, a més permet controlar l'esfera dels rellotges i les campanes dels quarts i les hores del campanar petit, i compte amb molta més capacitat de memòria per poder afegir-hi altres tocs i altre campanes en un futur. La intervenció més sorprenent és el desmuntatge de l'antiga campana dels quarts, la més vella del conjunt, i la substitució per un altra, en torn a l'any 2000. Les campanes semblen mantenir una manera de tocar i unes instal•lacions característiques de SALVADOR MANCLÚS de València, però ignorem si aquesta és la forma tradicional de tocar a la catedral. |
| Propostes |
Les campanes litúrgiques han de ser dotades de jous de fusta, per a recuperar la seua acústica, el seu volum sonor i la seguretat dels bronzes i de la fàbrica. Igualment han de netejar-se, per dins i per fora, mitjançant doll d'arena suau, per a recuperar la sonoritat original. Els ferratges, les cadenes dels motors i altres accessoris metàl·lics hauran de ser d'acer inoxidable, a causa de la proximitat de la mar. Els motors, en cas d'instal·lar-se, han de reproduir els tocs tradicionals amb les seves variants locals, i no impedir, en cap concepte, els tocs manuals. Dits motors han de ser dels anomenats d'impulsos, que reprodueixen els gestos del campaner, fent oscil·lar les campanes, progressivament, i no frenant-les en absolut, ja que no tenen reductora; aquests mecanismes poden funcionar amb les instal·lacions tradicionals, de jous de fusta, com ocorre en la catedral de València. De la mateixa manera, i si la tradició era de fer oscil·lar les campanes, els motors poden realitzar dita tècnica, sense que els bronzes arriben a voltejar. Es recomana l'ús d'un ordinador per a l'execució automàtica no sols dels tocs d'avís, sinó dels cíclics tradicionals, com són els d'àngelus tres vegades al dia, el d'ànimes al fer-se de nit, o el repic de vespra de diumenges i festes. En qualsevol cas tota actuació sobre les campanes, la instal·lació, el rellotge i els tocs haurà de ser supervisada i autoritzada pels Serveis Competents de Patrimoni de la Comunitat Autònoma, d'acord amb la Llei de Patrimoni. De manera subsidiària haguera de tendir-se a la formació d'un grup de campaners, que s'encarregaren del manteniment de les campanes i dels tocs manuals de les grans celebracions. El rellotge de BLASCO, l'últim rellotge públic de ciutadella, hauria de ser reposat en la seua instal·lació, si més no restaurat almenys netejat, així com la sala. S'ha de parar atenció en el rellotge realitzat per una empresa local, mecanisme de limitat interès i que en tot cas valdria per documentar l'enginy als temps durs de la postguerra. Però si els mecanismes afegits semblen només interessants, el "rellotge patró" pareix una valuosa maquinària antiga, que no sabem considerar en el seu just valor. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual | Catedral de Menorca | 1991 |
| AÑÓN, Gerardo | Fichas de campo Catedral de Ciutadella | 1992 |
| GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS | Carta de remisión y primer informe inventario campanas Catedral de Ciutadella | 1994 |
| LLOP i BAYO, Francesc | Catedral de la Purificació de la Mare de Déu - CIUTADELLA | 1994 |
| BARBER MOLL, Antoni | Les campanes de la Catedral de Menorca | 2003 |
| CASASNOVAS, Bep Joan | "Els campanars identifiquen els pobles i són un bé cultural" | 2013 |
